13 de setembre 2011

La intenció: "escapçar a una part important de la població el dret a aprendre prou català per ser mínimament competents en aquesta lllengua."

Extret del Blog "La mirada de Carles Bord"
 
 
cbort | dilluns, 12 de setembre de 2011 | 17:59h
La llengua catalana no gaudeix de l'estatus que li hauria correspost, des de fa tres-cents anys. Els decrets de Nova Planta (segle XVIII) consagraren la prohibició del català a l'escola, a les institucions, i deixà de ser llengua oficial. Des de llavors mai més ha recuperat la posició que li hauria correspost si no hagués estat perseguida per institucions que tenien una clara intencionalitat genocida en els terrenys lingüístic, cultural i polític. Ni l'efímer període republicà restaurà plenament l'oficialitat del català. Sempre en el marc de les institucions i la realitat política espanyoles, el català quedava jurídicament igualat al castellà, però havia de lluitar contra la imcomprensió persistent espanyola. Després, 40 anys de franquisme i castellanisme militant i agressiu foren un nou cop a la llengua, prohibida de nou i anorreada de tots els àmbits públics. Un nou intent genocida.
Actualment, amb la democràcia sorgida de la imperfecta transició espanyola, el català recupera la cooficialitat però depèn igualment de les lleis marc espanyoles i de la política obstruccionista que políticament, jurídicament i mediàticament es fa i es cou en àmbits ben nodrits de catalanofòbia de la societat espanyola. La incomprensió sociològica, les sentències, els tòpics atiats en molts mitjans de comunicació... són exemples clars de les dificultats que constantment ha de superar una llengua que té nombrosos enemics. Quina llengua té tants enemics, seria la pregunta oportuna ara?
(CONTINUA)

El breu resum que he fet més amunt de la història del català podria servir per explicar la història del castellà? Ni de lluny! Només veient la desigualtat històrica i els enemics permanents de la llengua catalana, observem en quina posició està el català (llengua vulnerable i vulnerada) i el castellà (llengua no qüestionada per cap institució ni poder, majoritària als mitjans i privilegiada políticament).
Així, doncs, qualsevol intent d'"igualar" el castellà a nivell educatiu amb el català no és ben intencionat. Si més no pels qui fan servir la via judicial per aconseguir allò que la majoria poíitica i social de Catalunya no vol. Pretenen crear un forat en l'escola catalana tot dividint-la en "castellans" i "catalans" (simplificant els termes, ja em perdonareu), fracturar el país en dos, i a mig i llarg termini acabar imposant el castellà com a lllengua majoritària a l'ensenyament com a primer pas perquè així sigui al país. Que ningú es deixi enganyar: aquests són els objectius de fons. És a dir, persistir en l'intent genocida, ara per vies "pacífiques"perquè l'opció de la força militar no la poden fer servir.
Si comparem la història de les dues llengües ja podem deduir el perquè el català necessita l'escola per perviure, sense estendre'm a desenvolupar-ho, però sí almenys esmentar-ho, que és la llengua pròpia i que per això mateix ja mereix tenir l'estatus de llengua vehicular. Quina, si no?
Parlem a més d'igualtat d'oportunitats. Un alumne que viu en un entorn castellano-parlant, que consumeix televisió, internet, jocs... en castellà; que viu en castellà: quina oportunitat tindria d'aprendre català si no és a l'escola? El sistema actual permet a tots els alumnes tenir una comprensió i un domini del català i del castellà. Un doble sistema escapçaria a una part important de la població el dret a aprendre prou català per ser mínimament competents en aquesta lllengua. És això el que volen -en el fons i sense confessar-ho- els judicialistes enrocats en la denúncia constant: crear persones alienes al català.
Tornant al principi i recordant la història, qualsevol persona sensible s'hauria de posar al costat del més maltractat, per la història i pel present. És curiós com molts justiciers d'altres causes són injustos amb la del català i molt sensibles amb- per posar un exemple- la biodiversitat.
Reivindico la immersió per justícia històrica i perquè és l'única via per garantir la convivència: el bé més preuat d'un país.

I aprofito per desitjar que arribi el dia en què la dependència de la legislació i la justícia espanyoles, desaparegui. Només llavors- si hi arribem- serem lliures culturalment, lingüísticament i políticament.
 
 Carles Bort
 

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog