29 de setembre 2011

referèndum independentista

ERC mira de posar en evidència a CiU proposant un referèndum independentista

Tots dos partits, en canvi, acorden de fer una nova llei que permeti una consulta sobre el concert sense permís de l'estat · L'oposició pacta per exigir al govern que presenti el pressupost abans del 20 de novembre
 
 
ERC vol posar a prova el sector sobiranista de CiU amb una proposta de resolució al debat de política general que preveu la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. Aquesta resolució, que es basa en els 'estàndards internacionals', no té cap possibilitat de prosperar sense el suport de CiU. El text estableix que el parlament 'acordarà i pactarà un full de ruta' per arribar, a mitjà termini, sense especificar-lo, la convocatòria d'aquest referèndum. I afegeix que les aspiracions d'autogovern de Catalunya 'no tenen cabuda en el marc constitucional', motiu pel qual ha de ser irrenunciable per al poble català poder exercir el dret de l'autodeterminació.
Tots dos partits, en canvi, van donar mostres significatives d'entesa ahir acordant una proposta de resolució que estableix un termini de tres mesos per a decidir una nova llei de consultes que possibiliti de fer-ne una sobre el pacte fiscal sense haver de demanar permís a l'estat, és a dir, sense caràcter de referèndum. Segons que van explicar ahir fonts dels dos partits, la idea és de fer una campanya informativa entre la població i els agents socioeconòmics sobre la proposta de concert que acordi la comissió parlamentària. El primer punt de la resolució és d'establir un pacte fiscal fora del règim comú, pel qual Catalunya pugui recaptar i gestionar els seus impostos.
L'oposició pacta per exigir al govern que presenti el pressupost abans del 20 de novembre
D'altra banda, els grups parlamentaris del PP, PSC, ICV-EUiA i ERC han transaccionat una proposta de resolució per obligar el govern a presentar dins el termini legal, el 10 d'octubre, el seu projecte de pressupostos pel 2012 i a iniciar el debat parlamentari abans de la campanya electoral de les eleccions espanyoles. Els tres diputats de Ciutadans ja han manifestat als passadissos del Parlament la seva intenció de votar a favor de la proposta, per la qual cosa tot apunta que tirarà endavant, car tots junts arriben als 69 diputats, un més que la majoria absoluta. El govern ja havia deixat entreveure que no presentaria el pressupost abans del 20 novembre, de manera que se saltaria el termini legal de la llei de finances públiques, que estableix el 10 d'octubre com a data límit. Es dóna el cas, però, que cap govern ha complert aquest termini legal des que la norma es va aprovar, el 2002.
ICV, ERC i Solidaritat, disposats a fer front comú pel pacte fiscal
En la segona sessió del debat de política general, ICV-EUiA, Esquerra i Solidaritat es van declarar disposats, amb condicions i matisos, a donar suport al govern català i fer un front comú a Madrid pel pacte fiscal. Joan Herrera va dir que el pacte era necessari i urgent per a una sortida de la crisi més 'equitativa i solidària'. Però amb condicions: que el president reconegui 'la millora que significa l'actual model de finançament, que expliqui la seva estratègia i que no triï de soci prioritari el PP'. També va acusar el govern de deixar hipoteques per al futur dels catalans en ensenyament, sanitat, serveis socials i medi ambient.
El president del grup d'Esquerra, Joan Puigcercós, va assegurar que es posaria al costat del govern si aquest decidia fer un pas endavant per a aconseguir que Catalunya obtingués el concert econòmic. El suport va més enllà d'un pacte concret i, per tant, Artur Mas ha d'escollir entre ERC i el PP i renunciar a la geometria variable: 'En aquesta cambra hi ha grups parlamentaris que legítimament qüestionen permanentment el paper d'aquest parlament. Això és una falta de respecte.' Per tant, va demanar al president que triés entre el suport del PP o 'fer un pas endavant, compartir objectius i treballar conjuntament amb ERC'.
El portaveu de Solidaritat, Alfons López Tena, també va oferir el seu suport al govern pel concert econòmic. I va dir, adreçant-se a Mas, que si fracassava, seria 'un gran fracàs del país, que es troba en una situació d'asfíxia extrema'. Per això Solidaritat no posaria entrebancs al front comú, encara que per a fer un autèntic front comú calia comptar amb tota la força del poble. 'I això vol dir un referèndum sobre la qüestió, perquè la força del poble i de la democràcia és la més gran que hi ha.'
Al matí, el president de la Generalitat, Artur Mas, havia rebut una resposta tèbia tant del PSC com del PP a la crida a fer un front comú per un nou pacte fiscal, feta en el discurs (pdf) d'obertura. El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, va dir que hi donarien suport si s'acostaven posicions en la comissió parlamentària; la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va declarar que estava disposada a parlar de tot.
A la insistència d'Artur Mas perquè prengués posició sobre el pacte fiscal, Nadal va expressar la condició per a donar-hi suport: 'President, pacte fiscal. Quin pacte fiscal? L'actualment vigent? El que surti d'aquí? Dependrà de què surti. Si som capaços uns i altres d'acostar-nos, hi serem'. I va recordar al president quin era l'itinerari o l'estratègia del PSC, de desplegar l'estatut i de cercar tots els camins possibles per a recobrar-lo. El socialista va demanar a Mas quina agenda, quin marc legal, reals hi havia si es daven per exhaurides tant la via estatutària com la constitucional.
La presidenta del grup parlamentari popular, Alícia Sánchez-Camacho, es va declarar disposada a dialogar amb el govern 'en tot allò que necessiti el país', per demostrar la responsabilitat i el rigor del PP. I com que el país estava 'pitjor que ara no fa un any', va demanar un canvi de prioritats de la política de la Generalitat, bo i assegurant que els populars mantindrien un actitud 'positiva i constructiva'.

Quatre Valors per vèncer! (Joaquim Maria Puyal)


jotajotai | Televisió, ràdio i cinema | dimarts, 27 de setembre de 2011 | 06:34h

El dijous 22 de setembre el mestre Puyal va llegir el pregó inaugural de les Festes de la Mercè 2011. "Amb aquest pregó només us vull dir quatre coses. Exactament quatre", va anunciar tot just començar. I, efectivament, al llarg de 62 minuts va oferir-nos, en format radiofònic, un autèntic tomb per la seva vida de barceloní amb les quatre idees que s'havia proposat de transmetre-nos des del principi ben presents.  (n'hi ha més)

El text íntegre -més llarg i detallat que el que va llegir- el trobareu aquí. Llegiu-lo si podeu dedicar-li una estona d'atenció: no us deixarà gens indiferents. Però el que no us podeu perdre de cap de les maneres és la transmissió televisada (vegeu-la aquí).

Jo el vaig sentir en directe des de casa i després, amb el text a la mà, he tornat a mirar la transmissió televisada. Creieu-me: és un veritable plaer veure el domini de Joaquim Maria Puyal, tant a l'hora de dir les coses de la manera com les diu, com el talent que demostra a l'hora d'intercalar en els moments àlgids els talls de música més adients.

Us reprodueixo les quatre idees-base del pregó:

1 * "La primera cosa que us vull dir, doncs, és aquesta. La vaga de tramvies de 1951 és una referència que avui continua sent vàlida per a nosaltres. La conclusió és ben senzilla: els ciutadans tenim molta força. Si sabem què volem i lluitem per assolir-ho, el nostre futur és nostre, sense haver de dependre de ningú. Això ha de ser la democràcia. Nosaltres depenem de nosaltres." (minut 17:22 de la transmissió)

2 * "La segona cosa que us vull dir és aquesta: Si superem les nostres diferències, la força de la unió del poble és irreductible. De l'exemple de les lluites socials i la resposta antifranquista, n'obtenim una conclusió: si els catalans anem junts, som imbatibles. Per tant, quan l'objectiu comú s'ho mereix, sempre cal superar les diferències. Aleshores ser generosos és sinònim de ser intel·ligents." (minut 27:30 de la transmissió)

3 * "La tercera cosa que us vull dir és aquesta: Cal apreciar allò que és nostre i que té valor. Hem d'apreciar el nostre patrimoni artístic quotidià, com l'arquitectura. I també el simbòlic. Casals tenia el coratge a la primera seu mundial, a l'ONU, que no tenen els nostres esportistes a qualsevol escenari internacional, on alguns no són capaços de parlar ni en català ni en anglès. Tampoc el Barça o els nostres artistes o els nostres professionals no ho tenen sempre prou clar quan van pel món. Reivindico el nostre orgull pel patrimoni col·lectiu. Us vull prevenir del risc de caure en l'evolució que convé a l'altre. Hem de defensar les coses pròpies i donar valor a allò que en té." (minut 44:43 de la transmissió)

4 * "La quarta cosa que us vull dir és aquesta: Reclamo el valor de la previsió i el valor de l'oportunitat. Ens fan falta servidors públics que tinguin aquestes condicions i que siguin prou intel·ligents per detectar el moment i encertar l'estratègia que ens calen. ¿Sabeu què vol dir això? Que necessitem líders! Lideratge no vol dir sortir als diaris. N'estem tips de gent que té l'ofici del lideratge! Ens calen líders de debò. Que tinguin el valor de l'autenticitat, que treballin, s'exigeixin, s'esforcin i estiguin convençuts d'allò que ens diuen. Líders de debò, que te'ls miris als ulls i te'ls creguis, amb més fons que aparença, amb més compromís que simple implicació, amb més autoritat encara que poder. I, naturalment, que tinguin alguna cosa a dir-nos, a proposar-nos. Que tinguin un projecte. Si no hi ha un projecte no hi ha vida. Barcelona necessita un projecte i poder avançar-se al futur. Pere III, Ildefons Cerdà o la gent que va saber veure la jugada del 92 ens marquen el rumb." (minut 52:22 de la transmissió)

--------------------

Per assolir aquests valors i fer realitat aquestes paraules, sobretot les del quart valor exposat per en Joaquim Maria Puyal:

Reclamo el valor de la previsió i el valor de l'oportunitat. Ens fan falta servidors públics que tinguin aquestes condicions i que siguin prou intel·ligents per detectar el moment i encertar l'estratègia que ens calen.
cal primer de tot tenir un projecte, un camí a seguir i a completar, cal dir-ho clarament i fer-ho saber a tothom, i preparar-se i mantenir-se apunt en tot moment, per preveure, per ser oportú, per encertar la millor estratègia.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció


---------------------------



Catalunya vol ser, té necessitat de ser i
Catalunya serà el Proper Estat d'Europa!

Aquesta és la nostra determinació!

Fem saber al món qui som i cap on anem!
24 de setembre 2011

Recull de vídeos de la Manifestació Independentista del #9 de Juliol del 2011

Ara o mai!
17/07/2011
Vídeos de la Manifestació del 9J
Recull de vídeos de la Manifestació Independentista del 9 de Juliol

Declaracions de Carme Teixidó Presidenta d’Ara o Mai

Parlament de Quim Maferrer

Lectura del manifest, Jaume Comas

Parlament del Dr. Domènec

Discurs del Dr. Heribert Barrera

Discurs del Dr. Broggi

Final de la manifestació. Cant dels segadors

Una part del recorregut de la manifestació

Vídeo de la manifestació

La manifestació del 9 de Juliol. Referència a Gandhi
22 de setembre 2011

Fora els miserables i que despertin els idiotes!

Fotografia de la capçalera de la Manifestació Independentista del #9 Juliol del 2011 a BCN.

L'ombra negra de Convergència vol adormir els catalans. Deuen pensar que així generaran confiança, com els estruços amagant el cap sota l'ala. Catalunya s'enfonsa en la pobresa i en la emigració, res pitjor que haver d¡'emigrar de casa. El Mas, el Duran, El Jordi Pujol, l'Oriol i tota la pesca que els fan costat no hauran pas d'emigrar, però els millors metges, les millors infermeres, els enginyers i científics, aquests sí que hauran de marxar. Catalunya s'enfonsa en tot això i en sanitat! Bona notícia, com deia el Cabré al Punt-Avui fa pocs dies, bona i alegre notícia!

Marxem, de pressa de l'estat espanyol perquè tots els catalans que han hagut de marxar puguin tornar!
Tindrem recursos i els administrarem bé! Tancarem l'aixeta de les constants pèrdues "espanyoles", negociarem amb qui calgui i com calgui, xinesos, japonesos, coreans, americans, europeus ... farem lleis justes i beneficioses per les empreses catalanes i pels treballadors catalans, farem cotxes de carreres com els italians, farem hispano-suïsses, avions, motos i camions, excavadores, ordinadors, inventarem i negociarem amb tot el món i ho farem sense la llosa espanyola que ens tenalla i ofega.

Fora els que volen adormir el Poble català en la son dels temps. Fins i tot Jesucrist va dir que dormir era morir!

Fora els que es contenten amb la misèria, amb el fet d'ésser i fer-nos subalterns (dixit Broggi), en el fet de subjugar-nos a gent aliena i perversa que ens vol morts com a nació. Deia l'esmentat Jordi Cabré en l'article titulat "Bones Notícies": "Nosaltres també podem, generacionalment, assumir que les lleis són les lleis i que mana qui mana i que poc més hi podem fer que anar tirant de competències".

Quina misèria! mare de déu, senyor !!!

Per dignitat i per que no ens caigui la cara de vergonya hem de deixar un país lliure per les noves generacions de catalans, els nostres fills i els nostres nets!

Fora la misèria de les competències tramposes i trampejades! Fora els "miserables" i que es despertin els idiotes" que ens volen encaixar en el negre, trist, humit i indigne taüt espanyol!

Salvador Molins, BIC - Catalunya Acció

17 de setembre 2011

Depèn de l'esforç col·lectiu de tot un país, que és, en definitiva, l'únic que pot posar terminis.

Autor/s: Pere Cardús

Junqueras: 'La presidència d'Esquerra és una responsabilitat descomunal'

Entrevistem Oriol Junqueras la vigília de la seva elecció a la presidència d'ERC
 
 
 
L'historiador, eurodiputat i batlle de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, serà ratificat demà president d'ERC per la militància, sense cap candidat opositor. Li hem demanat una breu valoració d'aquesta passa en la seva carrera i, després de recordar que prefereix dedicar-se a l'acció i a 'fer feina' que no pas a parlar gaire, ha reconegut la responsabilitat immensa que sent pel llegat històric del partit de Macià i Companys d'ERC, però sobretot pels envits que un país que cerca la llibertat ha de superar.

Demà els militants d'Esquerra votaran a les primàries el candidat a les eleccions espanyoles del 20 de novembre. Els candidats són el secretari general en funcions, Joan Ridao, i el candidat del futur president del partit, Alfred Bosch. També ratificaran, en aquest cas sense contrincants, l'elecció d'Oriol Junqueras a la presidència i de Marta Rovira a la secretaria general. De tot aquest procés, en parlem amb el futur president d'Esquerra.
Què sentiu a poques hores de ser elegit president d'un partit amb tanta significació històrica com Esquerra?
Són difícils d'explicar els sentiments que bulliran dins meu en el moment que es confirmi la meva elecció. Perquè la història del partit pesa molt, però encara pesa més el futur del país. De fet, ja sento un honor extraordinari i una càrrega feixuga per la responsabilitat que recau en mi. Aquesta responsabilitat serà més fàcil de portar en la mesura que ens ajudem i treballem tots plegats per aconseguir els nostres propòsits. La direcció d'un partit és una tasca col·lectiva que prendrà sentit en la mesura que el país avanci cap a la seva llibertat. Si no, serà una càrrega insuportable.
La presidència d'Esquerra Republicana, des d'una perspectiva històrica, és una responsabilitat descomunal. Sóc conscient que molt que això representa, però sé segur que si ens ajudem els uns als altres, ens en sortirem.
Quins seran els primers passos al davant del partit?
D'entrada, provaré de prendre el pols del país, parlar amb molta gent i reunir-me amb tothom qui pugui. També cal mirar d'entendre què podem construir en comú, saber quines accions podem endegar i llançar per avançar amb pas més ferm, mirar de copsar què espera de nosaltres el país i esbrinar quin ritme podem assolir, etc.
Demanaré de poder-me entrevistar amb els responsables de la resta de formacions polítiques, socials, econòmiques, acadèmiques i cíviques per prendre contacte amb tothom i, com ja he dit, prendre el pols del país.
En què es notarà la vostra petja renovadora a Esquerra?
Aquesta pregunta, l'hauran de respondre els fets. Vull preservar la feina ben feta que el partit ha fet aquests últims anys i aprofitar el capital humà i l'experiència política que hem acumulat. Però també vull aportar energia renovada i un impuls nou en la voluntat de construir i reforçar els ponts amb tot l'entorn d'Esquerra. Un entorn que va més enllà de la política estricta. No es tracta pas de parlar de política i encara menys de partits, sinó de fer una feina que ultrapassa les fronteres de les institucions.
Si demà guanya en Ridao i no el vostre candidat, Alfred Bosch, com reaccionareu?
Guanyi qui guanyi, tindrem un molt bon candidat a les eleccions espanyoles. I no solament serà molt bo el número u, sinó tots els candidats de les nostres llistes. Aquesta és la meva responsabilitat: mirar d'oferir als electors els millors candidats possibles en cada circumstància. La meva actitud serà de treballar amb tothom, ajudar els candidats i continuar avançant.
Quin paper reserva a Puigcercós, Benach, Huguet o a Ridao?
Un paper molt notable perquè, que jo sàpiga, encara som lluny d'assolir els objectius pels quals treballem. I per assolir-los necessitem ser forts. Necessitem el capital humà, l'experiència, la il·lusió i l'esperança de molta gent, entre els quals tots els membres de la direcció sortint o els que han tingut un paper destacat en la vida del partit. Perquè tots tenen una experiència notable dins el partit, el govern o el parlament que cal no desaprofitar. Són persones amb qui tinc una relació amical, de companyonia política i de confiança patriòtica. Tindran un paper molt notable, com el de les noves incorporacions als llocs de responsabilitat.
Uns heu marcat cap mena de termini per a assolir la llibertat nacional o del vostre mandat dins el partit?
No. Cap termini. Ens marquem la voluntat de treballar cada dia tant com puguem i tan bé com puguem per aplegar tots els sectors en el projecte d'alliberament nacional del nostre país i de defensa de l'estat del benestar. No hi ha terminis temporals, sinó una obligació de treballar molt i tan bé com sapiguem. Com més bé ho fem, més curts seran els terminis temporals. Però no estic en condicions de posar terminis perquè seria una irresponsabilitat, per tal com assolir els objectius no depèn pas de mi i prou. Depèn de l'esforç col·lectiu de tot un país, que és, en definitiva, l'únic que pot posar terminis.

Barrera no ho ha vist les noves cares plenes de joventut.

Bosch i Ridao, dues visions sobre el paper d'ERC a Madrid. Entrevista amb els dos candidats a les primàries electorals dels republicans (8.9.2011).
Junqueras: 'La presidència d'Esquerra és una responsabilitat descomunal' Entrevista amb el candidat a la presidència d'Esquerra (16.9.2011).

Enllaços

  • Carta oberta a la militància d’ERC d'Oriol Junqueras.
  •  
  • Carta oberta a la militància d’ERC

    Política    

    16 de setembre de 2011

    Comentaris 5 comentaris
    etiqueta erc, igualtat doportunitats, il·lusió, independència, justícia, renovació, unitat


    Benvolguts companys i companyes,

    L’any 1980 Heribert Barrera va acabar el seu primer discurs com a president del Parlament de Catalunya restaurat cridant “Visca Catalunya lliure”. Trenta anys després, la feina de milers i milers de militants independentistes està més a prop que mai de donar els seus fruits, de fer possible aquesta Catalunya lliure que tantes generacions han anhelat. Dic que el somni està més a prop que mai i, tanmateix, ens cal empènyer encara amb molta més força...

    És per això que, ara més que mai, ens cal i cal al país una ERC forta, decidida i capaç d’assumir el seu paper, la seva responsabilitat i el lideratge que li correspongui en aquest procés.

    M’adreço a vosaltres, a tota la militància d’ERC, però també ho faig a tota la bona gent del país que treballa dia a dia per prosperar en temps de crisi; que s’esforça per viure en una societat més justa, més lliure i més desenvolupada que ofereixi oportunitats als joves, als emprenedors i als que s’han quedat a l’atur. Dissabte el nostre partit viurà una jornada molt important i especial. Els militants d'Esquerra som els únics que podem elegir el president i la secretària general per sufragi universal. I crec que és molt positiu que sigui així, perquè ens permet avançar amb força i plegats.

    Hi arribem, no ens enganyem, en una situació molt complicada per al nostre partit. En l’últim cicle electoral hem patit una evident i dolorosa pèrdua de confiança de part del nostre electorat. Un projecte polític com el nostre necessita una militància mobilitzada, activa, però també, i molt especialment, la confiança i suport de la societat, de l’electorat. N’hem perdut molt i, per això, era el nostre deure escoltar el missatge dels ciutadans i obrir un procés de renovació. Deixeu-me remarcar, perquè així ho sento i, a més profundament, que el procés de renovació ha estat tenyit per la generositat de moltíssima gent. De moltíssima gent que ha fet un pas enrere o un pas al costat perquè han entès que fer-ho, en aquests moments, beneficiava el partit. Vull expressar-los, a tots ells, la meva admiració i la meva gratitud, la del partit. La història no només es fa amb passos endavant, sinó que també amb passos al costat.

    La Marta Rovira, com a secretària general, i jo mateix, com a president del partit, som les cares visibles d’una candidatura que és plenament conscient que cal renovar el partit des de la unitat com a primer pas per fer-nos altre cop mereixedors de la confiança de la nostra gent, de tota la nostra gent, com ja m’heu sentit dir més d’un cop: de la que sempre ens ha votat, de la que ens ha votat i ara no ho fa i de la que no ho ha fet mai però que saben que tenen un espai en aquest projecte polític que volem obert a tots els independentistes i a tots els que defensin l'Estat del Benestar i la igualtat d'oportunitats.

    Com us deia al començament, estem en un moment cabdal de la nostra història, que necessita una ERC forta, molt forta. Dissabte hem de fer el primer pas, que només podem fer-lo els militants d’ERC. Em sembla que una mobilització massiva, una participació entusiasta, il•lusionada, que visualitzi davant tota la societat aquest compromís renovat, tant en l’elecció del president, com de la secretària general i el cap de llista a Madrid, ens ajudarà molt a obrir el nou camí.

    Com sabeu, en aquest procés de primàries s’hi presenten dues persones de gran vàlua: n’Alfred Bosch i en Joan Ridao. Penso que aquest fet també demostra la fortalesa del projecte independentista d’esquerres. En el seu moment, vaig oferir un pacte que permetés materialitzar aquesta voluntat de renovació i de compromís sincer en la recuperació de la confiança del nostre electorat. Em semblava que era la meva obligació intentar arribar a un consens previ a les primàries. No ha estat possible, i no passa res: les primàries també són un mecanisme democràtic per generar consensos a dins del partit. En aquest sentit, vull agrair a tots dos candidats la feina que han fet, com l’han fet i el compromís que han demostrat amb ERC.

    Des d’aquest punt de vista, m’agradaria que tota la militància d’ERC tingués molt clar que dissabte no estarem valorant la vàlua dels candidats. Això està fora de tot dubte. Dissabte el que farem serà traslladar a tota la nostra gent i a tota la societat el nostre compromís amb ells, visualitzant una renovació el millor exemple de la qual és, per a mi, la implicació decidida i il•lusionada amb el projecte d’una persona com l'Alfred Bosch. Que l'Alfred hagi fet el pas i es comprometi amb el partit de Macià i Companys (i també d’Irla, Barrera, Hortalà, Colom, Carod i Puigcercós) ens fa més forts i ens fa més grans. I ara mateix això ho necessitem molt.

    Amigues, amics, aquests dies hem fet més de cent actes amb tots vosaltres, compartint inquietuds i il•lusions. Demà dissabte hem de fer el primer pas per fer realitat aquesta nova ERC, hereva de la nostra millor tradició i història. Ho volem nosaltres, ens ho reclama la gent i ho necessita el país. Per això us demano que, a partir de dissabte a la nit, comencem a treballar amb totes les nostres forces, remant tots en la mateixa direcció, per aconseguir la llibertat d’una Catalunya plena d’oportunitats per a tothom.


    Visca Catalunya lliure!

    Comentaris

    Ahir va fer un any, que vas fer una conferencia a Canovelles sobre l'11 de setembre de 1714. A partir d'aquest fet m'has demostrat que ets la persona que pot aglutinar l'independentisme en el nostre pais sense egos. Fa dos mesos que m'he afiliat a ERC, i ho dic amb orgull.
    Segueix aixi Oriol, i tots junts farem una Catalunya lliure.
    Jo m'havia sentit sempre, des del meu jovent sota a púrria feixista, simpatitzant d'aquest partit. Quan en Carod-Rovira va sortir fins i tot creia en ell, però el segon Tripartit fou una hora tan fosca que vaig trencar amb vosaltres. Aquesta vegada m'ho vull pensar més abans de decidir-me per cap dirigent, però estic plenament disposat a donar-vos una oportunitat. Potser sí que podria tornar a votar amb vosaltres. En qualsevol cas, Oriol, us desitjo bona fortuna i èxit pel bé de Catalunya... Llegir més
    No sóc militant d'ERC,només un ex-elector. Oriol, crec que ets un gran actiu d'ERC i que la teva arribada a la presidència d'ERC pot tornar a il·lusionar a una gran part dels votants que ens hem sentit decebuts amb l'última direcció del partit. Crec que a Esquerra li convé foc nou i s'equivocarà molt si Ridao és el candidat a les properes eleccions espanyoles. Entenc que en Ridao té tot el dret a aspirar a ser el candidat, però no deixa de ser egoista per part seva. La parella Puigcer... Llegir més
    Em vaig donar d'alta de militancia a ERC per poder donar-te suport, a tu i a la gent que proposses per acompanyat.
    Tal com li vaig comentar no fa molt al Bosch amb un comentari que li vaig fer al seu bloc, el meu interes es aconseguir l'independència el mes aviat possible i que tot lo referent a pactes fiscals, concerts econòmics i etc. hem sembla una perdua de temps, perque aquets espanyols del PSOE, PP, acompanyats per CiU, no negociaran res de res; tot el contrari, contiuaran menyspreant Ca... Llegir més
    Oriol: un cop (acte a Girona de la campanya per a les europees) et vaig dir que eres el millor, i ho seguixo pensant. I et seré franc: si no fos per tu, a hores d'ara ja m'hagués donat de baixa d'ERC i estaria a les CUP.
    Per això, m'ha fotut la noticia de El Punt que esmenta que encara vols negociar amb el govern espanyol el pacte fiscal. Negociar amb el govern espanyol a aquestes alçades? Pacte fiscal? Què és el pacte fiscal? Ja anem parlant tots com els convergents, que no callen però n... Llegir més
     

Ridao: 'Junqueras, Rovira i Bosch són des d'avui el meu president, secretària general i candidat'

Bosch s'imposa i serà el candidat d'ERC el 20 de novembre

Ridao obté un resultat significatiu amb el 30% dels vots · Junqueras, nou president del partit amb el 92% dels vots
 
 
 
Alfred Bosch serà el candidat d'Esquerra a les eleccions espanyoles després d'haver guanyat les primàries contra Joan Ridao. Amb tot, Ridao ha obtingut un resultat significatiu contestant les especulacions que el deixaven com a clar perdedor (Alfred Bosch ha rebut el 65% dels vots, Ridao el 30%, 3,5% de vots blancs, amb una participació del 44,7%). La victòria de Bosch reforça, d'altra banda, el lideratge de Junqueras. La jornada també ha servit per ratificar Junqueras com a president del partit i Marta Rovira com a secretària general, que han rebut un suport majoridtari de la militància (Junqueras 92% del vots, Rovira 90%).
Bosch: 'Joan Ridao i Joan Tardà, gràcies per la vostra feina, una feina vàida i competent. Serà la base de la feina que farem a partir d'ara'
Bosch, en primer discurs com a candidat s'ha felicitat pel resultat i ha reiterat l'oferiment a Joan Ridao, a qui ha qualificat de company i cavaller, perquè 's'incorpori o, com a mínim, ajudi' a la candidatura que ha estat avalada per la militància del partit. 'Joan Ridao i Joan Tardà, gràcies per la vostra feina, una feina vàida i competent. Serà la base de la feina que farem a partir d'ara', ha afegit. Bosch ha dit que les dues màximes del partit a Madrid seran la lluita per 'la llibertat nacional i per la justícia social'.
Dirigint-se als militants, ha dit que ells han estat els veritables protagonistes de la jornada. I els ha promès que Esquerra serà un partit 'útil a Madrid' i que treballarà 'amb la veu i les mans lliures' per vigilar qualsevol decisió que pugui afectar el país. 'No votarem res que vagi contra Catalunya. Ens plantarem davant dels abusos i defensarem amb claredat i amb respecte el nostre somni, una Catalunya lliure i justa', ha destacat. 

Ha citat les retallades i els atacs a la llengua i la cultura catalana com una de les prioritats contra les que s'oposarà el partit i, dirigint-se a la societat catalana, ha promès 'feina, feina i feina'.
Junqueras: 'Ens posem al servei del país'
El nou president electe d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit que vivia 'hores de molta responsabilitat i emoció' i que el seu projecte respectarà 'l'experiència acumulada de la formació i la seva identitat' en el procés de renovació que ell mateix ha dit que començava. Ha assegurat que des d'aquest moment la formació 'es posa al servei del país', i ha fet una crida a la ciutadania perquè els ajudi en la 'defensa dels drets individuals i col·lectius'. La secretària general electa Marta Rovira, ha reivindicat el caràcter democràtic d'ERC i ha agraït la tasca del militants en la jornada d'avui. 'El millor d'ERC també és dins, l'essència és la seva gent', ha reblat.
Ridao: 'Junqueras, Rovira i Bosch són des d'avui el meu president, secretària general i candidat'
Joan Ridao, per la seva banda, ha dit que Junqueras, Rovira i Bosch són des d'avui el seu president, la seva secretària general i el seu candidat. 'No és un dia trist', ha dit, i ha afegit que és 'al servei del partit i del nou president. Garantim el suport de Joan Tardà i el meu propi al voltant de la nova direcció del partit'.

Rèplica al poruc de la Independència. En relació a una recent carta de Jordi Pujol.

(En referència a aquell article de fa poc d'en Jordi Pujol a la Vanguardia)


PereSegura | Independència | divendres, 16 de setembre de 2011 | 22:51h
He trobat dos articles, que mereixen, a parer meu, atenció.
http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/8715


-------------------------------------------

Pujol podia haver dit: no tingui's por, la Independència serà bona per Catalunya i per a tots.

Però Pujol en el subconscient o expressament va recórrer allò que ja sabem però a voltes oblidem: "que no se note el cuidado!"

I Pujol va dir-li a aquell* que tenia por  "fes tot el possible perquè no creixi el sentiment"

Primer i per això he posat l'asterisc en el mot "aquell", qui és aquell a qui es dirigia Pujol?

A - Un contrari qualsevol a la Independència de Catalunya?
B - L'estat espanyol, entengui's "los espanyoles con mando" com dient-los no esvereu massa als catalans, no els piqueu massa, escanyeu-los però no els ofegueu!
C - S'ho deia a si mateix i als retardataris que li puguin fer costat?

Segon, el més important de tot, és que Pujol és conscient de la força del sentiment, la força de l'anhel dels catalans i també de tot poble.

Nosaltres, els independentistes compromesos hem de ser conscients de la força d'aquest sentiment, la força que si no claudiquem ni abaixem els braços com Moisès, ens portarà a la plenitud nacional, a la Independència de Catalunya!

Són confuses les paraules de Pujol, sempre ha nedat en la indefinició i això ha portat grans beneficis a la seva butxaca, 23 anys cobrant de President de la Colònia i encara ara cobrant-ne els drets vitalicis.

Pujol opta per dir "fes que no creixi el sentiment" ho fa descaradament al revés de Xirinacs, al revés de Pau Casals, al revés de Macià, al revés de Josep Ma. Batista i Roca, al revés de Carles Muñoz Espinalt, al revés de Pere Esteve, al revés de l'Heribert Barrera, al revés de Moisès Broggi, al revés del Dr. Oriol Domènech, al revés de Carretero, al revés de l'Espot, al revés del Tena, al Revés de l'Uriel ... al revés de tants i tants patriotes que han servit molt més honorablement al seu Poble!

Pujol diu: "fes que no creixi el sentiment"

Carles Muñoz Espinalt diu en nom de tots els altres:

"Són molts els qui voldrien que no se’n
pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-
ludi de la Independència de Catalunya no ha
nascut pas per generació espontània. No és
cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys
que es deixa sentir amb harmònic frasejar,
per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti
el to vibrant i clamorós que demana executar-
lo amb tota la seva amplitud."


i també diu:


"Sovint, els covards,
per no posar-se en evidència, són els més
interessats a silenciar la veu dels coratjosos.
Llavors, els desmoralitzats i els pobres de
tremp, enlloc de cercar un major braor en ells
mateixos, prefereixen —baixet, per no fer
soroll— parlar de mans misterioses que ens
barren el pas."

i segueix:

"Per fortuna a Josep Ma. Batista i Roca no el preocupaven gaire els judicis que d'ell es poguessin fer. Tot el seu patir era la situació del nostre poble. Tota la seva vida va ser un preludi de la Independència de Catalunya. 1 sabia que això seria possible, quan ja no hi hagués una majoria de catalans que van pels carrers amb la mirada esporuguida."


i acabo com Carles Muñoz Espinalt acaba el seu assaig "Preludi de la Independència":


Preludi de la Independència.

Carles Muñoz Espinalt, 1992

Capítol X.

"Se sent"

UNA ANÈCDOTA
CONVERTIDA EN «TEST»

Ni als obsessionats per l'alquímia els sortia
tan fum del cap quan cercaven la pedra filo-
sofal o volien transmutar un tros de ferro en
or. No paraven de donar-hi voltes. Era per
suar-hi i angoixar-se intentar fer una «nueva
constitución española». No li resultava planer,
a Cànovas del Castillo, redactar-la l'any 1876.

Mirava de sortir-se'n amb prudència i grà-
cia. Habilitat segur que en tenia, ja que ningú
no li negava el talent, però no havia tingut
més remei que restaurar la monarquia borbò-
nica. Què revivia? Quan cal recórrer a una
solució així, és com posar un pegat «sor virgí-
nia» a un cancerós. S'hi podia confiar? Tenia
massa intel·ligència Cànovas del Castillo per
a poder sentir-se optimista sobre l'experiment
que promocionava. És molt possible que tin-
gués la sensació de perpetuar la trampa
quan, en alguns dels seus discursos més
solemnes, afirmava: «Vengo a continuar la
historia de España.» Amb tot, volia intentar de
fer-ho ben fet. Reunit amb un equip de juris-
tes, es mirava de compondre la nova
constitució. Començaven l'esborrany d'un pri-
mer article, que no els acabava de sortir. S'hi
esmerçaven. De cap manera podien fer-lo a
la babalà. En un passat immediat s'havien
redactat constitucions que es convertien aviat
en la riota de bona part de la gent a qui ana-
ven adreçades. Tothom hi trobava
expressions que quedaven grotesques referi-
des a una entitat impossible d'estructurar.
Sonaven a falses, donaven peu a jocs de
paraules i a bromes pesades. Quina triem?
La de Cadis del 1812 n'és una bona mostra:
durant dècades se n'havien mofat els carlins
que quan parodiaven el primer article, que es
refereix a «los españoles de ambos hemisfe-
rios» es posaven una mà a cada anca i en to
de marietes feien posats obscens.

És natural que no es volgués fer el ridícul,
però com pretendre que surti rodó un article
d'un text legislatiu que es refereix a una enti-
tat que, abans, com ara, no té altra alternativa
que la desconstitució? No era fàcil per als
assessors de Cànovas del Castillo tirar enda-
vant un primer article d'aquella llei magna que
pretenien redactar. Estaven encallats.
Començaven: «Són espanoles...» Però, no
passaven d'aquestes dues paraules.
Tornaven a provar-ho: «Son espaholes...» I,
altra vegada, quedaven ofegats pels mateixos
punts suspensius damunt dels quals no
sabien què posar-hi. Es basquejaven de nou.
«Son espaholes...» «Son espanoles...» Irritat
Cànovas del Castillo de veure'ls que no se'n
sortien i parats com estaquirots semblaven
incapaços de saber concretar res coherent
sobre què diantre era ésser espanyol i qui
entrava en el compte, exclamà amb caustici-
tat i amb la quimera de qui ha perdut la
paciència: «Son españoles los que no pueden
ser otra cosa.»

Quan es relata aquesta anècdota davant
d'un públic on predominen els catalans —jo
he fet la prova moltes vegades—, els reconei-
xereu només per la cara de satisfacció que
posen. Se'ls il•lumina la pell d'alegria. Si ens
entretinguéssim, un per un, a comptar posats,
no ens caldria cap enquesta prèvia per saber
que a Catalunya un plebiscit sobre si es vol o
no la Independència de la nació, els qui vota-
rien «sí», serien la immensa majoria. En
canvi, una ombra mig verdosa i mig grisenca
s'estén pel rostre d'aquells que creuen no
tenir altra identitat que l'espanyola. Tot plegat,
és un eloqüent test que trenca temences i
recels.

Endemés, si de nou repassem l'actitud
d'aquells catalans que acaben d'escoltar
l'anècdota de Cànovas del Castillo, per la
seva mateixa lluïssor d'ulls descobrim que ho
tenen tot molt clar i en cada un dels seus cors
neix un preludi de la Independència de
Catalunya, bon punt superen les mirades
d'esporuguit. Ells, malgrat les intimidacions i
les tergiversacions d'una determinada situa-
ció política, poden ser catalans. Són catalans.
i comencen a sentir-se'n, com mai, joisos.

Carles M. Espinalt
(Preludi de la independència, 1992

Trenquem el rol colonial dels catalans !

Totes les retallades d'aquest 2011  en Serveis d'Urgències sols equivalen a un dia d'espoliació!

50 milions d'euros s'estalviarà el flamant president de la colònia catalana, Sr. Mas, amb totes les retallades  en Serveis d'Urgències que escanyen la salut dels catalans. Bon servei a Catalunya i més "glórias a España" del virrei espanyol de torn destinat al Principat de Catalunya.
Ciu ha retallat els drets dels catalans fins a límits perillosos per la seva salut i no ha retallat ni tan sols protestat per la greu espoliació que patim de 52 milions d'euros cada dia.
Només un sol dia d'espoliació, al Principat de Catalunya, equival i amb el seu muntant es podria estalviar bona part del que sembla necessitar l'economia de la Generalitat de Catalunya per poder tirar endavant l'acció de govern.
Un sol dia de l'any! 52.000.000 euros, l'equivalent a 8.652 milions de pessetes, i després encara queden 364 dies a l'any perquè ens vagin robant cada dia 8.652.000.000 pessetes.
Més greu encara és que no els diguem "prou d'això!"
I la primera responsabilitat és de Mas, Pujol i Convergència que no piulen! i la segona responsabilitat és dels incauts, ignorants i inhibits votants de Ciu.
En aquests quatre anys que falten pel 2014 perdrem al votant de 22.000 milions d'euros més per any i els haurem d'afegir als 310.000 milions d'euros que ens han robat des de l'any 1986, totalitzant doncs al 2014 al voltant de l'escandalosa quantitat de 398.000 milions d'euros.
Quin país pot aguantar una fuita de recursos així?
Per què encara no hem foragitat aquesta colla de polítics inútils i còmplices de la nostra desgràcia!

És hora de trencar amb Espanya que és la nostra ruïna!

És hora de trencar amb els inútils que no són capaços de plantar-se i encarar-se amb qui ens roba!

És hora de trencar aquest rol colonial dels catalans que ens subjuga a Espanya i que permet que Espanya i els espanyols interpretin el rol de lladres i mal tractadors de Catalunya!

Salvador Molins, Membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
14 de setembre 2011

Confiança Zero amb Mas-CDC quan es presenta de nou amb un nou subterfugi!

Fotografia del Dr. Oriol Domènech a la Manifestació Independentista del #9juliol del 2011 "Pel nostre futur: Independència".



Quan Mas diu "Transició Nacional" jo entenc "merda constitucional"!

Ciu, CDC, Pujol i Mas, etc. sempre canviant el nom de les coses, sempre diluint, sempre enganyant i entavanant els incauts catalans.

Que si "Seleccions Supra autonòmiques", que si "Concert Solidari", que si "Casa del Catalanisme", que si "ara Concert" i d'aquí a vint dies "pacte fiscal", ara "Transició nacional" ...

Ja n'hi ha prou de prendre el pel a la gent! "Prou d'això!" com digué el Dr. Oriol Domènech a la Manifestació Independentista del #9juliol del 2011 "Pel nostre futur: Independència".

Així, amb fermesa, també ho deia el meu avi Jaume: PROU D'AIXÒ !!!

Aquesta és la confiança que em donen els miserables encaixistes i retardataris de la nostra llibertat nacional, de la nostra Independència!

Quan CDC i Mas diuen "Transició Nacional" jo entenc "merda constitucional"!

Salvador Molins, BIC-CA
13 de setembre 2011

La intenció: "escapçar a una part important de la població el dret a aprendre prou català per ser mínimament competents en aquesta lllengua."

Extret del Blog "La mirada de Carles Bord"
 
 
cbort | dilluns, 12 de setembre de 2011 | 17:59h
La llengua catalana no gaudeix de l'estatus que li hauria correspost, des de fa tres-cents anys. Els decrets de Nova Planta (segle XVIII) consagraren la prohibició del català a l'escola, a les institucions, i deixà de ser llengua oficial. Des de llavors mai més ha recuperat la posició que li hauria correspost si no hagués estat perseguida per institucions que tenien una clara intencionalitat genocida en els terrenys lingüístic, cultural i polític. Ni l'efímer període republicà restaurà plenament l'oficialitat del català. Sempre en el marc de les institucions i la realitat política espanyoles, el català quedava jurídicament igualat al castellà, però havia de lluitar contra la imcomprensió persistent espanyola. Després, 40 anys de franquisme i castellanisme militant i agressiu foren un nou cop a la llengua, prohibida de nou i anorreada de tots els àmbits públics. Un nou intent genocida.
Actualment, amb la democràcia sorgida de la imperfecta transició espanyola, el català recupera la cooficialitat però depèn igualment de les lleis marc espanyoles i de la política obstruccionista que políticament, jurídicament i mediàticament es fa i es cou en àmbits ben nodrits de catalanofòbia de la societat espanyola. La incomprensió sociològica, les sentències, els tòpics atiats en molts mitjans de comunicació... són exemples clars de les dificultats que constantment ha de superar una llengua que té nombrosos enemics. Quina llengua té tants enemics, seria la pregunta oportuna ara?
(CONTINUA)

El breu resum que he fet més amunt de la història del català podria servir per explicar la història del castellà? Ni de lluny! Només veient la desigualtat històrica i els enemics permanents de la llengua catalana, observem en quina posició està el català (llengua vulnerable i vulnerada) i el castellà (llengua no qüestionada per cap institució ni poder, majoritària als mitjans i privilegiada políticament).
Així, doncs, qualsevol intent d'"igualar" el castellà a nivell educatiu amb el català no és ben intencionat. Si més no pels qui fan servir la via judicial per aconseguir allò que la majoria poíitica i social de Catalunya no vol. Pretenen crear un forat en l'escola catalana tot dividint-la en "castellans" i "catalans" (simplificant els termes, ja em perdonareu), fracturar el país en dos, i a mig i llarg termini acabar imposant el castellà com a lllengua majoritària a l'ensenyament com a primer pas perquè així sigui al país. Que ningú es deixi enganyar: aquests són els objectius de fons. És a dir, persistir en l'intent genocida, ara per vies "pacífiques"perquè l'opció de la força militar no la poden fer servir.
Si comparem la història de les dues llengües ja podem deduir el perquè el català necessita l'escola per perviure, sense estendre'm a desenvolupar-ho, però sí almenys esmentar-ho, que és la llengua pròpia i que per això mateix ja mereix tenir l'estatus de llengua vehicular. Quina, si no?
Parlem a més d'igualtat d'oportunitats. Un alumne que viu en un entorn castellano-parlant, que consumeix televisió, internet, jocs... en castellà; que viu en castellà: quina oportunitat tindria d'aprendre català si no és a l'escola? El sistema actual permet a tots els alumnes tenir una comprensió i un domini del català i del castellà. Un doble sistema escapçaria a una part important de la població el dret a aprendre prou català per ser mínimament competents en aquesta lllengua. És això el que volen -en el fons i sense confessar-ho- els judicialistes enrocats en la denúncia constant: crear persones alienes al català.
Tornant al principi i recordant la història, qualsevol persona sensible s'hauria de posar al costat del més maltractat, per la història i pel present. És curiós com molts justiciers d'altres causes són injustos amb la del català i molt sensibles amb- per posar un exemple- la biodiversitat.
Reivindico la immersió per justícia històrica i perquè és l'única via per garantir la convivència: el bé més preuat d'un país.

I aprofito per desitjar que arribi el dia en què la dependència de la legislació i la justícia espanyoles, desaparegui. Només llavors- si hi arribem- serem lliures culturalment, lingüísticament i políticament.
 
 Carles Bort
 
05 de setembre 2011

En memòria d'Antoní Massaguer, patriota independentista català, defensor de Catalunya

En memòria d'Antoní Massaguer, patriota independentista català, defensor de Catalunya

He anat a l'homenatge a Antoní Massaguer, estava ple a vessar.
Ha sigut un acte magnífic, de gran bellesa humana, coreogràfica, poètica i musical, record i seriosa revisió de la història més recent de l'independentisme català. L'Antoní Massaguer n'hauria estat molt orgullós!
Del molt que s'ha dit, el que he trobat de més valor i encert independentista és que tota la lluita per la nostra independència que s'ha anat vertebrant fins avui mateix no ha caigut en la trampa de ser una servitud de l'encaixisme sinó de ser un moviment totalment aliè a cap força ni idea política autonomista. Cert que alguns polítics ho han intentat i encara ho estant intentant però jo diria que no se n'han sortit ni se'n sortiran.
L'Antoní Massaguer va defensar la nostra Independència i com molts independentistes catalans va ser una persona de grans valors humans. La història de Catalunya ja té escrit el seu nom amb lletres d'or, a l'Antoní no se l'oblidarà! El seu exemple ens donarà força i encert per assolir ben aviat la nostra Independència.
Felicito des d'ací als seus familiars i amics, felicito també als patriotes del Casal Panxo de Berga i del Casal Moragues que en l'acte també ha sigut anomenat, als patriotes dels Maulets -el jovent independentista revolucionari- i a tots els que han col·laborat en aquest magnífic homenatge i el documental adjunt.
Visca Catalunya Lliure!
Hi havia una nebulosa, una consciència silenciosa, en aquest acte, una sensació cada dia més present, la profunda convicció que l'Espanya actual és una merda moribunda a la que la pàtria catalana li xafarà el cap com en la imatge de la serp maligna apocalíptica.
Visqui Catalunya!
Mori la sinistra Espanya Imperialista, assassina, extorsionadora, lladre i malfactora!
Salvador Molins (Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, Adherit a SI i futur membre de l'ANC i del MxI)
He vist com gravaven amb vídeo aquest acte, crec que aviat el podrà visionar tothom. Jo n'he gravat la veu i la penjaré dintre de pocs dies als blogs que administro i al facebook.
04 de setembre 2011

Trenquem amb Espanya! " La interlocutòria és una declaració de guerra"

Fotografia cartell presentació Catalunya Acció a Berga el febrer de l'anys 2005.

Article de Quico Sallés Publicata a NacióDigital.cat | Actualitzat el 03/09/2011 a les 00:24h

Volen guerra?

Les coses estaven clares. I si per algun encantat encara no se n'havia assabentat, divendres Espanya ens va reblar el clau. Una interlocutòria judicial incitada per un inadaptat social que s'aprofita del seu fill per perpetrar l'enèsim atemptat falangista, obligava al Govern a fer classe en espanyol, la llengua que utilitzen els fascinerosos que només saben imposar la seva cultura a través de la sang. De fet, el castellà o l'espanyol sovint ha utilitzat amb més habilitat l'espasa i el fusell que no pas la ploma. Els nostres enemics són així i demostren a quin tipus de carnassa ens enfrontem.

Divendres una caterva de virreis togats per la corona espanyola van disparar l'enèsim tret, amb possibilitat de ser mortal, al nostre principal valor. Han fet diana en el nostre ADN, en allò que ens ha vertebrat com a poble, com identitat, allò que ens ha fet resistents, supervivents a les batzegades de la història, allò que ens ha servit per entendre'ns, per conviure i per articular la nostra identitat.

L'ofensiva espanyolista ataca el nostre mur de contenció; allò que els espanyols han glatit per destruir: una llengua i un sol poble. Bombardegen el nostre secret, el nostre rebost de vida, poder fer país a través d'una llengua. Saben el que fan. No podem deixar sol l'exèrcit de primera línia, la nostra força de xoc formada per docents que han fet una feina ingent des de la trinxera per convertir la nostra llengua en un catalitzador d'una societat avançada, pacífica i plural.

La interlocutòria és una declaració de guerra. No valen excuses, ni pactes, ni entesos, ni acords, ni manifestacions, ni simples retrets o amenaces. No hi ha marxa enrere, ningú pot abaixar-se els pantalons. Ens ho juguem tot. És hora de fer complir noves ordres, noves lleis. Estem en estat de guerra. Qui pacti amb els nostres enemics serà considerat un traïdor;qui resisteixi, un heroi. La frontera entre uns i altres no pot ser difusa. Arravatada, sometent i resistència. La confrontació amb Espanya és inevitable, una realitat dura i vil. Abandonar la lluita és abandonar-nos a nosaltres mateixos.

D'aquí a cinc mesos, si Déu vol, seré pare. D'aquí uns anys li vull dir al meu fill que és català, que viu en un estat i que enraona una llengua mil·lenària perquè un dia el seu poble es va fer soldat. Si volen guerra, en tindran.

Quico Sallés | Actualitzat el 03/09/2011 a les 00:24h

---------------

La millor batalla: Trenquem amb Espanya, trenquem en tot i per tot!
02 de setembre 2011

30 monedes de plata per trair Catalunya !


Fotografia dels Diputats de Solidaritat fora del Parlament Català cantant l'Himne de Catalunya. A l'interior del Parlament s’havia fet el debat del Tràmit de la Llei d'Independència, que es va perdre per culpa de l’abstenció de CIU.
Mentrestant el President Autonòmic Sr. Mas es va amagar !!?? Covardia?  Por? Xantatge d'algú? Es va vendre a algú? Per quants dòlars o euros es va vendre? Per 30 monedes de plata potser?
Com quan Judes va vendre Jesucrist fa 2000 anys. 30 monedes només? !!

------------------------

257.645 Barcelonins van votar "Sí" a la Consulta de BCN
01 de setembre 2011

Una aixeta oberta de 22000 milions anuals contra la sanitat catalana i els miserables que la regenten

Estem en mans d'uns miserables i el fruit d'això és la misèria !

És molt trist com Mas i Convergència s'han afanyat a ser els bons minyons del sistema espanyol del qual ja hauríem d'estar fora. Han retallat a tort i a dret i sense mesura, només els desitjaria que haguessin d'anar al CAP per una urgència i el trobessin tancat.

Fa una setmana vaig estar a Càceres i en una ciutat d'aquella terra extremenya estaven fent obres a l'hospital, era un hospital de la mida del de Berga o potser una mica més gran, hi havia el rètol "FEDER" d'ajuda europea que s'acaba el 2013, estaven fent obres, estaven dividint totes les habitacions per tal de que els malats no tinguessin cap altre malalt al costat que els ocasiones alguna molèstia.

L'hospital de Berga ha tancat dos quiròfans dels tres que té, ha tancat dues plantes de l'hospital, ha anul·lat la majoria de serveis de guàrdies nocturnes presencials i totes les substitucions de vacances.

Mas i la seva elit de polítics -deien els millors, començant pel de sanitat- han corregut a fer de bons minyons, els millors de la classe colpejant sense miraments el poble i la gent que haurien de defensar.

Mentrestant, des de Madrid -la ciutat estat- els polítics d'allà ja han deixat anar que ells de retallades ni una, que miraran prim i faran les coses millor, però de retallades ni una.

Mentrestant escanyem les escorrialles dels catalans, a Madrid hi ha una aixeta oberta de 22000 milions d'euros anuals del dipòsit dels catalans.

Qui explota i no defensa el seu poble és un MISERABLE !

Miserables! Miserables! Miserables!
  
Salvador Molins, BIC-CA

 
jordimartif69 | Què passa? | dijous, 1 de setembre de 2011 | 00:16h
Ni un,
ni dos,
ni deu,
ni vint...
Són 46 els CAP que a partir del dia 1 de setembre deixen de donar servei d'Urgències a milions de persones del Principat de Catalunya. Durant desenes d'anys, la sanitat universal gratuïta i de qualitat ha estat i és un dret inexcusable que teníem totes les persones d'aquest tros de país, tal com la majoria de les d'Europa. I aquest servei sanitari, que inclou les urgències, no l'ha creat cap mag, ni cap prestidigitador, ni cap polític, tot i que alguns n'han estat més defensors que altres. L'hem creat entre totes i tots.

Els temps estan canviant i el cop d'estat que la banca, els mercats o com vulgueu dir-los han donat amb l'excusa de la "crisi" toca ara aquest dret inexcusable. A partir de l'1 de setembre, "el govern dels millors" (...lladres del món) ens roba 46 serveis d'urgències.
He utilitzat pocs cops el servei d'Urgències per a mi però molt per a mon pare i ma mare i sé perfectament que en la majoria de vegades que hi hem anat la seva rapidesa i excel·lència ha estat bàsica per continuar amb vida, per superar els problemes de salut que ens hi han portat. No vull semblar dramàtic però és d'això del que estem parlant, de vides humanes que aquesta colla tracta amb tot el menyspreu que els donen les dades que fan anar. Unes dades que curiosament els porten a retallar serveis bàsics per a tots alhora que rebaixen impostos per a ells, els rics. Unes dades que els porten a retallar en tot menys en ajudes als culpables de la mal anomenada "crisi", la banca.
La mesura no afectarà els rics perquè aquests ja tenen sanitat privada, que és a on ens volen dirigir l'Artur Mas i el nefast Boi Ruiz, fins fa poc a sou de la patronal de la sanitat privada catalana i de qui ens en recordarem molt de temps. Amb la sanitat no s'hi juga perquè ens hi va la vida i fer negoci d'això és jugar a sembrar el terror, és ser un terrorista.
No ens rendirem ni ara ni mai. No deixarem que les aportacions dels nostres pares i mares, de les nostres iaies i iaios, que les aportacions que hem fet durant desenes d'anys, se les quedin ara aquesta colla de lladres. Ni ara ni mai. Sortim al carrer, demà i tant com faci falta!!!

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog