02 de març 2014

No li convé a Europa deixar a la seva sort Catalunya

Catalans no vulguem ser moneda de canvi en la geoestratègia d'aquest 2014, ja en vam tenir prou quan al 1714 Anglaterra ens va deixar sols sota els interessos de les grans potències.

Si Europa vol cobrar el deute Espanyol que s'espavilin a cobrar-lo, als catalans que no ens empipin, que nosaltres serem contribuents nets, i que no es refiïn massa dels espanyols, que són un pou sense fons, ho han demostrat sempre, van espoliar Amèrica i al cap de quatre dies estaven arruïnats. Tots els diners que Europa doni a Espanya els perdran, allà ells. D'això s'hauria de preocupar la Sra. Reding aquesta.

No li convé a Europa deixar a la seva sort Catalunya.

Del 1936 al 1939 hi va haver una guerra d'Espanya contra Catalunya, estava emmascarada en nom d'una guerra incivil espanyola. Recorden allò de "un millón de muertos".

Aleshores Europa va fer l'orni i tristament ho va pagar molt car: 40 milions d'europeus van morir en la guerra que va seguir aquell assaig militar entre Franco, Hitler i Mussolini.

Ara la Sra. Reding, representant en part -o d'una part- de la geoestratègia europea i mundial d'aquest 2014, demana o casi sembla imposar amb aire de setciències i salva pàtries un diàleg entre Catalunya i Espanya, amb dues condicions impossibles, l'una demanant que Catalunya es quedi presonera qui sap-lo quants anys més -300 cents potser?- cosa que de cap manera ens podem permetre, i l'altra dedicada a Espanya quan diu "diàleg sense línies vermelles", és que no saben la Sra. Reding i els seus assessors europeus que Espanya no pot prescindir de les línies vermelles?

Justament són les línies vermelles les que aguanten Espanya, les línies vermelles que tenallen Catalunya i fins i tot probablement Euskadi, Galícia, i el baixíssim nivell de democràcia que, ho sàpiguen o no, també pateixen tots les autonomies satèl·lits de la Gran Castella.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de UDIC "Units per Declarar la Independència"

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog