28 de setembre 2010
Consulta sobre la Independència de Catalunya als Estats Units, el proper 9 d'octubre
La propera Consulta sobre la Independència de Catalunya als Estats Units serà el proper 9 d'octubre del 2010.
Si vens dels Països Catalans, o hi estàs vinculat/da, i vius als Estats Units, no dubtis en participar en la propera consulta sobre la independència dels Països Catalans. Només cal que et registris a la pàgina web i votis per correu seguint les instruccions
També s'organitza una mesa on podreu votar personalment a San Diego (Califòrnia), al costat del San Diego Natural History Museum (Balboa Park), de 10 am a 4 pm. Tota la informació la trobaràs a la pàgina web de la "Comissió els EUA decideixen"
Els catalans, valencians, illencs, ... als EUA també ens sumem a aquesta festa de la democràcia.
Participa a la consulta. I encara que no pugues votar, fes córrer la veu.
Comissió "Els Estats Units Decideixen"
http://www.els-eua-decideixen.org
http://www.facebook.com/els.eua.decideixen
els.eua.decidei...@gmail.com
També s'organitza una mesa on podreu votar personalment a San Diego (Califòrnia), al costat del San Diego Natural History Museum (Balboa Park), de 10 am a 4 pm. Tota la informació la trobaràs a la pàgina web de la "Comissió els EUA decideixen"
Els catalans, valencians, illencs, ... als EUA també ens sumem a aquesta festa de la democràcia.
Participa a la consulta. I encara que no pugues votar, fes córrer la veu.
Comissió "Els Estats Units Decideixen"
http://www.els-eua-decideixen.org
http://www.facebook.com/els.eua.decideixen
els.eua.decidei...@gmail.com
27 de setembre 2010
Que la ruqueria o les males intencions no us facin traïdors !
Aquest post és per fer palesa la tragèdia que representa la divisió entre Rcat i Solidaritat.
És ara, a l'hora d'entrar al Parlament amb força, quan cal primer de tot la unitat. Si no és així, a la porta de l'statu quo encaixista actual sols s'hi faran esquerdes i estelles, i no pas un forat per on poder entrar amb la força necessària.
Aquesta desunió ha provocat sentiments de rebuig i crítica destructora a banda de cada una de les parts que podrien sumar però ara divideixen. Jo sóc testimoni d'aquests sentiments, els he sentit expressar a membres de Solidaritat i a membres de Rcat, i el que és pitjor encara, els he sentit expressar amb cruesa als possibles votants d'una i altra alternativa en les seves valoracions en sortir dels respectius mítings.
Hom diu que el mal rotllo generat ja impedeix reconduir la situació i arribar a una entesa de coalició que no sigui una presa de pel com la de l'avinença entre ambdues formacions un cop passades les eleccions.
Els protagonistes d'una i altra banda s'afanyen a dir i repetir que separats faran més feina, que són més gent a treballar, que així i ha competència ... però a mi i a molts no ens faran combregar amb rodes de molí.
Diuen el mateix, els uns i els altres, estranya i natural casualitat, que sols necessiten un milió tres-cents mil votants i això els significarien seixanta-i-vuit escons.
Amb la seva tossuderia no s'adonen que d'entrada es quedaran, anant molt bé, -ciència ficció- amb la meitat pels uns i l'altra meitat pels altres. Un cop reduït el muntant de vots per cada formació la llei de Hont farà la resta i ni que tinguessin més vots el resultat serà menys diputats.
Si anessin units podrien il·lusionar gran part dels votants del "Si"a les Consultes, tot i que aquella gent eren d'origen votants tradicionals de Ciu, ERC, La Cup, ICV, PSC i de l'abstenció en diferents proporcions, En anar separats es mata la il·lusió i l'expectativa generada i molts d'ells repetiran vot o incrementaran l'abstenció.
Per madurar la intel·ligència electoral dels independentistes no calen nii quatre anys ni deu dies, només cal responsabilitat i patriotisme, patriotisme que diuen tenir però que no se'ls veu per enlloc.
Benvolguts senyors, que, ja no la prudència, sinó la ruqueria o les males intencions amagades ens -us- facin traïdors !
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC
És ara, a l'hora d'entrar al Parlament amb força, quan cal primer de tot la unitat. Si no és així, a la porta de l'statu quo encaixista actual sols s'hi faran esquerdes i estelles, i no pas un forat per on poder entrar amb la força necessària.
Aquesta desunió ha provocat sentiments de rebuig i crítica destructora a banda de cada una de les parts que podrien sumar però ara divideixen. Jo sóc testimoni d'aquests sentiments, els he sentit expressar a membres de Solidaritat i a membres de Rcat, i el que és pitjor encara, els he sentit expressar amb cruesa als possibles votants d'una i altra alternativa en les seves valoracions en sortir dels respectius mítings.
Hom diu que el mal rotllo generat ja impedeix reconduir la situació i arribar a una entesa de coalició que no sigui una presa de pel com la de l'avinença entre ambdues formacions un cop passades les eleccions.
Els protagonistes d'una i altra banda s'afanyen a dir i repetir que separats faran més feina, que són més gent a treballar, que així i ha competència ... però a mi i a molts no ens faran combregar amb rodes de molí.
Diuen el mateix, els uns i els altres, estranya i natural casualitat, que sols necessiten un milió tres-cents mil votants i això els significarien seixanta-i-vuit escons.
Amb la seva tossuderia no s'adonen que d'entrada es quedaran, anant molt bé, -ciència ficció- amb la meitat pels uns i l'altra meitat pels altres. Un cop reduït el muntant de vots per cada formació la llei de Hont farà la resta i ni que tinguessin més vots el resultat serà menys diputats.
Si anessin units podrien il·lusionar gran part dels votants del "Si"a les Consultes, tot i que aquella gent eren d'origen votants tradicionals de Ciu, ERC, La Cup, ICV, PSC i de l'abstenció en diferents proporcions, En anar separats es mata la il·lusió i l'expectativa generada i molts d'ells repetiran vot o incrementaran l'abstenció.
Per madurar la intel·ligència electoral dels independentistes no calen nii quatre anys ni deu dies, només cal responsabilitat i patriotisme, patriotisme que diuen tenir però que no se'ls veu per enlloc.
Benvolguts senyors, que, ja no la prudència, sinó la ruqueria o les males intencions amagades ens -us- facin traïdors !
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC
17 de setembre 2010
Resposta a la Carta Oberta de Joan Fonollosa
Encara resta molta feina per fer.
Senyor Fonollosa, el meu respecte i la meva gratitud pels homes com vostè.
Recordo amb afecte al senyor Pere Esteve que es va dignar escoltar les meves inquietuds, just quan ja començava a estar greument malalt. Aquell dia en Pere Esteve tossia amb dificultat.
Avui podríem preguntar-nos que faria en Pere Esteve si encara fos viu. Segur que restaria al peu del canó. Des de la seva honesta posició -tots som com una gota d'aigua dins de l'Oceà (Teresa de Calcuta)- en Pere Esteve va assolir per l'ideal, la fidelitat i l'amor a Catalunya i la seva gent que el seu nom aparegui i perduri escrit amb lletres d'or en la Història de la Pàtria Catalana.
Senyor Fonollosa, no sé si a altres llocs, però a Catalunya Acció ens calen homes com vostè per poder portar a bon fi l'objectiu del nostre propòsit: La Independència de tota la Nació Catalana.
Afectuosament,
Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
Senyor Fonollosa, el meu respecte i la meva gratitud pels homes com vostè.
Recordo amb afecte al senyor Pere Esteve que es va dignar escoltar les meves inquietuds, just quan ja començava a estar greument malalt. Aquell dia en Pere Esteve tossia amb dificultat.
Avui podríem preguntar-nos que faria en Pere Esteve si encara fos viu. Segur que restaria al peu del canó. Des de la seva honesta posició -tots som com una gota d'aigua dins de l'Oceà (Teresa de Calcuta)- en Pere Esteve va assolir per l'ideal, la fidelitat i l'amor a Catalunya i la seva gent que el seu nom aparegui i perduri escrit amb lletres d'or en la Història de la Pàtria Catalana.
Senyor Fonollosa, no sé si a altres llocs, però a Catalunya Acció ens calen homes com vostè per poder portar a bon fi l'objectiu del nostre propòsit: La Independència de tota la Nació Catalana.
Afectuosament,
Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
Carta Oberta de Joan Fonollosa i Guardiet
Benvolguts amics i amigues,
Escric aquesta carta oberta tenint en ment, com a destinataris, a molta gent. Tots els centenars de persones que, al llarg de més de trenta anys, he conegut arran de la meva activitat en política. Segurament tu siguis un d’ells, o potser no; tant se val, potser el seu contingut et faci algun servei.
Escric aquesta carta pública per anunciar que plego. Poso fi a la meva vida política activa, i ara com ara crec que definitivament. A partir d’ara, seguiré la política com un ciutadà més, interessat per tot el que hi passi, i participant en les votacions quan siguem cridats a les urnes. Però no més.
Des d’aquell llunyà 1977 en què vaig sortir per primer cop a enganxar cartells a favor de la candidatura senatorial d’en Lluís Maria Xirinachs, han passat moltes coses. He militant a Esquerra Republicana, vaig contribuir a fundar Esquerra Catalana i durant setze anys he militat a Convergència. Al seu dia vaig formar part de l’Elefant Blau, i em satisfà haver tingut l’oportunitat de servir durant set anys la causa de Catalunya des de la seva primera institució esportiva. Als darrers mesos m’he adherit primer a Reagrupament i després a Solidaritat per la Independència. I tot, sempre, amb un mateix objectiu: servir Catalunya el millor possible. La meva guia inspiradora ha estat tothora una frase del President Companys: “La llibertat, la justícia i totes les altres causes nobles tenen molta gent al món que les defensa; però Catalunya només ens té als catalans”.
Aquesta exigència ètica és el que m’ha mogut sempre i mai no n’he dimitit. És això el que m’ha portat a intentar i a participar en moltes altres iniciatives, quasi sempre en companyia de gent que m’ha aportat molt. La darrera, la creació de les Conferències Democràtiques de Catalunya com a punt de trobada de persones preocupades pel país, i com a eina de debat i reflexió cívica.
Tampoc ara dimiteixo de l’exigència del President màrtir, però passo a fer-ho des d’una altra posició: la reserva, en podríem dir. Ja començo a ser massa vell per a segons què, i ja n’estic tip, de segons quines coses. Per això m’he donat de baixa tant de Reagrupament com de Solidaritat. Segur que tots dos se’n sortiran perfectament sense mi.
Catalunya és, ara mateix, en una cruïlla històrica, i la responsabilitat de la nostra generació és aprofitar-la. Ho és davant de totes les generacions que ens han precedit i s’han sacrificat per Catalunya, i ho és també davant de les generacions que ens seguiran.
Aprofitar aquesta oportunitat vol dir que la propera legislatura del nostre Parlament sigui la legislatura de la llibertat. Vol dir que si Catalunya no obté la seva independència ara, es posin les bases per obtenir-la a la següent legislatura. L’actual confluència de factors i la potència de la xifra del 2014 hauria de ser suficient perquè tots els que estimen Catalunya, o que diuen que l’estimen, s’unissin davant d’una fita tan decisiva.
He treballat fins allà on he pogut per a aquest objectiu. He parlat, o ho he intentat, amb molta gent: no cal dir noms, podeu fer la llista vosaltres mateixos i no us equivocaríeu gaire, segurament més aviat us en deixareu. I la resposta, amb poques excepcions, ha estat decebedora: alguns ni han volgut parlar amb mi, i la majoria dels que ho han fet, no han sabut passar de les bones paraules, que tots sabem que són paraules buides.
Per això plego. Falta humilitat i sobra vanitat. Falta visió històrica i sobra miopia. Falta grandesa i sobra egoisme. Falta esperit i sobren interessos. Falta gent que pensi i sobren fanàtics. Falta gent que accepti la crítica feta amb bona voluntat, i sobren incompetents, enlairats precisament per ser-ho. Pobra Catalunya, si la seva llibertat ha de dependre de les amistats o enemistats personals de cadascú, de les rancúnies i dels comptes pendents que els uns tinguin amb els altres o de qui se’n va al llit amb qui.
Diuen de Déu escriu recte amb ratlles tortes. Tant de bo sigui així.
Tinc la consciència tranquil·la per haver fet tot el que era a la meva mà. Puc dir amb el cap ben alt, que mai no he traït l’objectiu. No pretenc ser perfecte i sé que he comès errors, i només espero que no hagin superat els encerts. He trobat gent meravellosa i gent que m’ha ensenyat com pot arribar a ser de miserable l’ànima humana. He viscut grans desenganys i grans alegries, episodis bons i episodis dolents, experiències totes que m’han enriquit com a persona i per això en dono les gràcies a tots. M’enduc records inesborrables, favorables o no, però tots positius perquè al capdavall tot són experiències viscudes. I, sobretot, m’enduc l’íntima satisfacció d’haver fet tot el que he pogut per la meva pàtria.
Visca Catalunya lliure!
Joan Fonollosa i Guardiet
Barcelona, Onze de Setembre del 2010
Escric aquesta carta oberta tenint en ment, com a destinataris, a molta gent. Tots els centenars de persones que, al llarg de més de trenta anys, he conegut arran de la meva activitat en política. Segurament tu siguis un d’ells, o potser no; tant se val, potser el seu contingut et faci algun servei.
Escric aquesta carta pública per anunciar que plego. Poso fi a la meva vida política activa, i ara com ara crec que definitivament. A partir d’ara, seguiré la política com un ciutadà més, interessat per tot el que hi passi, i participant en les votacions quan siguem cridats a les urnes. Però no més.
Des d’aquell llunyà 1977 en què vaig sortir per primer cop a enganxar cartells a favor de la candidatura senatorial d’en Lluís Maria Xirinachs, han passat moltes coses. He militant a Esquerra Republicana, vaig contribuir a fundar Esquerra Catalana i durant setze anys he militat a Convergència. Al seu dia vaig formar part de l’Elefant Blau, i em satisfà haver tingut l’oportunitat de servir durant set anys la causa de Catalunya des de la seva primera institució esportiva. Als darrers mesos m’he adherit primer a Reagrupament i després a Solidaritat per la Independència. I tot, sempre, amb un mateix objectiu: servir Catalunya el millor possible. La meva guia inspiradora ha estat tothora una frase del President Companys: “La llibertat, la justícia i totes les altres causes nobles tenen molta gent al món que les defensa; però Catalunya només ens té als catalans”.
Aquesta exigència ètica és el que m’ha mogut sempre i mai no n’he dimitit. És això el que m’ha portat a intentar i a participar en moltes altres iniciatives, quasi sempre en companyia de gent que m’ha aportat molt. La darrera, la creació de les Conferències Democràtiques de Catalunya com a punt de trobada de persones preocupades pel país, i com a eina de debat i reflexió cívica.
Tampoc ara dimiteixo de l’exigència del President màrtir, però passo a fer-ho des d’una altra posició: la reserva, en podríem dir. Ja començo a ser massa vell per a segons què, i ja n’estic tip, de segons quines coses. Per això m’he donat de baixa tant de Reagrupament com de Solidaritat. Segur que tots dos se’n sortiran perfectament sense mi.
Catalunya és, ara mateix, en una cruïlla històrica, i la responsabilitat de la nostra generació és aprofitar-la. Ho és davant de totes les generacions que ens han precedit i s’han sacrificat per Catalunya, i ho és també davant de les generacions que ens seguiran.
Aprofitar aquesta oportunitat vol dir que la propera legislatura del nostre Parlament sigui la legislatura de la llibertat. Vol dir que si Catalunya no obté la seva independència ara, es posin les bases per obtenir-la a la següent legislatura. L’actual confluència de factors i la potència de la xifra del 2014 hauria de ser suficient perquè tots els que estimen Catalunya, o que diuen que l’estimen, s’unissin davant d’una fita tan decisiva.
He treballat fins allà on he pogut per a aquest objectiu. He parlat, o ho he intentat, amb molta gent: no cal dir noms, podeu fer la llista vosaltres mateixos i no us equivocaríeu gaire, segurament més aviat us en deixareu. I la resposta, amb poques excepcions, ha estat decebedora: alguns ni han volgut parlar amb mi, i la majoria dels que ho han fet, no han sabut passar de les bones paraules, que tots sabem que són paraules buides.
Per això plego. Falta humilitat i sobra vanitat. Falta visió històrica i sobra miopia. Falta grandesa i sobra egoisme. Falta esperit i sobren interessos. Falta gent que pensi i sobren fanàtics. Falta gent que accepti la crítica feta amb bona voluntat, i sobren incompetents, enlairats precisament per ser-ho. Pobra Catalunya, si la seva llibertat ha de dependre de les amistats o enemistats personals de cadascú, de les rancúnies i dels comptes pendents que els uns tinguin amb els altres o de qui se’n va al llit amb qui.
Diuen de Déu escriu recte amb ratlles tortes. Tant de bo sigui així.
Tinc la consciència tranquil·la per haver fet tot el que era a la meva mà. Puc dir amb el cap ben alt, que mai no he traït l’objectiu. No pretenc ser perfecte i sé que he comès errors, i només espero que no hagin superat els encerts. He trobat gent meravellosa i gent que m’ha ensenyat com pot arribar a ser de miserable l’ànima humana. He viscut grans desenganys i grans alegries, episodis bons i episodis dolents, experiències totes que m’han enriquit com a persona i per això en dono les gràcies a tots. M’enduc records inesborrables, favorables o no, però tots positius perquè al capdavall tot són experiències viscudes. I, sobretot, m’enduc l’íntima satisfacció d’haver fet tot el que he pogut per la meva pàtria.
Visca Catalunya lliure!
Joan Fonollosa i Guardiet
Barcelona, Onze de Setembre del 2010
15 de setembre 2010
Catalans: Som un Poble en Marxa vers la nostra Llibertat !!!
S'acosta el tren de la llibertat. A alguns els passarà per sobre.
Amb perspectiva d'historiador, quin calendari otorga vostè al procés d'independència?
La independència no és una quimera. Precisament, allò que s'ha demostrat aquests últims temps és que la independència ha deixat de ser una quimera, una utopia i una cosa de minories radicalitzades. L'independència és un projecte que té un consens cada vegada més ampli.
Ara, posar-hi una data seria absurd. Però jo sé com a historiador que els processos històrics a vegades s'acceleren i es precipiten. Qui ho podia preveure un any abans o tres mesos abans que cauria el mur de Berlin i s'ensorraria l'imperi soviètic? Hi va haver uns processos que ho van accelerar en pocs dies i setmanes. Al llarg de la història, quan hi ha un cert consens social de base, allò que ha de passar succeeix d'avui per demà. Per tant, en el cas de la independència de Catalunya pot passar el mateix. El dia que el Parlament de Catalunya tingui una amplíssima majoria per tirar-ho endavant, això no hi haurà qui ho pari. La independència pot arribar abans que la gent no es pensa.
Jaume Sobrequés
Amb perspectiva d'historiador, quin calendari otorga vostè al procés d'independència?
La independència no és una quimera. Precisament, allò que s'ha demostrat aquests últims temps és que la independència ha deixat de ser una quimera, una utopia i una cosa de minories radicalitzades. L'independència és un projecte que té un consens cada vegada més ampli.
Ara, posar-hi una data seria absurd. Però jo sé com a historiador que els processos històrics a vegades s'acceleren i es precipiten. Qui ho podia preveure un any abans o tres mesos abans que cauria el mur de Berlin i s'ensorraria l'imperi soviètic? Hi va haver uns processos que ho van accelerar en pocs dies i setmanes. Al llarg de la història, quan hi ha un cert consens social de base, allò que ha de passar succeeix d'avui per demà. Per tant, en el cas de la independència de Catalunya pot passar el mateix. El dia que el Parlament de Catalunya tingui una amplíssima majoria per tirar-ho endavant, això no hi haurà qui ho pari. La independència pot arribar abans que la gent no es pensa.
Jaume Sobrequés
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica (Frank Dubé, CA)
INDEPENDÈNCIA UNILATERAL? SI, ES POT FER..S´HA DE FER!
Franck Dubé defensa com sempre la Independència de Catalunya i replica a l'encaixista de fet Sr. Benach.
Diu Frank Dubé:
D'un imbècil només es pot esperar que digui imbecilitats
Hi ha algú que entengui com lliga el “Catalunya ha de decidir” del final amb el "no es pot declarar la independència de forma unilateral"? Algú sap d'alguna independència que no s'hagi declarat de manera unilateral per part dels que es volien independitzar?
Al final incloc una declaració d'independència, unilateral "of course"
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/297295-benachno-es-pot-declarar-la-independencia-de-forma-unilateral.html
Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels PodersHa fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seusHa creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al PoderS'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies:Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.
07 de setembre 2010
La desarticulació de relacions entre València i Catalunya "és un dels costats foscs" de la Transició
Tot sovint, el concepte de Països Catalans és associat a una retòrica estúpida, estèril. Inoperant. El professor de geografia de la Universitat de València, Josep Vicent Boira i Maiques, ha perpetrat un llibre magnífic sobre els lligams, les relacions, i un futur viable entre Catalunya i el País Valencià. Un text que val més que un milió de reivindicacions sense cap ni peus. Un fort aplaudiment a un llibre imprescindible (...)
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
