01 de setembre 2013

La nostra Pàtria: La llengua

ibc | dissabte, 18 de maig de 2013 | 03:52h
 

[Dedicat a Joan Coromines.]

Ara que denigren la llengua amb la infame denominació de LAPAO.
Ara que prohibeixen el nom del País Valencià.
Ara que la República francesa continua sense ratificar l'escarransida Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Ara que volen expulsar el català de la vida pública de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Ara que tants independentistes del Principat desconeixen, obliden o menyspreen la resta de la nació.

Ara cal recordar què deien el 1934 els grans intel·lectuals d'aquest mateix Principat: afirmaven que era un error, fruit de l'afebliment de la consciència nacional, de limitar la nació al territori de la Generalitat de Catalunya, atès que això era reduir-la a una sola de les regions que la integren. I hi afegien exactament el següent:


La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla la llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l'Horta d'Oriola i de les comarques orientals d'Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans regions --Principat, València, Balears i Rosselló-- cadascuna amb interessants característiques pròpies, cal observar en tots els ordres llur personalitat, que ens dóna una tan gran riquesa d'aspectes. No existeix cap perill --ni cap desig-- d'absorció d'una regió per les altres. Fóra contradictori a la tradició històrica i a l'esperit liberal del nostre poble. Respectuosos amb aquesta diversitat, ens cal, també, adquirir plena consciència de la nostra unitat i enfortir-la convenientment, sobretot en l'aspecte cultural. Unitat no vol dir pas submissió d'uns a altres ni uniformació externa; unitat vol dir creació d'uns ideals comuns i la joia de posseir una cultura que tots anomenem nostra. Allà on aquesta unitat ha de manifestar-se amb més energia és davant els altres països; en el contrast entre nacional i estranger és on més hem d'enfortir el sentiment de pàtria, per damunt de les diferències regionals. I no exposem, amb aquestes paraules, cap teoria nova; elles responen a la concepció tradicional i ortodoxa del catalanisme conscient. Això no significa, és clar, que vulguem tancar el pas a cap aspecte possible d'expansió catalana que es pogués plantejar oportunament i que fos viable.


Entre els qui signaren això hi havia Pompeu Fabra -el primer-, Ramon Aramon i Serra, Josep Maria de Casacuberta, Pere Coromines, Joan Coromines, Jaume Massó-Torrents, Lluís Nicolau d'Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Pau Vila.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem