Aquest article que ací us reprodueixo el vaig escriure i me'l van publicar a la Gaceta "El Nord" de la web de Catalunya Acció el 21 d'abril del 2007, avui el dedico als 500.000 catalans que ja han votat "Sí" a la Independència de Catalunya i als molts més que anhelen poder fer-ho.

El llevat i la massa de la Independència catalana

En el nostre cas, Catalunya és el pa. La farina són tots els homes i dones que estimen Catalunya, que l’estimen plena i lliure, i el ferment, el bon ferment, és el projecte de Catalunya Acció i els 500.000 i un milió ...*. Tot pensament, esperit, idees força, únic objectiu innegociable, estratègia, lideratge, membres plenament convençuts i frisosos de la seva Independència nacional, membres que actuen i membres que també paguen. El convenciment sense la mínima aportació econòmica no serveix de res, és com un llevat que descuidat es degrada o una massa que no es pasta i no puja.

Seguim amb els exemples. L’Espelt és un patriota del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) que tem morir sense poder veure la Independència del seu Poble. L’Espelt es desespera perquè veu com entre molts es juguen als daus les nostres coses, entre els d’ací –polítics nous rics o polítics vells rics que estimen més els seus interessos que no pas Catalunya- i els polítics d’allà representants d’un poble orgullós, envejós, altiu i lladregot a més no poder –no en van tenir prou amb tot l’or i l'argent que van furtar d’Amèrica. L’Espelt tampoc entén perquè una tal De la Vega ha de venir a casa nostra el dia de Sant Jordi a tocar-nos els pebrotets.

Espelt, home, sigues pacient! Espelt, creu! Ara les coses seran diferents perquè hi ha un grup de catalanes i catalans que tenen la determinació d’agafar el timó de la nostra nau, que tenen la determinació d’agafar d’una vegada per totes el ceptre del nostre Poble per defensar-lo com cal i es mereix! No és això el que tu dius sempre: qui planta cara al nostre enemic? qui s’encara al nostre invasor? Prou Espelt! No despotriquis més contra el mesellisme clar de l’Esquerra que nomena primer a un Maragall i després a un 'fujimori' català com a autèntics cavalls de Troia. Prou Espelt! No et deixis enganyar pel mesell i covard nacionalisme pujolià que es desdiu per arreglar Espanya.

Espelt, asserena’t! Fes com el pagès mil·lenari que tira la llavor i espera. Aleshores, al seu temps, hom veu que despunten els primers brots de la primavera, brots de Catalunya, brots d’independència, brots de Poble honorable i massa castigat. Espots, Castanys, Torrents, Carners, Torts, Vilaltes, Sabates, Carreteros, Joels, Bofills, Palluzzies, Tenes, Uriels, Laportes, Caneles, Requejos i tants altres que van despuntant. Paciència i camí ...



Espelt! Bon cop de falç que un altre juny s’acosta!


Estiguem a punt! Reforcem-nos i reforcem aquest nostre estimat Poble des de Salses fins a Guardamar i des de Fraga a Maó, fent costat als valents catalans d’idees clares, catalans dels sud, del nord, de l’oest i de l’est enllà la Mediterrània.

Per a afrontar les batalles decisives que ens esperen, per guanyar-les en favor de Catalunya, ens cal un exèrcit fort, preparat, entrenat, coordinat i amb immenses dosis de moral de victòria. Tot ho tenim! Sols falta la tasca constant i pacient que tot ho amalgama. Mantenim-nos ferms, Espelt, des de la torre de guaita, des del far de Catalunya Acció que il·lumina i marca persistent el Nord, des del repetidor que pacient clama i reclama a la memòria. Ferms, constants, innegociables, treballant per la plenitud política de Catalunya.

Desperta ferro! Desperta terra! Desperta Poble! En tres-cents anys no han pogut amb nosaltres! Arriba el temps de la collita! Segadors! Som-hi! Acabem bé la nostra feina que ja n’ha arribat l’hora.

Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció
Berga (El Berguedà)

*i els 500.000 i un milió ...* li he afegit avui i vol dir "tots els catalans que volem Catalunya lliure i que ja ens posem a caminar"

Escriu, Jordi Surinyach al seu blog (20 de juny, 2010):

"Després els electes de "Decidim.cat" demanen unitat per assolir l'objectiu de fer possible una consulta que sigui vinculant. Només hi afegiria que caldrà per a fer-ho, un govern patriòtic i una majoria en el Parlament que ho proclami. Arribo a casa amb la sensació que ha estat un primer entrenament i que tard o d'hora caldrà decidir-ho de veritat."

Comenta i afegeix Salvador Molins:

Abans de les signatures per garantir el cul de sac "Ibarretxe"* o sigui la IP espanyola -estatutària catalana- cal signar el compromís de cada independentista català en votar la possible Coalició Independentista que es presenti a les eleccions catalanes d'aquest 2010!

Només una coalició independentista de veritat o partit equivalent pot garantir la possibilitat d'un govern patriòtic i la maduració d'una majoria en el Parlament que ho proclami, tal com encertadament ha escrit i expressat Jordi Surinyach.

--------------------

* el cul de sac "Ibarretxe":

Jugar amb les lleis espanyoles com a eines per a camins de sobirania porta Ibarretxe a tornar cap a casa seva (Euskadi) amb les mans buides i la cua entre cames. Ibarretxe en aquell cas -el seu "Pla Ibarretxe" va refiar-se del possible comportament democràtic espanyol i a més va poder comptar amb l'ajuda inestimable del PNB i per això li van anar tan malament les coses. Aquí a Catalunya i en el cas d'aquesta darrera IP els que fan el mal paper del PNB del cas Ibarretxe són CIU i Esquerra i això Tena i Uriel Bertran ho haurien de saber.

Les Consultes no són una llei espanyola i això les fa bones i extraordinàries, catalanes i lliures, però la IP que pretenen portar a terme és una maleïda llei espanyola -els reis del digo diego- i a més amb lletra menuda que ho deixa tot en mans de l'estat espanyol ... al capdavall del procés els incauts catalans s'hauran de sotmetre al que digui aquesta lletra menuda i cauran de nou en mans d'assumptes domèstics espanyols. Si la llei és espanyola i la IP ho és, se'ns repetirà el tan conegut "doneu al Cèsar el que és del Cèsar". Si la llei és espanyola i la IP ho és, rebrem de nou la resposta de Woodrow Wilson: "per coses domèstiques parleu amb Madrid, si voleu trencar amb Espanya aleshores sí que us escoltarem nosaltres, els EEUU" .

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

La trampa de Ciu (amb el seu braç incorrupte: Alfons López Tena ) i la trampa de l'innocent? Uriel Bertran (ERC) és la mateixa trampa que va teixir el PNB a l'Ibarretxe, el qual hi va caure de quatre potes.

Ibarretxe va voler seguir el joc dels espanyols, d'Espanya (i del PNB) i va haver de anar-se'n cap a casa amb les mans buides i la cua entre cames.

Tots els catalans que ara es refien d'aquesta nova llei IP, espanyola per "Estatut" i per "Constitución" hauran d'anar-se'n cap a casa també amb les mans buides i la cua entre cames.

Hi ha catalans incauts com els abans esmentats que es pensen que podran independitzar Catalunya sense traspassar la línia vermella de les lleis i la voluntat de l'estat espanyol, sense trencar ni un plat ni un got. En l'esmentada llei de la nova i flamant IP haurien de fixar-se amb la lletra menuda, concretament on diu que l'última paraula sempre la té Madrid, o sigui ells, els espanyols, i hauríem de saber ja a aquestes alçades que pensa i com actua Espanya tapant a corre cuita totes les escletxes que deixen les seves lleis.

Companys de país, obriu els ulls ben oberts:

Primer, Espanya no és demòcrata ni ho ha estat mai quan es tracta de Catalunya. Ni escolta ni té vergonya.

I segon, aquesta IP, i la recerca de signatures en aquests moments propers a les eleccions catalanes del novembre és un engany de Ciu i d'Esquerra per tapar les seves vergonyes i quedar bé fent veure que estan a favor de Catalunya, com un soberanisme encobert i indefinit que no els obliga a res, que no els obliga a posicionar-se en favor de la Independència de Catalunya.

Ciu és obertament regionalista, el país pel que treballen és un projecte de país a la pràctica crua i dura totalment dependent d'Espanya. I Esquerra segueix el mateix camí per molt que s'ompli la boca de mots com sobiranisme, independentisme i política social, Esquerra ha traït el seu projecte Independentista i la substituït per un sobiranisme tou i inepte. La "pluja fina" d'Esquerra i el "no estem preparats" referit a la llibertat nacional dels catalans per part de Convergència s'imposen sobre una gent dèbils i pusil·lànimes que per no ser capaços d'alliberar Catalunya no són ni capaços d'unir-se o treballar coordinadament en favor de la llengua i els altres drets i urgències de Catalunya ... Són una colla d'inútils i mentiders que només acaben anhelant les "punyeteres" poltrones.

Catalans, no us deixeu enganyar una vegada més:
Qui se sotmet a una llei de l'enemic esdevé presoner seu!

Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC

Resposta-Comentari al Post d'avui del Blog de Jaume Renyer:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/170708

Sr. Renyer:

En referència al que vostè exposa en el darrer post del seu Blog, personalment m'agrada més el format i l'estil de l'Avui que no pas el del Punt de la seva darrera versió que molt s'assembla a un diari comarcal com el Regió7. El darrer Punt és barrejat i confós. El Regió7 pretén ser el diari de la setena regió -ells en diuen Catalunya Central, terme per a mi molt desafortunat ja que la meva Catalunya Central coincideix amb tot el Principat, essent la Catalunya del Sud el País Valencià i la del Nord la que hi ha a l'altra vessant de la serralada dels Pirineus- com deia el Regió7 pretén ser ... però acaba essent un diari centrat en Manresa i la seva comarca i amb petites informacions de baixa estofa.

Hi ha intenció per part dels nous gestors d'escanyar l'Avui? o tal vegada de fer-lo més d'esquerra per dir alguna cosa?

Catalunya pateix una sagnia diaria d'uns 40 milions d'euros pel cap baix, això no és endebades, Catalunya s'està empobrint a marxes forçades. Per no tenir no tenim ni una xarxa de distribució de revistes en català el que ens obliga a recórrer al sistema de subscripcions.

Molts catalans pro actius, també per motius econòmics ens refugiem en la lectura de la premsa a través d'internet.

Ja fa anys, des de l'aparició de l'Avui, la premsa comarcal com el Regió7 abans esmentat, i també el Punt han esdevingut una forta competència al Diari Avui.

Davant de tots aquests factors els catalans haurem de buscar sortides a les nostres debilitats. Serem capaços de trobar camins pel nostre reeiximent?

Res no és endebades: O avances o retrocedeixes!

El nostre primer handicap és la nostra submissió a Espanya i d'això, el Sr. Renyer, responsable d'aquest blog on estic fent el comentari al seu darrer post, ho sap més bé i més a fons que molts.

D'entrada quan assolim trencar amb aquest maldestre estat espanyol disposarem de recursos i lleis per poder ajudar estratègicament el nostre país a refer-se en molts sentits: Premsa, revistes, TV (lliure per cert), llengua, cinema ... i tantes altres coses que ara veiem enfonsar-se davant dels nostres nassos sense poder-hi fer res.

Cert, cal que lluitem dia a dia a fer les coses amb encert, intel·ligència i a fer-les bé. Aquestes qualitats no ens manquen pas als catalans, però en tota situació o vas endavant o de mica en mica vas reculant, per això el que més ens cal és un salt "quàntic" vers la Independència, hem de sumar energies i sinergies per poder fer un salt fort, una ruptura amb allò que principalment ens tenalla.

Serem capaços? Podrem?

Encara que ara em pugui semblar que canvio de tema us diré que avui he tingut un mal pensament: Per la manera com han estructurat dins l'estat espanyol el tema de les Caixes d'Estalvis que tots sabem que amaga un rerefons profundament polític de l'unionisme espanyol, m'ha passat pel cap, al veure estranyes fusions de Caixes catalanes amb Caixes andaluses i castellanes, mentre feia cua per tapar els meus números vermells, m'ha passat pel cap que potser alguns directius d'aquestes Caixes havien col·laborat voluntaris en aquesta mena d'"unionisme" bancari pro espanyol.

Si no és així és que les Caixes corren, com jo, a tapar els seus números vermells.

Mentre tot això ens passa ... mentre esdevenim a marxes forçades la darrera regió espanyola, els nostres polítics callen i ignoren la fuita anyal de 22.000 milions d'euros cap a Madrid, més tots els beneficis i cotitzacions que se'ns emporten empreses com l'emblemàtica Gas Natural amb despatxos i centrals a Madrid, i així milers d'empreses i companyies d'assegurances entre altres.

Lliures d'Espanya les coses seran molt millors i diferents, l'Avui i el Punt vendran molt més i Catalunya esdevindrà un dels millors i primers països europeus.

No us sembla, no ens sembla, que aquest escenari val la pena?

Endavant, catalans, Catalunya serà nostra! serà rica! i serà plena!

Sr. Renyer, atentament i agraït per la seva constant lluita,

Salvador Molins Escudé, Membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció, ens ho digué fa aproximadament un any, i ara ja no podem esperar més, cal "posar-nos mans a l'obra":

"És l'hora de treure'ns el barret de palla reivindicatiu i preparar partits independentistes de veritat.

Catalans posem-nos mans a l'obra!

Sense partits independentistes absolutament fidels al Poble Lliure Català i a la dignitat de Catalunya perdrem una nova ocasió d'or.

I, per què és vital que siguin les classes dirigents les portadores de la nova consciència de dignitat i regeneració? Doncs, perquè un poble no pot anar mai més enllà d’on arriben les seves classes dirigents.

Però el quid de la qüestió és que aquesta consciència per a exercir una veritable acció regeneradora que amari tota la nació catalana, ha d’estar encarnada per les classes dirigents de la nació.

I aquesta és la gran tragèdia de la Catalunya actual: que les classes dirigents no són portadores d’aquesta consciència, i accepten amb una irresponsabilitat esborronadora la submissió de la nostra pàtria a la metròpolis. No qüestionen la nostra colonització, i manipulen en molts casos els sentiments sagrats que hi ha implícits en el concepte d’independència per guanyar escons que no es tradueixen mai en dignitat nacional.

I, per què és vital que siguin les classes dirigents les portadores de la nova consciència de dignitat i regeneració? Doncs, perquè un poble no pot anar mai més enllà d’on arriben les seves classes dirigents.

Per més que el poble espernegui, faci manifestacions o doni la volta al món reclamant allò que legítimament li correspon, si els que tenen el poder dins la pròpia nació no estan disposats a transformar en praxis política aquests anhels, queden en absolutament no res. I encara més, tan sols generen frustració entre el poble, perquè la gent del carrer constata que tots els seus esforços no canvien res.

Per això en aquests moments històrics que preludien la nostra independència és de cabdal importància que tots els qui tenim un compromís vital amb l’alliberament de la nostra nació, comencem a desvetllar-nos, a veure les coses tal com són i a desfer-nos de tota una sèrie de tòpics que s’han demostrat erronis.

a- En primer lloc cal pensar totes les accions que es portin a terme en el marc d’una estratègia encaminada a l’objectiu.

Cal preguntar-se sempre qui recollirà el fruit de les nostres accions i què en farà. Pensem en totes les accions que es fan en nom de la independència, i acaben beneficiant políticament als qui estan treballant per mantenir-nos encaixats i, per tant, sotmesos a Espanya.

És imperatiu també trobar el to de dignitat que reclama l’afer històric que tenim encomanat. No podem pidolar que se’ns reconegui el dret a l’autodeterminació. L’hem d’exercir. Aquesta és la via que n’assegura el reconeixement.

b- En segon lloc hem d’entendre que la dita tan comuna a casa nostra “ que entre tots ho farem tot” només es fa efectiva si hi ha un lideratge, una punta de llança que assenya-li amb claredat, audàcia i intel.ligència l’objectiu i el camí, i es comprometi a fer fructífer l’esforç de tots.

c- I per últim cal treure’ns la bena dels ulls i deixar d’esperar i creure que els polítics que han permès i han empès, amb les seves accions i omissions, la nostra nació fins al caire de l’abisme on ara es troba, poden liderar la independència i fer efectiva la nostra regeneració nacional."

Paràgrafs de "Siguem Rigorosos" escrit per Maria Torrents,
Consellera de Catalunya Acció.

(http://mariatorrents.blogspot.com/2009/02/siguem-rigorosos.html)

Un greu error de molts independentistes catalans és donar suport a un projecte de país diferent o fins i tot contrari al teu projecte de país. S'equivoquen els catalans quan per un pretès vot útil molt sovint donen el seu vot al seu pitjor enemic o el que exercirà d’executor del projecte més contrari a una Catalunya Lliure.

Per entendre-ho més bé mirem-nos-ho des d'un altre angle.

Situem-nos en el cantó del partit polític que es pretén millor representant de la defensa de la nació. No és pas cap secret que parlo de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquest partit neda entre la indefinició volguda i manifesta referent a les qüestions nacionals, diu que les entén, diu que les defensarà, però a l’hora de la veritat no ho fa.

Diuen o deixen entendre els representants de Convergència que els seu programa no pot ser independentista de forma declarada i contundent perquè en les seves files o en els seus possibles votants hi ha gent de totes les tendències i de tot tipus d'intensitat i radicalitat nacionals i molts també de caire més prudent i potser conservador i per tant ells, el partit, ha de donar resposta a aquest espectre de votants.

Fins aquí molt bé, no hi ha res a dir, Convergència Democràtica de Catalunya té dret i és de justícia que vulgui donar veu i defensar els interessos dels seus possibles votants. El problema greu esdevé quan el català independentista vota aquest partit perquè aleshores l’error no és responsabilitat de CDC sinó del votant independentista que podrà veure, si obre ben bé els ulls, com el partit a qui ha donat el vot mai farà cap pas necessari i decisiu per avançar en el camí de l’autèntica i veritable llibertat nacional. El resultat de tot aquest procés és una Catalunya cada vegada més subjugada a l’estat espanyol, un estat que li és permanentment hostil i deslleial, amb la consegüent pèrdua de nervi nacional, de dignitat, de recursos materials i fins i tot permanentment mancat d’infraestructures i de capacitat de maniobra. En definitiva, una Catalunya víctima d’una veritable situació colonial que l’està matant dia a dia.

El partit polític en qüestió amaga la seva supeditació a aquesta situació colonial lluint la seva pretesa traça en saber governar més bé i amb més seriositat que els que no han fet altra cosa que pur seguidisme de la manera de fer dels convergents, i hauria de saber el lector d’aquest escrit que segons antiga frase bíblica en veu del mateix Jesús de Natzaret, apareix un aforisme que per motius obvis podem endevinar que ja té més de 2000 anys, i que s'expressa com segueix «mai el deixeble és millor que el mestre»; així l’Esquerra Republicana pretesament independentista ha fet i està fent, nacionalment parlant, pur seguidisme de Convergència i Unió, més pervers encara quan el que segueixen és als convergents més la suma del Duran i Lleida i el seu clan espanyolista i encaixista particular.

Per complicar encara més la cosa l’il·lús propietari independentista del vot pretesament útil s’imagina que Convergència en el cas que li vinguin les coses de cara actuarà de manera conseqüentment independentista. Res més lluny de la realitat! Com tots vostès saben quan un polític guanya unes eleccions pel marge que sigui corre de pressa a manifestar la seva gran voluntat de que governarà no sols pels que l’han votat sinó també per tot el poble a qui ara representa -els que pensen com ell i els que pensen el contrari-; de tot això en diríem correcció política -el políticament correcte-.

Per acabar aquest raonament sobre l’incaut que posa en mans de gent que a la pràctica esdevenen encaixistes espanyols, o altrament anomenats regionalistes, i cal anomenar-los així perquè, amb la seva obra política entre el dia a dia i el ara no toca acaben conformant Catalunya com una altra més i simple regió d’Espanya, us diré doncs que qui ha escrit un programa polític llimat de totes les arestes independentistes un cop assoleixi alguna quota de poder de la mida que sigui el que no farà aleshores és atorgar-li a l’acció de govern la tallant contundència necessària per alliberar aquest nostre poble, entre altres coses perquè argumentarà que els qui l’han votat i escollit ho han fet pel que havia escrit i al que s’havia compromès no pas per res més i menys per atreviments i aventures independentites d’incert resultat -segons ells, és clar!-.

A la fi de tot el procés del vot útil, en que l’independentista incaut cedeix als qui volen fer i fan un país ben diferent del que ell vol i del que a tots ens caldria, el que passa és que l’independentista es queda sense el país i els Convergents es queden amb el poder per tal de anar fent tot el que puguin menys res del que els pugui fer perdre allò que inconscientment els hem cedit.

Així els catalans de bona fe o encara més ben dit incauts i il·lusos ens quedem, es queden, sense bous ni esquelles!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Duran avisa: «No portaré a les eleccions una consulta independentista»
"No sóc independentista, sóc confederal" afirma el líder d'Unió”

Comentari:

Sr. Duran, dir sóc confederal, en aquest moment i també almenys els últims 100 anys queda molt bé per guanyar-se els vots de molta gent QUE NO ESTA INFORMADA ó d’altres que com vostè, sabent que la CONFEDERACIÓ AMB ESPANYA és impossible, per la senzilla raó que ESPANYA NO VOL. Ni tant sols respecta la merda d’Estatut retallat i ribotat d’aquell 30 de setembre, ara pendent del Constitucional.

Pel que diu també “No portaré a les eleccions una consulta independentista” té tot el dret a no fer-ho, però el que jo penso, és que els fets i el procés natural d’alliberament de Catalunya passaran per sobre de vostè, per sobre de Convergència i per sobre d’Unió, i la seva connivència amb Espanya quedarà amb el cul enlaire i que molta gent de CiU que van votar SI a les consultes per la INDEPENDÈNCIA es de repensaran molt aviat si han de donar recolzament a un projecte que encara es refia dels espanyols i que enlloc de preparar la ruptura amb els lladres i usurpadors i el nou estat català els ajuda en el seu afany de destruir Catalunya.

Sr. Duran no ens faci riure, Sr. Duran no enredi als incauts, vostè hauria de saber i bé que prou ho sap que una Confederació s’estableix entre estats sobirans i no pas entre comunitats autònomes, així que si vostè de veritat és confederal deixi de fer el ruc i disposis a treballar per la urgent independència de Catalunya i per l’establiment del nou estat català, així podrà preparar-se per una eventual confederació amb els altres països de parla, cultura i tradició catalana, demostrant així que vostè no és un pur mentider.

La independència i els independentistes s'enduran per davant tots els botiflers regionalistes mentiders i col·laboracionistes amb l'enemic de Catalunya.

Prepari’s senyor Duran i demés senyors, ja se'ls acosta la seva hora, l'hora de passar comptes amb Catalunya!


Josep Vilalta. President de Berguedans per la Independència de Catalunya i membre de Catalunya Acció.

El federalisme espanyol seria mortal per Catalunya perquè seria la foto final d'un Parlament Federal de 300 espanyols contra 70 catalans -més o menys-.

A més el federalisme espanyol seria la perpetuació de l'espoli, la negació de la nostra nació en benefici de la seva, la certificació de que el bé comú espanyol -castellà i satèl·lits- sempre està per sobre del bé comú català, l'estrangulació dels Països Catalans deixant-los com a regió econòmica ruïnosa i marginal...

Així de patètic i senzill.

Salvador Molins, BIC, CA.

--------------------------------

Comentari fet a un post d'en Xavier Mir:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170420

Error de paraula indefinida i imprecisa: "Sobiranista".

"Un parlament sobiranista".

Les paraules són la base del pensament i el pensament ho és de la determinació.

Si dilueixes "un parlament independentista" amb un mot enganyós "sobiranisme" estàs estovant el pensament i la determinació. Estàs fent el joc a senyors com el Mas i el Pujol, o en el seu cas més extrem a la gent d'Iniciativa*, tots ells juguen a la submissió a Madrid, no tenen esma ni ganes de trencar, el seu projecte polític no va per aquí i no hi anirà mai.

"Sobiranisme" és una mena d'independentisme sense esma com el que hem tingut fins ara. Diem que dins Convergència hi ha molts independentistes i potser és cert, però no serveix de res perquè Convergència -l'estructura de partit, el projecte- i la seva cúpula se senten bé on són i cap on van: Madrid a la pràctica. Aquest nom de la capital espanyola cada vegada els fa menys mal d'orelles, s'hi senten còmodes. No cal dir que als d'Esquerra també els passa el mateix.

Això és exactament el sobiranisme: anar tirant amb l'encaixisme.

*Vull esmentar ací una vegada més la perversió d'Iniciativa que sempre parla a favor de l'autodeterminació però quan va ser l'hora, en el cas Ibarretxe al parlament Espanyol, va votar-hi en contra.

Quan assolim un Parlament més independentista estarem molt més ben encarrilats cap a l'assoliment del nou estat català imprescindible si no volem desaparèixer com a Poble i Nació.

Salvador Molins (BIC, CA)

--------------------------

Comentari fet entorn d'un post d'Albert Cortés Montserrat, al seu blog "El Dret a decidir":

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/170283