29 de juliol 2012

"Si guanya Catalunya, el poble escopirà sobre la seva memòria."

EL SUÏCIDI DE L’AUTONOMISME
Alfons López Tena

Després d’any i mig d’arrossegar la qüestió a conveniència de Convergència, el passat dimecres el Parlament va parir un ridícul ratolí com a “pacte fiscal”, ben allunyat del concert econòmic i que no assegura ni la caixa ni la clau de la caixa, ni va sumar cap més suport que el d’un diputat socialista als ja coneguts fa mesos de CiU, ERC, ICV-EUiA, i un trànsfuga. És el sisè “pacte fiscal” que s’intenta amb Espanya, a més dels dos Estatuts d’autonomia. Poden ara passar dues coses:

1.- Que Espanya accepti aquest sisè pacte fiscal. El resultat, suposant que Espanya compleixi el pacte (cosa inèdita), fóra nul, i confirmarà de nou la frase de Sala i Martín sobre les dues úniques lleis constants a l’Univers: la velocitat de la llum i que després de cada pacte fiscal Espanya continua robant als catalans entre el 8% i el 10% del nostre P.I.B cada any.

2.- Que Espanya no l’accepti i ofereixi uns minsos retocs a la LOFCA, en la línia dels 5 pactes fiscals anteriors, i continuï robant als catalans a cor què vols, com sempre.
La diferència enguany, però, va ser la clara i palpable sensació d’esfondrament anímic que fins i tot els defensors del sisè pacte fiscal en traspuaven. Ningú, ni tan sols ell, es va creure Mas quan parlava de “dia històric”, ningú va mostrar el mínim signe de creure que aquesta sisena proposta vagi enlloc ni serveixi per res, ningú va celebrar res. Planava per l’hemicicle l’avorriment de la repetició, de someres condemnades a voltar la mateixa sínia una i altra vegada sense cap resultat positiu, com ja van fer amb l’Estatut i amb el cinquè pacte fiscal, batejat per Iceta com “estratosfèric” per superar els quatre anteriors, tots ells “el millor de la història”. Ja no els hi queda esma als autonomistes ni per dissimular el fracàs mentint, ho han fet massa vegades i massa sovint com per gosar-hi.
Malgrat la propaganda dels mitjans del règim i del seu cor de subvencionats, la gent ja no s’empassa les mentides de l’autonomisme, ni es creu que sigui possible aconseguir res a Espanya. La votació del pacte fiscal al Parlament és inútil, diu el 70% dels enquestats per TV3, i els propis promotors i propagandistes reconeixen que no s’aconseguirà res però que és necessari fer aquest pas per obtenir una nova frustració.

Prou d’aquest color. Al poble de Catalunya no li calen més frustracions, sinó resultats; no li calen noves pastanagues inassolibles sinó emprendre batalles que pugui guanyar; no li calen un Govern i uns partits irresponsables que no fan res més, per aturar la sagnia espanyola que està destruint Catalunya, que proposar a Espanya pactes fiscals de fum, frustració, i fracàs. Al poble de Catalunya li cal esperança, li cal confiança en un futur millor, li cal l’orgull i la dignitat del vencedor. Li cal emprendre el camí de la independència i assolir-la, vencent a Espanya, perquè cap més projecte és a l’abast del poble de Catalunya que la independència o la rendició, sotmetre’s a Espanya o deslliurar-se’n, perquè a Espanya no hi res a fer.

Deia Marx que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia i la segona com a farsa. Amb el nou Estatut vam viure la tragèdia, amb el pacte fiscal vivim la farsa d’una casta política autonomista feble vers l’amo espanyol i forta amb el seu propi poble, a qui fan pagar en retallades i patiment la seva incompetència, covardia, i cinisme. Ningú els ho agrairà: si guanya Espanya, no pagarà traïdors. Si guanya Catalunya, el poble escopirà sobre la seva memòria.

#lamarxadelsvots


La "Marxa" dels vots!

On és la resposta?
El Poble es mou!
El Poble camina la "Marxa de la Independència" de tota la nostra nació!
El Poble torna a sortir al carrer per enèsima vegada, ara va de Lleida a Barcelona amb un precís i valent objectiu: Catalunya nou estat d'Europa!

Quina és la resposta política a aquest clam tan repetit i corejat?

Quina és la resposta política -dels polítics i del poble votant- a la necessitat d'esdevenir un Poble homologat en drets i responsabilitats amb tots els pobles lliures d'Europa i del món?

Els polítics han de responsabilitzar-se i fer les seves propostes, desenvolupar els seus projectes bé siguin de dependència o bé siguin d'Independència!

El Poble català votant ha de fer la seva "Marxa del Vot" -#lamarxadelsvots- marxar de votar al "dependent" i al "subaltern" (Broggi dixit) que s'entretent contínuament amb els nostres enemics seculars i que no sap fer res més i pensar res més sense que no sigui pidolant pactes impossibles i engrunes miserables amb els nostres enemics seculars, per passar a votar els homes lliures, ferms, lúcids i clarividents que ens proposen des de les darreres eleccions al Parlament català, els polítics que ja fan camí en la seva determinació i que ho podem observar dia a dia pel Canal Parlament, en pro d'un País Lliure, responsable i amo dels seus designis, de la seva riquesa i que sigui bo amb la seva gent que som tots!

Aquesta ha de ser la resposta dels polítics i la resposta de la gent, l'única resposta que no es contradiu amb l'anhel de llibertat i dignitat dels catalans.-

Prou de mamar-nos el dit! Hauríem de saber que el que per a ells és possible a Euskadi mai ho serà per a Catalunya!

Votem Independència ... doncs!
Independència i ruptura ... Ja!

Salvador Molins, Berga

La Marxa dels Polítics i dels Votants catalans per a la Independència.


Estic totalment convençut que Ciu no farà res de cara a preparar la Independència. Educadament i amb respecte es pot preparar el Poble i les institucions per a la Independència però Ciu no ho vol: no ho farà!

Ara mateix hi ha dues grans marxes a Catalunya, la una la marxa cap a la independència que ja camina. Va sortir a Lleida i es dirigeix a Barcelona, jo en formo part, alguns amb voluntat agosarada en diuen "la definitiva" Ara a Berga i arreu n'estem preparant els autocars.

La primera marxa que he esmentat és la marxa del Poble, la promouen l'ANC i l'AMI, tan de bo sigui un èxit total de participació perquè la pancarta principal, aquell eslògan que ningú t'hauria de poder prendre ni manotejar és prou ferm i blindat -si al final els de l'ANC no es deixen entabanar, a vegades la voluntat de que sigui una manifestació multitudinària els perd i podrien caure en la trampa d'estovar el missatge inicial que s'esmentava al full de ruta de l'ANC: Catalunya, el nou Estat d'Europa"

La segona marxa, que podria passar per a molts desapercebuda, també ja camina però amb aparença molt discreta que no pas poc important! És la "MARXA dels Polítics i dels votants" per a la Independència.

Com s'està movent la ""MARXA dels Polítics i dels votants per a la Independència"?

-He de fer un dibuix esquemàtic per a explicar-ho. Semblant al dibuix de "Tanquem el Cercle de la Independència que vaig fer fa una bona colla de mesos, es tracta d'un Cercle format per dos mitjos arcs que parteixen d'un mateix punt, en el cas primer parteixen de l'any 2012 fins arribar al 2014, a l'esquerra el "braç del poble" a la dreta el braç dels partits polítics i de les institucions actuals de Catalunya. Signifiquen les dues forces motores imprescindibles en tot procés d'Independència o secessió.

Tal com deia, semblant a l'interior he concebut un altre cercle semblant i paral·lel, també amb dos mitjos arcs que parteixen d'un mateix punt que pot ser l'ara en el lloc i el temps de l'observador. L'Arc de ma esquerra representa la Marxa de la Independència que sortint de Lleida arriba a Barcelona l'11 de setembre d'enguany. l'Arc de ma dreta representa el moviment o la Marxa que han de fer des del dia d'avui fins a la Independència els Partits Polítics i a la vegada els votants que volen una Catalunya lliure i responsable.

No diré cap bestiesa si us dic que qui més segueix aquest camí fil per randa és el Partit SCI. Convergència amb el tema del Pacte Fiscal acaba de donar mitja volta cap a la dreta marxant de pet cap a Madrid a demanar-los i pidolar-los engrunes. Podria Ciu començar a fer la puta i la ramoneta en positiu per a nosaltres i intentar avançar a la vegada la preparació clara i decidida de la nostra independència i a la vegada anar negociant el tema dels diners -tipus concert, ai las pobres espanyols- ... Però Ciu això no ho farà mai! que ja no ens mamem el dit! Sempre Ciu la lleialtat la deu a l'amo maltractador! mai als catalans! Ho ha demostrat una i mil vegades. Esquerra i ICV també han tombat a la dreta com si es tractés de pujar al "Tren de Alta Velocidad Español -AVE- o -AVE.es per mé INRI- fent seguidisme de CIU.

Els votants catalans independentistes, molts d'ells fins ara ancorats a  l'abstenció, son els que de veritat -en el camp polític d'eleccions democràtiques- tenen la paella pel mànec i la voluntat i la capacitat de disposar-se a empènyer el nostre alliberament a través del seu vot. Els votants independentistes hauran de marxar d'un vot encaixista, d'un vot lligat a la submissió als interessos espanyols a un vot veritablement lliure i independentista com representa en aquests moments Solidaritat Catalana per a la Independència.

Ciu té les mans lligades per voluntat pròpia en l'enèssima enredada del segle, -auto enredada del segle- vol entendre's amb Espanya a cops de cap com aquell que a cops de cap volgués travessar una paret de maons. En l'agenda de Ciu, sempre Catalunya i la seva llibertat queden en segon terme. I que ningú s'enganyi, això no és culpa del Duran, el poli dolent que tan bé els ha anat i els va als convergents.

No val votar a qui no estigui de veritat ja preparant la Independència a la llum pública, amb tota l'educació que calgui!

Aquesta és la MARXA DELS VOTS PER A LA INDEPENDÈNCIA: marxar de votar els partits sucursalistes, encaixistes, regionalistes, espanyolistes ... fins arribar a votar lúcidament i convençudament als que demostrin ser els millors gestors de la Preparació de la nostra Independència. I aquesta Marxa Política  ha de culminar en les properes eleccions al Parlament Català.

Tan de bo, els partits polítics que es decideixin per la Independència urgent siguin capaços de muntar un escenari guanyador, un pacte com han sabut fer els bascos entre tots ells amb un programa comú per precipitar la Independència i amb una llista compartida amb els millors polítics de que disposem. Seria un boom que atreuria molt vots i sobretot molta gent de l'abstenció.

Salvador Molins, Berga
28 de juliol 2012

Hi ha una Marxa que va de Lleida a BCN. N'hi ha una altra que va de votar dependència a votar Independència!



És l'hora de Solidaritat, l'hora de concentrar-se en preparar la Independència de tota la nostra nació i Solidaritat Catalana per la Independència des de que va entrar al Parlament Català, I tal com es va comprometre a les eleccions ja ho està fent.

A que s'està entretenint Convergència? - Ciu i ajudants mesells i incauts s'estan entretenint en intentar convèncer ecspanya! Il.lusos, mentiders, autoenganyats o enganyadors compulsius!

La cúpula convergent no creu en la Independència o no li convé pels seus interessos o per la seva debilitat i renúncia. Convergència només veu i ajuda la dependència! Ciu ha optat per un pacte impossible o rebaixat a nivells insuportables. Sí! Ciu s'ha lligat de mans i peus amb un pacte de 2 o 4 o 6 o 8 anys. Què vull dir?

Ciu té l'excusa perfecte. Pot Ciu, sortir cada dia a defensar el trencament amb Espanya, defensar-lo i convèncer els catalans de que la sobirania plena és el que desitgen i practiquen la majotria de països que es preuen com a tals?

Som a mitja legislatura, tots els catalans s'haurien d'adonar que aquest Pacte Fiscal "pastanaga electoral" serà el que Mas i els espanyols aniran allargant amb escenificacions com les de Montoro i Mas de que "ara no toca" i de l'ai si no em feu cas!

D'aquí a dos anys, Mas-Ciu que hauran estirat la pastanaga tan com podran es presentaran de nou a les eleccions com a defensors d'aquest mesell, inconvenient  i impossible pacte i diran "voteu-nos que nosaltres acabarem el pacte". Hauran passat dos anys, haurem perdut 32.000 milions d'euros més si ho calculo sense aplicar-hi l'augment d'Iva i l'amagat augment de peatges que en el càlcul de l'espoliació no s'hi computa.

Passades les eleccions del 2014, dos anys més per renegociar, si la crisi ho permet, aquesta enganyifa de Pacte. Aleshores ja haurem perdut 64.000 milions d'euros que hauran engruixit el nostre ja ofegador deute.

Després els següents dos anys -ja en portem 6- vindrà el torn del PP i del PSOE, les impugnacions ... i amb sort 3 o 4 anys després el veredicte del Constitucional Espanyol. Si no m'equivoco, porto ja computats uns 10 anys, l'equivalent d'un deute provocat per l'espoliació assassina de 160.000 milions d'euros. pobra Catalunya, empobrida Catalunya, amb decennis d'espoliació i escanyament de les infraestructures i de les renovacions i posada al dia que els convindria.

Mentrestant Ciu i els seus incauts ajudants, ICV i Esquerra, tindran les mans lligades i ai per l'anomenada "lleialtat institucional" ... com podran preparar el Poble Català per a la sedició? Nooooo! que llavors l'amo no ens donaria les engrunes! ai las!

2, 4, 6, 8 ... anys perduts!

16.000, 32.000, 64.000, 72.000 ... 160.000 ... MILIONS D'EUROS llençats una vegada més al pou, al sac, al forat negre espanyol!


-------------

Catalunya no en fa res de les engrunes! Catalunya no en fa res de tot el que li han robat amb la complicitat de Jordi Pujol, de Pasqual Maragall, de Montilla, d'Artur Mas!

Colla de lladres! Colla d'ineptes! Colla de Mesells! Colla de catalans traïdors -Ecspanyols de merda-. Roma no paga traïdors, escòria humana!!!

-----------

És l'hora dels catalans dignes, intel·ligents, valents, lliures!

És l'hora de concentrar-se en preparar la Independència de tota la nostra nació.

Qui tingui les mans lligades com Ciu no podrà fer la feina que ara toca!

Qui voti o doni suport a Ciu i als seus incauts ajudants estarà abocant Catalunya a la misèria més absoluta. Grècia sortirà de la crisi econòmica mentre Catalunya seguirà depenent del mal rotllo de la sinistra espanya, in saecula ... saeculorum!


Salvador Molins, BIC-CA
27 de juliol 2012

La pastanaga del Pacte Fiscal per mantenir la cadira de Mas i Ciu ...


L'Uriel Bertran de SCI s'equivoca en un detall molt important quan diu "el pacte fiscal amb l'Espanya del PP és impossible” ja que el pacte fiscal amb l'Espanya és impossible tan si és del PP com del PSOE!

A més a més "pacte fiscal" no és res més que una enredada de Mas i Ciu per acabar de passar els dos anys que falten per les eleccions catalanes, llavors es tornaran a presentar amb aquesta pastanaga electoral per a rucs i incauts.

Mentrestant Catalunya s'arruïna de 16.000 mE en 16.000 mE, creixent el seu deute com el d'un país tercermundista: Corea del Nord per exemple.

Salvador Molins, Berga (BIC-CA, BxI, MxI, ANC)


Solidaritat vota no al pacte fiscal de Mas perquè ja "no és el concert econòmic i no acaba amb l'espoliació fiscal"

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha justificat el seu rebuig a la proposta de pacte fiscal de CiU perquè es tracta d'un nou intent "impossible" de reformar l'Estat espanyol que a més no acaba amb l'espoliació fiscal que pateix Catalunya


Solidaritat vota no al pacte fiscal de Mas perquè ja
26.07.2012 - 01:07 - 
 
El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Uriel Bertran ha defensat el vot contrari a la proposta de pacte fiscal de CiU, ICV-EUiA i ERC: “per patriotisme i sentit de país diem 'sí' a iniciar el procés d'independència de Catalunya i 'no' a l'enèsim intent de reformar Espanya”. “Ens hem quedat sols al Parlament defensant el què diu i sap el 90% dels catalans: que el pacte fiscal amb l'Espanya del PP és impossible” ha dit el diputat de Solidaritat. 

Bertran ha lamentat que CiU, ICV-EUiA i ERC “vulguin proposar a qui ens vol emmanillats que ens doni la clau” i, tot citant Joan Sales, ha reclamat que “els catalans deixem d'una vegada de fer l'idiota” perquè aquests partits “ja han reconegut que la negociació d'aquest sisè pacte fiscal s'allargarà dos anys”. “En dos anys aquest país se'n va a la ruïna, no tenim dos anys per a perdre” ha afirmat amb contundència Bertran. 

Finalment el diputat independentista ha recordat que “podríem ser la Holanda del Mediterrani però el president Mas es conforma sent un Valcárcel de Múrcia amb la proposta de pacte fiscal que està negociant Duran Lleida a Madrid, que no rebaixa l'espoliació fiscal”. “No acabarem amb el robatori fiscal dins Espanya” ha dit Bertran al president Mas.
 
Segons Bertran, la proposta del president Mas incorpora una substancial rebaixa al model aprovat a la comissió d'estudi del Parlament que incorporava un model de concert econòmic, ja que ”el govern Mas renuncia a la clau de la caixa perquè incorpora els elements d'agència consorciada que exigia el PSC i no incorpora la fi de l'espoliació fiscal que pateix Catalunya anualment de 16.000 MEUR que se'n van a Espanya i no tornen”.

Comenten

Dragansèpia (Synera) - 26/07/2012 - 20:46 h
#2
És evident. Sentit comú. El contrari seria enganyar la gent i d'això bastants ja n'estem ben tips. Cal fer un pas endavant.
Vicenç Ramoneda (Sentmenat) - 26/07/2012 - 14:42 h
#1
Per patriotisme i sentit de país diem 'sí' a iniciar el procés d'independència de Catalunya i 'no' a l'enèsim intent de reformar Espanya. Amb aquesta colla de covards que ens governen, només ens queden dues coses per fer. O declarem l'estat català o aprenguem a morir en la mes absoluta ignomínia i silenci, ja que no volem pagar ni tan sols el més petit dels preus de la llibertat: Votar per ella. Visca la llibertat! Visca Catalunya estat!
08 de juliol 2012

La independència de Catalunya és una porta d'accés directe al futur, a la justícia i a la dignitat nostre i de molts més Pobles


Suposo que no tot el PSC deu ser igual, però ja s'ha acabat votar a Barcelona una cosa i a Madrid el contrari, això és de males persones i mals ciutadans, gent que no saben al lloc on viuen o que senzillament actuen per odi, auto odi o el que encara és pitjor actuen de colonitzadors espanyols.

El federalisme espanyol seria, si fos possible, la certificació super legalitzada del "todo atado y bién atado" franquista-feixista, que fou una de les més altes cotes de l'odiós i fracassat espanyolisme de tots els temps. El federalisme que a Navarro li plauria acabaria de matar Catalunya que és el que en realitat PP i PSOE desitgen des de fa temps.

En canvi, la independència i el corresponent estat català independent són el futur de plenitud per a Catalunya, i per sort nostre -dels catalans que estimem profundament la llibertat, la catalanitat i la plenitud de tot Catalunya des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó- ara mateix ja hem abandonat el pla en que havíem d'empènyer aquesta recuperació del que de sempre ha estat nostre, aquesta terra i la seva llibertat. Ara, ja abandonat aquest pla, ve la pendent i la bola de neu Independentista ja rodola sola i serena, i de mica en mica a cada grau de descens es va fent grossa i més grossa!

Prova del que estic dient en són tots els següents símptomes:

1 - les creixents ANC i AMI,

2 - els vaguistes per la llengua,

3 - els vaguistes dels pagaments espoliadors: El que pagaren l'Iva a un Mas mesell, ajupit i claudicant que ha corregut a portar aquests diners a l'amo espanyol, no pas a necessitats catalans d'ajuda econòmica.

4 - els esportistes catalans que de facto cada dia travessen les línies guanyadores de l'esport amb l'estelada brandant sobre el cap, agafada amb els braços estesos, fins i tot essent privats de la legítima medalla guanyada merescudament i amb dignitat, tips ja, d'una vegada per sempre, de regalar més falses glòries a la que el Joan Maragall va titllar de "la morta" -la morta que mata i xucla la sang de tot el que toca amb les seves corrompudes mans!

5 - fins els ioguis descobreixen la necessitat de posar-se al costat del dret de tot un poble mil·lenari a la dignitat i a la llibertat.

6 - també molts religiosos i religioses catòliques entenen a Catalunya el que va dir Joan Pau II a Roma: Cap poble pot negar a cap poble el dret a autogovernar-se i administrar els seus recursos i la seva solidaritat amb pròpia responsabilitat.

7 - Cada dia surten noves iniciatives arreu de Catalunya i en diferents col·lectius per fer saber al món quin és el futur que volem per la nostra nació i el conflicte a que ens aboca el continu maltracte i espoliació a que ens sotmet des de fa més de tres-cents anys la maldestre Espanya.

8 - A semblança del que han fet periodistes de primera línia escocesos en favor del seu país, el grup de diaris El Punt Avui, El 9, Presència, L'Econòmic i Catalonia Today, aposten decididament per ajudar en el procés de preparació de la nostra independència almenys fins a l'11 de setembre del 2014. Això representa de facto la naixent "Premsa per la Independència Independència de Catalunya"

Així doncs, catalans que estimeu infinitament aquesta nostra terra, veiem florir símptomes per tot arreu de que el procés de recuperació de la nostra llibertat com a Poble avança i irremeiablement molt aviat, tal vegada abans del que molts ens pensem, arribarà al seu compliment.

Visca Catalunya lliure!
Visquin tots els homes i dones que de veritat estimin aquesta culta, benévola i mil·lenaria Nació!

"Fa 15.000 o 20.000 milions d'anys, en el temps brevíssim d'un segon, el no-res canvià"



Imatge virtual de les Estelades del Poble Català, "un esbarzer que crema i tampoc s'apaga!  (Autors: Estat Propi.cat)
 
carme.laura | dijous, 5 de juliol de 2012 | 08:21h
 
Fa temps llegí una exposició del físic Leon Ledeman sobre la "partícula de Déu" amb un títol fascinant, "If the Universe is the Answer, What is the Question?". La meva curiositat fou més forta que la meva absoluta ignorància en l'àmbit de la física, la imaginació féu la resta.

Ahir en conèixer la notícia que l'experimentació ha demostrat l'existència de la partícula intuïda i predita matemàticament pel físic Peter Higgs ara fa 58 anys he sentit una estranya emoció i un cert orgull. L'ésser humà mai no ha deixat de preguntar i cercar respostes.

Fa 15.000 o 20.000 milions d'anys, en el temps brevíssim d'un segon, el no-res canvià, hi hagué el gran cataclisme, el Big Bang, la creació de l'Univers, la creació de l'espai i del temps. La bellíssima simetria incandescent. L'home, filòsof, astrònom, matemàtic, físic, ha fet sempre preguntes. Com explicar la vida com la coneixem, com explicar l'Univers?... 

Peter Higgs, l'any 1964 , amb un llàpis i sobre un paper escrigué les equacions que predeien l'existència del bosó, la partícula elemental que feia que l'altre tipus de partícules elementals, les formiones (nosaltres som fets de fermiones) en atravessar el camp present arreu de l'Univers tinguessin massa. Higgs no podia imaginar un Univers sense massa, perquè sense ella les partícules no pesarien i circularien a la velocitat de la llum. El descobriment de Higgs és la peça que completa la teoria física de l'Univers, el bosó obre l'explicació perquè l'Univers existeix tal com és, perquè hi ha vida, perquè som.

La descoberta de Higgs ha estat validada i amb ella s'ha validat la teoria física moderna. És el triomf de la curiositat científica de l'home. Avui m'ha semblat entendre el títol de l'article de Ledeman : L'Univers és la resposta, cal trobar la pregunta. Higgs la va fer. Ahir els científics l'honoraren. Existeix aquest Univers tal com és perquè "The God particle" el féu possible. La pregunta era la resposta. L'Univers és finit però sense límits, hi ha tantes preguntes... 
Comentaris: 5
  • Genial i meravellós:
    smolins9 | diumenge, 8 de juliol de 2012 | 03:17h
    "Fa 15.000 o 20.000 milions d'anys, en el temps brevíssim d'un segon, el no-res canvià, hi hagué el gran cataclisme, el Big Bang, la creació de l'Univers, la creació de l'espai i del temps. La bellíssima simetria incandescent. L'home, filòsof, astrònom, matemàtic, físic, ha fet sempre preguntes. Com explicar la vida com la coneixem, com explicar l'Univers?... "

    En aquests casos i sobretot pensant en l'Univers sempre tinc present aquella bella escena bíblica en que  Moisès pastorant pel Sinaí veu aquell esbarzer encès però que no es consumeix ...

    són expressions poètiques d'un Univers i un Temps que ens són inabastables.

    Gràcies !!!

    Salvador Molins, Berguegans per la Independència de Catalunya i Catalunya Acció.
Food and Wine Magazine Recipes
Food and Wine Magazine Recipes| Adreça electrònica | divendres, 6 de juliol de 2012 | 18:41h
Això és definitivament un tema que està prop de mi així que estic content que vostè va escriure sobre ell. També estic feliç d'haver-ho fet el tema una mica de justícia. No només vostè sap molt sobre ella, ja saps com presentar d'una manera que la gent voldrà llegir més. Im tan feliç de saber que algú com vostè que hi ha al web.
06 de juliol 2012

Michel Rabat, exemple per a molts de valentia, lucidesa i dignitat, guanya l'Olympus Marathon !!!

Ja han passat uns dies però cal remarcar-ho:


Un nord català va guanyar l'Olympus Marathon el 24 de Juny, dins del gran prix de les nacions MOUNTAIN RUNNING INTERNATIONAL CUP http://www.youtube.com/watch?v=pkFi1ndg9vM


Aquí la notícia:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/56-mes-esport/554328-un-nord-catala-guanya-lolympus-marathon.html

Felicitats Michel Rabat !
05 de juliol 2012

A partir d'ara, cada quatre anys, els catalans podem ser Independents! 

 

Catalunya, Escòcia i Euskadi ... Pobles europeus conformats com estats de dret per a poder protegir la seva identitat i els seus legítims drets!

"El principi de la llibertat és la llibertat! D'allà on entris n'has de poder sortir"

Salvador Molins (BIC-CA, BxI, ANC)




-----------------------

"Jurisprudència internacional en el cas Kosova"

Pautes i suports per l'assoliment de nous estats de dret:


1 - Grup Internacional de Supervisió de Kosova (ISG)
2 - “clar senyal de confiança cap a Kosova”
3 -  la comunitat internacional seguirà donant suport a aquest petit país

4 - La Força per a Kosova (KFOR), liderada per l'OTAN, hi mantindrà més de 5.000 soldats per garantir la seguretat,
5 - la UE seguirà amb la seva missió civil fins a mitjan 2014 per donar suport a la construcció d'un estat de dret.

---------------------------------- 


(El que segueix ho he extret del digital crònica.cat):

Kosova accedirà definitivament a la plena sobirania el proper setembre

Les tensions entre la majoria albanokosovar i la minoria sèrbia continuen, en especial al nord del país

Kosova accedirà definitivament a la plena sobirania el proper setembre
03.07.2012 - 15:07
 
Kosova accedirà a la plena sobirania el proper mes de setembre. Així ho va decidir ahir el Grup Internacional de Supervisió de Kosova (ISG) del qual formen part els EUA, la UE i Turquia,
que ha estat “vigilant” la independència del país des del 17 de febrer del 2008, data en què va ser declarada de manera unilateral. El grup va adoptar aquesta decisió durant una reunió a Viena, en la qual va assistir el primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, que la va qualificar d'“històrica” i va fer una crida als serbis de Kosova a integrar-se i a participar en les institucions del nou estat. “Avui podem veure el camí que hem fet cap a la llibertat i la independència”, va dir Thaçi.
També la va qualificar d'històrica el ministre d'Afers Estrangers austríac i amfitrió de la trobada, Michael Spindelegger, que va destacar que la decisió és un “clar senyal de confiança cap a Kosova”
i va prometre que la comunitat internacional seguirà donant suport a aquest petit país balcànic, on continuen les tensions entre la majoria albanokosovar i la minoria sèrbia.
Les tensions entre aquestes dues comunitats se centren en el nord del país, on viuen la majoria dels serbokosovars, que rebutgen el govern i les institucions albanokosovars. Tot i la decisió presa pel grup internacional de supervisió, la comunitat internacional continuarà a Kosova amb una forta presència sobre el terreny, tant en l'esfera militar com civil.
La Força per a Kosova (KFOR), liderada per l'OTAN, hi mantindrà més de 5.000 soldats per garantir la seguretat,
mentre que la UE seguirà amb la seva missió civil fins a mitjan 2014 per donar suport a la construcció d'un estat de dret.

Extret per Salvador Molins del digital  www.cronica.cat/
03 de juliol 2012

Europa es contagia del "mal dels catalans" ...

Europa s'està contagiant del ben anomenat "mal dels catalans" que es tracta d'esdevenir "cornut i pagar el beure dels ecspanyols".

Prou que ho volia evitar la Merkel però de moment no ha pogut.

Ai pobre Europa que ho pagarà car!

Europa no va entendre que passava a la guerra espanyola del 1936-1939 i ho va pagar amb 40 milions de morts!

Ai las! Pobre Europa!

Salvador Molins (BIC-CA, SCI, ANC)
01 de juliol 2012

Destapant les primeres trampes espanyoles contra la Independència de Catalunya.

(El cartell que acompanya aquest escrit va ser penjat a la Plaça d'Europa de Berga quan es preparava la campanya per refrendar l'actual Constitució Europea que molts catalans consideràvem perjudicial pels interessos de Catalunya per la manca del seu reconeixement  nacional i lingüístic. -S.Molins-).

"JA NO HI HA MARXA ENRERE"
ALBERT1969 | diumenge, 1 de juliol de 2012 | 20:12h
Desprès de l'inici de les Marxes per la independència a Lleida per part de l'Assemblea Nacional Catalana, i com es va dir repetidament, ara ja no hi ha marxa enrere, i no ens aturarem fins tornar a la dignitat a la nostra terra, ja perduda fa més de 300 anys, i on el poble ha de fer sentir la seva veu per obligar als nostres representants a fer els passos necessàris.

Des del nacionalisme espanyol veiem com les mentides o simplement els discursos antidemocràtics, són la seva recepta per esmorteir l'amenaça.
Efectivament el procés ha començat i el poble té la paraula, hi ha una data clau com es la Diada propera a Barcelona, i on la gran manifestació amb el lema “Catalunya, proper estat d'Europa”, hauria d'aconseguir el suport de totes les entitats que treballen pels diferents àmbits del país, i totes aquelles persones que volen donar un pas endavant per deixar de ser una simple colònia espanyola, cosa que per cert és el que portem sent des de fa vora 300 anys.

Des de la part espanyola veiem la Sànchez Camacho dels populars, esgrimint una mentida rere una altre com a falsos arguments, ara segueix insistint amb l'enfonsament de la nostra economia, i adverteix "al President i el seu turisme independentista amb diners de la Generalitat", parla d'una futura sortida de l'euro, mostrant el seu orgull de ser d'Espanya. Caldria dir a la Camacho que el seu orgull o sentiment es legítim, però deixa de ser-ho quan el vol obligar a tothom per decret, no crec que li sigui tant difícil d'entendre. Pel que fa a la sortida de l'euro i enfonsament, és perfectament ridícul i sense sentit, Catalunya seguirà a la Unió Europea i amb l'euro com a moneda, ningú mai ha dit el contrari. Prou de tractar la gent com estúpids amb teories sortides del racisme anti català que impera en els cervells d'aquests personatges; no hi ha precedents, i nosaltres som iguals que la resta del món. Pel que fa al "turisme" com diu del President, el que li sap greu és que els nostres greuges traspassin fronteres, i Europa vegi la nostra legitimitat per ser un futur estat, i ho paguem entre tots, evidentment. No diu res quan paguem AVES sense sentit, aeroports fantasmes, peatges abusius o infraestructures sense sentit, mentrestant el que necessita el nostre territori esta bloquejat indefinidament, és curiós però d'això no en diu res.

Per altra banda tenim l'antic ministre de justícia, el socialista Francisco Caamaño, que assegura que no reconèixer el dret a decidir no és antidemocràtic, i posa en dubte que el dret a l'autodeterminació existeixi, es defineix com a federalista i nega el dret a decidir. Francament són molt greus aquestes declaracions d'un antic ministre d'una democràcia, i encara més si ho fou de justícia, i es queda tant ample quan en un sistema democràtic nega el dret a decidir del poble, base de qualsevol democràcia, alhora posa en dubte el dret a l'autodeterminació, suposo que no li sonen de res les Nacions Unides i els tractats internacionals, i encara és més greu quan vol imposar per llei aquest federalisme, i nega qualsevol altra possibilitat que la ciutadania per majoria trii. Crec que aquest considerat defensor de "l'estatut ja mort i enterrat" demostra el baix nivell de la democràcia espanyola, que  amb personatges com aquests és un fet inqüestionable.

En definitiva, i com queda clar la pobresa democràtica espanyola es un fet, del qual nomes podem fugir amb el nostre propi estat.

Albert Cortés Montserrat 
(Extret del seu Blog)

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog