05 de juny 2014

El català sí que pot ser. El català sí que ha de ser!

Mal de llengües

/ 24.04.2014
La demagògia i les argumentacions fal·laces del parlamentarisme ja no ens haurien de sorprendre i, en general, no val la pena perdre-hi el temps, però hi ha casos perillosos que demanen una mínima resposta, ni que sigui per oposar resistència a l’afebliment intel·lectual que persegueixen. És el cas de l’article del president d’Esquerra Republicana que va publicar El Periódico el 17 d’abril passat.
   Oriol Junqueras
El populisme que fa servir Oriol Junqueras en aquest escrit ja queda reflectit en el mateix títol, “La llengua dels meus amics, de la meva gent”, que ens permet endevinar sense problemes que el fil argumental girarà al voltant dels sentiments. Naturalment, no vull donar a entendre que escriure sobre sentiments respongui a una actitud populista, però sí que hi respon quan s’utilitzen per justificar un criteri sociopolític, sobretot si aquest criteri té una dubtosa solidesa científica. La idea que, en un hipotètic estat independent, el bilingüisme oficial català i castellà no suposaria cap conflicte lingüístic és més cosa del candor d’algunes persones benpensants que no pas de l’anàlisi crítica de la realitat social catalana, i vull creure que Junqueras té clara aquesta qüestió. Ara bé, l’astúcia electoralista no fila prim a l’hora de jugar amb les emocions per aconseguir vots, i atiar l’afecció per la llengua és, sens dubte, una de les argúcies més fructíferes d’aquesta estratègia. Sembla, per tant, que el president d’Esquerra Republicana també ha renunciat al rigor en favor de l’eficàcia electoral.
L’estil paternalista i volgudament imprecís que fa servir Oriol Junqueras és determinant per construir el seu artifici, però el factor més inversemblant del seu discurs és la rotunditat amb què, a partir d’un argument tan poc objectiu com l’experiència personal, afirma que, “a Catalunya, no hi ha cap problema lingüístic”. Una inversemblança gairebé xocant si tenim en compte que, quan relata la idíl·lica situació del seu poble, probablement sense adonar-se’n, assenyala el que potser és la situació més preocupant de la llengua catalana: que és prescindible. És cert que hi ha persones amb una llengua familiar diferent que fan servir el català en moltes ocasions, com explica Junqueras, però n’hi ha moltes més que, tot i entendre el català, no necessiten utilitzar-lo. Aquest fenomen respon a una realitat social lingüísticament problemàtica que va més enllà dels “esforços d’alguns mitjans de comunicació, del Govern del PP i de part de l’aparell judicial entestats a dividir els catalans per raó de llengua”. És el problema que, malgrat l’encertada política educativa d’immersió lingüística, tenen molts catalanoparlants a l’hora d’utilitzar la seva llengua familiar amb les persones que no la parlen. No vull entrar, aquí, a analitzar aquest fenomen, però crec que és clau per entendre per què el català, que fins ara, gràcies a l’actitud dels seus parlants, ha resistit tots els intents de destruir-lo, ha deixat de ser hegemònic als Països Catalans, tot i els percentatges tan optimistes sobre l’abast de la seva comprensió que esgrimeixen Oriol Junqueras i qualsevol altre polític temorós d’anar més enllà de la simple enumeració de dades.
Tot indica que el president d’Esquerra Republicana coincideix amb altres polítics de la socialconvergència que aquest statu quo lingüístic no posa en perill el fet identitari català. La seva visió utilitarista de la llengua i l’aposta per altres formes de “catalanitat” –el folklore, el patriotisme, una utòpica economia capitalista nacional, etcètera– els permet esquivar el problema i evitar un suposat enfrontament entre les diferents comunitats lingüístiques. Deixant de banda els recels que, per motius històrics, desperten aquestes altres formes identitàries, és una equivocació no considerar la llengua com l’única realitat que identifica els catalans, sigui quina sigui la seva llengua familiar. A la Barcelona del 1714, s’hi parlaven moltes llengües, però, com sap molt bé Junqueras, l’hegemònica era la catalana, i els intel·lectuals de la cort borbònica no van dubtar a col·locar-la en el punt de mira quan, anys després de destruir els privilegis estatals de Catalunya, van adonar-se del seu paper cabdal en el manteniment de la cohesió social catalana. Qualsevol independentista català, parli la llengua que parli entre la seva gent, hauria de tenir clara la recuperació d’aquesta hegemonia del català, una recuperació que, donada la realitat social dels Països Catalans, només es pot aconseguir amb el monolingüisme oficial. És en aquest nou marc en què obtindria tot el sentit la immersió lingüística i en què, d’aquí a una o dues generacions, el tret identitari per antonomàsia de la comunitat catalana, l’idioma, aconseguiria la normalitat.
Res d’això s’ha d’entendre com un enfrontament lingüístic. Ja des de l’inici, totes les altres llengües que es parlen als Països Catalans s’han de protegir, sobretot si són minoritàries, i, naturalment, fomentar-ne el coneixement ajudarà a reforçar la cohesió social. La comunitat catalana és, com més va més, multilingüe. Que alguns la percebin bilingüe té una causa històrica de caràcter colonial: la imposició del castellà com a llengua de substitució i, per tant, de destrucció de la nostra identitat. No és el fet que es parlin moltes llengües el que posa en perill l’idioma, sinó aquesta voluntat política de subjugació. Hi ha moltes persones de parla castellana que tenen clar aquest fet històric. Per què no l’haurien de tenir clar els independentistes que parlen en castellà? Repeteixo: defensar que el català sigui l’única llengua oficial en un hipotètic estat català independent no significa, necessàriament, cap enfrontament ni cap menyspreu per als parlants d’altres llengües que viuen als Països Catalans. I els polítics independentistes haurien de foragitar aquests fantasmes en lloc de fomentar-los.
30 de maig 2014

Rubalcaba vol que es negociï una reforma constitucional entre PP, PSOE i CiU.

Autor/s: ACN

Rubalcaba vol que es negociï una reforma constitucional entre PP, PSOE i CiU

Duran retreu que Rajoy 'no té cap interès a parlar'

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha proposat una negociació a tres bandes per pactar una reforma de la constitució espanyola que solucioni l'encaix de Catalunya a Espanya i que reuneixi a la taula a PP, socialistes i CiU. Rubalcaba ha fet aquesta proposta al col·loqui de les jornades del Cercle d'Economia amb el màxim dirigent d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, contestant així al plantejament del president de la Generalitat, Artur Mas, que convida sovint a PP i PSOE a posar-se d'acord per fer una proposta d'estat conjunta i poder valorar-la després. Duran ha replicat al socialista que la predisposició de Mas al diàleg a tres bandes existeix però retreu que Rajoy 'no té cap interès a parlar'.


Rubalcaba i Duran i Lleida s'han trobat aquest divendres en un col·loqui organitzat per les jornades del Cercle d'Economia, on han parlat, principalment, de la possible reforma de la Constitució i de l'encaix de Catalunya dins Espanya. En aquest sentit, el secretari general del PSOE ha 'discrepat' d'Artur Mas i els que plantegen que PP i socialistes s'han de posar d'acord primer per plantejar una oferta i després discutir-la amb els catalans. 'No. Aquest és un problema d'Espanya, i PP i PSOE han de tenir un paper, però no és només un problema d'Espanya', ha dit, tot proposant a Artur Mas que 'seiem els tres o parlem tots tres junts' sobre la reforma de la Constitució i les possibles solucions al 'problema polític que tenim'.

'Entenc a Mas, perquè fa aquest plantejament basat en la seva experiència amb l'estat, que li ha sortit regular. No se'n fia, i té raó. Però això no és pot fer així, perquè les posicions de PP i PSOE són distintes. El joc és a tres, al menys', ha argumentat Rubalcaba per sustentar la seva oferta de negociació entre populars, socialistes i CiU.

Des de l'altra punta de la taula, Duran ha replicat a Rubalcaba sense tancar la porta a aquestes converses a tres bandes, però remarcant que no tothom està igual de predisposat. 'Artur Mas està molt d'acord en seure i parlar entre tots, però hi ha qui no té cap interès en parlar. Hem dit a Rajoy i al PSOE també que ens hem de seure a parlar. Però no sabem què opina l'estat per posicionar-nos', ha dit el líder d'Unió, que ha assegurat rotund que a CiU 'no ens desentenem d'aquest diàleg'.

Reforma 'acotada'

Igualment, Duran i Lleida ha advertit que si es decideix reformar la constitució espanyola, s'ha de fer de forma 'acotada' i deixant clar quins aspectes es vol retocar i quins no. I és que el democristià creu que hi ha altres partits que podrien aprofitar l'avinentesa per intentar altres objectius que no passen per resoldre la qüestió catalana.

A això, Rubalcaba ha respost amb contundència que la constitució 's'ha d'obrir limitadament', i que no tot és acceptable, sense entrar en més concrecions. El dirigent del PSOE, però, ha insistit en que només la reforma constitucional pot solucionar el contenciós català i ha instat a Rajoy a 'admetre el problema, no deixar passar el temps' i evitar les solucions a mig camí. 'No podem fer-hi front com un tema menor. No hi ha prou amb una llei, un nou sistema de finançament o una transferència. Cal un projecte de tanta transcendència com el problema', ha sentenciat el socialista.

Per la seva part, Duran i Lleida s'ha mostrat d'acord en que aquesta és una qüestió que pot incloure altres comunitats autònomes, però ha rebutjat que es pugui tornar a caure en 'un nou cafè per a tothom' o una solució pactada 'de forma multilateral'. 'Ha d'haver bilateralitat amb Catalunya', ha dit, tot afegint que 'cal una solució especifica per a Catalunya i una que resolgui en general el problema per a tota Espanya', ha afegit, tot concloent que 'sigui quina sigui la solució, ha de passar per votar, per les urnes'.

El diàleg entre els dos més grans valedors polítics de l'anomenada tercera via per resoldre la qüestió catalana ha acabat amb més d'una hora de conversa sobre la reforma constitucional i les possibilitats d'encaix dels catalans dins Espanya, però el terme 'tercera via' no l'ha pronunciat ningú.

Té raó: ja tenim les enquestes per saber les opinions !

EL DRET A DECIDIR
 
ALBERT1969 | divendres, 30 de maig de 2014 | 11:41h
Escoltant ahir a Gallardon dir que ell estima les lleis per damunt de les persones, i que en el cas impossible de consulta catalana, ja tenim les enquestes per saber les opinions, i al mateix temps l'enviament de 200 anti avalots de la policia nacional a Catalunya que ningú ha demanat, dona idea del que ens enfrontem. Nul respecte a la democràcia, una interpretació de la mateixa totalment fora de lloc amb cap dret pels catalans evidentment. Al mateix temps la cultura de la por en forma policial i les sospites sense proves de que darrera dels aldarulls provocats pels brètols que veiem fa uns quants dies a Barcelona s'amaga alguna cosa que fa pudor. Tot un poti poti que com explica Vicent Partal en un article molt interessant no es nou, i podríem dir entra dins la normalitat quan l'Estat del que marxes te una cultura democràtica de tant baixa qualitat.

Lituània va proclamar la independència, unilateralment, l'11 de març de 1990. El 6 de setembre del 1991, un any i mig més tard, la Unió Soviètica la reconeixia diplomàticament i Lituània passava a ser a tots els efectes un nou estat. Però, atenció, el darrer soldat soviètic va abandonar el territori de la Lituània independent el 30 d'agost de 1993, o siga, tres anys llargs després de la independència i dos anys després del reconeixement. Durant dos anys el món havia convingut que Lituània era un país independent, però pels carrers encara era possible de veure-hi vehicles militars de l'antiga potència. 2.400 soldats soviètics van abandonar el país el darrer dia. Dit altrament: s'hi van estar fins el darrer dia.

Això ve a tomb de la presència de policia espanyola a Calella, detectada ahir. No sabem si són els dos-cents que el govern espanyol reconeix oficialment haver enviat a Catalunya aquestes darreres hores o si són uns altres. No ho sabem nosaltres i segurament no ho sap la Generalitat. La fotografia ha causat un impacte notable i tot de comentaris sobre una hipotètica reentrada de la policia espanyola a Catalunya. És un fet important, però que cal posar en context.

En primer lloc, de policia espanyola, a Catalunya, no havia pas deixat d'haver-n'hi. A les fronteres, al port i l'aeroport, en un grapat de comissaries i a càrrec teòricament de competències que són exclusives de l'estat. També vigilant les instal·lacions estatals. Que no siguen gaire visibles pel carrer no vol dir que no hi siguen.

I cal dir també que el desplegament dels mossos d'esquadra és fruit d'un acord polític que no impedeix en cap moment la presència de les forces espanyoles. Molt abans de començar el procés d'independència, el desplegament dels mossos va ser una qüestió gairebé utilitària: a l'estat no li calia invertir en policia a Catalunya i la part més feixuga del desplegament diari l'assumia la Generalitat. Però ara és diferent. Amb el procés d'independència activat, Espanya acumularà tants policies dels seus com puga a Catalunya. Per si de cas. Per si de cas què? Simplement per si de cas. Espanya no sap què passarà aquests mesos vinents, però és conscient que cada policia que té ací dins és un més i que l'amenaça és més creïble si es fa veure. Ni que siga fer veure uns antiavalots que tenen molt poca feina a fer ara mateix.

No ens enganyem, doncs, i això tinguem-ho clar: ells no se n'aniran immediatament després de la independència, com no passà a Lituània. I, per tant, i molt menys encara, perdran cap oportunitat d'entrar ara. Ho faran tan llarg com sabran i si, amb qualsevol excusa, s'hi poden estar uns quants anys més s'hi estaran. Com els russos a Lituània, que el món funciona així. Ho faran fins que ja siga totalment impossible de justificar-ho, però pensant sempre que ensenyar la bandera que duen al braç és una manera de negar una realitat que no els agrada. Cosa que, per cert, ja fan ara mateix a Calella. Preneu-ho, doncs, com un bon indicador.
Vicent Partal 

La dignitat d'un sol home els ha vençut! Santiago Vidal no s'ajup i esdevé icona a imitar pels nostres governants i per nosaltres mateixos.

La dignitat d'un sol home els ha vençut! Santiago Vidal no s'ajup i esdevé icona a imitar pels nostres governants i per nosaltres mateixos.
 
empordaaccio | esborrar | divendres, 30 de maig de 2014 | 15:17h
 
 
 
Després de les eleccions europees d’aquest 25M del 2014 s’han esdevingut a Catalunya tres fets d’alt valor simbòlic que marquen un abans i un després en el camí que ens ha de portar ben aviat a la nostra anhelada independència, em refereixo més que uns fets que ho són a unes manifestacions i a actituds dels principals protagonistes oficials del moment actual, concretament el President Mas, el cap de l’Oposició senyor Oriol Junqueras i el Jutge Santiago Vidal.

Cas primer: Fins quin punt Artur Mas no vol fer un pas enrere i de què no vol fer ni un pas enrere?

-un pas enrere de la Consulta no vinculant? de la Pregunta trampa? de la supeditació a les lleis espanyoles? ni un pas enrere del procés? de quin procés, del "Dret a No decidir" o de la veritable i total Independència, com la de Portugal o Israel per exemple?

Un cop sabuts els resultats en que ERC ha passat davant de CiU i ha guanyat aquestes eleccions, el President de la Generalitat de Catalunya va fer una manifestació al pur estil independentista i va venir a dir «tot tira endavant i no farem ni un pas enrere». Mas va dir aquestes coses però seguia movent-se en la indefinició volguda, i de llarga tradició del seu partit, que jo crec que és amb l’ajut inestimable del President d’Unió Democràtica de Catalunya -ai si aixequessin el cap honorables catalans com Carrasco i Formiguera fundadors del partit de l’espanyolíssim senyor Duran- el que ha fet perdre a Ciu la seva preeminència en el panorama català, marcant una tendència a una ascensió del partit republicà que el portaria a liderar el procés fent-lo pujar de nivell fins a un Referèndum de veritat des de i enfront d’una vergonyant «Consulta no Vinculant» supeditada per voluntat d’Àrtur Mas (i/o CyU) a la voluntat i les lleis dels espanyols, amb una pregunta trampa i bruta pel simple fet d’haver partit amb molt interès partidista, mala fe i molta traça la millor pregunta del món: «Vols que Catalunya sigui independent?»

Segon cas: El jutge Santiago Vidal declara davant del Consell General del poder Judicial.

Per primera vegada en el que va des del començament del darrer tram del procés d’alliberament de Catalunya i de recuperació de la seva independència que jo situo al novembre del 2004 quan naixia Catalunya Acció he vist una actitud digna i valenta com la del jutge Vidal en aquesta compareixença. No hi han hagut excuses de mal pagador, que si té efectes jurídics, que si no he trencat cap plat, que si només té efectes polítics, que si tomba, que si gira ...

La fermesa i la dignitat que ha demostrat el Jutge Vidal en aquesta nova ocasió marquen un nivell molt alt per a tots els jutges catalans i sobretot per a tots els polítics catalans siguin del partit que siguin.

A partir d’ara qui tingui una mica de nivell i no sigui un desvergonyit no podrà recórrer en la defensa de Catalunya i dels catalans a excuses de mal pagador, amb trampes i m’atreviria a dir, encara més, mai més amb cap pregunta embrutada.

Aquesta fermesa del Jutge Vidal, signe de fidelitat a Catalunya i de l'honorabilitat que el Poble Català suposa i atorga als seus Presidents, la fa visible Santiago Vidal enfront l'enemic que altiu el crida a files al seu feu Madrileny, on devien esperar que s'agenollés tremolós i els besés els peus ... van pretendre que atemorit denunciés als seus propis col·laboradors en un vergonyós intent d'autèntica caça de bruixes ... però, alguna cosa no els ha anat bé! la dignitat d'un sol home els ha vençut! ... resulta que aquest Jutge no és ni vol ser com han estat tan de temps tans i tans catalans ... aquest fermesa, doncs, marca i separa clarament entre un abans i un després! A partir d'ara ja res serà igual!

Tercer cas: L’Oriol Junqueras, també després del 25M del 2014, es veu arrossegat per un alè diví, i fa un pas endavant i en diu una de grossa «la Proclamació de la República podria ser al 2016». Junqueras ha fet un pas endavant, potser sense ser-ne gaire conscient o potser sí.

Quan dius una cosa així ja la has fotut, qui tira enrere aleshores?

El fet és que avançar ho hem de fer amb «esperit quàntic» -allò de la constant de Plank- Saltar de nivell costa, hi hem de posar molt esforç, evitar les distraccions del dia a dia -això ens ha costat trenta anys i amb aquests trenta anys més de 200.000 milions d’euros que ens han fotut des de Madrid amb la complicitat dels polítics d’aquí- -ara, encara, ens en foten 50 milions d'euros cada dia, amb la complicitat dels que encallen i ralentitzen l'esmentat procés-

El fet és que avançar, tal com deia, ho hem de fer també vencent les resistències d'anar fent, de les estructures d’estat sempre inacabades, de les raons interminables ...

Només una guspira d’alè diví esperonada per un èxit electoral petit com el d’ERC però molt potent ... potentíssim! pot abocar el capdavanter d’una de les formacions en joc a dir quelcom que un cop dit ja trenca la realitat encarcarada ...!

A partir d’ara ja hem trencat el gel, ha nascut, ha tret el cap, una nova realitat que ja arriba, el nou objectiu final, el que quan arribi ja haurem assolit oficialment la majoria d’edat com a país: La Proclamació de la República Catalana.


Punt i final!

Ho repeteixo, acluco els ulls i obro les orelles i ho repeteixo:
Ja hem dit el disbarat: «Proclamació de la República Catalana»!

Ningú, ni el Duran ni el Mas podran fer l’orni, ara.
Tot està per fer, tot és possible, en hi veiem abocats, diguin el que vulguin els contraris!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC, membre de l'ANC.

Fotografia adjunta, Anunci a l'Avui i Cartell del 2009
23 de març 2014

El castellà no pot ser

El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.

Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!

El procés:
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya

És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.

És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?

El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.

El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.

En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.

Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!

El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
15 de març 2014

"És l'hora dels adéus?" Xavier Sala i Martín

jotajotai | Per quan deixarem Espanya | dissabte, 15 de març de 2014 | 04:36h
El dijous passat la bona gent de l'Assemblea Nacional Catalana va organitzar a l'Orfeó Gracienc una conferència de l'economista Xavier Sala i Martín amb un títol d'allò més engrescador: "És l'hora dels adéus?".

Com era d'esperar les 200 places d'aforament de l'Auditori de l'Orfeó varen ser insuficients així com la sala adjunta -amb cabuda per a 150 persones- que es va habilitar per seguir la conferència a través d'una pantalla gegant. Encara es varen quedar al carrer 500 persones sense cap possibilitat de seguir l'acte.

L'endemà, com no podia ser altrament, el discurs íntegre es podia trobar a la xarxa i per tant la decepció dels qui no varen poder accedir -o dels que ja prevéiem qui hi hauria calderada i no ens vàrem moure de casa- es pot mitigar una mica recupertant i paladejant el que va dir el professor Sala i Martín.  (n'hi ha més)

Ahir per la tarda vaig seguir la conferència gràcies a l'enllaç que va posar Vilaweb (aquí) en una peça titulada "Sala i Martín esmicola una per una les amenaces contra la independència".

Com que el contingut de la intervenció del professor Sala i Martín em sembla summament didàctic i aclaridor em permeto recomanar-vos que aquest cap de setmana, que segurament tindreu una mica més de temps, dediqueu un parell d'hores a seguir-la i a adonar-vos que, contra el que ens volen fer creure des d'España, la clau la tenim nosaltres i que si volem, podem.

De raons per dir-los adéu ens en sobren, per dir-ho ràpidament i entenedora.

(I per si aquest enllaç amb Vilaweb us falla, aquí teniu  la mateixa conferència per You Tube.) 

Rúsia, CIu i mínims de català.

13 de març 2014

El Torero convertit !

Aquesta foto mostra l'esfondrament del torero Álvaro Múnera, adonant-se, al bell mig d'una cursa de la Fiesta Nacional Española, de la barbaritat que està cometent contra l'animal. Ara s'ha convertit en un aferrissat enemic de les curses de braus.

Múnera recorda així aquell moment: "De sobte, vaig mirar el brau..., ell em va mirar i vaig sentir dintre meu un "per què?" Tenia la innocència que tenen tots els animals en els seus ulls i va ser com un crit per la justícia. Jo ho descriuria com una connexió. Em vaig sentir com la pitjor merda de la terra..."

La foto sembla que no és del tot autèntica per un error del mitjà que la va publicar. Tanmateix, és cert que el torero va deixar de ser un bàrbar i es va convertir en un ésser humà arran d'unes ferides que va patir.

DUI lluny, sT JORDI 2015 ???

Els pobles d'Europa han de despertar

joseppinyol | dimarts, 11 de març de 2014 | 10:15h
 Els fantasmes de Neville Chamberlain i d'Edouard Daladier han tornat a rondar a les reunions dels 28 ministres d'Afers Exteriors i dels 28 Caps d'Estat de la Unió Europea de la setmana passada. La intervenció militar de Rússia a Crimea evoca la crisi dels Sudets i el Pacte de Munic de 1938. Aleshores els caps de govern del Regne Unit i de França van cedir a Hitler aquesta regió de Txecoslovàquia on hi vivia una minoria de parla alemanya. Chamberlain i Dadalier es justificaven parlant d'una “política d'apaivagament”; els dirigents europeus actuals tracten de “rebaixar la tensió”. Aleshores Winston Churchill va espetar a Chamberlain: “Va poder optar entre la guerra i el deshonor. Ha elegit el deshonor i tindrà la guerra”. Un any més tard les tropes alemanyes invadien Polònia. Les vint-i-vuit diplomàcies i els vint-i-vuit exèrcits davant d'una potència nuclear com la Federació Russa, controlada per un autòcrata com Vladimir Putin, és la prova més inquietant de la impotència de la Unió Europea. Els seus 28 dirigents han estat incapaços d'arribar a cap resolució conjunta, ni tant sols de qualificar d'agressió el desplegament de l'exèrcit rus a Crimea. La City de Londres vol mantenir els milions dels magnats russos, Alemanya ha esdevingut dependent del gas rus, Espanya no vol perdre el turisme eslau.  

 Europa ha de despertar i fer avenços molt seriosos en la seva unitat si vol afrontar amb intel·ligència, conviccions democràtiques i coratge els enormes reptes d'una Humanitat que camina cap els 9.000 milions d'habitants i cap a desequilibris amb el medi natural que es tornaran contra d'ella com un boomerang. La pau mai és segura si es fonamenta sobre injustícies que coven el ressentiment. El segle XXI serà en una època convulsa si els pobles d'Europa no desperten del somni dogmàtic en el que ha viscut des de la fallida de la Unió Soviètica. Aleshores va ressuscitar la doctrina segons la qual “el món marxa tot” guiat per la saviesa infinita dels mercats. Aquesta teoria només vol legitimar la cobdícia dels rics i la passivitat i falta de visió històrica dels polítics i buròcrates servils amb el poder del diner.
Després de la desaparició del bloc soviètic els dissidents que més havien combatut la manca de llibertat i la corrupció del seus països, persones de l'alçada moral d'Andrei Sajarov o de Václev Havel, van ser arraconats. Les hordes del capitalisme salvatge van apoderar-se de les matèries primeres de la desapareguda Unió Soviètica. Les elits de la Unió Europea van oblidar el seu compromís moral amb els autèntics demòcrates russos i van rebre amb els braços oberts els nous oligarques post-soviètics. Es van mostrar absolutament insensibles davant la prostració de milions de persones, que van viure la implantació del capitalisme sota la presidència de Boris Ieltsin com una catàstrofe de devastació i humiliació. Sobre aquest ressentiment va cavalcar la popularitat del President Putin que va posar el seu ordre sobre les bandes mafioses que es barallaven per vendre les riqueses naturals del país a l'estranger. En cap moment una inexistent diplomàcia europea ha ajudat els demòcrates russos i d'altres països a implantar unes estructures polítiques i econòmiques homologables a les europees. Al contrari, s'han homologat règims autocràtics a la Federació Russa o els seus estats satèl·lits com Bielorússia o Kazakhstan. S'han intensificat les relacions econòmiques sense cap exigència de respecte als drets humans i als drets dels pobles. S'ha fet els ulls grossos davant les tendències expansives de la Federació Russa a Ossètia del Sud o Abkhàzia. Putin i la resta d'oligarques, com Hitler i Mussolini, veuen en la poca determinació europea en defensa dels seus valors profunds una prova de la seva manca de coratge i venalitat.
Quina autoritat moral té el President de la Comissió Europea, el Sr. Barroso, que va donar suport a la invasió de l'Iraq, per retreure a Vladimir Putin la seva intervenció militar a Crimea? La manca de reacció dels actuals dirigents europeus davant les transgressions de la legalitat internacional posa en perill la pau futura per no amenaçar els negocis. Després de l'heroica lluita per la democràcia dels pobles d'Ucraïna, Merkel, Cameron, Hollande i la resta només han estat capaços de suspendre l'eliminació de visats dels viatgers. Els oligarques russos tremolen!. Entre la dignitat i els negocis, han triat els diners.
Els pobles d'Europa han estat narcotitzats per la cobdícia i la manca de visió històrica dels seus dirigents. Aquest opi els ha tornat passius. Han de despertar, mobilitzar-se i recuperar els valors profunds que van portar a la fundació de la Unió Europea. És imprescindible fer un salt endavant. Europa està condemnada a la irrellevància en el món globalitzat si continua amb 28 diplomàcies i 28 exèrcits, incapaços d'afrontar, entre d'altres, els reptes d'unes autocràcies amb armament nuclear que tenim a les nostres fronteres. Europa no podrà exportar el seu model polític, social i econòmic a la resta de la Humanitat, l'única base sòlida de la pau a les properes dècades, si no té una veu i una estratègia única i clara.  
Comentaris: 1
  • Els pobles desperts però dispersos.
    AMG| Adreça electrònica | dimarts, 11 de març de 2014 | 13:02h
    Com d'habitud les seves reflexions em són balsàmiques i encoratjadores, no perqué endolcin res, sinó perquè van al meu entendre tant al centre dels problemes com al dibuix nítid dels propòsits que ens han de mobilitzar i ja ens mobilitzen. Però avui, quan dieu que els pobles d'Europa han de despertar, m'ha semblat que no feu justícia als pobles que ja estan desperts, que són quasi tots. No cal parlar ni dels grecs, ni dels ucraïnesos, ni dels escocesos, ni de nosaltres els catalans, però ens cal adonar-nos que també desperten francesos o italians o suïssos o anglesos quan polítiques de simple reacció s'estan apoderant de l'opinió pública, per adonar-nos que en el moment actual no estem ja en una fase de despertar-nos sinó de "no dispersar-nos". Avui fa aigües el projecte d'Europa en mans de comerciants que han estat engolits pels financers, tal com preveien Marx i els seus successors quan estudiaren els imperis, i el que és preocupant no és que estiguem paralitzats perquè restem impàvids davant de l'espectacle i pagant-ne els costos de les digestions financeres, sinó que no hi ha cap projecte alternatiu prou sòlid ni a nivell ideològic, pel que a nivell organitzatiu és del tot lògica la dispersió que comento i que a mi em sembla el principal obstacle per sortir del forat inoperant de la política regida pel conservadurisme alemany i les rucades del "tea party" americà. Tant de bó m'equivoqui però em sembla ja inqüestionable que a les properes eleccions europees la reacció més primitiva, menys el·laborada, aconseguirà uns resultats que encara portaran a una major inoperància dels 28 estats dispersos. La propera legislatura em temo que serà de "maduració", és a dir, de presa de consciència no solament dels límits evidents de la política alemanya, sinó que haurà de quedar clar que els euroescepticismes no aporten res ni al conjunt ni als seus instigadors. Europa mirarà el buit, i per tant nosaltres ja el mirem avui si la meva perspectiva no és errònia.  La paor davant del buit, seguint el pensament de Descartes i aplicant-lo a la natura humana, pot arrossegar a tota la humanitat, perquè malgrat el supremacisme fora de lloc dels europeus, la modernitat és una creació europea, i és justament per això que cada vegada que la por s'apodera d'Europa, el món es sacseja fins al llindar de la destrucció. El problema és doncs que el nostre producte polític a exportar està molt desgastat i no es mostre suficientment eficaç. Europa atraurà els afamats del mon però necessita una renovació profundíssima per fer possible que els problemes de la fam i de l'estabilitat democràtica s'ataquin amb éxit a l'origen mateix. I abans de res, cal que es consolidi una majoria alternativa on tots els valors europeus en siguin la guia tant interna com internacional. Això si que es podrà embastar en la propera legislatura si un gruix suficient de forces polítiques s'ho proposen. A nosaltres els catalans en aquesta alternativa ens hi va la vida pot ser més que a altres pobles i nacions.

"'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions d'observació"

El ministre d'Informació de Crimea diu que Catalunya ha d'aprendre d'ells

Proposa a Escòcia i Catalunya que enviïn delegacions d'observadors

'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions d'observació per veure com ho farem', ha dit el ministre d'Informació de Crimea, Dimitri Polonski, quan li han preguntat si el país estava preparat per a un referèndum d'independència de diumenge convocat amb tanta celeritat. 'No us preocupeu per això, fa més de vint anys que estem preparats. Fa vint anys que mirem d'alliberar-nos d'aquesta unió artificial.'
La informació sobre els preparatius del referèndum que ha de ratificar la declaració unilateral d'independència del Consell Superior de la república autònoma de Crimea és escassa.
La resolució, que va rebre el vot favorable de 78 diputats dels 100 que formen el parlament, va entrar en vigor tan bon punt va ser aprovada. El text reitera la voluntat d'adherir-se a la Federació Russa. Aquest pas de les institucions de Crimea és previ a la incorporació a Rússia, que diumenge se sotmetrà a votació en referèndum i que es preveu que tindrà un resultat clarament favorable.

Document: El text de la declaració d'indepenència de Crimea, en català
12 de març 2014

Espabilem! DUI ja!

  • 12/03/2014 08:26h
     
    smolins9 | esborrar | dimecres, 12 de març de 2014 | 09:01h
    Ni a l'Avui, ni a l'Ara  surt a la portada la notícia més important del món d'avui dimecres 12 de març del 2014. L'autocensura funciona implacable a Catalunya al cent per cent, alguna estona i en un altres post ho explicaré.

    A l'Avui surt un titulet de segona i en segona línia i d'expressió minimalista obligada a cinquena línia de la pàgina 14, solament ho salva que el 14 és el meu número preferit, el que portava quan era xic a la bata de l'escola. Patètic!

    Més patètic encara l'article de la plana 8 "el Parlament estudiarà alternatives al no de Madrid" que vagin estudiant, ha veure si mentre ho estudiem ens surten els capitostos europeus i internacionals dient-nos que la nostra DUI seria il·legal ... il·legítima ... monstruosa.

    Fa quatre dies Obama -que ja és dir- i alguns caps europeus de primera línia deien que el Referéndum de Crimea era il·legal! Se saltaven així totes les lleis de la Jurisprudència internacional sense que  els caigués la cara de vergonya! Des de quan els referéndums són il·legals o perversos o no democràtics?

    No pensem tant ni posem el front de grans homes de seny i espavilem-nos!

    Com diu Jordi Fornas -UDIC, Units per Declarar la Independència-, "ara la Independència ja s'ha de fer", de raons ja ens en sobren! s'ha de fer!

    I també diu "per fer la Independència no es donen premis, a tothom no li agrada el que facis però ho has de fer, i l'únic premi per fer-ho és la Independència"

    No pensem tant i anem per feina que és urgent. Tenim sort, la gent de Crimea -alguna gent de Crimea naturalment, crec que 75 diputats contra 55, ja ens han fet la redacció necessària i Vilaweb ens la ha traduïda, a partir d'ara només hem de disposar-nos a proclamar-la, retocar i adaptar pocs detalls dels text
    i llegir-lo davant d'observadors internacionals o potser ni això. S'ha de votar és clar!

    No pensem tant que perdrem mal i el que és pitjor encara per la seva gran connotació en les centúries que han de venir, haurem perdut una ocasió d'or per a esdevenir d'una vegada per totes una nació lliure i responsable en el concert de les nacions, i ai las enfonsats per sempre en la presó de Pobles que és Espanya.

    Savador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC.
     

La DUI de Crimea

smolins9 | esborrar | dimarts, 11 de març de 2014 | 21:56h

La declaració d'independència de Crimea

Us oferim la traducció al català del text aprovat pel parlament de Crimea

--------------- El parlament de Crimea ha aprovat una declaració d'independència, amb el vot favorable de 78 diputats d'un total de 100 Heus-ne ací la traducció al català.
«El parlament de Crimea adopta la Declaració d'Independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol.

Setanta-vuit diputats, dels vuitanta-un que han participat en la votació del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, han aprovat la declaració següent:

'Declaració d'independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol:

Nosaltres, membres del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea i del Consell Municipal de Sebastòpol, basant-nos en les disposicions de la carta de les Nacions Unides i de molts altres instruments internacionals que reconeixen el dret d'autodeterminació dels pobles, com també tenint en compte la decisió del Tribunal de Justícia Internacional sobre Kossove del 22 de juliol de 2010 en relació amb el fet que la declaració unilateral d'independència d'una part de l'estat no viola cap norma del dret internacional, hem decidit:

1. Si com a resultat de l'expressió directa del poble de Crimea el 16 de març es decidís que aquest territori, format per la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, s'unís a Rússia, després del referèndum es declararia un estat independent i sobirà amb un govern en forma de república.

2. La República de Crimea és un estat democràtic, laic i multiètnic, que s'obliga a mantenir la pau i l'entesa interètnica i interconfessional al seu territori.

3. La República de Crimea com a estat independent i sobirà, en el cas d'un resultat pertinent del referèndum, farà una petició a la Federació Russa amb una proposta d'adopció de la República Autònoma de Crimea amb base a l'acord internacional corresponent de la Federació Russa per a esdevenir-ne un nou subjecte.

Declaració aprovada pel Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea en el ple extraordinari de l'11 de març de 2014 (signada pel president del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, Vladímir Konstantínov) i decisió del Consell Municipal de Sebastòpol en plenari extraordinari de l'11 de març de 2014
(signada pel president del Consell Municipal de Sebastòpol, Iu Doinikova).»
10 de març 2014

Què és?. Versió corregida i millorada

empordaaccio | dissabte, 8 de març de 2014 | 16:29h

Que tots els catalans ho sàpiguen: 
Què és la Declaració d'Independència.  Què és UDIC.  Qui és Jordi Fornas.

--------------------------

Què és la Declaració de Independència?

És aquell acte polític pel qual els representants del Poble, elegits majoritàriament i per tant legitimats pel Poble, fan una Declaració per proclamar-lo independent.
Una Declaració d'Independència no és una acte folklòric, és la declaració explícita i formal d’una nació que empren un nou camí, alliberant-se, des del precís moment de la Declaració, de cap altra autoritat que no sigui la pròpia, expressada democràticament per la majoria dels seus ciutadans.
No és obligat, que aquesta Declaració hagi de ser referendada pels ciutadans, però obre el procés constituent i fundacional, del nou Estat.


És convenient una Declaració d’Independència?


1) - La Declaració unilateral d’Independència (DUI) és urgent i ens convé.
2) - La Declaració d’Independència és ben vista pels millors especialistes mundials.
3) - La Declaració d’Independència s’ha de fer en tot procés com el nostre i com més aviat millor.
4) - La Declaració d’Independència és la porta per internacionalitzar el nostre cas i així poder ser reconeguts pels altres Estats del món.
5) - La Declaració d’Independència actua com un escut, enfront de possibles reaccions de l’Estat original i aliè que ocupa la nostra Sobirania.
6) - Per assolir tota independència cal el compromís clar del Poble i dels líders polítics i la determinació per fer la Declaració d'Independència.

Què és  UDIC?


Jordi Fornas crea «UDIC» "Units per Declarar la Independència Catalana", una Agrupació d'Electors, un tipus de candidatura de ciutadans independents prevista per la UE, per presentar-se a les properes eleccions europees amb un sol objectiu: Declarar la Independència,que és el que ara ens cal fer als catalans per motius obvis.

La necessitat i urgència de Declarar la Independència esdevé l’únic discurs veritablement alternatiu al dels altres partits catalans.
Posa en evidència la Consulta no vinculant i la pregunta trampa del Sí o Sí” i supera la idea de demanar el “dret a decidir” per passar a exercir-lo.
Per a poder presentar-se a les eleccions europees del 25M Jordi Fornas i UDIC necessiten el suport de la signatura de 15.000 catalans.
Aquest 25M, en tractar-se de circumscripció única, UDIC podrà rebre vots des de tot l’Estat i per tant de les Illes, del País València, de la Franja i del Principat. Aquests vots es comptaran separadament a cada un dels Països Catalans.
Donar la victòria a UDIC a les eleccions europees, és la manera de fer realitat la nostra Independència i donarà legitimitat internacional al proper Estat Català Independent.

Qui és Jordi Fornas?


Jordi Fornas, és ex batlle de Gallifa. Durant el seu (curt) mandat, a més de millorar les condicions del municipi vallesà, que va ser el primer en exercir la “Sobirania Fiscal” (terme que va encunyar ell mateix), va respondre a la Llanos de Luna" amb una minúscula bandereta "rojigualda" i va fer aprovar a l'AMI la moció que comprometia l’Associació de Municipis per la Independència a fer  “Sobirania Fiscal” i declarar tots els municipis que en formen part "territori lliure i sobirà". Això representava obrir un nou front en el camí cap a la independència, cosa que va provocar que l’oposició l’hi fes una moció de censura per fer-lo fora del seu càrrec.
Així ho expressa: Convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a entrar en campanya amb un sol objectiu: Declarar la Independència. Aquest proper 25 de maig del 2014 hem d’obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem, veure Catalunya Lliure!


Unim-nos per Declarar la Independència Catalana
Aquestes eleccions han de ser la campanya definitiva per aconseguir fer realitat el somni de generacions senceres. Amb el suport del catalans a les urnes es podrà fer la Declaració d'Independència. Aquesta és la gran oportunitat de les eleccions europees del 25 de maig per als catalans, i amb UDIC "Units per Declarar la Independència Catalana" la llibertat és a tocar!

La trista història d'un president


La trista història d'un president que permetia que cada dia li robessin 60 milions d'euros al seu país, i per si això no fos prou, tolerava atacs, amenaces, mentires i tota mena d'insults constants cada cop més gruixuts. I també la trista història dels altres dos que li donaven suport justificant l'enganyifa-ensarronada del 9-N, la crònica d'un fracàs anunciat.

Així no podeu anar pel món, mentint al poble i oferint pastanagues impossibles Artur, Oriol i Carme per què us fa col·laboradors necessaris d'espanya; fins a quan seguirà la traïció?


No som independents per què vosaltres no voleu; ni per culpa d'espanya, ni d'europa, ni de ningú més que vosaltres!


PROU  D'ESPOLIACIÓ  I  HUMILIACIONS


A CATALUNYA! DUI    JA!!!

Jo crec en l'autodeterminació. Marrin Wolf.

Martin Wolf, un gran aliat internacional de l'independentisme català

'Catalunya aniria bé, potser millor que no dins d'Espanya', diu el director associat del Financial Times
Men?ame
Aquestes últimes setmanes el diari Financial Times ha publicat un seguit d'informacions, sobretot articles d'opinió, força contundents contra la posició del govern espanyol sobre el referèndum català. I avui ha arribat un dels missatges més contundents, des d'un punt de vista internacional, en favor de la independència de Catalunya. L'ha expressat Martin Wolf, director associat del prestigiós diari econòmic londinenc Financial Times.
En una entrevista que li ha fet el periodista Andy Robinson per a La Vanguardia, Robinson declara que Catalunya seria un estat 'perfectament viable des d'un punt de vista econòmic com a país independent. Més viable que no Escòcia fora del Regne Unit. Econòmicament, Catalunya aniria bé, potser millor que no dins d'Espanya'.

Wolf fa aquesta afirmació perquè considera que els estats petits tenen més avantatges: poden ser més competitius i desenvolupar i consolidar la seva economia i el seu model productiu.

En canvi, troba que Escòcia és molt dependent dels ingressos del petroli, i la despesa pública per cap és més gran a Escòcia que no a la mitjana britànica: 'No crec que això es pogués mantenir gaire temps', diu.

El periodista també veu molt clar que s'hauria de permetre que els catalans poguessin votar en la consulta sobre el seu futur polític. 'Si la majoria aclaparadora dels catalans vol la independència, doncs s'ha d'acceptar. Jo crec en l'autodeterminació. Per això vaig donar suport al referèndum escocès.'
Informació relacionada:
Correctiu d'un ex-cònsol britànic a una diputada del PP que atacava l'independentisme
El Financial Times renya Espanya pel seu 'jacobinisme' i 'postimperialisme'
  • Marrin Wolf.

vergonyós "DRET A NO DECIDIR" - Mas i la Unitat ????

Mas no necessitava ICV però si que necessitava Unió. Ell i Duran van empescar-se la pregunta trampa per a profit propi i no siguem incauts, no oblidem la campanya lets an vote del vergonyós "DRET A NO DECIDIR"

Narcís Llauger Dalmau
[...] Silencis, però, que ell mateix s’ha buscat. No val fer-se la víctima. Ha condicionat el procés, i el nostre futur, a tants impossibles que realment quan se li pregunta per certes qüestions s’ha de mossegar la llengua. Ha condicionat la nostra llibertat a la legalitat espanyola, l’ha condicionada a no perdre la mala companyia de Duran i Lleida, l’ha condicionada a sumar un consens més que inestable amb gent tant poc compromesa amb el crit del carrer com ICV... És clar que s’ha de mossegar la llengua amb aquests companys de “suma”. Però li pregaria que abandonés el paper de víctima: els coneix millor que nosaltres per saber què podia esperar-ne.



Daguer | divendres, 7 de març de 2014 | 18:10h

Avui Artur Mas a Rac1 ens ha ofert una entrevista Gruyère, plena de forats, plena de silencis. Silencis carregats, pesants, com forats negres. Silencis pels que, com ell mateix diu, s’ha de mossegar la llengua fins a fer-se sang. Sí, ja sabem que Mas s’aboca fàcilment a la teatralitat, però crec que en aquest cas no li manca raó.
Silencis, però, que ell mateix s’ha buscat. No val fer-se la víctima. Ha condicionat el procés, i el nostre futur, a tants impossibles que realment quan se li pregunta per certes qüestions s’ha de mossegar la llengua. Ha condicionat la nostra llibertat a la legalitat espanyola, l’ha condicionada a no perdre la mala companyia de Duran i Lleida, l’ha condicionada a sumar un consens més que inestable amb gent tant poc compromesa amb el crit del carrer com ICV... És clar que s’ha de mossegar la llengua amb aquests companys de “suma”. Però li pregaria que abandonés el paper de víctima: els coneix millor que nosaltres per saber què podia esperar-ne.

He seguit l’entrevista en directe però ara prendré el text de VilaWeb. “La seva gran táctica [d’Espanya] és esperar que aquí ens barallem sols. Per això em mossego la llengua, amb el risc de fer-me sang', ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a RAC-1. Mas es referia a la manca d'acord entre els partits pro-consulta, que impedeix de bastir una candidatura unitària a les eleccions europees. I també a la dificultat perquè, si més no, hi hagi acord en un punt comú del programa electoral per a defensar a la UE la consulta del 9 de novembre.” “Si explico per què crec que no ha estat possible l'acord originaré enrenou entre les forces polítiques que porten aquest procés de gran transcendència.”
Jo mateix vaig explicar en aquest bloc que hi ha sumes que resten referint-me a ICV. Posava com exemple les mateixes matemàtiques: 2+(-2)=0. L’element negatiu és ICV. No només respecte de la independència sinó respecte de la consulta. Un mes abans de l’anunci de la pregunta, segurament quan estaven en negociacions amb el president, gairebé cada dia els teníem, si no era l’Herrera era a la Camats, protagonitzant algun espai en els mitjans. No paraven d’insistir en què s’havia de sumar i que totes les opcions havien d’estar representades en la pregunta. Insistentment, abusivament. I amb el consentiment, cec o maliciós, dels mitjans. És sobre tot per culpa d’ICV que tenim aquesta meravella de pregunta en cascada.
Artur Mas es queixa dels que ara no es volen sumar a la candidatura conjunta. Ja sabem que ERC treu més profit d’anar separada, però el president es refereix sobre tot a l’oposició visceral i des del primer moment d’Iniciativa. Al final ERC s’hi hagués avingut, però la negativa rotunda a “fer-se la foto” conjunta, com diu el president, era primordialment d’Iniciativa.
No entenc que el president es mostri tan sorprès i molest com per haver-se de mossegar la llengua. O és que no sap per quina raó ICV va pressionar tant per la pregunta anomenada inclusiva? En cap moment ho van amagar: perquè no volia que, arribat el moment, hagués de fer campanya pel NO amb PP i Cc’s. Amb aquestes mateixes paraules i sense cap subtilesa es van expressar l’Andreu Mayayo, l’Herrera i la Camats en diversos mitjans. Llavores ho van fer per la foto i ara, amb sorpresa inexplicable del president, també “per no fer-se la foto al costat” dels de les retallades. No accepto que el president em vengui la seva sorpresa. Que admeti que s’ha equivocat amb l’estratègia de voler sumar elements negatius que actuen no per convicció sinó per “estètica” tacticista. Iniciativa és conseqüent i el president s’ha equivocat. Si s’ha de mossegar la llengua, si els silencis han de formar part de les seves entrevistes, ell mateix s’ho ha buscat. Li prego que eviti posar cara de sorpresa. A segons qui no ens la pot vendre.

Ieltsin dalt del Tanc. DUI ja, ara!

0 - Fotografies Adjuntes:
1a - Daniel Cardona, 2a - Santiago Espot, 3a - Ieltsin dalt del tanc, 4a - Ieltsin dal del tanc fent el gest i l'acte de trencament amb el vell ordre. L'URSS -CCCP- el gegant, com a tal s'enfonsa davant d'un home que puntual va a la plaça del Kremlim a l'hora precisa en la que fa el gest precís i ho proclama llegint l'escrit. L'escena de la instantània és clara i contundent, un autèntic "pulitzer" en mans d'un fotògraf potser fins i tot aficionat o no.

1 - Declarar la Independència és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014"
2 - Acte d'Homenatge a Daniel Cardona fundador d'"Estat Català" i de "Nosaltres sols"
3 - Que tothom ho sàpiga: Idees força de "UDIC"
4 - Decàleg de l'UDIC


 1)
"UDIC "Units per declarar la Independència"
és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014""

Sr. David Gardner i Viviane Reding, és molt més fàcil, no es preocupin d'Escòcia i sobretot de Catalunya; perquè no procuren que Anglaterra i Espanya renunciïn a la seva Independència! Deixin tranquils als catalans i no ens toquin allò que no sona!
L'Europa integrista i acomodada amb els seus jocs de poder i sota la pressió d'un dels seus membres actuals -no oblidem que de moment Espanya és part d'Europa i nosaltres ni existim i si existim molts ens veuen amb mals ulls tan sols com un inflamat gra al cul- veu les noves independències, sobretot les d'Escòcia i Catalunya, com una cosa incòmoda que caldria evitar, per això parlen tan de diàleg enlloc de parlar de dret i de la justícia que mereixen tots els pobles, però tan se val, Catalunya ha d'esdevenir lliure com ho són ja fa temps Suïssa i Israel.
Els catalans que defensem la plenitud i la llibertat de tota la nostra nació i de la seva ànima catalana -la llengua- no podem baixar la guàrdia davant qualsevol temptació per part d'alguns poders europeus de fer servir de nou Catalunya i els catalans com a moneda de canvi pels seus interessos econòmics i de poder en una "geoestratègia d'aquest 2014" que s'esdevingui com en la "geoestratègia d'aquell 1714" tan trist per a nosaltres i per a generacions de catalans que ho han pagat amb la vida, tants afers i la tristesa.
Només serem independents si els catalans defensors de la nostra lliberta nacional ho volem, i probablement no ens serà planer aconseguir-ho, qui pugui ens hi posarà tantes traves com calgui, difícilment podem esperar tractes de favor ni consideracions altruistes, ens ho haurem de fer "nosaltres sols".
Daniel Cardona va fundar "Nosaltres Sols" perquè sabia que sols viuríem millor i seríem millors en molts sentits ... també sols ens ho haurem de guanyar!
Arribats ja bastant enllà d'aquest llarg camí que ens ha de retornar la nostra condició d'estat català independent, és bo i necessari que siguem conscients que en aquest tram final del camí que ens pugui portar a la victòria d'esdevenir de nou nosaltres mateixos en plenitud, a partir d'ara ens calen més que mai homes, actituds i voluntat de fermesa absoluta, allunyades d'actituds infantils en les que és fàcil caure, perquè la Independència d'una nació només s'assoleix amb homes com Bolívar, Ramon Martí, Ben Gurion, Boris Ieltsin i Iàssir Arafat.
Com diu Jordi Fornas, creador de «UDIC» Units per Declarar la Independència Catalana: «Hem patit! estem lluitant .... i units vencerem!»
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de "UDIC"

------------------------------------------
2)
09 març 2014

Santiago Espot a l’acte d’homenatge a en Daniel Cardona: "S'ha de derrotar Espanya"

Notícia publicada a e-notícies.cat
http://societat.e-noticies.cat/espot-sha-de-derrotar-espanya-83568.html


El líder de Catalunya Acció, Santiago Espot -fotografia segona-, ha assegurat que “per aconseguir la independència només existeix una formula: combatre i derrotar Espanya, exactament com s'han fet totes les independències”.
“Cardona no tenia cap interès en ser amic d'Espanya ni dels espanyols, l’única relació que tenim amb Espanya és la d’amo i esclau”, ha dit durant l’homenatge a Daniel Cardona i Civit, pare de l’independentisme català i fundador d’Estat Català i Nosaltres Sols!.
La historiadora Anna Tarrés, que també ha participat en l’acte, ha afirmat que “no és català algú que no parla català entre catalans i amb els catalans”. “És català només aquell que parla català, aquell que defensa la nació catalana”, ha reblat.
Tarrés també ha apuntat que “només els independentistes catalans volen la independència, l'alliberament de la nació catalana, no la volen aquells que parlen castellà, aquests són colons” i ha fet referència al llibre ‘Els altres catalans’ de Francisco Candel per afirmar que “no són catalans per molts que altres colons hagin fet llibres parlant dels altres catalans”.
L’homenatge s’ha celebrat a la plaça de Jacint Verdaguer davant de la casa on va viure Cardona, qui va ser durant anys també el batlle de Sant Just, i també ha comptat amb la presència de l'historiador Fermí Rubiralta i el director del Born Centre Cultural, Quim Torra.




-------------------------------------------
3)
 
Comunicat de UDIC per La Declaració de Independència

Jordi Fornas, amb la seva idea: «Unim-nos per Declarar la Independència» crea UDIC: "Units per Declarar la Independència Catalana" una agrupació d’electors que té per objectiu presentar-se a les properes eleccions europees.
Amb un discurs alternatiu a l'oficial i renovador, posa l’únic objectiu vàlid per Catalunya dalt del millor balcó, les eleccions al Parlament Europeu, un lloc de visibilitat, legitimitat democràtica i ressò internacional de primera línia.

Idees força sobre la Declaració d’Independència:


1) -  La Declaració unilateral d’Independència (DUI) és urgent i necessària.

2) -  La Declaració d’Independència és recomanada pels millors especialistes mundials.

3) -  La Declaració d’Independència s’ha de fer en tot procés com el nostre i com més aviat millor.

4) -  La Declaració d’Independència és la porta per a esdevenir un afer internacional, mentre es tracti d’un afer domèstic de l’Estat espanyol ningú et pren en consideració, ni s’hi vol ficar. Sense una declaració de independència, cap estat reconeixerà Catalunya com a nou Estat ni com objecte de sobirania.

5) -  La Declaració de Independència actua com un escut enfront de possibles reaccions dels contraris a la nostra plena Llibertat Nacional.

6) -  Per assolir la independència s’han de comprometre de forma clara el Poble i els líders polítics. En la persona de Jordi Fornas i pel seu compromís s’està edificant un cap-davanter, capaç de posar-se davant del Poble per liderar el procés i dur-lo a terme. Fornas està a punt, té la força de caràcter i la idiosincràsia necessària  i està determinat a fer la Declaració de Independència.

7) -  Per poder presentar-se a les eleccions europees del 25M Jordi Fornas i UDIC necessiten la confiança i el suport de 15.000 ciutadans. Les signatures de suport a la seva candidatura les recollirem a partir de l’1 d’abril. El 25M, en tractar-se de circumscripció única, UDIC podrà rebre vots des de tot l’Estat, això inclou les illes, el País Valencià, la Franja i el Principat i a l’hora fa possible el referèndum d’autodeterminació a tots els Països Catalans.

8) - Aquest abril signeu per Jordi Fornas i  el 25M del 2014 voteu per la DUI.
--------------------------------------------------------------




4)

Crida al Poble Català de Jordi Fornas:

Convido tots els compatriotes de tots els Països Catalans, a entrar en campanya per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la Independència Nacional. Hem d’impulsar la “Primavera Catalana” i aquest proper 25 de maig del 2014 obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: Proclamar la Independència de Catalunya.

Els 10 punts programàtics de UDIC
:

1 - UDIC és una proposta política que té l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
 
2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.

3 - UDIC creu que, per assolir l’objectiu, és necessària la unitat i la coordinació del major nombre possible de forces catalanes, i convida les entitats i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.

4 - UDIC vol convidar les persones que hagin destacat per la seva lluita a favor de les llibertats nacionals a incorporar-se a la candidatura electoral; també els representants de les entitats i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i interessos.

 5 - UDIC considera que, només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.

 6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a  buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
     Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.

 7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al nostre poble i les seves necessitats, a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.

 8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.

 9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.

 10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.

UDIC la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014"

Declarar la Independència és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014"


"UDIC "Units per declarar la Independència"
és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014""


Sr. David Gardner i Viviane Reding, és molt més fàcil, no es preocupin d'Escòcia i sobretot de Catalunya; perquè no procuren que Anglaterra i Espanya renunciïn a la seva Independència! Deixin tranquils als catalans i no ens toquin allò que no sona!

L'Europa integrista i acomodada amb els seus jocs de poder i sota la pressió d'un dels seus membres actuals -no oblidem que de moment Espanya és part d'Europa i nosaltres ni existim i si existim molts ens veuen amb mals ulls tan sols com un inflamat gra al cul- veu les noves independències, sobretot les d'Escòcia i Catalunya, com una cosa incòmoda que caldria evitar, per això parlen tan de diàleg enlloc de parlar de dret i de la justícia que mereixen tots els pobles, però tan se val, Catalunya ha d'esdevenir lliure com ho són ja fa temps Suïssa i Israel.

Els catalans que defensem la plenitud i la llibertat de tota la nostra nació i de la seva ànima catalana -la llengua- no podem baixar la guàrdia davant qualsevol temptació per part d'alguns poders europeus de fer servir de nou Catalunya i els catalans com a moneda de canvi pels seus interessos econòmics i de poder en una "geoestratègia d'aquest 2014" que s'esdevingui com en la "geoestratègia d'aquell 1714" tan trist per a nosaltres i per a generacions de catalans que ho han pagat amb la vida, tants afers i la tristesa.

Només serem independents si els catalans defensors de la nostra lliberta nacional ho volem, i probablement no ens serà planer aconseguir-ho, qui pugui ens hi posarà tantes traves com calgui, difícilment podem esperar tractes de favor ni consideracions altruistes, ens ho haurem de fer "nosaltres sols".

Daniel Cardona va fundar "Nosaltres Sols" perquè sabia que sols viuríem millor i seríem millors en molts sentits ... també sols ens ho haurem de guanyar!

Arribats ja bastant enllà d'aquest llarg camí que ens ha de retornar la nostra condició d'estat català independent, és bo i necessari que siguem conscients que en aquest tram final del camí que ens pugui portar a la victòria d'esdevenir de nou nosaltres mateixos en plenitud, a partir d'ara ens calen més que mai homes, actituds i voluntat de fermesa absoluta, allunyades d'actituds infantils en les que és fàcil caure, perquè la Independència d'una nació només s'assoleix amb homes com Bolívar, Ramon Martí, Ben Gurion, Boris Ieltsin i Iàssir Arafat.

Com diu Jordi Fornas, creador de «UDIC» Units per Declarar la Independència Catalana: «Hem patit! estem lluitant .... i units vencerem!»

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de "UDIC"

Declarar la Independència és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014"


"UDIC "Units per declarar la Independència"
és la millor aposta davant la "geoestratègia del 2014""


Sr. David Gardner i Viviane Reding, és molt més fàcil, no es preocupin d'Escòcia i sobretot de Catalunya; perquè no procuren que Anglaterra i Espanya renunciïn a la seva Independència! Deixin tranquils als catalans i no ens toquin allò que no sona!

L'Europa integrista i acomodada amb els seus jocs de poder i sota la pressió d'un dels seus membres actuals -no oblidem que de moment Espanya és part d'Europa i nosaltres ni existim i si existim molts ens veuen amb mals ulls tan sols com un inflamat gra al cul- veu les noves independències, sobretot les d'Escòcia i Catalunya, com una cosa incòmoda que caldria evitar, per això parlen tan de diàleg enlloc de parlar de dret i de la justícia que mereixen tots els pobles, però tan se val, Catalunya ha d'esdevenir lliure com ho són ja fa temps Suïssa i Israel.

Els catalans que defensem la plenitud i la llibertat de tota la nostra nació i de la seva ànima catalana -la llengua- no podem baixar la guàrdia davant qualsevol temptació per part d'alguns poders europeus de fer servir de nou Catalunya i els catalans com a moneda de canvi pels seus interessos econòmics i de poder en una "geoestratègia d'aquest 2014" que s'esdevingui com en la "geoestratègia d'aquell 1714" tan trist per a nosaltres i per a generacions de catalans que ho han pagat amb la vida, tants afers i la tristesa.

Només serem independents si els catalans defensors de la nostra lliberta nacional ho volem, i probablement no ens serà planer aconseguir-ho, qui pugui ens hi posarà tantes traves com calgui, difícilment podem esperar tractes de favor ni consideracions altruistes, ens ho haurem de fer "nosaltres sols".

Daniel Cardona va fundar "Nosaltres Sols" perquè sabia que sols viuríem millor i seríem millors en molts sentits ... també sols ens ho haurem de guanyar!

Arribats ja bastant enllà d'aquest llarg camí que ens ha de retornar la nostra condició d'estat català independent, és bo i necessari que siguem conscients que en aquest tram final del camí que ens pugui portar a la victòria d'esdevenir de nou nosaltres mateixos en plenitud, a partir d'ara ens calen més que mai homes, actituds i voluntat de fermesa absoluta, allunyades d'actituds infantils en les que és fàcil caure, perquè la Independència d'una nació només s'assoleix amb homes com Bolívar, Ramon Martí, Ben Gurion, Boris Ieltsin i Iàssir Arafat.

Com diu Jordi Fornas, creador de «UDIC» Units per Declarar la Independència Catalana: «Hem patit! estem lluitant .... i units vencerem!»

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de "UDIC"

Ni oblidem ni perdonem