10 de març 2014

vergonyós "DRET A NO DECIDIR" - Mas i la Unitat ????

Mas no necessitava ICV però si que necessitava Unió. Ell i Duran van empescar-se la pregunta trampa per a profit propi i no siguem incauts, no oblidem la campanya lets an vote del vergonyós "DRET A NO DECIDIR"

Narcís Llauger Dalmau
[...] Silencis, però, que ell mateix s’ha buscat. No val fer-se la víctima. Ha condicionat el procés, i el nostre futur, a tants impossibles que realment quan se li pregunta per certes qüestions s’ha de mossegar la llengua. Ha condicionat la nostra llibertat a la legalitat espanyola, l’ha condicionada a no perdre la mala companyia de Duran i Lleida, l’ha condicionada a sumar un consens més que inestable amb gent tant poc compromesa amb el crit del carrer com ICV... És clar que s’ha de mossegar la llengua amb aquests companys de “suma”. Però li pregaria que abandonés el paper de víctima: els coneix millor que nosaltres per saber què podia esperar-ne.



Daguer | divendres, 7 de març de 2014 | 18:10h

Avui Artur Mas a Rac1 ens ha ofert una entrevista Gruyère, plena de forats, plena de silencis. Silencis carregats, pesants, com forats negres. Silencis pels que, com ell mateix diu, s’ha de mossegar la llengua fins a fer-se sang. Sí, ja sabem que Mas s’aboca fàcilment a la teatralitat, però crec que en aquest cas no li manca raó.
Silencis, però, que ell mateix s’ha buscat. No val fer-se la víctima. Ha condicionat el procés, i el nostre futur, a tants impossibles que realment quan se li pregunta per certes qüestions s’ha de mossegar la llengua. Ha condicionat la nostra llibertat a la legalitat espanyola, l’ha condicionada a no perdre la mala companyia de Duran i Lleida, l’ha condicionada a sumar un consens més que inestable amb gent tant poc compromesa amb el crit del carrer com ICV... És clar que s’ha de mossegar la llengua amb aquests companys de “suma”. Però li pregaria que abandonés el paper de víctima: els coneix millor que nosaltres per saber què podia esperar-ne.

He seguit l’entrevista en directe però ara prendré el text de VilaWeb. “La seva gran táctica [d’Espanya] és esperar que aquí ens barallem sols. Per això em mossego la llengua, amb el risc de fer-me sang', ha dit el president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a RAC-1. Mas es referia a la manca d'acord entre els partits pro-consulta, que impedeix de bastir una candidatura unitària a les eleccions europees. I també a la dificultat perquè, si més no, hi hagi acord en un punt comú del programa electoral per a defensar a la UE la consulta del 9 de novembre.” “Si explico per què crec que no ha estat possible l'acord originaré enrenou entre les forces polítiques que porten aquest procés de gran transcendència.”
Jo mateix vaig explicar en aquest bloc que hi ha sumes que resten referint-me a ICV. Posava com exemple les mateixes matemàtiques: 2+(-2)=0. L’element negatiu és ICV. No només respecte de la independència sinó respecte de la consulta. Un mes abans de l’anunci de la pregunta, segurament quan estaven en negociacions amb el president, gairebé cada dia els teníem, si no era l’Herrera era a la Camats, protagonitzant algun espai en els mitjans. No paraven d’insistir en què s’havia de sumar i que totes les opcions havien d’estar representades en la pregunta. Insistentment, abusivament. I amb el consentiment, cec o maliciós, dels mitjans. És sobre tot per culpa d’ICV que tenim aquesta meravella de pregunta en cascada.
Artur Mas es queixa dels que ara no es volen sumar a la candidatura conjunta. Ja sabem que ERC treu més profit d’anar separada, però el president es refereix sobre tot a l’oposició visceral i des del primer moment d’Iniciativa. Al final ERC s’hi hagués avingut, però la negativa rotunda a “fer-se la foto” conjunta, com diu el president, era primordialment d’Iniciativa.
No entenc que el president es mostri tan sorprès i molest com per haver-se de mossegar la llengua. O és que no sap per quina raó ICV va pressionar tant per la pregunta anomenada inclusiva? En cap moment ho van amagar: perquè no volia que, arribat el moment, hagués de fer campanya pel NO amb PP i Cc’s. Amb aquestes mateixes paraules i sense cap subtilesa es van expressar l’Andreu Mayayo, l’Herrera i la Camats en diversos mitjans. Llavores ho van fer per la foto i ara, amb sorpresa inexplicable del president, també “per no fer-se la foto al costat” dels de les retallades. No accepto que el president em vengui la seva sorpresa. Que admeti que s’ha equivocat amb l’estratègia de voler sumar elements negatius que actuen no per convicció sinó per “estètica” tacticista. Iniciativa és conseqüent i el president s’ha equivocat. Si s’ha de mossegar la llengua, si els silencis han de formar part de les seves entrevistes, ell mateix s’ho ha buscat. Li prego que eviti posar cara de sorpresa. A segons qui no ens la pot vendre.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog