24 de juliol 2010

L'únic defecte actual de la Solidaritat Independentista

La Solidaritat Independentista del Laporta, L'Uriel Bertran, el Tena i de moment dels 12.000, segons el meu parer, és el pas més avançat des que s'han donat en el camí decidit cap a la Independència el 2014 des que el 2004-2005 el va encetar l'Organització Política d'Alliberament Nacional Catalunya Acció.

Tan de bo la nostra Independència s'avancés al 2011 o al 2012!

Ahir les Nacions Unides a través del Tribunal que valorava la Independència de Kosovo va fer un salt de gegant i va sentenciar jurisprudència en reconèixer que tots els Pobles tenen dret a la seva Independència siguin o no sigui Colònies a l'estil de les d'abans de la 2a Gran Guerra. Es tracta del reconeixement més important del Dret a La Llibertat Nacional de totes les Nacions i Pobles de la Terra fet després de la declaració dels 14 Punts de Wodrowow Wilson el 1919.

Però tornat a la situació de Primàries Independentistes de facto en que ens trobem he de constatar que l'esmentada Solidaritat Independentista de moment només és una declaració de bones intencions com ho ha estat Suma Independència, el Sopar per la Unitat Independentista i altres encomiables iniciatives que s'han esdevingut les darreres setmanes al Principat català.

Abans d'arribar al proper setembre, molt abans, cal que la Gran Coalició Independentista proposada per primera vegada i ja des de fa temps per Catalunya Acció en la persona del seu Director General, Sr. Josep castany, es posi en marxa, comenci a caminar!

Tan se val que l'esmentada Coalició Independentista fos proposada  directa o indirectament per una persona o una altra, abans o després, tan se val que tingui un nom o en tingui un altre, però el que cal és que es concreti i decideixi ben aviat a presentar-se a les properes eleccions catalanes.

Per tirar endavant, la Solidaritat Catalana per a la Independència, els seus promotors i els seus adherits han de decidir ben aviat no oblidar ni gens ni mica les principals recomanacions de Catalunya Acció en boca del seu President, el Sr. Santiago Espot, cap i  promotor del Partit Polític Força Catalunya:

1a. No tancar les portes a cap independentista, partit, grup o persona

2a. Fer que aquesta coalició mostri a tots els catalans la seva representativitat i alta qualitat a través de les cares més representatives del panorama independentista català.

És quan el Poble català visualitzi aquesta disposició, aquesta amplitud, aquesta força i aquest anar-hi de veritat, quan la gent independentista d'arreu de la Nació s'hi sumarà de força àmpliament significativa ...

Aleshores la gent voluntària de les Consultes, molta gent voluntària de les Consultes, es transformarà en gent i organització voluntària per a la campanya electoral que ha de portar els veritables i decidits independentistes a dins del Parlamant del Parc de la Ciutadella.

Si això s'esdevé així l'exèrcit fantasma dels cinc-cents mil independentistes es posarà en marxa de forma imparable altra volta armats amb vots i urnes electorals.

És del tot precís que Laporta, Tena i Bertran, col·ligats amb Força Catalunya -per què no?!- i amb Reagrupament i moltes altres associacions i plataformes independentistes, no facin com aquell nadador que convida a tots a tirar-se a l'aigua mentre ell només hi fica el dit gros del peu dret.

-------------------------------

** "Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de».  Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta."  (Santiago Espot, http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html)

* "No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi."  (Santiago Espot, http://santiagoespot.blogspot.com/)



Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC i membre de Força Catalunya

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem