Les eleccions s'acosten. Tots ho sabem.

Les primàries independentistes tenen actualment tres blocs, dos de grans i un de més petit, per ordre d'aparició en el panorama polític català: Rcat, Solidaritat Independentista i la Conferència Sobiranista "Si" en aparença el més petit però també el més divers, cosa que saltant el joc de les primeres aparences podria ser que fos realment el més gran.

La Conferència Sobiranista amb el suport d'un grup de notables i honorables: Broggi, Barrera, ... reuneix gent molt diversa entre els quals s'hi poden comptar ecologistes, grups de l'Esquerra Independentista Municipal que volen començar el joc independentista dins el Parlament Català ja en aquesta propera legislatura,  el PRC, Unitat Catalana, Força Catalunya ... entre altres.

Si ens fixem en el nom dels dos grups en aparença més forts, Rcat i Solidaritat Independentista ens adonarem que els seus noms signifiquen unió i aproximació, reagrupament significa acostar-se per poder emprendre el camí junts i solidaritat fa referència a un fet històric que va representar una unió per assolir un objectiu catalanista, concretament una unió de molts, una unió de tots.

Bé, fins aquí he comentat el que signifiquen aquests noms curosament escollits pels seus promotors, però tinguem en compte que, malgrat la seva voluntat de "reagrupament" -llista total, transversal i unitària- i de repetició de la unió "solidaritat", la manera en que enfoquen les seves pròpies organitzacions no corresponen a la organització necessària per a donar possibilitat de realització a l'esperit d'"unitat de tots" que propugnen ja que ambdues organitzacions polítiques s'han constituït com dos partits de moment ben distants i en pugna per controlar cada un amb més força l'espai independentista.

La Coalició Independentista és un concepte exposat per Catalunya Acció (Vegis la seva web i algunes hemeroteques).

"Coalició" vol dir suma de diverses companyies (Roger de Llúria i els Almogàvers) o partits per a l'assoliment d'una finalitat comuna que esdevé la primera finalitat de tots.

"Llista transversal per la Independència" és un concepte encunyat i promogut per Rcat (vegis també les hemeroteques).

Ara tornant al principi d'aquesta exposició cal que ens adonem que en el cas català del moment que ara ens ocupa les coses s'estant fent al revés del que hom amb sentit comú ho faria.

Les tres grans companyies almogàvers avui visibles (Rcat Independentista, Solidaritat Independentista i Conferència Sobiranista) malden per construir cada una la seva pròpia llista per entrar al Parlament Català i, com dic i ho repeteixo per fer-ho més evident, ho fan per separat.

Podem preguntar-nos, per què les tres esmentades companyies repeteixen i fan seguidisme de l'error de Rcat en preparar unes llistes abans de promoure la gran coalició, cosa que més que no pas facilitar les coses les complica.

Per poder fer una llista veritablement transversal, abans hem d'unir-nos o coordinar-nos els grups transversals en una coalició i un cop posats de costat i ben entesos podrem confeccionar una llista guanyadora, una llista que faci visible aquesta transversalitat independentista, una llista on cadascú s'hi vegi reflectit i que per votar-la no hagi de triar entre aquest o aquell capdavanter independentista cosa que atomitzaria el vot.

Però la cosa no va per aquí. Aviat, amb sort, tindrem tres llistes independentistes disposades a pactar (coaligar-se i reestructurar representants i posicions) o a presentar-se soles i probablement fotre's la gran patacada electoral de començaments del segle XXI.

I per què "del 50+1"?  -doncs, perquè per caminar cap a la independència hem de ser molts, quants més millor, però naturalment no podem ser tots per diversos motius ben naturals, i per tant tal com va dir n'Heribert Barrera només necessitem ser uns quants més (50+1) d'aquells catalans, del seu suport i dels seus vots que ens siguin exclusivament necessaris per entrar al Parlament i moure el braç institucional vers la independència amb eficàcia i determinació!

Recordem que en tot procés d'independència cal coordinar els dos braços polítics, el del Poble i el de les Institucions, envers l'alliberament nacional i envers la ruptura amb les institucions polítiques alienes que tenallen la pròpia nació.

Salvador Molins (BIC, CA, FC)