Un greu error de molts independentistes catalans és donar suport a un projecte de país diferent o fins i tot contrari al teu projecte de país. S'equivoquen els catalans quan per un pretès vot útil molt sovint donen el seu vot al seu pitjor enemic o el que exercirà d’executor del projecte més contrari a una Catalunya Lliure.

Per entendre-ho més bé mirem-nos-ho des d'un altre angle.

Situem-nos en el cantó del partit polític que es pretén millor representant de la defensa de la nació. No és pas cap secret que parlo de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquest partit neda entre la indefinició volguda i manifesta referent a les qüestions nacionals, diu que les entén, diu que les defensarà, però a l’hora de la veritat no ho fa.

Diuen o deixen entendre els representants de Convergència que els seu programa no pot ser independentista de forma declarada i contundent perquè en les seves files o en els seus possibles votants hi ha gent de totes les tendències i de tot tipus d'intensitat i radicalitat nacionals i molts també de caire més prudent i potser conservador i per tant ells, el partit, ha de donar resposta a aquest espectre de votants.

Fins aquí molt bé, no hi ha res a dir, Convergència Democràtica de Catalunya té dret i és de justícia que vulgui donar veu i defensar els interessos dels seus possibles votants. El problema greu esdevé quan el català independentista vota aquest partit perquè aleshores l’error no és responsabilitat de CDC sinó del votant independentista que podrà veure, si obre ben bé els ulls, com el partit a qui ha donat el vot mai farà cap pas necessari i decisiu per avançar en el camí de l’autèntica i veritable llibertat nacional. El resultat de tot aquest procés és una Catalunya cada vegada més subjugada a l’estat espanyol, un estat que li és permanentment hostil i deslleial, amb la consegüent pèrdua de nervi nacional, de dignitat, de recursos materials i fins i tot permanentment mancat d’infraestructures i de capacitat de maniobra. En definitiva, una Catalunya víctima d’una veritable situació colonial que l’està matant dia a dia.

El partit polític en qüestió amaga la seva supeditació a aquesta situació colonial lluint la seva pretesa traça en saber governar més bé i amb més seriositat que els que no han fet altra cosa que pur seguidisme de la manera de fer dels convergents, i hauria de saber el lector d’aquest escrit que segons antiga frase bíblica en veu del mateix Jesús de Natzaret, apareix un aforisme que per motius obvis podem endevinar que ja té més de 2000 anys, i que s'expressa com segueix «mai el deixeble és millor que el mestre»; així l’Esquerra Republicana pretesament independentista ha fet i està fent, nacionalment parlant, pur seguidisme de Convergència i Unió, més pervers encara quan el que segueixen és als convergents més la suma del Duran i Lleida i el seu clan espanyolista i encaixista particular.

Per complicar encara més la cosa l’il·lús propietari independentista del vot pretesament útil s’imagina que Convergència en el cas que li vinguin les coses de cara actuarà de manera conseqüentment independentista. Res més lluny de la realitat! Com tots vostès saben quan un polític guanya unes eleccions pel marge que sigui corre de pressa a manifestar la seva gran voluntat de que governarà no sols pels que l’han votat sinó també per tot el poble a qui ara representa -els que pensen com ell i els que pensen el contrari-; de tot això en diríem correcció política -el políticament correcte-.

Per acabar aquest raonament sobre l’incaut que posa en mans de gent que a la pràctica esdevenen encaixistes espanyols, o altrament anomenats regionalistes, i cal anomenar-los així perquè, amb la seva obra política entre el dia a dia i el ara no toca acaben conformant Catalunya com una altra més i simple regió d’Espanya, us diré doncs que qui ha escrit un programa polític llimat de totes les arestes independentistes un cop assoleixi alguna quota de poder de la mida que sigui el que no farà aleshores és atorgar-li a l’acció de govern la tallant contundència necessària per alliberar aquest nostre poble, entre altres coses perquè argumentarà que els qui l’han votat i escollit ho han fet pel que havia escrit i al que s’havia compromès no pas per res més i menys per atreviments i aventures independentites d’incert resultat -segons ells, és clar!-.

A la fi de tot el procés del vot útil, en que l’independentista incaut cedeix als qui volen fer i fan un país ben diferent del que ell vol i del que a tots ens caldria, el que passa és que l’independentista es queda sense el país i els Convergents es queden amb el poder per tal de anar fent tot el que puguin menys res del que els pugui fer perdre allò que inconscientment els hem cedit.

Així els catalans de bona fe o encara més ben dit incauts i il·lusos ens quedem, es queden, sense bous ni esquelles!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.