01 de setembre 2013

PPCC 40 anys perduts - Cucarella

Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Tens raó Cucarella, no serà gens fàcil. Hem perdut quaranta anys miserablement amb allò de "Som sis milions" quan en realitat som molts més, hem tingut por d'esberar Castella-Espanya i de axafar l'ull de poll dels valencians, hem sigut orgullosos i pedants, necis de res perquè ho em perdut tot ... potser nomès ens ha quedat l'anhel ... allò de les guspires flamejants. Però ara hem endegat un camí que no abandonarem! t'ho asseguro, encara que no siguem la majoria: LA NACIÓ SENCERA, aquest és el nostre compromís.

Salvador Molins, Catalunya Acció.


cucarella | diumenge, 1 de setembre de 2013 | 13:10h

Quan Catalunya serà un estat independent (si per fi s'hi posa de debò i ho trau avant), estic convençut que la resta dels territoris catalans ens quedarem com un ou quan sua, o siga despagats. Abandonats. Estic convençut que en aquell moment Catalunya ens girarà l'esquena definitivament. Almenys el catalanisme oficial i majoritari, assenyadament catalunyès, que ocuparà el poder i decidirà quines "accions polítiques". Perquè els fets d'ara indiquen quin serà el nostre futur. Els fets que haurien de definir i impulsar projectes en comú, i en el nostre cas haurien de configurar l'abast de la identitat nacional del projecte polític. Si no hi ha fets en un sentit és perquè no hi ha projecte polític en aqueix sentit.

Cada territori dels Països Catalans té el seu propi rellotge polític, això ho sabem perfectament, com també sabem que alguns possiblement acabaran aturant-se per falta de mans que li donen corda. Per això, qui primer puga, que se'n vaja. Però els fets, ja dic, són importants. I els fets expliquen allò que expliquen: que en el decurs d'aquests quaranta anys que fa que va morir el dictador hauríem hagut d'haver configurat, com a mínim, un espai comú de comunicació i un mercat cultural complet i consolidat, rendible, i tanmateix no ho hem fet ni de bon tros. Ben al contrari, hi hem reculat en afavorir la compartimentació tancada de l'espai comunicatiu, la fragmentació de la normativa de la llengua i el minifundisme del mercat cultural. La incontenible por de no irritar el poder espanyol (i el francès) ha impedit gestos i accions en favor nostre en tot aquest temps, autoamordassats per no ofendre els amos i els seus gossos lladradors dins d'aquesta España Una i d'aquesta França Gran. Aquesta por, aquesta extremada "prudència", ens ha impedit de constituir-nos i de consolidar-nos ni que fóra com a mercat cultural complet, rendible.

Si tot això ha passat fins ara, durant tots aquests llargs quaranta anys, tan perduts, tan inútils per al nostre futur, per què hauríen de creure, gairebé ulls a cegues, que quan Catalunya serà un estat independent la seua actuació serà diferent? Estic convençut, doncs, que el catalanisme catalunyès triomfant se sentirà massa còmode exercint la seua flamant condició d'estat independent. Prou problemes tenim ara, diran, com per a embarcar-nos en utopies ("utopies prescindibles", que diria aquell). I poruc com tantes voltes ha demostrat ser aquest catalanisme catalunyès, no gosarà ficar-se en un esbarzer anomenat Països Catalans. Que s'apanyen!, diran. Llavors serà quan tots els altres territoris quedarem, definitivament, a mercè dels mestres carnissers espanyols i francesos, que ens trinxaran com si fórem magre per a mandonguilles. I ho faran amb enrossinament, amb ràbia, amb ferotge intenció de resquit. Digueu-me ocell de mal averany: no us contradiré.

Comentaris: 1
Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?
smolins9 | diumenge, 1 de setembre de 2013 | 14:55h


Jo que em pensava que podríem descansar després d'assolir l'estat independent al Principat Catalunyès?

Tens raó Cucarella, no serà gens fàcil. Hem perdut quaranta anys miserablement amb allò de "Som sis milions" quan en realitat som molts més, hem tingut por d'esberar Castella-Espanya i de axafar l'ull de poll dels valencians, hem sigut orgullosos i pedants, necis de res perquè ho em perdut tot ... potser nomès ens ha quedat l'anhel ... allò de les guspires flamejants. Però ara hem endegat un camí que no abandonarem! t'ho asseguro, encara que no siguem la majoria: LA NACIÓ SENCERA, aquest és el nostre compromís.

Salvador Molins, Catalunya Acció.


Suïssa (La Confederació Helvètica), Catalunya i Israel



Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.



Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d'Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.

L'Europa unida "EU" és el pont per marxar d'Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d'Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d'Espanya però no s'hi sentirà suficientment lliure.

El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d'Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la  Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d'altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem