04 de setembre 2013

TOC GENERAL DE CAMPANES per la independència ! L'ANC Crida a tots els campaners !

TOC GENERAL DE CAMPANES
 per la independència !

L'ANC Crida a tots els campaners !



TOC
GENERAL
DE CAMPANES

Crida a tot Catalunya!

Crida
a tots els campaners !

A les 17 14',
quan falti 1 minut per 1/4 de 6
del dia 11 de setembre de 2013.
al mateix moment
Arreu, a cada poble o barri,
a cada monestir o santuari,
a cada capella, esglesiola
o on hi hagi una campana,
fem
un TOC GENERAL DE CAMPANES!

El toc
de campanes,
a la nostra terra,
ha servit sempre per a convocar
o comunicar fets o esdeveniments importants
... naixements, morts, festes,
funcions religioses, desastres naturals,
"sometent",  horaris,...


Ara proposem
anunciar el fet més transcendent de la nostra història
col·lectiva de 300 anys cap ençà:

EL RETORN  A LA LLIBERTAT
DEL POBLE CATALÀ.

La nostra oportunitat  per a fer un país just, pròsper i  solidari.


L'A.N.C.
l'Assemblea Naciona l Catalana­
proposa
que el dia 11 de setembre d'enguany,
al mateix temps que es forma
la cadena humana travessant el país,
durant 5 minuts,
totes les campanes
de
Catalunya
toquin,amb un toc alegre i solidari.


Fem una crida
a tots els campaners, a tothom qui tingui
al seu càrrec una campana
o hi tingui accés
que faci aquest ser vei a Catalunya.

Entre tots ho aconseguirem!


Text preparat i campanya impulsada
per un membre molt significat
de l'ANC territorial de Berga.

(No pas pel qui penja aquest post, que sí que hi està d'acord.)
02 de setembre 2013

O esdevenim lliures o dependrem totalment en l'essencial d'altres i aleshores ja no som nosaltres.

O esdevenim lliures o dependrem totalment en l'essencial d'altres i aleshores ja no som nosaltres. 

Canvi de Paradigma: Esdevinguem lliures -com estat català independent-. Senzilla i plenament lliures, capacitats per parlar i negociar amb tothom sense traves de cap mena, però mantenint la nostra individualitat com a Poble. Políticament lliures ... o sigui independents!




Els extrems de la qüestió:

La data: 2014
La Pregunta: Vols que Catalunya sigui independent?
La resposta: Sí o No
L'objectiu: La nació sencera, la llengua catalana, l'estat independent, la constitució com la de l'Havana, breu, clara i potent.
En cas d'encara més urgència: la DUI, Declaració Unilateral d'Independència!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció
.


01 de setembre 2013

La nostra Pàtria: La llengua

ibc | dissabte, 18 de maig de 2013 | 03:52h
 

[Dedicat a Joan Coromines.]

Ara que denigren la llengua amb la infame denominació de LAPAO.
Ara que prohibeixen el nom del País Valencià.
Ara que la República francesa continua sense ratificar l'escarransida Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Ara que volen expulsar el català de la vida pública de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Ara que tants independentistes del Principat desconeixen, obliden o menyspreen la resta de la nació.

Ara cal recordar què deien el 1934 els grans intel·lectuals d'aquest mateix Principat: afirmaven que era un error, fruit de l'afebliment de la consciència nacional, de limitar la nació al territori de la Generalitat de Catalunya, atès que això era reduir-la a una sola de les regions que la integren. I hi afegien exactament el següent:


La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l'Horta d'Oriola i de les comarques orientals d'Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans regions --Principat, València, Balears i Rosselló-- cadascuna amb interessants característiques pròpies, cal observar en tots els ordres llur personalitat, que ens dóna una tan gran riquesa d'aspectes. No existeix cap perill --ni cap desig-- d'absorció d'una regió per les altres. Fóra contradictori a la tradició històrica i a l'esperit liberal del nostre poble. Respectuosos amb aquesta diversitat, ens cal, també, adquirir plena consciència de la nostra unitat i enfortir-la convenientment, sobretot en l'aspecte cultural. Unitat no vol dir pas submissió d'uns a altres ni uniformació externa; unitat vol dir creació d'uns ideals comuns i la joia de posseir una cultura que tots anomenem nostra. Allà on aquesta unitat ha de manifestar-se amb més energia és davant els altres països; en el contrast entre nacional i estranger és on més hem d'enfortir el sentiment de pàtria, per damunt de les diferències regionals. I no exposem, amb aquestes paraules, cap teoria nova; elles responen a la concepció tradicional i ortodoxa del catalanisme conscient. Això no significa, és clar, que vulguem tancar el pas a cap aspecte possible d'expansió catalana que es pogués plantejar oportunament i que fos viable.


Entre els qui signaren això hi havia Pompeu Fabra -el primer-, Ramon Aramon i Serra, Josep Maria de Casacuberta, Pere Coromines, Joan Coromines, Jaume Massó-Torrents, Lluís Nicolau d'Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Pau Vila.

PPCC 40 anys perduts - Cucarella

Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Tens raó Cucarella, no serà gens fàcil. Hem perdut quaranta anys miserablement amb allò de "Som sis milions" quan en realitat som molts més, hem tingut por d'esberar Castella-Espanya i de axafar l'ull de poll dels valencians, hem sigut orgullosos i pedants, necis de res perquè ho em perdut tot ... potser nomès ens ha quedat l'anhel ... allò de les guspires flamejants. Però ara hem endegat un camí que no abandonarem! t'ho asseguro, encara que no siguem la majoria: LA NACIÓ SENCERA, aquest és el nostre compromís.

Salvador Molins, Catalunya Acció.


cucarella | diumenge, 1 de setembre de 2013 | 13:10h

Quan Catalunya serà un estat independent (si per fi s'hi posa de debò i ho trau avant), estic convençut que la resta dels territoris catalans ens quedarem com un ou quan sua, o siga despagats. Abandonats. Estic convençut que en aquell moment Catalunya ens girarà l'esquena definitivament. Almenys el catalanisme oficial i majoritari, assenyadament catalunyès, que ocuparà el poder i decidirà quines "accions polítiques". Perquè els fets d'ara indiquen quin serà el nostre futur. Els fets que haurien de definir i impulsar projectes en comú, i en el nostre cas haurien de configurar l'abast de la identitat nacional del projecte polític. Si no hi ha fets en un sentit és perquè no hi ha projecte polític en aqueix sentit.

Cada territori dels Països Catalans té el seu propi rellotge polític, això ho sabem perfectament, com també sabem que alguns possiblement acabaran aturant-se per falta de mans que li donen corda. Per això, qui primer puga, que se'n vaja. Però els fets, ja dic, són importants. I els fets expliquen allò que expliquen: que en el decurs d'aquests quaranta anys que fa que va morir el dictador hauríem hagut d'haver configurat, com a mínim, un espai comú de comunicació i un mercat cultural complet i consolidat, rendible, i tanmateix no ho hem fet ni de bon tros. Ben al contrari, hi hem reculat en afavorir la compartimentació tancada de l'espai comunicatiu, la fragmentació de la normativa de la llengua i el minifundisme del mercat cultural. La incontenible por de no irritar el poder espanyol (i el francès) ha impedit gestos i accions en favor nostre en tot aquest temps, autoamordassats per no ofendre els amos i els seus gossos lladradors dins d'aquesta España Una i d'aquesta França Gran. Aquesta por, aquesta extremada "prudència", ens ha impedit de constituir-nos i de consolidar-nos ni que fóra com a mercat cultural complet, rendible.

Si tot això ha passat fins ara, durant tots aquests llargs quaranta anys, tan perduts, tan inútils per al nostre futur, per què hauríen de creure, gairebé ulls a cegues, que quan Catalunya serà un estat independent la seua actuació serà diferent? Estic convençut, doncs, que el catalanisme catalunyès triomfant se sentirà massa còmode exercint la seua flamant condició d'estat independent. Prou problemes tenim ara, diran, com per a embarcar-nos en utopies ("utopies prescindibles", que diria aquell). I poruc com tantes voltes ha demostrat ser aquest catalanisme catalunyès, no gosarà ficar-se en un esbarzer anomenat Països Catalans. Que s'apanyen!, diran. Llavors serà quan tots els altres territoris quedarem, definitivament, a mercè dels mestres carnissers espanyols i francesos, que ens trinxaran com si fórem magre per a mandonguilles. I ho faran amb enrossinament, amb ràbia, amb ferotge intenció de resquit. Digueu-me ocell de mal averany: no us contradiré.

Comentaris: 1
Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?
smolins9 | diumenge, 1 de setembre de 2013 | 14:55h


Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Tens raó Cucarella, no serà gens fàcil. Hem perdut quaranta anys miserablement amb allò de "Som sis milions" quan en realitat som molts més, hem tingut por d'esberar Castella-Espanya i de axafar l'ull de poll dels valencians, hem sigut orgullosos i pedants, necis de res perquè ho em perdut tot ... potser nomès ens ha quedat l'anhel ... allò de les guspires flamejants. Però ara hem endegat un camí que no abandonarem! t'ho asseguro, encara que no siguem la majoria: LA NACIÓ SENCERA, aquest és el nostre compromís.

Salvador Molins, Catalunya Acció.


Suïssa (La Confederació Helvètica), Catalunya i Israel



Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.



Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d'Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.

L'Europa unida "EU" és el pont per marxar d'Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d'Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d'Espanya però no s'hi sentirà suficientment lliure.

El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d'Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la  Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d'altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Ni oblidem ni perdonem