30 de juliol 2010
Quina mena de poble ha de ser -l'espanyol- que per bandera fa servir la tortura?
Com si no, ningú, per fer-se el valent, abans d'enfrontar-se al contrari -el brau en aquest cas- el torturaria i feriria de la més barroera manera ancestral.
Quina mena de poble, quina mena de gent, tenim per socis forçats?
Cal trencar política i nacionalment amb ells amb tota la urgència del món, abans que no ens prenguin per "toros" a tots nosaltres.
Salvador Molins (Membre del BIC)
--------------------------------
El Sr. Montilla, espanyol reconegut disfressat de català, declarava un cop haver votat a favor de les "Corridas de Toros"que el seu vot era a favor de la llibertat (s'entén a favor de la llibertat del plaer de gaudir d'un espectacle salvatge dels qui els plau veure morir uns braus malferits, traïts i en desventatge). Està clar que la segona part de la frase entre parèntesi, el Sr. Montilla la va ometre, però el cas és que malferir, torturar i matar un animal i per a més INRI fer-ne un sagnant espectacle i un símbol nacional és cosa no pas de llibertaris sinó de desvergonyits, salvatges i males persones, mala obra d'un mal poble!
25 de juliol 2010
FUMATA BLANCA i no fer l'orni.
Resposta al Sr. Pinyol, i carta al director de Tribuna Catalana.
Estic bastant d'acord en tot per no dir "molt d'acord amb tot.La llista: Laporta, Carretero, Tena, Uriel, Canela, Espot, Mora.
Jo sóc de Catalunya Acció, no és estrany que proposi al Sr. Espot, crec que és un element fonamental per donar força i estratègia a aquesta Gran Coalició.
Hi poden haver més candidats i bons, per ells mateixos i el que representen, darrera d'ells els seus equips i persones de confiança per donar-los assessorament i suport. No tots els segons càrrecs poden anar a la llista "Candidatura".
Hi ha un primer pas fonamental: seure en un cenacle, sense exclusions interessades i debatre i prendre acords fins que surti "FUMATA BLANCA".
Quan es faci la reunió aproximativa de segons càrrecs, només hi han d'haver segons càrrecs i hi han de ser tots. I quan es faci la reunió de Candidats capdavanters a la llista hi han de ser presents aquests i només aquests.
No fotem l'orni, ni fotem la puta i la Ramoneta, que tots plegats ja som una mica grans.
Que no es perdi per nosaltres, els independentistes, que per Santiago Espot no es perdrà.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. Membre del BIC i de Força Catalunya.
-------------------------------
L'article de Josep Pinyol a Tribuna Catalana, proposa una fórmula per sortir del vertígen que produeix aquesta sopa de lletres i de capelletes, que si no tenim cura, pot convertir-se en una nova frustració del moviment per la independència que faci inviable - per raons només imputables a nosaltres mateixos i no als nostres adversaris -, que es pugui constituir una candidatura unitària. La legislatura a hores d'ara la podem donar per acabada i es possible que començem les vacances d'agost, coneixent la data electoral, cosa que només afavorirà els actuals partits parlamentaris que ja fa mesos que tenen treballats i elaborats els respectius guions de companya. Com diu en Pinyol en els seu article, ens trobem en " (...) la darrera oportunitat per capgirar les previsions de les enquestes. Si no en som capaços, l'Estat Espanyol conclourà que els catalans bordem, però no mosseguem(...)". Sembla obvi que les conseqüències de no articular una nova proposta electoral amb suficient gruix, suposaria malmetre la feina feta per molts patriotes en el darrer any. Us deixo l' acurada reflexió de l' autor intel·lectual de molts dels documents de Reagrupament.
Què cal fer per treure un bon resultat?
Vivim les circumstàncies més favorables perquè una candidatura rupturista per la independència i la regeneració democràtica esdevingui la tercera força a l'hemicicle català: per un costat, l'extraordinari moviment de les consultes, el milió i mig de manifestants del 10 de juliol, el suport de les més rellevants personalitats del Manifest del 12 d'abril, etc.; per l'altre, l'hostilitat de l'Estat espanyol, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional, l'acord de finançament de l'any passat que perpetua l'espoli fiscal o la recent retallada d'inversions en infraestructures.
Vivim les circumstàncies més favorables perquè una candidatura rupturista per la independència i la regeneració democràtica esdevingui la tercera força a l'hemicicle català: per un costat, l'extraordinari moviment de les consultes, el milió i mig de manifestants del 10 de juliol, el suport de les més rellevants personalitats del Manifest del 12 d'abril, etc.; per l'altre, l'hostilitat de l'Estat espanyol, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional, l'acord de finançament de l'any passat que perpetua l'espoli fiscal o la recent retallada d'inversions en infraestructures.
Enmig, la incapacitat dels actuals partits parlamentaris per respondre amb dignitat a les agressions de l'Estat Espanyol. El darrer exemple és la reacció davant la sentència del Tribunal Constitucional. La moció aprovada al Parlament és ridícula i l'actuació dels representants catalans al Congrés de Diputats ens fan avergonyir. A més, els dos primers partits al Parlament tenen greus casos de corrupció.
Totes les circumstàncies són propícies, però les enquestes preveuen una gran pèrdua de vots d'ERC. Aquests no són recollits per la Candidatura Transversal per la Independència, que no traspassa el llindar del 3%. Des de la I Assemblea de Reagrupament, octubre 2009, la tendència no ha estat ascendent, sinó el contrari. Segons les previsions la suma dels vots d'ERC i els de la nova formació arribaria, ara, a la meitat dels 650.000 vots que va obtenir Carod-Rovira l'any 2004.
L'anhel d'independència ha crescut malgrat els independentistes. Ni els gradualistes ni els rupturistes no ho hem fet gens bé. Esquerra s'enfonsa, incapaç de trencar la seva aposta pel govern tripartit. La proposta d'una candidatura transversal de Reagrupament, després de mesos d'activitat al ralentí, ha derivat en l'aprovació de la “llista Carretero”. La crida per una Conferència Nacional del Sobiranisme no ha obtingut els suports necessaris.
La “Solidaritat Catalana per la Independència” de Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Beltran és la darrera proposta que pot derivar en una candidatura unitària inscrita en l'estratègia de la declaració unilateral d'independència. És la darrera oportunitat per capgirar les previsions de les enquestes. Si no en som capaços, l'Estat Espanyol conclourà que els catalans bordem, però no mosseguem.
Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal:
1) Proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català.
2) Centrar el relat polític en “com” arribar a la majoria necessària per proclamar Catalunya Estat de la Unió Europea. Un relat que ofereixi pautes de valoració i alternatives davant tots els esdeveniments quotidians, des de la crisi econòmica a la sentència del TC, a més dels avantatges d'un Estat català. Molts ciutadans estan convençuts dels beneficis de la independència, però no veuen com assolir-la i opten per objectius a curt termini, com un canvi a la Generalitat.
3) Preparar una campanya electoral que segueixi els mètodes de treball del moviment de les Consultes per la Independència. Una campanya participativa ens distingirà dels partits i demostrarà que “una altra manera de fer política és possible”.
És imprescindible concretar aquests passos en les properes setmanes. Perquè el mes de setembre ha d'arrencar amb entusiasme una campanya electoral que posi a desenes de milers de voluntaris a treballar per seguir el camí de la declaració unilateral d'independència. El Tribunal Internacional de la Haia acaba d'avalar aquesta estratègia com a conforme al dret internacional. Com a primer redactor de la ponència política de Reagrupament al 25è Congrés d'ERC que va introduir aquest concepte, i com autor del llibre “La Declaració Unilateral d'Independència” m'ha satisfet molt aquesta sentència.
JOSEP PINYOL I BALASCH.
JOSEP PINYOL I BALASCH.
Preparar la llista Independentista ...
24 de juliol 2010
L'únic defecte actual de la Solidaritat Independentista
La Solidaritat Independentista del Laporta, L'Uriel Bertran, el Tena i de moment dels 12.000, segons el meu parer, és el pas més avançat des que s'han donat en el camí decidit cap a la Independència el 2014 des que el 2004-2005 el va encetar l'Organització Política d'Alliberament Nacional Catalunya Acció.
Tan de bo la nostra Independència s'avancés al 2011 o al 2012!
Ahir les Nacions Unides a través del Tribunal que valorava la Independència de Kosovo va fer un salt de gegant i va sentenciar jurisprudència en reconèixer que tots els Pobles tenen dret a la seva Independència siguin o no sigui Colònies a l'estil de les d'abans de la 2a Gran Guerra. Es tracta del reconeixement més important del Dret a La Llibertat Nacional de totes les Nacions i Pobles de la Terra fet després de la declaració dels 14 Punts de Wodrowow Wilson el 1919.
Però tornat a la situació de Primàries Independentistes de facto en que ens trobem he de constatar que l'esmentada Solidaritat Independentista de moment només és una declaració de bones intencions com ho ha estat Suma Independència, el Sopar per la Unitat Independentista i altres encomiables iniciatives que s'han esdevingut les darreres setmanes al Principat català.
Abans d'arribar al proper setembre, molt abans, cal que la Gran Coalició Independentista proposada per primera vegada i ja des de fa temps per Catalunya Acció en la persona del seu Director General, Sr. Josep castany, es posi en marxa, comenci a caminar!
Tan se val que l'esmentada Coalició Independentista fos proposada directa o indirectament per una persona o una altra, abans o després, tan se val que tingui un nom o en tingui un altre, però el que cal és que es concreti i decideixi ben aviat a presentar-se a les properes eleccions catalanes.
Per tirar endavant, la Solidaritat Catalana per a la Independència, els seus promotors i els seus adherits han de decidir ben aviat no oblidar ni gens ni mica les principals recomanacions de Catalunya Acció en boca del seu President, el Sr. Santiago Espot, cap i promotor del Partit Polític Força Catalunya:
1a. No tancar les portes a cap independentista, partit, grup o persona
2a. Fer que aquesta coalició mostri a tots els catalans la seva representativitat i alta qualitat a través de les cares més representatives del panorama independentista català.
És quan el Poble català visualitzi aquesta disposició, aquesta amplitud, aquesta força i aquest anar-hi de veritat, quan la gent independentista d'arreu de la Nació s'hi sumarà de força àmpliament significativa ...
Aleshores la gent voluntària de les Consultes, molta gent voluntària de les Consultes, es transformarà en gent i organització voluntària per a la campanya electoral que ha de portar els veritables i decidits independentistes a dins del Parlamant del Parc de la Ciutadella.
Si això s'esdevé així l'exèrcit fantasma dels cinc-cents mil independentistes es posarà en marxa de forma imparable altra volta armats amb vots i urnes electorals.
És del tot precís que Laporta, Tena i Bertran, col·ligats amb Força Catalunya -per què no?!- i amb Reagrupament i moltes altres associacions i plataformes independentistes, no facin com aquell nadador que convida a tots a tirar-se a l'aigua mentre ell només hi fica el dit gros del peu dret.
-------------------------------
** "Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta." (Santiago Espot, http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html)
* "No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi." (Santiago Espot, http://santiagoespot.blogspot.com/)
Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC i membre de Força Catalunya
Tan de bo la nostra Independència s'avancés al 2011 o al 2012!
Ahir les Nacions Unides a través del Tribunal que valorava la Independència de Kosovo va fer un salt de gegant i va sentenciar jurisprudència en reconèixer que tots els Pobles tenen dret a la seva Independència siguin o no sigui Colònies a l'estil de les d'abans de la 2a Gran Guerra. Es tracta del reconeixement més important del Dret a La Llibertat Nacional de totes les Nacions i Pobles de la Terra fet després de la declaració dels 14 Punts de Wodrowow Wilson el 1919.
Però tornat a la situació de Primàries Independentistes de facto en que ens trobem he de constatar que l'esmentada Solidaritat Independentista de moment només és una declaració de bones intencions com ho ha estat Suma Independència, el Sopar per la Unitat Independentista i altres encomiables iniciatives que s'han esdevingut les darreres setmanes al Principat català.
Abans d'arribar al proper setembre, molt abans, cal que la Gran Coalició Independentista proposada per primera vegada i ja des de fa temps per Catalunya Acció en la persona del seu Director General, Sr. Josep castany, es posi en marxa, comenci a caminar!
Tan se val que l'esmentada Coalició Independentista fos proposada directa o indirectament per una persona o una altra, abans o després, tan se val que tingui un nom o en tingui un altre, però el que cal és que es concreti i decideixi ben aviat a presentar-se a les properes eleccions catalanes.
Per tirar endavant, la Solidaritat Catalana per a la Independència, els seus promotors i els seus adherits han de decidir ben aviat no oblidar ni gens ni mica les principals recomanacions de Catalunya Acció en boca del seu President, el Sr. Santiago Espot, cap i promotor del Partit Polític Força Catalunya:
1a. No tancar les portes a cap independentista, partit, grup o persona
2a. Fer que aquesta coalició mostri a tots els catalans la seva representativitat i alta qualitat a través de les cares més representatives del panorama independentista català.
És quan el Poble català visualitzi aquesta disposició, aquesta amplitud, aquesta força i aquest anar-hi de veritat, quan la gent independentista d'arreu de la Nació s'hi sumarà de força àmpliament significativa ...
Aleshores la gent voluntària de les Consultes, molta gent voluntària de les Consultes, es transformarà en gent i organització voluntària per a la campanya electoral que ha de portar els veritables i decidits independentistes a dins del Parlamant del Parc de la Ciutadella.
Si això s'esdevé així l'exèrcit fantasma dels cinc-cents mil independentistes es posarà en marxa de forma imparable altra volta armats amb vots i urnes electorals.
És del tot precís que Laporta, Tena i Bertran, col·ligats amb Força Catalunya -per què no?!- i amb Reagrupament i moltes altres associacions i plataformes independentistes, no facin com aquell nadador que convida a tots a tirar-se a l'aigua mentre ell només hi fica el dit gros del peu dret.
** "Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta." (Santiago Espot, http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html)
* "No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi." (Santiago Espot, http://santiagoespot.blogspot.com/)
Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC i membre de Força Catalunya
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
Per assolir avançar en el camí de la Independència ens cal poder ccoordinar en favor d'aquesta dues forces necessàries, la de la societat civil -Consultes, plataformes, associacions, persones- amb la força institucional -alguns que dins del Parlament parlin clar de trencar amb espanya i amb la misèria de corrupció política que ens ofega-. No poden seguir els estils nefastos del Peix al Cove i la Pluja Fina, ni el joc encaixista i claudicant de Ciu i Esquerra.
Tot el que vivim, tota aquesta moguda independentista catalana, tota aquesta riuada, sense un home ferm i decidit com per exemple en Santiago Espot al costat d'un Carretero i d'un Laporta, que la condueixin cap a bon port es disoldran en un mar de misèria i innoperància que ofegarà encara més la nostra malmesa nació.
És urgent confeccionar una llista unitària àmplia de mires, o sigui, establir una coalició, però és més urgent posar-hi al capadavant un lideratge de tres o quatre capdavanters molt ferms i guanyadors.
Cal disposar-se a mantenir la contundència i la claredat de posicions durant el llarg període d'una legislatura, perquè el procés pot ser més llarg del que voldríem, i per això l'Espot, en un equip ben trabat, valdria.
Salvador Molins (BIC, CA, FC)