29 de maig 2011

"Spain's secret conflict"

ALBERT1969 | diumenge, 29 de maig de 2011 | 19:41h
 
Per tots els que portem el sentiment culer dins del cor, avui es un dia molt feliç, com diu Guardiola la quarta Champions ja fa patxoca, i ens posa al nivell on ens pertoca, i amb una trajectòria ascendent,  en aquests moments com a referent mundial per saber transmetre aquests valors que altres no arriben ni a somiar, una idea de joc que enamora, una humilitat i una ètica que avui ha quedat reflectida un cop més, amb el gest del capità amb Abidal. Davant aquells que seguiran intoxicant fruit de la seva impotència, i falta de qualsevol ètica professional, avui, si no ho teníem ja, tenim el món per testimoni, i aquesta força es imparable. Adjunto un vídeo titulat "Spain's secret conflict" que tracta de la lluita de la nació catalana dins Espanya amb moltes opinions i dades comparatives reals i que esta corren fora de les nostres fronteres, cosa que es la recepta perfecte per aconseguir l'objectiu de l'Estat Propi.

20 de maig 2011

Fotografia: Santiago Espot a la Rambla Catalunya durant l'entrevista. Foto: Q.S./ND

«Sóc un almogàver del segle XXI»

Entrevista a Santiago Espot, alcaldable per Barcelona de Solidaritat

 
Santiago Espot a la Rambla Catalunya durant l'entrevista. Foto: Q.S./ND

Santiago Espot (Barcelona, 1963). Impulsor de Catalunya Acció i president de Força Catalunya, ara és l'alcaldable per Barcelona de la formació independentista Solidaritat Catalana per la Independència. Té tres missatges molt clars i continua treballant malgrat la campanya. Si el dia 22 de maig no surt escollit assegura que "també sortirà el sol".

 - Què és el primer que faria si entrés a l'ajuntament?

Portar la consulta del 10 d'Abril. I en segon terme, intentar netejar i combatre totes aquelles pràctiques nocives per la gestió de la cosa pública com les pràctiques mafioses de Ciutat Vella. En tercer terme, associar el nom de Barcelona al de Catalunya a qualsevol racó del món,

- Fins quin punt té confiança que des de l'Ajuntament de Barcelona es pugui articular la lluita per l'alliberament nacional?

Desgraciadament, a nivell internacional pot arribar a ser més conegut un regidor de Barcelona que no pas un diputat del Parlament. Com a país ocupat i sotmès, Catalunya no té el reconeixement internacional del que gaudeix Barcelona.

- El target electoral independentista a Barcelona té diverses opcions, què aporta SI a diferència d'altres formacions com Unitat per Barcelona o la CUP?

Un objectiu prioritari: la proclamació unilateral d'independència. Així ho hem demostrat al Parlament. Aquesta no és la prioritat d'altres grups com els que vostè esmenta que en 12 anys no han tingut aquest objectiu. A més nosaltres a Solidaritat hi ha 7 partits, a d'altres tres. Si parlem d'unitat nosaltres tenim més unitat encara.

- UxB també proposa un referèndum vinculant?

A nosaltres no ens molesta que ens copiïn les idees. A mi el que m'enerva és que si han tingut 12 anys per plantejar-lo ho facin ara perquè hi ha una formació que proposi.

- Vostè ha insistit molt en el model turístic, si fos alcalde com hauria de tornar un turista que hagués visitat Barcelona?

Doncs de la mateixa manera que quan un turista ha anat a Edimburg sap que ha estat a Escòcia. Com s'assoleix? Amb simbologia. El nostre paisatge urbà hauria de ser un lloc on la catalanitat fos visible. I a més hauria de tornar amb la sensació que ha estat en una ciutat neta, segura, culta, civilitzada i elegant. Un turista ha de saber que ha estat en la capital d'un país que aspira a la llibertat.

- Com organitzaria el referèndum oficial?

Amb la mateixa normativa de la consulta de la Diagonal. Hi ha dues maneres: via moció al consistori o bé a través de l'1% de les signatures del cens municipals i que sigui aprovat per 2/3 parts del plenari.

- Vostè si entrés a l'Ajuntament seria l'almogàver - utilitzo una expressió que ha utilitzat aquesta campanya de la causa catalana al consistori?

Sempre m'han admirat els almogàvers i el sentit de l'efectivitat i la unitat que lluïen. Sí, es podria dir que sóc un almogàver del segle XXI, sense espasa. Serem bel·ligerants i durs en aquells aspectes que suposen la catalanitat de Barcelona i la gestió transparent de la cosa pública.

- Per entrar a l'ajuntament cal una clau de 35.000 vots què li diu el nas?

Penso que podem entrar, les sensacions són bones. He copsat molta heterogeneïtat de gent que m'ha expressat que em votarà.

- Fins a quin punt la candidatura de SI a Barcelona serà la clau de volta que identifiqui la bona salut de la formació o bé que SI romangui com un partit temàtic al Parlament?

L'opinió pública copsa les eleccions municipals a través dels resultats de Barcelona. Entrar a Barcelona suposaria un pas molt important per la consolidació de la formació, però si no pot entrar tampoc suposarà cap fre.

- I futurs pactes?

El peix està venut: o tripartit o un Majestic dos a nivell municipal - CiU amb un partit que representa l'odi visceral contra la catalanitat, el PP. Miri CiU aplica "l'afartam i diguem moro", si el 23 poden sumar amb el PP, ho faran.

- Si el 22 de maig no entra a l'Ajuntament, dilluns sortirà el sol?

I tant, tampoc he deixat de treballar durant tota la campanya. Sortirà el sol i la lluita continuarà, com deia Churchill, la victòria és el final d'una sèrie de fracassos.

- Moltes gràcies i molta sort.

A vosaltres.
 
---------------------------
Entrevista extreta de Nació Digital:

12 de maig 2011

El nou paradigma energètic. Catalunya lliure de nuclears.

Estat propi, desnuclearitzat

Santiago Vilanova
La Conferència Nacional per l'Estat Propi, que ha de preparar la seva assemblea per a la propera tardor, ha resultat un èxit. Després de tants anys de picabaralles entre els sectors sobiranistes, sembla que, finalment, s'ha trobat el full de ruta de la unitat a través de la societat civil. En la convocatòria al Palau de Congressos de Montjuïc, ens hi retrobarem centenars d'independentistes provinents d'experiències polítiques diverses junt amb noves generacions que volen fugir dels sectarismes de les cúpules dels partits. Tots units en una única fita: aconseguir per al 2014 que Catalunya esdevingui un estat de la Unió Europea; un estat, però, que els ecoindependentistes desitgem sense exèrcit i desnuclearitzat.
Per nosaltres l'energia nuclear, imposada durant el franquisme, pel seu immens perill biològic és incompatible amb una nació lliure. En el cas d'un accident que provoqui la fusió del nucli d'un reactor, com els succeïts a les centrals de Txernòbil i Fukushima, tot el nostre futur quedaria arruïnat. No podem assumir aquest risc, però tampoc l'econòmic i financer en cas que el nostre futur estat acceptés gestionar aquest llegat energètic enverinat.
Els sobiranistes partidaris de continuar la nuclearització es veurien obligats a nacionalitzar Endesa i Iberdrola, propietàries de les centrals de Vandellòs i Ascó; pagar el desmantellament dels reactors, el magatzem dels residus i el control de la seva seguretat durant centenars d'anys. Qui pot avalar que tot aquest cost seria suportable per a un nou estat en un temps de vaques flaques?
Quina és, doncs, la solució per desnuclearitzar Catalunya pagant Espanya? Convindria pensar a negociar amb Endesa i Iberdrola perquè continuïn explotant els reactors fins al final de la seva vida útil. Per això és tan decisiu que Madrid no autoritzi allargar el funcionament dels reactors a quaranta anys. Es tractaria d'evitar haver d'indemnitzar a les elèctriques si decidíssim aturar les nuclears abans d'hora. Mentrestant, caldria tenir garanties d'intervenir en el seu funcionament i seguretat, ara sota el control exclusiu del Consell de Seguretat Nuclear, que mostra evidents connivències amb el sector electronuclear.
També hauríem d'exigir a Enresa (Empresa Nacional de Residuos Radioactivos) que es fes càrrec del desmantellament dels reactors (una despesa de 2.900 milions d'euros per reactor, segons el sector nuclear britànic). Actualment hi ha un fons per a aquesta tasca, acumulat per un cànon específic i que l'Estat ha fet incorporar a la tarifa elèctrica.
L'altra qüestió clau és la nacionalització de la xarxa per aconseguir regular el sector elèctric al servei de la població. La independència política seria una fal·làcia si la xarxa continués en mans de l'Estat espanyol o privatitzada en mans de companyies espanyoles.
L'escenari del que podria esdevenir a Catalunya el tenim al land de Baden-Württemberg, governat per primera vegada pels Die Grünen. El partit verd alemany vol convertir l'elèctrica EnBW, que té la propietat de quatre reactors (dos dels quals estan afectats per la recent moratòria), en una empresa totalment basada en les energies renovables. La hipoteca nuclear, però, ho està dificultant. L'error dels democratacristians del CDU, que han governat durant dècades la regió, va ser fer-la gairebé pública sense preveure les conseqüències d'una crisi com la provocada per la catàstrofe de Fukushima. Ara la nacionalització s'ha convertit en un entrebanc de difícil solució.
El futur estat català s'hauria de deslliurar de l'herència nuclear mitjançant un pla B que convindria discutir en l'assemblea nacional. La nostra independència és indissociable d'un model d'energies cent per cent renovables que eviti la dependència, cada cop més forta i insostenible, del gas, el petroli i l'urani.
Si hem d'emmirallar-nos amb Alemanya, com diu el president Artur Mas, hem de prestar molta atenció al canvi de rumb del CDU i de la cancellera Angela Merkel en el moment de redactar el pla energètic català amb l'horitzó del 2020. Els líders de la dreta germànica han acabat entregant-se a les propostes ecologistes. Saben que el lobby atòmic està ferit de mort i que l'economia solar és l'esperança. El moviment independentista català i els sobiranistes del nostre govern no poden tancar els ulls al nou paradigma energètic.
07 de maig 2011

Presentació Candidatura de SI per la Ciutat de Berga

Bona tarda a tothom.

Sóc Salvador Molins, veí de Berga de 58 anys i enguany em presento com a cap de Llista de la Candidatura de Solidaritat Catalana per a la Independència a Berga. Això no és casual, tot i que en un principi per motius laborals i personals no ho contemplava, perquè la meva trajectòria de defensa de Catalunya va començar ja fa 10 anys. Primer amb la refundació del Grup Som 10 Milions, després amb la fundació del BIC del qual en vaig ser President, després amb la fundació de Catalunya Acció (2004 i primeries del 2005) i finalment amb l'adhesió a SI i el compromís per alcaldable de Berga.

Estem a tocar de la Independència de Catalunya, això ho sap tothom arreu del món menys els que la tenen més aprop, els catalans i com és molt natural molts berguedans, la majoria de vostès no és així i tenen l’anhel d’Independència ben viu.

Conscients d’això molts berguedans van votar «Sí» a la Consulta per la Independència i també molts, en les passades eleccions al Parlament, van votar el nostre partit Solidaritat Catalana per la Independència.

Però la tasca per alliberar el nostre poble dels jous que la tenallen no és fa sola, la hem de fer els catalans responsables de la pròpia llibertat, fidels als nostres avantpassats i assenyats respecte del futur dels nostres fills:

Els volem Berguedans esclaus o lliures?

Com volem deixar Berga i la nostra Catalunya als nostres infants? ... Com?!!!

Alguns es creuen, il·lusos! que encallar la Llei d’Independència és endebades?

Alguns amb la seva pusil·lanimitat només fan que posar pals a les rodes de la nostra necessària i urgent -molt urgent!- emancipació nacional.

Ha arribat l’hora de portar aquesta nostra responsabilitat, tasca i lluita als plens dels ajuntaments, naturalment també al de Berga.

Tenim molts problemes, però un dels més importants causa dels altres que pateix el nostre ajuntament és el concepte d’institució segrestada per la legislació espanyola que els concep com organismes exclusivament de gestió i que ja es cuiden de que vagin malament de diners, perquè són molts els ajuntaments que se senten tenallats pels interessos que es van fent grans com una bola de neu, quan no són causa també d’haver estirat més el braç que la màniga. Aquest és un mal colonial, un mal que també ofega des de fa temps moltes de les nostres empreses i amb elles el teixit industrial del nostre país. Tampoc és endebades que els polítics catalans de moltes de les institucions, àdhuc els nostres ajuntaments, el de Berga també, callen i consenten davant del fet de tenir una aixeta oberta a Madrid on aboquem amb els ulls clucs 22.000 milions d’euros a l’any! Com si no sabéssim què representa deixar oberta una aixeta contínuament.

A Berga, si fóssim valents i compromesos de veritat amb la nostra gent, si trenquéssim d’una vegada per sempre amb aquests lladres que més de robar-nos se’n riuen de nosaltres percebríem pel nombre de 17.000 habitants la quantitat de 50 milions d’euros cada any. Aleshores sí que podríem fer política de veritat i podríem administrar amb la qualitat que administren els Danesos per exemple.

És urgent, doncs, votar gent independentista de veritat! gent que no es perdi amb drets socials que ens incompleixen i que perdem cada minut que passa; avui hem a la premsa que ja es prepara un nou tripartit, el més greu de tot és que aquesta gent volen tornar anar de bracet amb un dels pitjors enemics de Catalunya -El PSOE-, el partit de les ribotades, el partit dels 12 anys sense pa ni aigua, només de pronunciar el seu nom ja em venen calfreds.

Ha arribat l’hora de disposar-se a marxar d’Espanya i construir el nostre estat català i per fer-ho necessitem el Parlament, però també necessitem els ajuntaments; aquesta és una de les dues principals raons d’aquesta candidatura que us presentem, tots els que la conformem tenim la determinació i els cinc sentits fixats en tot allò que ens esclavitzi des de fora i sobretot des de la nostra ciutat per denunciar-ho i per fer possible un millor govern de la ciutat.

Tres principis constitueixen la línia bàsica del programa que SI ha elaborat per alliberar el nostre ajuntament de les grans lloses que actualment l’esclafen:

Primer l’objectiu de portar tot el que signifiqui «Independència» al si del consistori berguedà.
Segon, la regeneració democràtica, per medi de la transparència, la equitat, la valoració de la gent de vàlua, l’exemple dels nostres polítics, del bon tracte i la comunicació amb les persones, amb les entitats, amb els gremis d’oficis que cal desvetllar de la seva llarg letargia.

La major participació que comportarà el fet de tenir en compte l’opinió dels ciutadans, empresaris i associacions farà de l’Ajuntament una institució més democràtica i justa, i aquest és el Tercer objectiu esmentat.

La nostra Candidatura és especialment sensible en el tres següents punts als quals dedicarem una especial atenció:

1r - Volem un model d’ajuntament organitzat, comunicador i atent a les persones.

2n - L’economia de les famílies i de les nostres empreses és bàsica: Volem potenciar els negocis ja existents també els emprenedors berguedans. Facilitar-los les coses, ser àgils en els tràmits, donar-los prioritat en tot el que sigui correcte.

3r - Volem aprofitar el potencial turístic tot l’any: Natura, festes i cultura.

En resum:

Sentit comú, catalanitat, equitat, contenció de la despesa i transparència, seran les eines que farem servir i l’estil que definirà la nostra candidatura, equip que jo tinc l’orgull de presidir.

Moltes gràcies!

Visca Berga!

Visqui Catalunya Lliure !!!

--------------------

Salvador Molins i Escudé

Candidat a Alcalde per Berga
Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció i Adherit a SI

Ni oblidem ni perdonem