EL SUÏCIDI DE L’AUTONOMISME
Alfons López Tena

Després d’any i mig d’arrossegar la qüestió a conveniència de Convergència, el passat dimecres el Parlament va parir un ridícul ratolí com a “pacte fiscal”, ben allunyat del concert econòmic i que no assegura ni la caixa ni la clau de la caixa, ni va sumar cap més suport que el d’un diputat socialista als ja coneguts fa mesos de CiU, ERC, ICV-EUiA, i un trànsfuga. És el sisè “pacte fiscal” que s’intenta amb Espanya, a més dels dos Estatuts d’autonomia. Poden ara passar dues coses:

1.- Que Espanya accepti aquest sisè pacte fiscal. El resultat, suposant que Espanya compleixi el pacte (cosa inèdita), fóra nul, i confirmarà de nou la frase de Sala i Martín sobre les dues úniques lleis constants a l’Univers: la velocitat de la llum i que després de cada pacte fiscal Espanya continua robant als catalans entre el 8% i el 10% del nostre P.I.B cada any.

2.- Que Espanya no l’accepti i ofereixi uns minsos retocs a la LOFCA, en la línia dels 5 pactes fiscals anteriors, i continuï robant als catalans a cor què vols, com sempre.
La diferència enguany, però, va ser la clara i palpable sensació d’esfondrament anímic que fins i tot els defensors del sisè pacte fiscal en traspuaven. Ningú, ni tan sols ell, es va creure Mas quan parlava de “dia històric”, ningú va mostrar el mínim signe de creure que aquesta sisena proposta vagi enlloc ni serveixi per res, ningú va celebrar res. Planava per l’hemicicle l’avorriment de la repetició, de someres condemnades a voltar la mateixa sínia una i altra vegada sense cap resultat positiu, com ja van fer amb l’Estatut i amb el cinquè pacte fiscal, batejat per Iceta com “estratosfèric” per superar els quatre anteriors, tots ells “el millor de la història”. Ja no els hi queda esma als autonomistes ni per dissimular el fracàs mentint, ho han fet massa vegades i massa sovint com per gosar-hi.
Malgrat la propaganda dels mitjans del règim i del seu cor de subvencionats, la gent ja no s’empassa les mentides de l’autonomisme, ni es creu que sigui possible aconseguir res a Espanya. La votació del pacte fiscal al Parlament és inútil, diu el 70% dels enquestats per TV3, i els propis promotors i propagandistes reconeixen que no s’aconseguirà res però que és necessari fer aquest pas per obtenir una nova frustració.

Prou d’aquest color. Al poble de Catalunya no li calen més frustracions, sinó resultats; no li calen noves pastanagues inassolibles sinó emprendre batalles que pugui guanyar; no li calen un Govern i uns partits irresponsables que no fan res més, per aturar la sagnia espanyola que està destruint Catalunya, que proposar a Espanya pactes fiscals de fum, frustració, i fracàs. Al poble de Catalunya li cal esperança, li cal confiança en un futur millor, li cal l’orgull i la dignitat del vencedor. Li cal emprendre el camí de la independència i assolir-la, vencent a Espanya, perquè cap més projecte és a l’abast del poble de Catalunya que la independència o la rendició, sotmetre’s a Espanya o deslliurar-se’n, perquè a Espanya no hi res a fer.

Deia Marx que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia i la segona com a farsa. Amb el nou Estatut vam viure la tragèdia, amb el pacte fiscal vivim la farsa d’una casta política autonomista feble vers l’amo espanyol i forta amb el seu propi poble, a qui fan pagar en retallades i patiment la seva incompetència, covardia, i cinisme. Ningú els ho agrairà: si guanya Espanya, no pagarà traïdors. Si guanya Catalunya, el poble escopirà sobre la seva memòria.

La "Marxa" dels vots!

On és la resposta?
El Poble es mou!
El Poble camina la "Marxa de la Independència" de tota la nostra nació!
El Poble torna a sortir al carrer per enèsima vegada, ara va de Lleida a Barcelona amb un precís i valent objectiu: Catalunya nou estat d'Europa!

Quina és la resposta política a aquest clam tan repetit i corejat?

Quina és la resposta política -dels polítics i del poble votant- a la necessitat d'esdevenir un Poble homologat en drets i responsabilitats amb tots els pobles lliures d'Europa i del món?

Els polítics han de responsabilitzar-se i fer les seves propostes, desenvolupar els seus projectes bé siguin de dependència o bé siguin d'Independència!

El Poble català votant ha de fer la seva "Marxa del Vot" -#lamarxadelsvots- marxar de votar al "dependent" i al "subaltern" (Broggi dixit) que s'entretent contínuament amb els nostres enemics seculars i que no sap fer res més i pensar res més sense que no sigui pidolant pactes impossibles i engrunes miserables amb els nostres enemics seculars, per passar a votar els homes lliures, ferms, lúcids i clarividents que ens proposen des de les darreres eleccions al Parlament català, els polítics que ja fan camí en la seva determinació i que ho podem observar dia a dia pel Canal Parlament, en pro d'un País Lliure, responsable i amo dels seus designis, de la seva riquesa i que sigui bo amb la seva gent que som tots!

Aquesta ha de ser la resposta dels polítics i la resposta de la gent, l'única resposta que no es contradiu amb l'anhel de llibertat i dignitat dels catalans.-

Prou de mamar-nos el dit! Hauríem de saber que el que per a ells és possible a Euskadi mai ho serà per a Catalunya!

Votem Independència ... doncs!
Independència i ruptura ... Ja!

Salvador Molins, Berga

Estic totalment convençut que Ciu no farà res de cara a preparar la Independència. Educadament i amb respecte es pot preparar el Poble i les institucions per a la Independència però Ciu no ho vol: no ho farà!

Ara mateix hi ha dues grans marxes a Catalunya, la una la marxa cap a la independència que ja camina. Va sortir a Lleida i es dirigeix a Barcelona, jo en formo part, alguns amb voluntat agosarada en diuen "la definitiva" Ara a Berga i arreu n'estem preparant els autocars.

La primera marxa que he esmentat és la marxa del Poble, la promouen l'ANC i l'AMI, tan de bo sigui un èxit total de participació perquè la pancarta principal, aquell eslògan que ningú t'hauria de poder prendre ni manotejar és prou ferm i blindat -si al final els de l'ANC no es deixen entabanar, a vegades la voluntat de que sigui una manifestació multitudinària els perd i podrien caure en la trampa d'estovar el missatge inicial que s'esmentava al full de ruta de l'ANC: Catalunya, el nou Estat d'Europa"

La segona marxa, que podria passar per a molts desapercebuda, també ja camina però amb aparença molt discreta que no pas poc important! És la "MARXA dels Polítics i dels votants" per a la Independència.

Com s'està movent la ""MARXA dels Polítics i dels votants per a la Independència"?

-He de fer un dibuix esquemàtic per a explicar-ho. Semblant al dibuix de "Tanquem el Cercle de la Independència que vaig fer fa una bona colla de mesos, es tracta d'un Cercle format per dos mitjos arcs que parteixen d'un mateix punt, en el cas primer parteixen de l'any 2012 fins arribar al 2014, a l'esquerra el "braç del poble" a la dreta el braç dels partits polítics i de les institucions actuals de Catalunya. Signifiquen les dues forces motores imprescindibles en tot procés d'Independència o secessió.

Tal com deia, semblant a l'interior he concebut un altre cercle semblant i paral·lel, també amb dos mitjos arcs que parteixen d'un mateix punt que pot ser l'ara en el lloc i el temps de l'observador. L'Arc de ma esquerra representa la Marxa de la Independència que sortint de Lleida arriba a Barcelona l'11 de setembre d'enguany. l'Arc de ma dreta representa el moviment o la Marxa que han de fer des del dia d'avui fins a la Independència els Partits Polítics i a la vegada els votants que volen una Catalunya lliure i responsable.

No diré cap bestiesa si us dic que qui més segueix aquest camí fil per randa és el Partit SCI. Convergència amb el tema del Pacte Fiscal acaba de donar mitja volta cap a la dreta marxant de pet cap a Madrid a demanar-los i pidolar-los engrunes. Podria Ciu començar a fer la puta i la ramoneta en positiu per a nosaltres i intentar avançar a la vegada la preparació clara i decidida de la nostra independència i a la vegada anar negociant el tema dels diners -tipus concert, ai las pobres espanyols- ... Però Ciu això no ho farà mai! que ja no ens mamem el dit! Sempre Ciu la lleialtat la deu a l'amo maltractador! mai als catalans! Ho ha demostrat una i mil vegades. Esquerra i ICV també han tombat a la dreta com si es tractés de pujar al "Tren de Alta Velocidad Español -AVE- o -AVE.es per mé INRI- fent seguidisme de CIU.

Els votants catalans independentistes, molts d'ells fins ara ancorats a  l'abstenció, son els que de veritat -en el camp polític d'eleccions democràtiques- tenen la paella pel mànec i la voluntat i la capacitat de disposar-se a empènyer el nostre alliberament a través del seu vot. Els votants independentistes hauran de marxar d'un vot encaixista, d'un vot lligat a la submissió als interessos espanyols a un vot veritablement lliure i independentista com representa en aquests moments Solidaritat Catalana per a la Independència.

Ciu té les mans lligades per voluntat pròpia en l'enèssima enredada del segle, -auto enredada del segle- vol entendre's amb Espanya a cops de cap com aquell que a cops de cap volgués travessar una paret de maons. En l'agenda de Ciu, sempre Catalunya i la seva llibertat queden en segon terme. I que ningú s'enganyi, això no és culpa del Duran, el poli dolent que tan bé els ha anat i els va als convergents.

No val votar a qui no estigui de veritat ja preparant la Independència a la llum pública, amb tota l'educació que calgui!

Aquesta és la MARXA DELS VOTS PER A LA INDEPENDÈNCIA: marxar de votar els partits sucursalistes, encaixistes, regionalistes, espanyolistes ... fins arribar a votar lúcidament i convençudament als que demostrin ser els millors gestors de la Preparació de la nostra Independència. I aquesta Marxa Política  ha de culminar en les properes eleccions al Parlament Català.

Tan de bo, els partits polítics que es decideixin per la Independència urgent siguin capaços de muntar un escenari guanyador, un pacte com han sabut fer els bascos entre tots ells amb un programa comú per precipitar la Independència i amb una llista compartida amb els millors polítics de que disposem. Seria un boom que atreuria molt vots i sobretot molta gent de l'abstenció.

Salvador Molins, Berga

L'Uriel Bertran de SCI s'equivoca en un detall molt important quan diu "el pacte fiscal amb l'Espanya del PP és impossible” ja que el pacte fiscal amb l'Espanya és impossible tan si és del PP com del PSOE!

A més a més "pacte fiscal" no és res més que una enredada de Mas i Ciu per acabar de passar els dos anys que falten per les eleccions catalanes, llavors es tornaran a presentar amb aquesta pastanaga electoral per a rucs i incauts.

Mentrestant Catalunya s'arruïna de 16.000 mE en 16.000 mE, creixent el seu deute com el d'un país tercermundista: Corea del Nord per exemple.

Salvador Molins, Berga (BIC-CA, BxI, MxI, ANC)

Suposo que no tot el PSC deu ser igual, però ja s'ha acabat votar a Barcelona una cosa i a Madrid el contrari, això és de males persones i mals ciutadans, gent que no saben al lloc on viuen o que senzillament actuen per odi, auto odi o el que encara és pitjor actuen de colonitzadors espanyols.

El federalisme espanyol seria, si fos possible, la certificació super legalitzada del "todo atado y bién atado" franquista-feixista, que fou una de les més altes cotes de l'odiós i fracassat espanyolisme de tots els temps. El federalisme que a Navarro li plauria acabaria de matar Catalunya que és el que en realitat PP i PSOE desitgen des de fa temps.

En canvi, la independència i el corresponent estat català independent són el futur de plenitud per a Catalunya, i per sort nostre -dels catalans que estimem profundament la llibertat, la catalanitat i la plenitud de tot Catalunya des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó- ara mateix ja hem abandonat el pla en que havíem d'empènyer aquesta recuperació del que de sempre ha estat nostre, aquesta terra i la seva llibertat. Ara, ja abandonat aquest pla, ve la pendent i la bola de neu Independentista ja rodola sola i serena, i de mica en mica a cada grau de descens es va fent grossa i més grossa!

Prova del que estic dient en són tots els següents símptomes:

1 - les creixents ANC i AMI,

2 - els vaguistes per la llengua,

3 - els vaguistes dels pagaments espoliadors: El que pagaren l'Iva a un Mas mesell, ajupit i claudicant que ha corregut a portar aquests diners a l'amo espanyol, no pas a necessitats catalans d'ajuda econòmica.

4 - els esportistes catalans que de facto cada dia travessen les línies guanyadores de l'esport amb l'estelada brandant sobre el cap, agafada amb els braços estesos, fins i tot essent privats de la legítima medalla guanyada merescudament i amb dignitat, tips ja, d'una vegada per sempre, de regalar més falses glòries a la que el Joan Maragall va titllar de "la morta" -la morta que mata i xucla la sang de tot el que toca amb les seves corrompudes mans!

5 - fins els ioguis descobreixen la necessitat de posar-se al costat del dret de tot un poble mil·lenari a la dignitat i a la llibertat.

6 - també molts religiosos i religioses catòliques entenen a Catalunya el que va dir Joan Pau II a Roma: Cap poble pot negar a cap poble el dret a autogovernar-se i administrar els seus recursos i la seva solidaritat amb pròpia responsabilitat.

7 - Cada dia surten noves iniciatives arreu de Catalunya i en diferents col·lectius per fer saber al món quin és el futur que volem per la nostra nació i el conflicte a que ens aboca el continu maltracte i espoliació a que ens sotmet des de fa més de tres-cents anys la maldestre Espanya.

8 - A semblança del que han fet periodistes de primera línia escocesos en favor del seu país, el grup de diaris El Punt Avui, El 9, Presència, L'Econòmic i Catalonia Today, aposten decididament per ajudar en el procés de preparació de la nostra independència almenys fins a l'11 de setembre del 2014. Això representa de facto la naixent "Premsa per la Independència Independència de Catalunya"

Així doncs, catalans que estimeu infinitament aquesta nostra terra, veiem florir símptomes per tot arreu de que el procés de recuperació de la nostra llibertat com a Poble avança i irremeiablement molt aviat, tal vegada abans del que molts ens pensem, arribarà al seu compliment.

Visca Catalunya lliure!
Visquin tots els homes i dones que de veritat estimin aquesta culta, benévola i mil·lenaria Nació!

• Genial i meravellós:

  smolins9 | diumenge, 8 de juliol de 2012 | 03:17h

  "Fa 15.000 o 20.000 milions d'anys, en el temps brevíssim d'un segon, el no-res canvià, hi hagué el gran cataclisme, el Big Bang, la creació de l'Univers, la creació de l'espai i del temps. La bellíssima simetria incandescent. L'home, filòsof, astrònom, matemàtic, físic, ha fet sempre preguntes. Com explicar la vida com la coneixem, com explicar l'Univers?... "
  
  En aquests casos i sobretot pensant en l'Univers sempre tinc present aquella bella escena bíblica en que  Moisès pastorant pel Sinaí veu aquell esbarzer encès però que no es consumeix ...
  
  són expressions poètiques d'un Univers i un Temps que ens són inabastables.
  
  Gràcies !!!
  
  Salvador Molins, Berguegans per la Independència de Catalunya i Catalunya Acció.

  Respondre aquest comentari

Europa s'està contagiant del ben anomenat "mal dels catalans" que es tracta d'esdevenir "cornut i pagar el beure dels ecspanyols".

Prou que ho volia evitar la Merkel però de moment no ha pogut.

Ai pobre Europa que ho pagarà car!

Europa no va entendre que passava a la guerra espanyola del 1936-1939 i ho va pagar amb 40 milions de morts!

Ai las! Pobre Europa!

Salvador Molins (BIC-CA, SCI, ANC)