27 de febrer 2012

Països Catalans, SÍ !!! Visqui tota la nostra Nació!


"Els valencians volem el mateix que els catalans"

Països Catalans: motiu d'esperança
!

És curiós, els dos braços de la Nació Catalana per la Independència, els seus dos capdavanters més significats, més avançats, quasi naixent, quasi sortint del si de la pàtria, del ventre de la mare, tenen com a primer valor el concepte clar i l'anhel viu de tota la nostra Nació, des de Salses a Guardamar i des Fraga a Maó, passant pel Carxe l l'Alguer.

L'assemblea Nacional Catalana, que esdevindrà ben aviat el braç del Poble i Solidaritat Catalana per la Independència que de moment ja està liderant el braç polític per la Independència.

Així doncs: Països Catalans, SÍ !!!
Visqui tota la nostra Nació!

------

Afegitó: Per a mi també és molt curiós i significatiu que llevat de l'actitud de molts valencians, quan la negociació de l'estatut tots ells s'afanyaren a dir i reclamar: "Nosaltres volem el mateix que tinguin els catalans"

Doncs bé, com que tots els catalans lliures anhelen i volen la Independència ... els valencians també !!!
25 de febrer 2012

Eixorc, Pujol, no sent ni escolta el "Preludi de la Independència"

Jordi Pujol torna a marejar la perdiu, parla d'un pacte fiscal, parla de la constitució espanyola, parla de mort, "sense aquestes coses som morts" -diu- ...

El seu, el projecte de Jordi Pujol, el projecte de Ciu sí que és un projecte caduc i entabanador. Jordi Pujol no té la força de la independència, només respira el fracàs de la dependència.

Entretenir i entretenir Catalunya, mantenir-la en els llims ecspanyols, aquest és el resultat de no sumar-se decididament al procés comú de tots els independentistes.

Ciu malda per controlar i manussejar qualsevol iniciativa independentista desvirtuant-la amb el seu aire de supeditació i entreguisme. Es tracta de portar constantment la pilota al seu tros de camp, "qui té la pilota és qui juga" diuen i calculen, mentrestant la van entretenint sense deixar avançar, és la base de la seva permanència. És tal el seu estil de claudicació, debilitat nacional i ajupiment constant que es nota desvirtuant les paraules i dictant eslògans buits, confusos i enganyosos.

Hem de despertar d'aquest estil pervers que ens enfonsa més i més en el forat negre ecspanyol esdevenint cada vegada més en un poble subaltern de persones subalternes.

Res! El pacte fiscal no és res! No és res perquè no és ni possible ni bo, a més és una engany per anar tirant, anar entretenint, anar ofegant l'anhel dels catalans. Ciu es va presentar a les eleccions espanyoles prometent el Concert, un cop guanyades les eleccions tant sols en un més va renunciar al que havia promès i va canviar-li el nom parlant aleshores de "pacte fiscal", un any després va rebaixar encara més les expectatives dient que "espanya no tenia diners i que ara es podia parlar del "com" del sentit i demés coses però que tot s'havia d'aturar fins que espanya tingués diners" ... al final el mateix engany i la mateixa renuncia que Ciu i Pujol arrosseguen des de fa 30 anys ... i mentrestant Catalunya perd una oportunitat darrera d'una altra.

Per molts motius, legals segons aquella "Constitución" que segons Pujol ja no tenim, i de nula voluntat política espanyola, ni el Concert ni cap pacte fiscal seran bons per a Catalunya. Mai, ecspanya, tancarà un hospital seu per obrir-ne un a Catalunya i això amb tot.

Ara és l'hora d'anar tots junts vers la independència: Som-hi!

No ens deixem entabanar.

Fa pocs dies li deia el magnat anglès Cameron al seu homòleg escocès:

-Mr. Salmond, si els escocessos voten no a la independència Londres us donarà moltes més competències!

Àlex Salmond li va respondre "si els escocessos voten independència tindrem totes les competències!"


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. Membre de l'ANC. Adherit a SI.
23 de febrer 2012

Assumir el fet de ser part responsable de la Coalició que ens portarà a la Independència el 2014.

Assumir el fet de ser part responsable de la Coalició que ens portarà a la Independència el 2014, o sigui que formem part de la coalició al més alt nivell com a Organització Política adherida i això comporta implicació i responsabilitats.

"Català columna vertebral de la nostra nació!" __ BIC 2145

Referent a l'esmena pel "#Català única llengua oficial del nou i proper estat català."
---------------------

En la proppassada Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència titulada: «Comencem la Transició a la
Independència» un grup de persones representades pel solidari Plàcid
Rosaleny van presentar una esmena per a la seva aprovació que em sembla
va ser malinterpretada, més ben dit crec que no es va entendre
l’esmena, en la qual no es demanava pas imposicions de res ni
exclusions de ningú, ni tampoc es demanava que es menys tingués la gent de parla occitana i castellana que viu en les comarques del país Valencià de parla castellana o que viuen a la Vall d’Aran, sinó tan sols que es blindés la llengua catalana com a única llengua oficial de la nostra nació. Més avall del primer paràgraf del document original ja s’esmentava en el redactat que es tindrien en compte els drets de les esmentades comarques de parla castellana i occitana, això, per tant, no es contradiu amb el fet fonamental que la llengua oficial única sigui el català.

Curiosament mentre estàvem defensant questa esmena sortia en antena
una oportuna notícia de la qual en aquell moment no ens en vàrem
assabentar. El Poble Letó acabava de guanyar en favor de la seva
llengua nacional un referèndum a petició de certs elements de la
comunitat russòfona, dic certs elements perquè va ser un gran tant per
cent dels habitants de Letònia, russòfons inclosos, que van votar a
favor del Letó com a única llengua oficial de Letònia, guanyant així
el referèndum.

Aquest fet que s’ha donat a Letònia és un exemple clar i
rotund del sentit d’aquella esmena que defensàvem a l'esmentada
Assemblea General de SCI, o sigui, hem d'evitar el que pot passar i passarà
a Catalunya si no hi posem remei d’antuvi, i Catalunya no té cap
necessitat d’haver-se d’enfrontar a un plet d’aquesta envergadura,
Catalunya i el Català no poden perdre de cap manera un referèndum com
aquest, que si es perdés representaria la mort segura del Català.

El fet que s’hagi guanyat l’esmentat referèndum no garanteix pas que dintre de poc, el Poble Letó, torni a trobar-se amb que se’l convoqui de nou a un referèndum i que la seva llengua oficial es vegi exposada altra volta a aquest greu i vital perill.

Aquests fets que ara us estic explicant són perfectament extrapolables al català
i a Catalunya.

Parafrasejant en Lluís M. Xirinacs, no només hi han nacions en la comunitat
humana sinó que també hi ha nacions vegetals, biòtops, faunes, flores, arreu del món, totes diverses, totes riques, totes naturals i també fràgils. Tots sabem que hi ha  famílies de plantes pròpies de cada lloc i no pots barrejar-hi una planta aliena sense córrer el risc d’afectar greument l'equilibri. No pots agafar, literalment, una planta africana o una de l’Amazònia i posar-les al Pirineu, sense córrer el risc d’afectar negativament la flora o la fauna autòctona; així doncs, pel mateix principi no pots agafar una llengua i posar-la, amb preteses i impossibles igualtats de condicions, al costat d’una altra llengua perquè una de les dues correrà un greu perill de desaparèixer o de quedar greument ferida o amb un afebliment del que no se’n pugui sortir.

Afeblir el català en l’espai allà on ha florit, afeblir o posar en perill el català en la terra que l’ha vist créixer, és un acte de poc seny i de molt poca dignitat, una acte que només poden perpetrar pobles necis i irresponsables o males persones i comunitats i nacions agressives i colonitzadores.

Les flors de la Xina , les flors del Tibet o les flors del Pirineu formen entre totes una riquesa natural d’una vàlua immesurable i no són pas contràries unes a les altres si no les treus dels àmbits que a cada una els pertoca. El mateix passa amb les llengües.

Jo en aquest sentit defenso el que anomeno ecologisme lingüístic, i és que les llengües del món són cada una i totes una de les més grans riqueses de la humanitat; el català també, i no podem malmetre la nostra llengua ni posar-la en perill.

Està clar que el bilingüisme en l’àmbit d’una nació no és bo, perquè perjudica d’una manera greu a la més fràgil de les de les dues llengües pretesament oficials; no és just ni bo per a cap de les dues.

El bilingüisme en cas d’existir sempre perjudicarà la llengua més fràgil, per motiu de la quantitat de persones que la parlen, de medis que es disposa o perquè es troba desprotegida jurídicament, si no es dóna el cas de que fins hi tot és atacada contínuament.

A Catalunya, avui hi ha molta gent aliena de comunitats alienes i llengües alienes; caldria escollir una d’aquestes llengües com a única llengua oficial, que més natural i just que aquest paper es reservi per a la llengua mil·lenària d'aquest nostre país, la llengua que li dóna nom, la llengua de la terra que l’ha vist néixer i créixer.

El castellà, el xinès, el polonès, el francès i moltes altres llengües tindran a Catalunya l’estatus de llengües personals, maternals i familiars tal com passa
a totes les nacions del món.

Les nacions no són bilingües, són monolingües, les persones sí que poden ser bilingües, trilingües ...  poliglotes, i la seva llengua personal, maternal ... mereix tot el respecte però la nació ha de tenir una sola i única llengua oficial i hem de saber expressar-ho i hem de saber defensar-ho, perquè això no és una qüestió que sigui subjecte de discussió parlamentària i política del dia a dia, això és una qüestió cabdal, fonamental i inqüestionable com els principis fonamentals de la Nació Americana continguts en la seva constitució, és un principi bàsic que no ha d’estar subjecte a eleccions ni a votacions, la llengua és un Principi bàsic inalterable i essencial de la nostra nació i per això no el podem deixar a mercè de les envestides de qualque interès egoista personal o col·lectiu, la llengua és la principal raó de ser de la nació catalana i la hem de blindar i protegir, ja des d'ara, de tot possible atac miserable.

Aquest és el sentit més profund de l’esmentada esmena:

«CATALÀ LLENGUA OFICIAL ÚNICA DE LA NACIÓ CATALANA
I DEL PROPER ESTAT CATALÀ.»

No siguem incauts, siguem prudents, blindem la principal columna de la nostra nació, la Llengua!  I, un cop arribem a la darrera cruïlla de la
nostra dependència, quan ja vegem a tocar la llum de la Independència, aleshores de cap manera podem titubejar davant de quin ha de ser l’estatus de la nostra llengua que és un tema que ja hem d'haver resolt.

Posem-nos ara les piles, aclarim-nos i consensuem aquesta esmena i expressem-la
de forma clara i ferma en un document final que deixi ben clar l’estatus, la dignitat i la invulnerabilitat del Català que és columna vertebral de la nostra nació, que és llengua filla de la nostra terra i la seva gent.

Segons el meu parer seria convenient que la gent del Departament de
Llengua i Ensenyament de Catalunya Acció col·laboressin colze amb
colze amb la directiva de Solidaritat Catalana per la Independència en
un tema de tanta importància i a més a més formant part Catalunya
Acció de l’esmentada coalició, Es tracta d’una gran responsabilitat.


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i Adherit a SCI.
20 de febrer 2012

Caldrà una ITV independentista? Caldrà una "triple A" independentista (Triple "I, I, I." )

empordaaccio | dimecres, 15 de febrer de 2012 | 23:41h
 

Com bé encerta dir i fer Solidaritat Catalana per la Independència:

La Transició nacional ha de ser vers la Independència, i és un camí que s'ha de fer de pressa. Aquí transició ha de ser sinònim de pas lleuger no un camí de no acabar mai, d'anar fent, de qui dia passa any empeny ... !

Altres partits volen enganyar els catalans amb les seves misèries i la seva incapacitat per defensar Catalunya.

Qui de veritat vulgui recuperar la Sobirania plena de Catalunya s'ha de posar a la feina ara mateix, ho ha de saber, ho ha de dir i ho ha de fer!

Qui es posi a caminar aquest camí no pot mirar enrere, qui s'entretingui o faci l'orni no val per això, per tant cap independentista l'ha de votar!
Sols seran partits creïbles els partits polítics que es posin a fer la feina independentista a partir d'ara mateix. La feina és molt gran i important, no podem improvisar, per tant qui no s'hi posi no podem votar-lo els independentistes, no ens hem de deixar enganyar per qui no té la disposició clara d'independitzar ara tota la nostra nació.

Salvador Molins (BIC-CA)

Protegim la llengua de Catalunya dels mateixos atacs interns !

divendres, 17 / febrer / 2012 a les 04:48 ·
"El català única llengua oficial a Catalunya!" Aturem les agressions, protegim la llengua de Catalunya dels mateixos atacs interns !

-------------------

Demano a tots els adherits a Solidaritat Catalana per la Independència que assisteixin a l'Assemblea General de diumenge i que donin suport a aquesta esmena i hi votin a favor:
"El català única llengua oficial a Catalunya!"

1 - Solidaritat Catalana per la Independència vol esdevenir capdavantera entre tots els partits polítics en el compromís amb Catalunya, per tant SIC ha de tenir clar que ha d'apostar a totes per declarar el català com a única llengua oficial del proper i nou estat català.

2 - No podem permetre que ens segrestin, robin i matin la llengua, ànima del nostre Poble mil·lenari, cosa que esdevindrà si el futur i proper Estat Català no crea una legislació lingüística que garanteixi que la llengua catalana sigui necessària en tots els àmbits de la vida pública: sistema educatiu, mitjans de comunicació, relacions laborals, visats, integració de nouvinguts, justícia, sanitat, oci....

3 - És responsabilitat, primer de tot, dels Solidaris ja que som nosaltres els que ens hem determinat a conduir el Poble Català a la seva Independència! Fem passos ferms que assegurin la integritat del català i comencem determinant el Català com a LLENGUA OFICIAL ÚNICA.


4 - Perquè el Català no esdevingui com el Gaèlic, perquè no pateixi l'anèmia a que es veu sotmès a Andorra en no poder fer polítiques de suport directe fermes i sense complexes: LLENGUA OFICIAL ÚNICA.


5 - Per tal què els mateixos catalans defensors de mil causes no facin la traveta a la llengua oficial de Catalunya li hem de donar l'estatus de LLENGUA OFICIAL ÚNICA i l'hem de blindar perquè no hi hagi tampoc cap possibilitat d'interferències i  manipulacions a que tan acostumats ens tenen multitud de colonitzadors que campen lliurament per la nostra terra.


6 - Hem de posar el Català al lloc que li correspon com a  LLENGUA OFICIAL ÚNICA amb fermesa i naturalitat, però sense titubejar de cap manera, perquè els miserables que viuen a Catalunya i malden per destruir el que és patrimoni d'aquest Poble, que malden per colonitzar-lo i per ofegar la nostra llengua, no es puguin riure impunement de nosaltres, dia si, dia també com fan els jutges, molts d'ells espanyolistes que legislen contra nosaltres i la nostra llengua aprofitant la legislació espanyola i la tebiesa dels catalans, dels seus partits polítics i d'algunes organitzacions  de caire cultural.

Per tot això Plàcid Rosaleny de SCI de la Comarcal del Penedès defensarà davant el plenari de l'Assemblea General del diumenge dia 19 de febrer d'enguany, l'esmena: "El català única llengua oficial a Catalunya!"

-----------------

Solidaris!
Doneu suport a aquesta esmena i hi voteu-hi a favor:
"El català única llengua oficial a Catalunya!"

-----------------------

L'ESMENA que defensarà el Plàcid Rosaleny (SIC):

Modificacions del títol i dels punts 15 i 20:
Canvis: 

4.3 L’Estat amb el català com a única llengua oficial i de cohesió nacional i social
El català serà la única llengua oficial del país (tot i que l’occità també ho serà d’oficial a la Vall d’Aran i a la Fenolleda, i el castellà a les comarques interiors del País Valencià, si fent ús del dret d’autodeterminació els esmentats territoris volen ésser part de la nació catalana). El català ha de ser doncs la llengua que permeti la cohesió nacional i social de tothom que visqui entre nosaltres.
A tal efecte l’Estat Català crearà una legislació lingüística que :

- garanteixi que la llengua catalana sigui necessària en tots els àmbits de la vida pública: sistema educatiu, mitjans de comunicació, relacions laborals, visats, integració de nouvinguts, justícia, sanitat, oci...

- li retorni el prestigi tant dintre de la nació com a nivell internacional, amb polítiques decidides i ambicioses de creació i promoció cultural.

Supressió:

Es garantirà el respecte i l’aprenentatge d’altres llengües com l’anglès, el francès, el castellà, etc.

------------------------------------

Defensa de l’esmena:
1 - Si el català és la única llengua oficial del país i l’estat català garanteix la seva necessitat en tots els àmbits esmentats i alhora li retorna el prestigi que li escau és obvi que el català serà la llengua de cohesió nacional i social de tothom que visqui entre nosaltres, que és més clar que dir “ la llengua comuna”. Qualsevol altra opció pot avocar-nos a la situació del Gaèlic a Irlanda o del mateix català a Andorra, i/o generar fractures socials.
2 - És incorrecte dir l’aranès a la Vall d’Aran i l’occità a la Fenolleda, quan als dos territoris es parla occità, és com afirmar que el valencià no és català.
3 - Suprimim “es garantirà el respecte i aprenentage d’altres llengües ...” perquè no cal dir-ho. No som cavernícoles, tothom aprendrà més llengües, l’anglès per descomptat donat que és la llengua franca més necessària i prestigiada en aquest món globalitzat, i respectarem la diversitat cultural perquè ens enriqueix a tots. El com ho farem és un debat posterior, ara el que ens ha d’importar és com retornar el català al lloc que li pertoca.

------------------------------

Enviat per Salvador Molins (SIC Berga)

Blindem la llengua o ens blindaran a nosaltres!

dissabte, 19 de febrer de 2012 | 03:41h
 

Carta del defensor de l'esmena "Català Llengua Oficial Única"

De Plàcid Rosaleny (CA-SCI) a Salvador Molins BIC-CA-SCI-BxI-ANC)


-----------------------


Salvador, molt bo l'article d'ahir en defensa del Català Llengua Oficial Única i a la vegada de l'immersió lingüística en català també única, et felicito.

Si has llegit el nou text de la Comissió Redactora veuràs que insisteixen més en la seva concepció estratègica, que és la de sumar als castellano-parlants al preu que sigui. El preu és obviament la súbtil renúncia a l'essència de la nació, és a dir, a que el català no sigui la llengua de cohesió naciolanl i social, la qual cosa implica deixar que el català se'ns mori.

No tenien prou en defugir única llengua posant llengua pròpia i oficial, (que és com no dir res), sinó que encara afegeixen allò de "... en la construcció de l'Estat català es trindrà en compte la realitat sociolingüística per no crear fractures social..." Aquest afegitó encara m'ha preocupat més.

Tanmateix crec que s'aprovarà l'esmena. La defensaré amb tota la contundència que cal i deixaré ben clar que els adherits, en aquesta assemblea, tenim una gran responsabilitat política i moral envers el català: hem retornar-li el lloc que li pertoca, és a dir el de la única llengua oficial i de cohesió nacional i social. De no ser així haurem decidit matar la nosta pròpia llengua.

No podem ser nosaltres qui donem munició als altres, no a la gent castellanoparlant,  que considero que quan més valent i clar sigui el nostre discurs, quant més coherents siguem en la defensa del català com única llengua de cohesió nacional i social més facilment assumiran que s'han de sumar a les organitzacions que lluiten per una nació catalana digna, rica i plena, sinó als partits descaradament espanyolistes, i encara pitxor als qui es camuflen de "federalistes", doncs  democraticament també tindrant veu i vot al nou Estat i aprofitaran qualsevol escletxa per seguir espanyolitzant-nos, no de bades ells si que ten molt clar que qui perd els origens perd la identitat. No han pogut acabar amb el català fins ara, és cert, però just quan baixem la guarda aprofitaran per disparar tot el seu arsenal pesant i també escamparan les mines antipersona, les que ens minen l'autoestima als catalans.

Fixeu-vos que ni les lleis acaben de canviar les situacions. Ens pot passar com amb la violència de génere, el masclisme no despareix per llei, calen anys i anys d'educar els homes i dones en el respecte, en la igualtat, i cal compensar decididament les desigualtats existents entre homes i dones. Doncs bé nosaltres també volem desfer-nos del sotmetiment espanyol i francès, i no sols per una millora econòmica, volem ser lliures en tots els sentits. Volem ser un poble normal, un poble que té una cultura pròpia, de la qual la llengua n'és l'ànima, i que es mostra al món i s'interrelaciona amb aquest desde la seva peculiaritat.

Amb la proclamació de la independència però no bastarà, amb les lleis del nou estat no bastarà, hem de tenir clar des d'ara que volem descolonitzar-nos mentalment, encara arrosseguem la sindrome d'Estocolm. Hem de recuperar la nostra autoestima, la nostra identitat, hem de pensar en nosaltres ni que sigui un cop, hem de compensar els greuges que hem patit i patim, i és que no sabem ni parlar correctament la nostra llengua i a més a més està farcida de castellanismes i el pitxor encara: fem construccions síntactiques espanyoles. Defensem el català de l'agressor per llei i per amor.

Hem de ser catalans lliures i aportar al món la nostra peculiaritat, que es la manera d'enriquir-lo, de fer-lo més humà, més de tothom.

Així doncs, si no estem disposats a defensar el català coma llengua única i de cohesio nacional i social, nosaltres mateixos matarem el català.

Plàcid Rosaleny (Del País Valencià, adherit a SCI, membre de Catalunya Acció)

En defensa de l'esmena: EL CATALÀ LLENGUA OFICIAL ÚNICA




Data: 16 de febrer de 2012 21:46
El català llengua oficial única per la regla de tres.



El procés natural de la Independència no el podrà portar endavant un sol partit polític dels que hi ha constituïts en l'àmbit català, per tant els partits actuals i algun de nou que es pugui crear hauran d'aparcar les seves diferències ideològiques i programàtiques per tal d'aplicar-se en favor de l'únic objectiu de Catalunya en l'actual cruïlla històrica del nostre Poble,alguns partits s'aplicaran en favor de la Independència, i uns altres s'aplicaran en contra d'aquesta proclamació d'independència. Un cop feta la votació, un cop proclamada la Independència, els partits tornaran a desenterrar les diferències ideològiques i es prepararan per la lluita política dins el nou estat català recentment constituït, aleshores el Partit Popular Català o algun que molt se li assemblarà que també serà un partit de l'arena política del nou estat català continuarà en la seva perenne tasca de fer tot el possible per defensar la parla i altres interessos dels parlants castellans que visquin a Catalunya, aquest partit o partits haurà perdut la possibilitat de considerar Catalunya part i possessió d'Espanya, almenys així esperem que sigui, i els catalans haurem posat un gran fre al seu ànim colonitzador. Però la tasca d'aquesta gent no s'acabarà aquí i seguiran fent tot el possible per imposar la seva llengua i d'entrada impulsaran de nou l'oficialitat de les dues llengües, la catalana i la castellana, si no fem bé les coses, ara, en aquell moment o dintre de poc, i no acotem de manera precisa el paper i l'ambit de cada llengua, ens podríem trobar amb un estat català amb dues llengües oficials, la catalana i la castellana. La pregunta final és quina creuen els solidaris que seria aleshores la llengua vehicular a l'escola? Quin sentit tindria que hi haguessin dues llengües oficials al carrer i una sola llengua vehicular a l'escola?
Amb aquest raonament podem veure la conveniència d'establir el català, llengua natural i pròpia del país, com a única llengua oficial en el nou estat català.

Hem de fer bé les coses des de bon començament sinó volem que el procés comenci tort i viciat, ja ens hem equivocat masses vegades i hem pagat molt car els nostres errors.

Per salvaguardar l'essència d'aquest nostre poble i fer perdurable la seva independència, en l'origen de l'Estat Català, cal definir i posar en línia en les bases prèvies a la votació de la Independència la condició que el català sigui la llengua oficial única, perquè el català és l'essència, és l'esperit, és el garant de la naturalesa del nostre Poble, l'objectiu que dona sentit a l'estat català, perquè el sentit de tot estat és protegir uns drets, unes maneres de ser, unes essències, ... aquesta és la fonamentació de l'estat, per tant és necessari que posem des del primer moment en la base de la nostra independència el sentit de l'esperit de Catalunya com a esperit únic de la nostra Nació i la llengua catalana com a llengua oficial única de tot l'estat català.

I els altres catalans? -Els altres que han vingut de fora o que pateixen el síndrome de l'autoodi o el síndrome dels colonitzadors, són igual subjectes de dignitat i per això poden acceptar la nova realitat i en ella auto realitzar-se o també poden marxar, viure i construir noves expectatives més pròpies de qualque pobles aliens de Catalunya, poden per exemple tornar a la seva terra d'origen, poden fer el que ells creguin oportú tal com ara molts de nosaltres hem  d'anar a viure i treballar a altres països ... estan en el seu dret.

Tinguem ben clar que l'essència de l'estat català és salvaguardar l'esperit de Catalunya amb la llengua catalana, sinó tenim això clar aturem el procés i no cal que ens preocupem per res més, perquè serà un procés inútil que no regenerarà la nostra nació ni tindrà continuïtat, ens farà febles i ens abocarà de nou a la decadència i si no ens maten de ben segur ens autodestruirem.
Així, doncs, hem de lligar la proclamació de l'estat català i el sentit de la nostra independència amb el fet de proclamar com a condició sine qua non que la llengua catalana sigui el referent principal d'aquesta nostra independència i que ho sigui amb l'estatus blindat d'única llengua oficial del nou estat català, perquè els defensors del castellà i de la nostra submissió a l'estat espanyol han demostrat mante vegades la seva capacitat per tombar totes les nostres coses en favor seu.

El català si no assoleix aquesta categoria serà una llengua condemnada a mort, una llengua condemnada a la residualitat i al fracàs com a llengua col·lectiva i això no ens ho podem permetre de cap manera.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció adherit a Solidaritat Catalana per la Independència i ex alcadable per SCI.
13 de febrer 2012

La batalla de la nostra independència comença ara!


Qui va contra la llibertat nacional de Catalunya i frena la nostra independència quan les estadistiques ja arriben al 53,6% de catalans que li donen suport?

La batalla de la nostra independència és el 2014, i tocant de peus a terra i amb l'enteniment lúcid es tracta de treure del Parlament Català l’autonomisme de Ciu, intentar treure la preponderància que té aquesta coalició autonomista dins de Catalunya, perquè mentre aquest partit nacionalista de nom però regionalista de facto sigui determinant dins l’escena electoral catalana frenarà la nostra independència; aquest és l’objectiu, no perdem de vista que la batalla és aquesta, tot el demés que es faci està bé per anar entrenant, mantenint apunt i ampliant la base de la gent catalana que volen la llibertat nacional, però de cap manera podem oblidar que la batalla és aquesta i que fins que no traguem la classe autonomista del mig, aquí no hi haurà ni independència, ni cols amb vinagre, ni res!

Aturar la davallada independentista d’Esquerra va ser més fàcil perquè Esquerra és un partit més pertit i la gent encara considerava Ciu com una alternativa del Tripartit, però ara per no votar Ciu quina alternativa hi ha o quina alternativa contemplen els catalans preocupats per un futur no dependent? De moment, només si fem Solidaritat Catalana per la Independència ben gran hi haurà alternativa.

Intentar empènyer la independència i parar els peus als autonomistes, ja ho està fent Solidaritat Catalana per la Independència "SCI"; ho fan desmuntant la mentida continua de Ciu, denunciant pel propi pes dels fets i dels despropòsits l'aposta de Ciu per la dependència d'Espanya,  ho fan elevant els mots prostituïts dia si dia també per Ciu a la categoria de mots lliures i clars per a una Catalunya lliure, neta i clara.

Solidaritat Catalana per la Independència és un projecte potent, en aquests moments el més decidit, actiu, incisiu i visible, lluny del "tu ja m'entens" del quan tu dius la teva i jo em quedo amb la meva, lluny del quan diem "sobirania" per pretendre significar allò que volem aparentar i mai voldrem defensar, lluny del quan diem transició nacional per deixar les coses encallades que mai pretendrem acabar ni desencallar, lluny del quan volem aparentar que som iguals o millors que els altres perquè intuïm o tant sols ens pensem que allò és una moda i que per apaivagar l'anhel i mantenir la nostra posició de privilegi allò s'ha de lluir sense ni creure-s'ho ... Ajudem, doncs,  el projecte Solidari, el Projecte que a la "Transició nacional" li afegeix l'aclariment "a la Independència" per desmuntar l'engany i marcar amb precissió l'objectiu i el camí, ajudem el projecte que de veritat vol l'anhel de llibertat i se'l creu no pas com una moda! Ajudem SCI! això és el que hem de fer els independentistes que ho tinguem clar: donar suport al millor projecte, a la millor eina.

Mentres la gent capdavantera de Solidaritat Catalana per la Independència no fallin hem d’estar a totes amb ells.

No hi altra sortida que traduir aquest sentiment actual del 53,6% de la població catalana en una força política clarament independentista que esdevingui predominant i preponderant en tot l’àmbit català.

És molt convenient que aquesta força política sigui la suma de totes les forces independentistes, naturalment en aquest cas la coalició resultant tindrà un nom propi diferent del nom de les forces polítiques actuals que hauran d’aparcar els seus bagatges històrics i en alguna manera ideològics fins un cop assolit el nou i proper estat català.

Cap excusa, però, pot valdre per deixar per de la feina independentista i la feina de coalició convenient i resultant d'aquest procés, el 2014 s’acosta, no podem encantar-nos, tenim pressa i hem de posar-nos a caminar.

No siguem orgullosos com aquell estudiant que malveu als altres que de veritat estant per la feina o que encerten més bé la feina d’avançar.

Els catalans i sobretot els militants independentistes d’arreu del Principat de Catalunya i de tot el ventall d’idiologies hem de madurar la nostra qualitat de votants i filar prim en qui de veritat treballa per la Independència de la nostra Nació i qui de veritat treballa per la dependència d’Espanya. "Per les seves obres els coneixereu!"

Els catalans que vivim a Catalunya hem de defensar aquest país i la llengua única d’aquest país, sigui quina sigui la seva llengua materna i paterna, i qui no defensi aquest país no ha entès res i ell i els seus fills seran els primers que en  rebran les conseqüències.


Salvador Molins, Conseller de l'organització política independentista Catalunya Acció.
09 de febrer 2012

L'ex President Pujol és un miserable!

Pujol és un miserable!

No us cregueu en Pujol, ni el pare ni el fill! Abans de les eleccions l'Oriol Pujol va tenir els collons de posar l'estelada al seu jardí i fa pocs dies va tenir els collons de parlar del suflé independentista. El pare Pujol sempre parla de les grans incerteses de la independència i només fa que intentar que Ecspanya no ens tracti tan malament "i així els catalans no hauran de marxar-ne". Pujol vol que no ens tractin tan malament? i l'espoliació què? i la llengua què? i les seleccions què? i la Nació -la catalana- què? i la bilateralitat què? i el blindatge de les transferències què? i la capacitat i el respecte d'altri perquè ens auto governem què? i les lleis què? i els recursos dels catalans què? i l'ensenyament què? i la cultura què? i les solapacions de lleis espanyoles en contra, vulnerant i invalidant les catalanes què? i la dignitat què?  Sr. Pujol, trampós i covard senyor Pujol! i ecspanyol Sr. Pujol què?!

Que no ens maltractin tant!? uns maltractadors compulsius! uns colonitzadors compulsius! uns "conquistadores" i colonitzadors eterns!
els enemics eterns del nostre poble! ... Au va! Sr. Pujol! Au va!

Que el dit només se'l mamen els que se'l volen mamar!

"Prou d'això!" digué el Dr. Domènech en la manifestació del 9 de juliol del 2011 "Pel nostre Futur, Independència!"

Prou d'això! Srs. Pujols i catalans tots, incauts, mesells i perpetus adolescents nacionals!

No ens deixem enganyar! Prou!

Salvador Molins, BIC-CA, BxI, MxI, ANC.

Post data: Diu Albert Cortés Montserrat en el seu blog amb el títol "Pacte Fiscal o Independència" referint-se a l'ex President Pujol:
 
 
"les vies de que ens parla fa molts anys que estan tancades, i la nostra feina indigne ha estat fer veure que hi ha escletxes indignes per on podem passar, i tots sabem que no es cert. L’objectiu de l’estat sempre ha estat el mateix la nostra desaparició com identitat col·lectiva, i el nostre espoli fiscal sense mesura en benefici de tothom, i disfressat de solidaritat, això tard o d’hora i amb una crisi profunda com ara, nomes ens podia portar on ara estem, i ara no podem permetre per la nostra covardia o irresponsabilitat seguir aferrat a un clau roent que ens crema, però fent veure que es molt còmode. No es cert que la independència sigui un camí incert, precisament perquè la destinació final es un estat, i d’aquest en tenim un bon grapat en tot el món per veure on recoi esta la incertesa de gaudir del teu poder de decisió, i aplicar els teus recursos en el teu propi benefici. Reconeix, cosa que es d’agrari, que tots els gestos espanyols han estat retoc cosmètics, però això comporta que des d’aquí també hi ha una gran responsabilitat per amagar aquest detall tant important, i fer veure que eren grans victòries."
 
Diu després, Albert Cortés Montserrat, referint-se a nosaltres tots els catalans:

"ara no podem permetre per la nostra covardia o irresponsabilitat seguir aferrat a un clau roent que ens crema, però fent veure que es molt còmode. No es cert que la independència sigui un camí incert, precisament perquè la destinació final es un estat, i d’aquest en tenim un bon grapat en tot el món per veure on recoi esta la incertesa de gaudir del teu poder de decisió, i aplicar els teus recursos en el teu propi benefici."
 
---------------------------
Si algú s'ofèn ho sento, que s'hi posi fulles! Primer és Catalunya i el futur de tots els catalans que no pas els miserables que els enfonsen en la permanent dependència.
08 de febrer 2012

El català és hi ha de ser l'única llengua oficial de Catalunya, i també l'única llengua oficial del proper nou Estat Català!

Cadascuna de les persones que viuen a Catalunya tenen naturalment la seva llengua materna pròpia, alguns la catalana, altres l'amazic, altres el castellà, altres l'aranès, i molts més col·lectius dins de Catalunya tenen les seves llengües maternes, el mandarí, els africans, alguns pocs l'anglès, l'alemany o el francès, alguns la llengua gallega, alguns l'eusquera, alguns el portuguès, l'italià, el romanès, el polonès, el rus, ...  etc. gràcies a Déu o gràcies a la sort gal·làctica hi ha moltes llengües maternes a Catalunya però l'única oficial ha de ser el català i a qui no li agradi haurà d'entendre que no és millor la seva llengua materna que la dels altres.

Salvador Molins, BIC-CA

---------------------

Amb Escola en Català

Rubèn Novoa
El passat 23 de desembre de 2010 es van fer públiques tres sentències del Tribunal Suprem que, emparant-se en la nova jurisprudència constitucional ──fruït del recurs que el PP va interposar contra l'Estatut de Catalunya── obliguen a reintroducir el español al model educatiu català. La nova doctrina suposa a la Generalitat posar punt i final al model d'immersió lingüística en llengua catalana que caracteritzava el nostre sistema educatiu fins ara, afegint l'espanyol com a llengua vehicular en iguales proporciones que el catalán
Davant d'aquest embat tan greu contra un dels puntals del nostre ──ja de per sí── minso autogovern es va articular una resposta per part de diverses entitats en defensa de la llengua i que apleguen la comunitat educativa sota el paraigües d'Òmnium Cultural amb el nom de Som Escola. Les seves activitats fins ara han estat recollir signatures a través d'internet per avalar un manifest en suport de la immersió lingüística i proposar als ajuntaments l'aprovació de mocions de suport. Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en executòries, va requerir a la Generalitat complir la llei i les sentències judicials també van organitzar concentracions davant dels ajuntaments catalans com a forma de protesta. 
En paral·lel a aquestes actuacions, un grup de professors va constatar que calia abordar el problema d'arrel. El diagnòstic que es va fer és inapel·lable: no ens trobem davant d'un problema de voluntat política i que actuacions de pressió per part de la societat civil o el govern de Catalunya davant dels poders espanyols puguin aturar. Ens trobem davant d'un problema molt més greu, ja que és d'índole legal. La desprotecció que pateix en aquests moments el català com a llengua vehicular de l'ensenyament és fruït d'un corpus legislatiu advers a la nostra llengua. I això només es pot esmenar donant una solució legislativa. De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya i el seu president han reconegut al TSJC ──o més recentment a La Moncloa── que “el castellà també és llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya” i “qui vol estudiar en castellà a Catalunya pot fer-ho ja que se li dóna una atenció personalitzada”. 
Això és el que de cap manera pot acceptar la societat civil. I per aquests motius, per obrir un nou flanc d’acció contra les intencions espanyoles compatible amb les actuacions de Som Escola ──que fins ara no van més enllà de tenir mobilitzada la comunitat educativa en suport del model d'immersió── va néixer
l'Associació Cultural Escola en Català, que vol traçar una estratègia que va de barraca a l’arrel del problema, això és, provocar un canvi legislatiu
que doti al català de l'status legal d'única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. 
La primera acció duta a terme per Escola en Català va ser presentar una ILP al Parlament de Catalunya perquè els diputats catalans aprovessin una llei de blindatge del català a l'escola, i, d'aquesta manera, donar a la Generalitat un element legal vàlid on agafar-se per no complir les sentències del Suprem. Tanmateix, la ceguesa política d'una Mesa del Parlament amb majoria absoluta de Convergència i Unió, autoerigida en Tribunal Constitucional per a l'ocasió, va bloquejar la tramitació parlamentària d'aquesta ILP. 
Davant del bloqueig autonomista, Escola en català es va adreçar en auxili als diversos grups polítics de l'arc parlamentari català. El subgrup parlamentari de Solidaritat es va oferir a presentar com a proposició de llei el mateix text que Escola en Català havia redactat com a ILP amb una condició. Des de Solidaritat es va demanar que per evitar que aquesta iniciativa fos vista com a partidista i exclusiva d'un sol grup parlamentari, des d'Escola en Català s'exercís el dret de petició que preveu el reglament del Parlament de Catalunya. Això significa recollir signatures en suport d'aquesta llei per fer-les arribar a la Mesa del Parlament i als il·lustres diputats de la cambra catalana per palesar als nostres electes el compromís de tot un poble amb la seva llengua i el seu model educatiu. 
La generositat de Solidaritat de no voler capitalitzar aquesta línia d'actuació i cedir el protagonisme de la defensa de la nostra llengua al poble de Catalunya ens ha dut avui on som. Ens trobem en un moment on s'anuncia imminent una sentència contra la Generalitat de Catalunya per desacatament i no complir la legalitat vigent que imposa reintroducir el español a l'escola catalana. Un govern que, cal dir-ho, ha posat pals a les rodes a una llei que podria servir-li de coartada per ignorar les sentències espanyoles que busquen anorrear el català del nostre ensenyament. 
Així les coses, és el moment que el poble de Catalunya hi digui la seva. Cal assistir massivament a la concentració que el proper diumenge 12 de febrer a les 12 del migdia es realitzarà davant del TSJC per dir-li amb fermesa als tribunals espanyols que el poble català no acatarà les seves sentències. I també cal que el poble de Catalunya reculli centenars de milers de signatures per obligar moralment a tots els grups polítics d'obediència política no-espanyola del Parlament a blindar el català a l'escola per llei. 
Només així podrem aturar momentàniament aquest embat a la nostra línia de flotació més essencial i, no perdent de vista que, només amb el nostre Estat català podrem oferir la protecció que s'escau a la nostra llengua sense ingerències foranes que en cerquen llur desaparició.
Rubèn Novoa
(Extret de la Web de SCI)

Ja hem arribat a una situació de devessament colonial.







Dibuix de la Mina d'Argent de Potosí al Perú, pels voltants de  l'any 1550 l'anomenaven "La boca del infierno". Hi treballaven 4000 indígenes mentre descansaven uns altres 9000.

"
Para conseguir trabajadores indios el virrey Toledo recurrió a la mita, obligando a los pueblos indígenas a suministrar 13.500 naturales para las minas. Así podía tener 4.000 trabajando, mientras descansaban otros 9.000.


La mita constituyó una de las páginas más tristes de la explotación humana. A fines del siglo XVII no trabajaban en Potosí más de 700 mitayos, prueba evidente de la imposibilidad de reclutar más."



---------------------------------------

Santiago Espot i el seu mestre Carles Muñoz Espinalt des de fa anys ens obren els ulls davant el fet de la situació colonial que pateix Catalunya de facto en referència a Espanya. Pressió militar, pressió legal d'una democràcia a mitges i falsa, espoliació fiscal extrema ... però ara ja la metròpoli espanyola va desbocada a escanyar Catalunya amb el conegut "ni pa, ni aigua".

La situació de devessament colonial ja es fa insostenible, trenta anys sobrepassant "l'impost colonial" concepte tècnicament acceptat arreu com el que sobrepassa el 4% del PIB d'un territori, sobrepassant-lo com escrivia pel cap baix en 5,6 punts, quan no en 7 punts, o sigui del 9,6 a l'11% del PIB català es perd a Madrid -cor de l'Espanya castellanitzada o castellana-.

Aquest devessament colonial d'ara, espoliació esmentada, aeroport de BCN, vies de tren tercermundistes a tot l'eix mediterrani, incomunicació entre Alacant, València, Castelló i Barcelona, ample de via escanyat als Pirineus, impagament dels deutes de l'estat a la Generalitat, marxa de les principals empreses a Madrid, obligació d'anar a Madrid a fer cursets de lampista -per posar un exemple- etc., etc. ...

Aquest devessament colonial reprodueix aquella manera de fer i els seu efectes que es van esdevenir quan les potències colonials europees van posar els seus peus a l'Àfrica i a orient com Vietnam, L'Índia, La Xina, Cambodja, o per exemple Sud-Àfrica, o encara actualment alguns països sud-americans en els que grans extensions de terreny regentades per multinacionals estrangeres produeixen plàtans i blat de moro dels quals la població autòctona no en sent ni la olor. A Sud-Àfrica els "blancs" regentaven els despatxos i els beneficis i els negres treballaven com negres en les riques mines de diamants, el mateix els països i les seves multinacionals del Petroli engreixaven els Xeics, entengui's col·laboracionistes de facto mentre la pobalció en quedava al marge ...

Aquest devessament colonial, avui l'està patint greument Catalunya amb retallades a dojo i espoliació material i espiritual continua per no arribar enlloc en la contenció del deute propi, amb la incapacitat d'encarar el futur amb millores de les infraestructures i la investigació seriosa i mentrestant observan com els nostres fills més preparats han de marxar a l'estranger com a immigrants i els que no tenen capacitat per marxar s'ofeguen en la situació d'atur incontrolable.

Aquest devessament colonial ens portarà i ens està portant a un cercle viciós generador de deute que molt aviat ens esclafarà. D'ací a poc serem com aquells països del tercer món que no poden aixecar el cap perquè els interessos que han de pagar els ofeguen. Què és, sinó, anar al Banc de Sabadell i generar deute per poder pagar als funcionaris o el sou dels propis treballadors? Els interessos cada vegada es fan més grossos, es crea la bola de neu i Catalunya en sortirà greument hipotecada costant molts anys eixugar aquest monstruós deute.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com els nostres colonitzadors continuen el seu camí d'obres faraòniques com el tren d'alta velocitat de la via de galicia, ho fan quan Europa demana contenció i ho fan amb els impostos que ens roben i nosaltres ens deixem robar.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com alguns tecnòcrates catalans denunciats en un article d'Alfons Quinta i un d'Hèctor Lòpex Bofill cobren sous multimilionaris de tres o quatre bandes a ala vegada mentre quasi tots els polítics catalans de tots colors i la mateixa premsa catalana mantenen un pacte de silenci mafiós i es tapen els draps bruts els uns als altres. recordo allò del 3% d'en Maragall que ben aviaty van córrer tots a silenciar-ho.

Estem en una situació de greu perill, en un cul de sac, en un atzucac;
només hi ha una sortida i és emprendre el camí de la Independència de la nostra nació abans no ens trobem amb aquest deute tercermundista que ofega i ha ofegat tantes economies.

No estem davant d'un fet ideològic o un fet tècnic, de si jo ho faria més bé o tu ho vas fer més malament, ni en una qüestió de dretes o esquerres, estem davant la urgència d'esdevenir una nació lliure mestressa dels seus recursos materials i espirituals.

Som capaços, tenim l'obligació de ser lliures, fem-ho pels nostres fills i fins i tot pel futur del món, en som responsables!

És d'una gran indignitat, niciesa i irresponsabilitat acceptar aquestes condicions adverses fruit de la dependència de la nostra nació que encara avui és esclava.

La culpa només és nostra! Seria molt trist que féssim com el Sr. Roca, pare d'aquella constitució enemiga nostra, i d'aquí ha 30 anys diguéssim "ens vàrem equivocar de no marxar d'Espanya pels volts del 2014 i edificar el nostre propi estat".

Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció, SI, BxI
02 de febrer 2012

Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 53,6%, i els contraris baixen al 32%.


Els partidaris de la independència arriben
per primer cop al 50 %


Tot i que el 'sí' supera el
53%, els catalans creuen
que en un referèndum
encara guanyaria el 'no'

Notícia i enquesta publicada el 27 de gener al diari "El Periódico de Catalunya"
J.R. (BARCELONA)

Bufen vents favorables per a l'independentisme,
però la boirina no es dissipa

Per primera vegada,
els partidaris de la ruptura amb
Espanya no només són més, sinó
que ja superen la barrera psicològica
del 50%. En plena era de retallades
socials i amb el concert econòmic
cada dia més quimèric, el
sí a la secessió s'ha disparat (5 ,5
punts més en un any i mig) i arribaria
al 53,6% en un referèndum
oficial, mentre que el no perd posicions
(tres punts menys) i es
quedaria en un 32%. Una realitat
que, no obstant, no fa perdre el realisme:
sis de cada l0 enquestats
pel GESOP pensen que els independentistes
perdrien avui una consulta.

El sorpasso es va produir l'abril
del 2007, quan el sí va superar el
no per cinc punts i es va situar en
el 45%. El canvi va coincidir amb
el caos de. les infraestructures.
Després va baixar el suflé, però el
malestar va repuntar amb el retard
en el nou finançament, la retallada
de l'Estatut i la crisi. Fa dos
anys, els partidaris de la secessió
eren un 39%, i el juny del 2010,
van arribar al 48%.

Els votants de
CiU, ERC i ICV-EUiA són indepen~
dentistes majoritàriament. Però
hi ha gent per a tot: el 30% dels votants
del PSC i el 14% dels del PPC
també triarien la papereta del sí.

El 53,6% de sís es queda a les portes
del suport mínim que va exigir
la UE per reconèixer la independència
de Montenegro, però el sondeig
no ha estimat la participació, variable
que influeix en gran mesura
en el resultat final. L'estudi sí que
va aprofitar per preguntar als catalans
si creuen que el Govern espanyol
hauria d'autoritzar un referèndum
a Catalunya, com el britànic
està disposat a fer a Escòcia. El 70%
reclama a Espanya un gest similar i
una quarta part el rebutja.


----------------------------------


Preguntes:

1 - ¿Votaria a favor o en contra
en un referèndum sobre la
independència de Catalunya?
                             - A favor -              - En contra
4/2007                     44,9                           40,0
10/2007                   33,9                           43,9
2009                         39,0                           40,6
2010                         48,1                           35,3
2012                         53,6                           32,0

2 - ¿Li sembla bé que l'Estat
espanyol doni suport a la
celebració del referèndum sobre
la independència-de Catalunya?

70,6%  - Sí
25,0%  - No

3 - ¿Si ara se celebrés aquest
referèndum, què creu que guanyaria?

"60,4% - No a la independ.

31,3%  - Sí a la independ.


-------------------------------------

Notícia, comentari i enquesta publicada el 27 de gener al diari "El Periódico de Catalunya"
01 de febrer 2012

L'avenç de la segona fase del Pla Independència 2014: El lobby "sense talonaris"

 El braç del Poble i el Braç polític per a la Independència s'han de recolzar!

El braç del Poble (ANC) avança i us certifico que és rupturista!
Queda feina per fer, molta! però la farem! estigueu-ne ben segurs!
(Salvador Molins, BIC-CA)

Adjunto article de l'Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+):

L'ANC
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.

Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.

La seva filosofia és que hi cabem tots, que no hi ha partidismes i que tenim fins a la tardor d'enguany per acabar de consolidar aquest formidable moviment ciutadà.

Ho he dit sempre: quan alguns clamen “unitat”, referint-se als partits polítics, s'equivoquen; la unitat entre els partits independentistes seria bona, no hi ha dubte, i ara tindríem com a màxim deu parlamentaris. I què? El que és imprescindible és la unitat de la gent. La gent, en democràcia, tenim molta més importància que la que ens volen encolomar. Podem capgirar el món, si som molts i si tenim eines per demostrar al món que som pacífics, que som demòcrates i que som europeus.

Tenim històricament dues alternatives: o ens deixem anorrear com a nació i ens assimilem sense piular a Espanya, o la independència. Qualsevol somni federalista o de reforçar un autonomisme que ja és mort (el va matar el Tribunal Constitucional quan va dictar l'ominosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya relegant-nos a “províncies” espanyoles), és somiar truites.

La gent. La llibertat. El dret a l'autodeterminació. La vindicació dels drets fonamentals. Això és tot. I som moltíssims.

Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+)
Darrera actualització ( Dimarts, 31 de gener del 2012 02:00)

Ara ens toca recolzar l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) i SCI (Solidaritat Catalana per la Independència)




Haurem de treure Ciu del Palau de la Generalitat, primer de tot del nostre cap.

Els independentistes hem d'entendre que amb Convergència no hi haurà independència!

Hem d'expulsar Ciu del nostre cap i demostrar a totthom la caducitat del Projecte de Jordi Pujol i de Duran i Lleida..

És molt difícil que CDC i Ciu enfoquin la seva acció política vers la Independència, més que difícil és pràcticament impossible, si no es reciclen en aquest sentit CDC i Ciu  són un tap i un obstacle per l'alliberament i maduració del nostre Poble.

Desbancar Ciu és possible. Quan van néixer CDC i Unió democràtica no crec que tinguessin el suport del 53% que avui té la Independència, a més molts catalans que han votat Ciu no ho són pas de Ciu.

També hem de tenir en compte que hi ha molta gent a l'abstenció i sols es mouran quan vegin un capdavanter que de veritat va per feina amb la Independència com a únic objectiu immediat.

Salvador Molins, BIC-CA

Èxit total de la Presentació de l'ANC a Berga



El camí vers la Independència avança i s'obre pas.

El resum de tot el que s'ha dit i vist i escoltat al Casal d'Europa de Berga es pot resumir en la següent idea: Catalunya vol viure i estimar el món a la seva manera, qu és molt, amb tota la plenitud i tota la llibertat que li correspon com a Nació.

L'Assemblea Nacional Catalana serà un bon instrument d'unió i fermesa del nostre Poble de dones i homes lliures per la tasca d'alliberament nacional i a l'ensems la ràpida construcció i constitució del nou Estat Català.

Però caldrà ser forts, ferms, seriosos i exigents, molt exigents! amb els polítics catalans i les institucions que representen. No podem permetre que la inconsciència dels encaixistes ens aboqui a la ruïna material i espiritual a que ens estan abocant.

Ja hem arribat al punt de que si no treballes per la llibertat nacional i estatal de Catalunya estàs col·laborant amb la seva aniquilació per l'asfixia, la supeditació i la submissió vergonyant que ens imposa la nostra supeditació als interessos i males maneres de l'Estat espanyol.

Els encaixistes, els polítics i els partits, que no saben fer altra cosa, per por o per feblesa, incapacitat o interessos amagats que demanar a "la maltractadora" que no els maltracti tant fan un fals favor a Catalunya i la posen en perill de greu violència. Tothom sap com acaben els cassos de maltractaments quan no s'els  paren els peus a temps!

Aviat vindrà el dia en que el President Català i el seu govern segueixen com fins ara, el Poble Català els haurà de foragitar de les seves traïdores poltrones!


 No ens fa por Espanya ni els mesells polítics catalans que li fan joc!

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog