13 de març 2014
Els pobles d'Europa han de despertar
joseppinyol |
dimarts, 11 de març de 2014 | 10:15h
Els
fantasmes de Neville Chamberlain i d'Edouard Daladier han tornat a
rondar a les reunions dels 28 ministres d'Afers Exteriors i dels 28 Caps
d'Estat de la Unió Europea de la setmana passada. La intervenció
militar de Rússia a Crimea evoca la crisi dels Sudets i el Pacte de
Munic de 1938. Aleshores els caps de govern del Regne Unit i de França
van cedir a Hitler aquesta regió de Txecoslovàquia on hi vivia una
minoria de parla alemanya. Chamberlain i Dadalier es justificaven
parlant d'una “política d'apaivagament”; els dirigents europeus actuals
tracten de “rebaixar la tensió”. Aleshores Winston Churchill va espetar a
Chamberlain: “Va poder optar entre la guerra i el deshonor. Ha elegit el deshonor i tindrà la guerra”.
Un any més tard les tropes alemanyes invadien Polònia. Les vint-i-vuit
diplomàcies i els vint-i-vuit exèrcits davant d'una potència nuclear com
la Federació Russa, controlada per un autòcrata com Vladimir Putin, és
la prova més inquietant de la impotència de la Unió Europea. Els seus 28
dirigents han estat incapaços d'arribar a cap resolució conjunta, ni
tant sols de qualificar d'agressió el desplegament de l'exèrcit rus a
Crimea. La City de Londres vol mantenir els milions dels magnats russos,
Alemanya ha esdevingut dependent del gas rus, Espanya no vol perdre el
turisme eslau.
Europa
ha de despertar i fer avenços molt seriosos en la seva unitat si vol
afrontar amb intel·ligència, conviccions democràtiques i coratge els
enormes reptes d'una Humanitat que camina cap els 9.000 milions
d'habitants i cap a desequilibris amb el medi natural que es tornaran
contra d'ella com un boomerang. La pau mai és segura si es fonamenta
sobre injustícies que coven el ressentiment. El segle XXI serà en una
època convulsa si els pobles d'Europa no desperten del somni dogmàtic en
el que ha viscut des de la fallida de la Unió Soviètica. Aleshores va
ressuscitar la doctrina segons la qual “el món marxa tot” guiat
per la saviesa infinita dels mercats. Aquesta teoria només vol
legitimar la cobdícia dels rics i la passivitat i falta de visió
històrica dels polítics i buròcrates servils amb el poder del diner.
Després
de la desaparició del bloc soviètic els dissidents que més havien
combatut la manca de llibertat i la corrupció del seus països, persones
de l'alçada moral d'Andrei Sajarov o de Václev Havel, van ser
arraconats. Les hordes del capitalisme salvatge van apoderar-se de les
matèries primeres de la desapareguda Unió Soviètica. Les elits de la
Unió Europea van oblidar el seu compromís moral amb els autèntics
demòcrates russos i van rebre amb els braços oberts els nous oligarques
post-soviètics. Es van mostrar absolutament insensibles davant la
prostració de milions de persones, que van viure la implantació del
capitalisme sota la presidència de Boris Ieltsin com una catàstrofe de
devastació i humiliació. Sobre aquest ressentiment va cavalcar la
popularitat del President Putin que va posar el seu ordre sobre les
bandes mafioses que es barallaven per vendre les riqueses naturals del
país a l'estranger. En cap moment una inexistent diplomàcia europea ha
ajudat els demòcrates russos i d'altres països a implantar unes
estructures polítiques i econòmiques homologables a les europees. Al
contrari, s'han homologat règims autocràtics a la Federació Russa o els
seus estats satèl·lits com Bielorússia o Kazakhstan. S'han intensificat
les relacions econòmiques sense cap exigència de respecte als drets
humans i als drets dels pobles. S'ha fet els ulls grossos davant les
tendències expansives de la Federació Russa a Ossètia del Sud o
Abkhàzia. Putin i la resta d'oligarques, com Hitler i Mussolini, veuen
en la poca determinació europea en defensa dels seus valors profunds una
prova de la seva manca de coratge i venalitat.
Quina
autoritat moral té el President de la Comissió Europea, el Sr. Barroso,
que va donar suport a la invasió de l'Iraq, per retreure a Vladimir
Putin la seva intervenció militar a Crimea? La manca de reacció dels
actuals dirigents europeus davant les transgressions de la legalitat
internacional posa en perill la pau futura per no amenaçar els negocis.
Després de l'heroica lluita per la democràcia dels pobles d'Ucraïna,
Merkel, Cameron, Hollande i la resta només han estat capaços de
suspendre l'eliminació de visats dels viatgers. Els oligarques russos
tremolen!. Entre la dignitat i els negocis, han triat els diners.
Els
pobles d'Europa han estat narcotitzats per la cobdícia i la manca de
visió històrica dels seus dirigents. Aquest opi els ha tornat passius.
Han de despertar, mobilitzar-se i recuperar els valors profunds que van
portar a la fundació de la Unió Europea. És imprescindible fer un salt
endavant. Europa està condemnada a la irrellevància en el món
globalitzat si continua amb 28 diplomàcies i 28 exèrcits, incapaços
d'afrontar, entre d'altres, els reptes d'unes autocràcies amb armament
nuclear que tenim a les nostres fronteres. Europa no podrà exportar el
seu model polític, social i econòmic a la resta de la Humanitat, l'única
base sòlida de la pau a les properes dècades, si no té una veu i una
estratègia única i clara.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
Afegir-hi un comentari
- Els pobles desperts però dispersos.AMG| Adreça electrònica | dimarts, 11 de març de 2014 | 13:02hCom d'habitud les seves reflexions em són balsàmiques i encoratjadores, no perqué endolcin res, sinó perquè van al meu entendre tant al centre dels problemes com al dibuix nítid dels propòsits que ens han de mobilitzar i ja ens mobilitzen. Però avui, quan dieu que els pobles d'Europa han de despertar, m'ha semblat que no feu justícia als pobles que ja estan desperts, que són quasi tots. No cal parlar ni dels grecs, ni dels ucraïnesos, ni dels escocesos, ni de nosaltres els catalans, però ens cal adonar-nos que també desperten francesos o italians o suïssos o anglesos quan polítiques de simple reacció s'estan apoderant de l'opinió pública, per adonar-nos que en el moment actual no estem ja en una fase de despertar-nos sinó de "no dispersar-nos". Avui fa aigües el projecte d'Europa en mans de comerciants que han estat engolits pels financers, tal com preveien Marx i els seus successors quan estudiaren els imperis, i el que és preocupant no és que estiguem paralitzats perquè restem impàvids davant de l'espectacle i pagant-ne els costos de les digestions financeres, sinó que no hi ha cap projecte alternatiu prou sòlid ni a nivell ideològic, pel que a nivell organitzatiu és del tot lògica la dispersió que comento i que a mi em sembla el principal obstacle per sortir del forat inoperant de la política regida pel conservadurisme alemany i les rucades del "tea party" americà. Tant de bó m'equivoqui però em sembla ja inqüestionable que a les properes eleccions europees la reacció més primitiva, menys el·laborada, aconseguirà uns resultats que encara portaran a una major inoperància dels 28 estats dispersos. La propera legislatura em temo que serà de "maduració", és a dir, de presa de consciència no solament dels límits evidents de la política alemanya, sinó que haurà de quedar clar que els euroescepticismes no aporten res ni al conjunt ni als seus instigadors. Europa mirarà el buit, i per tant nosaltres ja el mirem avui si la meva perspectiva no és errònia. La paor davant del buit, seguint el pensament de Descartes i aplicant-lo a la natura humana, pot arrossegar a tota la humanitat, perquè malgrat el supremacisme fora de lloc dels europeus, la modernitat és una creació europea, i és justament per això que cada vegada que la por s'apodera d'Europa, el món es sacseja fins al llindar de la destrucció. El problema és doncs que el nostre producte polític a exportar està molt desgastat i no es mostre suficientment eficaç. Europa atraurà els afamats del mon però necessita una renovació profundíssima per fer possible que els problemes de la fam i de l'estabilitat democràtica s'ataquin amb éxit a l'origen mateix. I abans de res, cal que es consolidi una majoria alternativa on tots els valors europeus en siguin la guia tant interna com internacional. Això si que es podrà embastar en la propera legislatura si un gruix suficient de forces polítiques s'ho proposen. A nosaltres els catalans en aquesta alternativa ens hi va la vida pot ser més que a altres pobles i nacions.Respondre aquest comentari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Blog Archive
- 2021 (6)
-
2014
(23)
- de juny(1)
- de maig(3)
-
de març(19)
- El castellà no pot ser
- "És l'hora dels adéus?" Xavier Sala i Martín
- Rúsia, CIu i mínims de català.
- El Torero convertit !
- DUI lluny, sT JORDI 2015 ???
- Els pobles d'Europa han de despertar
- "'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions...
- Espabilem! DUI ja!
- La DUI de Crimea
- Els llims i els estats fantasma
- Què és?. Versió corregida i millorada
- La trista història d'un president
- Jo crec en l'autodeterminació. Marrin Wolf.
- vergonyós "DRET A NO DECIDIR" - Mas i la Unitat...
- Ieltsin dalt del Tanc. DUI ja, ara!
- UDIC la millor aposta davant la "geoestratègia del...
- Declarar la Independència és la millor aposta dava...
- No li convé a Europa deixar a la seva sort Catalunya
- Sortirem com fures contra la jugular de l'Europa c...
- 2013 (99)
- 2012 (145)
- 2011 (124)
- 2010 (46)
- 2009 (2)
Arxiu del blog
-
▼
2014
(23)
-
▼
de març
(19)
- El castellà no pot ser
- "És l'hora dels adéus?" Xavier Sala i Martín
- Rúsia, CIu i mínims de català.
- El Torero convertit !
- DUI lluny, sT JORDI 2015 ???
- Els pobles d'Europa han de despertar
- "'Catalunya i Escòcia haurien d'enviar delegacions...
- Espabilem! DUI ja!
- La DUI de Crimea
- Els llims i els estats fantasma
- Què és?. Versió corregida i millorada
- La trista història d'un president
- Jo crec en l'autodeterminació. Marrin Wolf.
- vergonyós "DRET A NO DECIDIR" - Mas i la Unitat...
- Ieltsin dalt del Tanc. DUI ja, ara!
- UDIC la millor aposta davant la "geoestratègia del...
- Declarar la Independència és la millor aposta dava...
- No li convé a Europa deixar a la seva sort Catalunya
- Sortirem com fures contra la jugular de l'Europa c...
-
▼
de març
(19)
-
►
2013
(99)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (4)
-
►
2012
(145)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(124)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (12)
- ► de setembre (15)
-
►
2010
(46)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (7)