El text íntegre -més llarg i detallat que el que va llegir- el trobareu aquí. Llegiu-lo si podeu dedicar-li una estona d'atenció: no us deixarà gens indiferents. Però el que no us podeu perdre de cap de les maneres és la transmissió televisada (vegeu-la aquí).

Jo el vaig sentir en directe des de casa i després, amb el text a la mà, he tornat a mirar la transmissió televisada. Creieu-me: és un veritable plaer veure el domini de Joaquim Maria Puyal, tant a l'hora de dir les coses de la manera com les diu, com el talent que demostra a l'hora d'intercalar en els moments àlgids els talls de música més adients.

Us reprodueixo les quatre idees-base del pregó:

1 * "La primera cosa que us vull dir, doncs, és aquesta. La vaga de tramvies de 1951 és una referència que avui continua sent vàlida per a nosaltres. La conclusió és ben senzilla: els ciutadans tenim molta força. Si sabem què volem i lluitem per assolir-ho, el nostre futur és nostre, sense haver de dependre de ningú. Això ha de ser la democràcia. Nosaltres depenem de nosaltres." (minut 17:22 de la transmissió)

2 * "La segona cosa que us vull dir és aquesta: Si superem les nostres diferències, la força de la unió del poble és irreductible. De l'exemple de les lluites socials i la resposta antifranquista, n'obtenim una conclusió: si els catalans anem junts, som imbatibles. Per tant, quan l'objectiu comú s'ho mereix, sempre cal superar les diferències. Aleshores ser generosos és sinònim de ser intel·ligents." (minut 27:30 de la transmissió)

3 * "La tercera cosa que us vull dir és aquesta: Cal apreciar allò que és nostre i que té valor. Hem d'apreciar el nostre patrimoni artístic quotidià, com l'arquitectura. I també el simbòlic. Casals tenia el coratge a la primera seu mundial, a l'ONU, que no tenen els nostres esportistes a qualsevol escenari internacional, on alguns no són capaços de parlar ni en català ni en anglès. Tampoc el Barça o els nostres artistes o els nostres professionals no ho tenen sempre prou clar quan van pel món. Reivindico el nostre orgull pel patrimoni col·lectiu. Us vull prevenir del risc de caure en l'evolució que convé a l'altre. Hem de defensar les coses pròpies i donar valor a allò que en té." (minut 44:43 de la transmissió)

4 * "La quarta cosa que us vull dir és aquesta: Reclamo el valor de la previsió i el valor de l'oportunitat. Ens fan falta servidors públics que tinguin aquestes condicions i que siguin prou intel·ligents per detectar el moment i encertar l'estratègia que ens calen. ¿Sabeu què vol dir això? Que necessitem líders! Lideratge no vol dir sortir als diaris. N'estem tips de gent que té l'ofici del lideratge! Ens calen líders de debò. Que tinguin el valor de l'autenticitat, que treballin, s'exigeixin, s'esforcin i estiguin convençuts d'allò que ens diuen. Líders de debò, que te'ls miris als ulls i te'ls creguis, amb més fons que aparença, amb més compromís que simple implicació, amb més autoritat encara que poder. I, naturalment, que tinguin alguna cosa a dir-nos, a proposar-nos. Que tinguin un projecte. Si no hi ha un projecte no hi ha vida. Barcelona necessita un projecte i poder avançar-se al futur. Pere III, Ildefons Cerdà o la gent que va saber veure la jugada del 92 ens marquen el rumb." (minut 52:22 de la transmissió)

--------------------

Per assolir aquests valors i fer realitat aquestes paraules, sobretot les del quart valor exposat per en Joaquim Maria Puyal:

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

---------------------------