30 de juny 2011

Hi hem de ser tots!

| Modificar el missatge




A l’Èxode Català, el camí que va des de la situació colonial que patim els catalans fins l’assoliment de l’Estat Català amb representació a les nacions Unides, hi hem de ser tots! La llibertat de construir i gestionar la normalitat d’un estat propi i exclusiu, un estat català amb tots els seus ets i uts, és aquell camí que també ha fet manta vegades el Poble d’Israel. L’ÈXODE !!!

Aquest camí per naturalesa és una camí dur, no ho és pas pel patiment que tot procés seriós pot comportar sinó per la fermesa amb que s’ha d’emprendre.

Els catalans, els independentistes primer, els que creiem amb la legitimitat de tot Poble, àdhuc el nostre naturalment, a gestionar la seva llibertat, els seus valors, drets i constitucions, i els seus recursos, sense interferències alienes, ens hem d’entrenar per a l’imprescindible èxode de ruptura amb allò i aquells que ens priven de fer el nostre camí.

Els independentistes, doncs, no podem deixar passar ni una oportunitat d’entrenament i assaig per a fer aquest èxode. Hi hem de ser tots! Tots! forts, valents, trencadors, sense mandres ni pors! Noies i nois, dones i homes, tots ens hem de posar les piles!

La manifestació del  9 de juliol d’enguany és una bona ocasió per avançar i per entrenar-nos en la tasca urgent que ens cal: Trencar! ... Bon cop de falç! ... Bon cop de falç a tort i a dret!

Ens hem d’entrenar, ens hem de recolzar, ens hem d’empènyer ... Hi hem de ser tots!

A la manifestació, al Moviment per la Independència (MxI), a la Casa Gran de l’independentisme valent, al debat del full de ruta que cal seguir ... Hi hem de ser tots!

Som davant de Jericó! Davant del Jericó dels dubtes, de les pors, de les tonteries que ens inhibeixen, que ens separen o enmendreixen; són altes muralles però a la fi muralles amb peus de fang.

Falten set dies per a la manifestació del 9 de juliol del 2011...   Que tremoli Catalunya!

Donarem set voltes, una cada dia, a les muralles del Jericó que ens inhibeix i separa! Una volta per dia! I que tremoli aquesta muralla de fang!

Fins que caigui donarem voltes! Jericó, Jericó, Jericó!

Emprendrem l’Èxode, una i una altra vegada!

I que sonin els corns i les trompetes! ... perquè hi hem de ser tots!

Salvador Molins Escudé,
membre dels Berguedans per la Independència de Catalunya,
adherit a SI, desitjós de l’ANC i del  MxI, Conseller de Catalunya Acció.
29 de juny 2011

Manifest contra el cinisme dels botxins

| Modificar el missatge
cucarella | De política però linguïstica | diumenge, 29 de juny de 2008 | 10:21h
A la vista de la pobra resposta que ha obtingut entre la nostra classe política i intel·lectual el Manifiesto por la Lengua Común i la declaració de l'Académie française, he fet un manifest propi amb una argumentació prèvia. Si trobeu que val la pena, el passeu.

ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT”

Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.

Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a  forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa: «…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale».

Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista,  atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes.

En tots dos casos, fan servir el maniqueu argument que només a través de l’obligatorietat constitucional del francès i l’espanyol és possible la conviència democràtica, i que la imposició d’una llengua única en tots els àmbits de la vida social i política de les respectives nacions és garantia de drets democràtics. És una argumentació tan fal·laç com maliciosa, i tan mesquina que provoca repugnància, per ser tan vulgar la manipulació en què s’empara: «…en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia» «…lengua principal de comunicación democrática en este país»… Goebbels se sentiria ben orgullós i desvanit de comptar com a deixebles aquests Azúa, Savater, Pombo i companyia, malentranyats manipuladors de la realitat amb ominoses finalitats polítiques.
Però encara provoca més repugnància el cinisme infame que traspuen totes dues declaracions. Sona a burlesca quan afirmen reconèixer que les anomenades “llengües regionals” són un patrimoni «merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido» «Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute?» Però tot seguit, amb mà de ferro, marquen els límits d’aquest reconeixement, per a sentenciar-les com a llengües de categoria inferior, útils solament per al folclore i la reclosa vida en família. Li neguen, doncs, el dret, diguem-ho així, de la igualdat de drets. El dret superior, que per a l’espanyol i el francès emanana de les respectives i sagrades constitucions, «droit des droits», és vulgar imposició del dret de conquesta. Els intel·lectuals del Manifiesto en diuen «asimetría entre las lenguas españolas oficiales». Invent lingüístic que vindria a ser com aqueixa coneguda burlesca que es fa servir per a justificar els privilegis injustos, i que diu que en democràcia tots són iguals, però alguns són més iguals que altres. L’asimetria que ells diuen és un eufemisme, és clar: cal entendre-hi superioritat lingüística, diferenciació política entre llengües de primera i llengües de segona, entre llengua superior de la metròpoli i llengua inferior de la colònia: «La lengua castellana es COMUN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles» «Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva.» «…las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica» «LOS REPRESENTANTES POLITICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características». En cap país del món, ningú no vol ser ciutadà de segona categoria, ningú no vol parlar la llengua dels vençuts; és preferible fer servir la llengua que té els drets superiors, la llengua de la metròpoli, la llengua dels vencedors. No han inventat res de nou. És la vella història sempre.

Diuen els intel·lectuals espanyols del Manifiesto que «las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano» Si s’apliquen aquesta llei seua hauran de desdir-se del seu Manifiesto, perquè del contrari cauen en una flagrant contradicció. No debabes han volgut oblidar, perquè no convé a la seua persistent mentida, que la presència de l’espanyol i del francès als Països Catalans en detriment del català propi i secular s’ha aconseguit a través de la continuada coacció, com ara aquella “instrucción secreta” als corregidors borbònics «...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...» i tants altres exemples: «¡Soyez propes, parlez française!» «¡Hable usted en cristiano!» «Hable bien. Sea patriota, no sea bárbaro. Es de cumplido caballero, que usted hable nuestro idioma oficial, o sea el castellano. Es ser patriota. Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino. ¡¡Arriba España!!» Caldrà recordar encara als eminents intel·lectuals espanyols de quin femer acostat en el temps provenen els arguments del seu Manifiesto, com ara aquests del cèlebre Luis de Galinsoga: «Todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que hablando, naturalmente, en el idioma nacional ha impuesto la Victoria». Són també hereus ideològics d’aquell altre personatge, republicà espanyol exiliat, Salvador de Madariaga, que va trobar positiva la victòria franquista si resolia el “problema catalán”. I ja sabem com resolia els problemes el criminal règim franquista. Aquests intel·lectuals del Manifiesto, també aplaudiran una dictadura qualsevol si fa el que ells, tan delicadament democràtics, anhelen: exterminar-nos.


MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS

Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académie no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues inciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició –encara!– dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen mensypreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.
No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconegen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.
Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.
Països Catalans, 29 de juny de 2008


Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 25
Afegir-hi un comentari
  • Article de l'historiador Enric Vila a l'Avui
    ev | diumenge, 6 de juliol de 2008 | 22:40h
    No sé si saben, els signants del paperot sobre la lengua común, que Hitler també deia que els territoris no tenen drets, per justificar l’expansionisme. Hitler també deia que els drets eren de les persones. És veritat que afegia que aquests drets només es podien obtenir per la via de la guerra, però també és veritat que, això, els apologetes de la lengua común no necessiten dir-ho: el resultat de les guerres i les dictadures que hi ha hagut a Espanya ja els soluciona el problema. L’actitud dels signants del paperot, i de l’expresident madrileny Joaquín Leguina qualificant Montilla i Chacón de xarnegos redimits, té un tuf estrany. ¿Cal recordar el zel amb què Hitler denunciava la discriminació dels alemanys txecoslovacs i hongaresos per desestabilitzar aquests països i justificar-ne la germanització? ¿Cal recordar Göring a Nuremberg? "Perquè la gent vagi a la guerra només has de fer que se senti atacada". La insistència amb què Madrid intenta excitar els catalans de cultura castellana que viuen a Catalunya, per girar-los contra el país i evitar que s’integrin, és indignant. Convertir virtuts dels catalans com ara el poliglotisme i el pactisme, en febleses, és una mala política. Potser el castellà és tan universal que fins i tot el parlen els extraterrestres. Però és covard intentar que la immigració faci la feina que no han pogut fer els exèrcits i les dictadures. És innoble utilitzar com si fossin soldats de primera línia les famílies que van venir aquí a millorar la seva vida.
brutal
manel| Adreça electrònica | dijous, 3 de juliol de 2008 | 17:24h
contundent, jo també m'hi sumo i en faig difusió a través del meu bloc:

http://cat.bloctum.com/botarga/

salutacions des de Barcelona

manel

L'Estat Exterminacionista Francès contra la diversitat lingüística com l’expressió més genuïna de la Humanitat.

| Modificar el missatge

cucarella | De política però linguïstica | dimecres, 29 de juny de 2011 | 17:25h
 
L’Estat francès insisteix en la seua política d’extermini lingüístic. Si fa unes setmanes el seu Consell Constitucional dictaminava que «no pot existir cap dret legal per a altra llengua que el francès», ara és la presidenta de la comissió de Cultura del Senat, Colette Mélot, qui ha argumentat contra l’intent de reconèixer drets lingüístics a les altres llengües, tot defensant la «unicitat de poble francès». És a dir: allí també són de la canterella aquella d’«Una, Grande y Libre». Potser en foren els inventors i tot.

Davant d’aquestes barbaritats, hi ha moments en què estic a punt de perdre el sentit humà i m’aguante com puc la intenció de serrar-los la Torre Eiffel o botar-li foc al seu Museu del Louvre. Per sort, i a diferència dels exterminacionistes francesos, no arribe mai a perdre el meu nord humà. Perquè si destruïm la Torre Eiffel o les insubstituïbles obres que alberga el Louvre no és contra la supèrbia francesa que actuem, sinó contra la humanitat sencera, contra nosaltres mateixos. No vull actuar, ni ser, com un francès qualsevol. Com un francès exterminacionista.

Potser caldria aconsellar-los llegir els arguments del nostre professor Jesús Tuson, que tant i tan encertadament ha raonat al voltant del prejudicis lingüístics, contra les ínfules de superioritat lingüística d’algunes nacions, sempre a favor de considerar la diversitat lingüística com l’expressió més genuïna de la Humanitat, la nostra fita més extraordinària. Hem creat tantes llengües gràcies a la possibilitat humana del llenguatge. I com afirmava el poeta Octavio Paz, cada vegada que mor una llengua és una visió de l’home i del món que desapareix. Desapareix, en concret, part de la nostra riquesa humana. Les llengües, quan no malviuen sotmeses a la imposició totalitària d’una altra llengua, expressen la cultura d’un poble: la seua literatura, la culta i la de transmissió oral, la seua mitologia, la seua història, fins i tot una manera particular de conviure, de viure, fins i tot de morir.

Els exterminacionistes francesos, quan neguen els drets a les altres llengües no solament els neguen el dret d'existir, expressen, explícitament, un tarannà polític no gens democràtic, absolutament totalitari. A França només pot haver drets per al francès, com a Sudàfrica només hi havia drets per als qui eren de raça blanca: els de les altres races, no tenien drets, sovint ni el dret més elemental de conservar la vida. Com a l’Alemanya nazi només tenien drets els aris, i com més purs, més drets tenien. Tenien dret, fins i tot, d'exterminar totes els humans de les altres races: per a preservar la puresa de la raça, fora blanca només o blanca ària; per a preservar la «grandesa» de la pàtria única, siga francesa o espanyola.

Aquella Sudàfrica de l’apartheid, aquella Alemanya nazi, aquesta França exterminacionista, o aquesta Espanya profundament castellana que secularment li ha imitat els tics, les fòbies i els excessos totalitaris. En nom de la «unicitat del poble francès», de l’«España Una»… Tanmateix, afirmen, sobretot, que ens exterminen –quina barra!– en nom de la «democràcia». El cinisme dels botxins.
Comentaris: 2
Afegir-hi un comentari
  • La cara fosca de Franca
    Quimius | dimecres, 29 de juny de 2011 | 18:18h
    Franca te dos cares, la dels drets humans, la liberte, l' egalite, etc. i la del colonialisme sense escrupols, d'ahir id'avui, de l'extermini, a l'hexagon i a fora, de les llengues no franceses, dels negocis bruts i corrupcions sense fi de la seva casta politica, del xauvinisme ridícol, tronat i perillos dels seus petits burgesos, els mateixos que recolzaren Petain i el col.laboracionime amb els nazis, el racisme innat de bona part de la societat francesa, sense adonar-se que estan fora de lloc i de temps, un racisme que els va dur a perpetrar innombrable massacres en els paisos colonitzat en el segle XIX i el segle XX....
    En fi, que franca te una cara fosca, fosquissima, i fins i tot mes del que ens pensem, perque de la mateixa manera que hi va neixer el pensament de la il.lustració potser al mateix temps tambe hi va neixer l'ou de la serp dels totalitarismes moderns, el racisme, el xauvinisme, el colonialisme i l'expotacio i la depredacio economica i cultural dels altres pobles, a traves d'un estat centralista, jacobi, corrupte i injust fins al moll de l'os i al servei exclusiu d'unes elits semimafioses.
    • una cara
      vicent| Adreça electrònica | dimecres, 29 de juny de 2011 | 19:23h
      Doncs jo ja fa temps que nomès li veig la fosca. I si no que li pregunten Joan-Lluís Lluís, Joan Daniel Bezsonoff, Marc Duran (psuedònim), als kanacks de Nova Caledònia, al vaixell de greenpeace, .........

La Manifestació del 9 de juliol i el Moviment per la Independència

| Modificar el missatge


Estem davant d'una nova manifestació independentista; per primera vegada veritable i totalment independentista.

L'Organització clama amb vehemència "Que Barcelona tremoli !"
Els valents independentistes responen "Que tremoli !"

Jo no la he pas organitzada, aquesta manifestació del 9 de juliol, però la respecto profundament perquè és un pas més vers la imparable Independència de Catalunya.

El Poble s'organitza i dempeus avança sense por! res el pot aturar, ni el Mas ni el "Menos", ni Madrid, ni Europa, ni tan sols aquells que cobren subvencions milionàries del Virrei català, ni aquells que pretenen que el secretariat interí de la Gran Assemblea és un òrgan inútil i capat -com pot avançar un projecte amb una consideració semblant?-.

Però els independentistes convençuts som més forts que tot això i volem que sigui una manifestació com no n'hi ha hagut cap altra, la primera manifestació que escolti un resposta digna, molt lluny de l'engany i la traïdoria de la classe política envers la massiva manifestació de l'any passat.

De que serveix moure un milió de catalans si ningú, llevat de Reagrupament i Solidaritat, tingué els pebrots i la dignitat de comprometre's davant del seu legítim clam?  D'això se'n pot celebrar una festa?

Aquesta vegada, però, jo en seré la resposta! jo i tu i ell! Perquè ens comprometrem de nou a continuar el camí que ens apropa inexorablement al 2014.

I quan jo torni de la manifestació cap a casa, marxant altiu amb el puny prement una nova butlleta d'inscripció als innegociables del moviment que ens ha de dur a la independència, em diré a mi mateix "Aquest paper que agafo amb tanta força  representa el futur de Catalunya! perquè jo en sóc el futur, jo en sóc l'únic responsable! i tu, i tu, i tu ...!

Salvador Molins, BIC, CA, SI, ANC, MxI
26 de juny 2011

Una nova eina: Associació de Batlles Independentistes. Quan vertebrarem el lobby independentista?

| Modificar el missatge
Fotografia del futur batlle de Girona i diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont, que formarà part de la nova associació de municipis independentistes que va proposar el batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal.

--------------------------


JUNTS HEM D'EMPÈNYER EL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA
sols, separats i cadascú a la seva no podrem!

Unim el Poble, unim-nos a l'Assemblea Nacional Catalana, ANC !

Que s'uneixin els polítics independentistes catalans, que s'asseguin en una mateixa taula.
Ara toca la unitat independentista! Ha arribat l'hora d'unir, vertebrar i coordinar esforços en el món independentista. Ara, la resposta, ha de ser tot el que faci olor d'unitat.

Crido a tots els catalans i associacions de catalans, que estimem profundament la nostra nació i aquest nostre país i que els estimen lliures, a que ens comprometem a treballar des d'ara mateix, simbòlicament des del 10 de juliol del 2011, per la unitat civil independentista, la unitat del nostre poble, que bé podria concretar-se en desenvolupar plenament la nova Assemblea de Catalunya avui anomenada ANC "Assemblea Nacional Catalana"

i crido també als polítics independentistes catalans a que es comprometin públicament a iniciar un camí d'aproximació, coordinació i unitat per fer costat i empènyer decididament el Moviment per la Independència (MxI) i vers la Independència en franca col·laboració amb l'ANC.
Salvador Molins
BIC, CA, SI, ANC, MxI ... ex candidat a alcalde de SI per Berga.

------------------------------


Associació de batlles independentistes, una nova eina, una nova esperança:

Bona Noticia extreta de Vilaweb:

Diumenge  26.06.2011  12:44

Puigdemont vol entrar a l'associació de batlles independentistes

Anima a batlles de tots els partits a adherir-se a la iniciativa proposada per Vila d'Abadal
El futur batlle de Girona i diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont, ha anunciat que formarà part de la nova associació de municipis independentistes que va proposar el batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal. Puigdemont ha fet una crida a batlles de qualsevol partit polític a adherir-s'hi.
'Si hi ha un grup de batlles independentistes, amb molt de gust hi seré', ha dit Puigdemont en una entrevista a Europa Press. Ara, en condiciona la participació al fet que sigui una associació de batlles, i no de municipis, perquè en aquest cas caldria l'aprovació de cadascun dels plens, la qual cosa seria 'més complicada i complexa'.

En aquesta entrevista, expressa que no hi ha cap més remei que tenir un estat propi perquè han fracassat totes les temptatives d'encaixar Catalunya a Espanya. Només amb la independència serà possible de tirar endavant les polítiques econòmiques i d'infraestructures que s'impulsin des de Catalunya i fer que es respecti la llengua. Aposta per fer aquest camí amb tothom, inclosa Unió.

Aquesta setmana que ve Puigdemont prendrà possessió de càrrec de batlle de Girona.
23 de juny 2011

Vegeu l'encesa de la Flama al Cim del Canigó . Enguany compleix el 45 aniversari.

| Modificar el missatge
Extret del MISSATGE DE SANT JOAN 2011 de la Flama del Canigó.


 "Enguany cridem ben fort i ben alt que volem preservar les tradicions per a obtenir amb elles les nostres llibertats nacionals i fer de la Flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en l’esdevenidor de la nostra  nació, segura de la seva voluntat d’independència».

La Flama del Canigó té un significat irrenunciable: amb ella cremem la covardia, la passivitat, la resignació. Ens empeny a reivindicar l’estat català independent que ens pertoca: confederal, ric, acollidor i doncs integrador. És la flama d’una nació que ha decidit sortir de les tenebres i posar-se dempeus.

Visca la Flama del Canigó!  Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!  Visca Catalunya!

------------------------------------------------------------------------

Aquest missatge ens arriba de la Catalunya del Nord dels Pirineus de mans de la Daniela Grau en nom de l'Associació Flama dels Països Catalans.

En agraïment i col·laboració a la seva tasca constant durant 45 anys podem mirar, escoltar i reenviar el video de la Crònica de l'encesa de la Flama al Cim del Canigó de l'any 2007 que ací us adjunto:





19 de juny 2011

És l'hora de vertebrar el Moviment Independentista

| Modificar el missatge
 

La Manifestació convocada pel proper 9 de Juliol, a Barcelona, amb el lema del Cartell que adjunto en aquest post "Pel nostre futur: Independència"
és la primera manifestació de les vàries que el món catalanista, nacionalista i independentista ha convocat sense complexes de forma netament i explícitament independentista.

El lema "Pel nostre futur: Independència" és ferm, no té complexe d'esclau, no enganya amb paraules falses com la que odio personalment per enganyosa com la que més, em refereixo a la paraula "sobiranisme o sobiranista" paraula que ho vol dir tot i no vol die res!

La convocatòria d'aquesta manifestació, per sort, ja no conté aquell mot infantil del "Volem!".

Nosaltres, els independentistes sense complexes que ja anem a la directa i  que cada vegada som més i som més valents, no "volem" ... sinó que fem! i estem apunt de fer el que calgui de bo per vertebrar el Moviment Independentista mentres s'acosta inexorablement el mític 2014.
Fa un any d'aquella darrera Gran Manifestació, independentista no pas per la mesella convocatòria referida al TC Ecspanyol sinó per el clam general, les consignes, les pancartes i les múltiples i repartides estelades, fa un any, tot aquella riuada de gent en defensa de Catalunya va ser ignorada per la majoria de la nostra pròpia classe política. No ens ha d'estranyar que hi hagi gent molt indignada!

Per a què serveix tenir una Gran Manifestació en defensa dels nostres drets si els responsables d'aquesta defensa fan l'orni o no entenen el que se'ls demana? No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir!

Qui respondrà el Clam d'aquesta nova manifestació del proper 10 de Juliol?

-El Sr. Mas, potser?
-No!

Així doncs, no siguem il·lusos i no ens refiem del que no passarà.

"Cap Poble pot anar més enllà d'on vulguin anar els seus polítics, els seus governants" i per desgràcia els qu¡ ara mateix representen tenir poder a Catalunya no tenen ni esma ni intenció d'alliberar Catalunya del jou espanyol. Molt abans i enlloc d'encaminar Catalunya vers la seva independència prefereixen sotmetre-la a unes retallades agressives, sense torna ni esperança de futur. Res farà el Virrei i demés lacais per encarar-se a l'amo espanyol.

Per tant, si el Poble Català fa una Manifestació, el Poble Català mereix una resposta digna! digna amb majúscules! Qui la respondrà?

-Nosaltres els Independentistes ho haurem de fer si no volem enganyar o menysprear una altra vegada més al nostre Poble.

I quina ha de ser la resposta? Avui, a mig camí de la Independència, quina ha d'ésser aquesta resposta?

Ara toca la unitat independentista! Ha arribat l'hora d'unir, vertebrar i coordinar esforços en el món independentista. Ara, la resposta, ha de ser tot el que faci olor d'unitat.

Crido a tots els catalans i associacions de catalans, que estimem profundament la nostra nació i aquest nostre país i que els estimen lliures, a que ens comprometem a treballar des d'ara mateix, simbòlicament des del 10 de juliol del 2011, per la unitat civil independentista, la unitat del nostre poble, que bé podria concretar-se en desenvolupar plenament la nova Assemblea de Catalunya avui anomenada ANC "Assemblea Nacional Catalana"

i crido també als polítics independentistes catalans a que es comprometin públicament a iniciar un camí d'aproximació, coordinació i unitat per fer costat i empènyer decididament el Moviment per la Independència (MxI) i vers la Independència en franca col·laboració amb l'ANC.

Aquesta serà la veritable resposta a la propera manifestació del 10 de juliol del 2011:

El compromís de la societat civil envers l'ANC i el compromís de la classe política independentista d'asseure's en una mateixa taula:

En resum: TOTS JUNTS PER LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA !

---------------

VISQUI CATALUNYA LLIURE, UNIDA I PLENA !!!


Salvador Molins, BIC, CA, SI, ANC, MxI ...

Miserables !

| Modificar el missatge
Extret del facebook de Josep Castany, Director General de Catalunya Acció (Fotografia) :

1. Els  Miserables!

Quin dia pot ser més trist?  Quin President pot ser més miserable?:

El dia que el Sr. Mas no va entrar al Parlament de Catalunya fins que no es va acabar de tractar i votar la Llei d'Independència de Catalunya, ai las!


Sr. XXX,  CiU no té res de seriós. Els seus dirigents, des d'en Pujol fins a en Mas, com a bons encaixistes que es senten còmodes a Espanya, s'han limitat a administrar la colònia i a viure de les pors d'un poble que sortia d'un camp de concentració de 40 anys. Em sap greu per tots aquells que encara viuen a pujolàndia i pensen que CiU ens treurà del forat (cadascú fa la travessa del desert a la seva velocitat), però les xifres són les xifres i no hi ha cap economia que pugui prosperar perdent un 10% anual de la seva riquesa de forma sistemàtica al llarg del temps i no es pot administrar decentment un territori de 7,5 milions d'habitants amb 40.000 milions d'euros. Pensa que l'espoliació que patim és com si a tu cada mes, el teu veí se't quedés el 30% del teu sou. Doncs això és el que calla Convergència, que ens estan prenent el 30% dels nostres impostos, i abans de defensar els catalans prefereix fer retallades. Un "gran president". És clar que essent regionalista no es pot esperar cap altra cosa d'ell.



2. Els indignats i la nostra independència 

Estem cometent el mateix error que a la guerra d'Espanya del 36, en el sentit que aleshores estàvem preocupats per les dretes i les esquerres i la qüestó social mentre en Franco organitzava el seu exèrcit per a reconquerir Catalunya. És a dir, anàvem totalment despistats. I així ens va anar que en quaranta anys quasi ens fan desaparèixer. Ara passa el mateix. Torna a aparèixer el discurs de dretes i esquerres, de banquers (i amb raó) i capitalisme i ningú se'n recorda que els catalans no decidim res del que és important a casa nostra per a resoldre els nostres problemes com a societat. Sense alliberament col·lectiu no hi pot haver llibertat individual ni progrés. I mentre anem discutint de qüestions socials ens deixem (i la nostra classe política la primera també) prendre als nostres morros 60 milions d'euros diaris que aixó sí que permet, i molt, resoldre qüestions socials. Vejam si els "indignats" desperten d'una vegada i se n'adonen que la millor política social en el cas dels catalans és la nostra independència.
13 de juny 2011

El lobby, la unitat, l'assemblea nacional catalana, la gran coalició ...

| Modificar el missatge
Ara caldrà un bloc constituent unitari

Per avançar en l'assoliment de la Independència de Catalunya ens calen diferents components com en tot procés d'independència, primer que el poble català ho vulgui, segon que hi hagi polítics que també ho vulguin fer efectiu de manera clara i verídica dins de les diferents institucions catalanes, però sobretot dins del Parlament de Catalunya.

Aquests dos primers elements ja els tenim, el primer les Consultes -Sí, el Poble Català ho vol-, el segon element l'hem assolit en les proppassades eleccions, Solidaritat Independentista ha pogut entrar al Parlament Català i ja està fent la feina que li cal fer perquè el procés d'independència avanci amb pas ferm -lent, potser, però ferm!-.

(Aquest text va ser escrit abans de les eleccions municipals)

Ara caldrà que afinem bé la imaginació, la intel·ligència i la voluntat per tal d'assolir una estructura oberta, a totes les entitats i a totes les persones independentistes, que permeti vestir una gran unitat d'acció, de comandament i de coordinació, fer un bloc constituent unitari, preparar una macro organització del Poble Independentista Català amb molta força! la màxima força de que siguem capaços, perquè la feina és ingent i no la podem pas fer ni sols, ni separats, ni deixar que el temps se'ns tiri a sobre.

Salvador Molins (Membre del BIC i de CA)

Comunicat d'ARA O MAI: Propera Manifestació Independentista pel 9 de jujiol del 2011.

| Modificar el missatge
 

Pel Nostre Futur Independència


Benvolguts compatriotes:

Des d'Ara o mai seguim treballant per la independència i per la unitat de l'independentisme en tot allò que creiem tenim en comú els uns i els altres, i això és fer força tots junts per aconseguir la nostra llibertat.

És per això que som una de les entitats que faran possible la propera manifestació independentista del 9 de Juliol, perquè creiem que ara si toca, perquè portem massa temps pidolant allò al que tenim dret i se'ns nega, perquè la independència en veritat, depèn de tots nosaltres.

Hem aconseguit que la majoria de les forces polítiques independentistes ens donin suport, i tots ells estan treballant conjuntament amb l'organització per a què això sigui un èxit, intentarem aconseguir en els propers dies la implicació i suport de la resta de forces polítiques i socials que encara no s'han definit.

És hora de mullar-se pel país, ha arribat l'hora d'iniciar la nostra reivindicació d'una forma transversal i unitària amb l'objectiu de la independència.

Podeu veure la informació referent a la manifestació a: www.araomai.cat/articles/i/624,  i un cop aquí podeu  fer clic a l'enllaç i anar a la plana oficial de la manifestació.

Moltes gràcies a tots/es pel vostre suport, us recordem un cop més que tots aquells que ho vulgueu poder ser part activa d'Ara o mai,  només cal que ens contacteu a:info@araomai.cat
Estem implicats directament a la majoria de moviments que lluiten per la llibertat del País i encara hi ha molta feina a fer, i volem estar presents a tot arreu on puguem ajudar a l'independentisme.
Us recordem que podeu seguir-nos a Facebook i a Twiter

Salutacions
Carme Teixidó
Coordinadora
09 de juny 2011

ESTEM EN LA FASE CONSTITUENT DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (2a Fase Pla Independència de Catalunya Acció)

| Modificar el missatge
En aquest procés de ruptura, tots hi tenim un paper! 



El que segueix ho he extret del document de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana):

"MOVIMENT PER LA INDEPENDÈNCIA (MxI)
DESPRÉS DEL 10 DE JULIOL"
-----------------------------------------------------

1.- CAP A UN NOU  HORITZÓ DEMOCRÀTIC

Sense entrar en el nombre de participants, tothom ha d’acceptar que la manifestació del passat 10 de juliol ha estat la més nombrosa que mai s’ha vist a Catalunya. Era una manifestació convocada com a resposta a la sentència del Tribunal constitucional sobre l’estatut, però no es va sentir un sol crit que reclamés l’estatut aprovat en referèndum pel poble català ara  fa  quatre  anys.  En  canvi,  ha  estat  la  primera  gran  manifestació unitària en què la reivindicació de la independència ha superat, i de molt, qualsevol altre clam i la primera en què les estelades igualaven o, fins i tot superaven, el nombre de senyeres.

...

2.- UN NOU ESCENARI POLÍTIC

A cop –i cap- calent, tots els representants dels partits polítics participants, amb representació parlamentària, convenen a dir que res no podrà tornar a ser igual després d’aquesta manifestació i que el  camí a seguir és el de la unitat. I és segur que tots incorporaran canvis més o menys substancials en les seves propostes electorals immediates, però sembla improbable que siguin capaços de plantejar un mínim de propostes d’actuació unitària que tradueixin en fets positius les seves primeres valoracions post-manifestació. En tot cas, la manifestació va servir per a visualitzar uns quants elements que poden ser significatius de cara al futur immediat:

-      Els principals representats de CiU, ERC i IC anaven, plegats, darrere la pancarta unitària de Som una nació. Nosaltres decidim. En canvi, els principals dirigents del PSC anaven en el grup de representants institucionals o entorn d’un important grup dels seus alcaldes. Entre els manifestants, es podien trobar fàcilment gent de tots aquests partits, que s’identificaven d’una manera o altra, però costava trobar algú que s’identifiqués amb el PSC, tot i que hi havia gent d’aquest partit entre els manifestants.

-      Les declaracions dels diferents portaveus polítics va anar en consonància amb la seva situació en la manifestació. Foren especialment patètiques les primeres declaracions d’en Joaquim Nadal –intentant reduir i  desqualificar els crits majoritaris-, esperançadores les d’en Mas, Rigol i Herrera  i  sorprenents  les  d’en  Puigcercós,  lloant  innecessàriament  el procés autonòmic, per molt acabat que el donés.

-        Els crits, els cartells i les pancartes més sentits o vistos giraven entorn de dos grans conceptes: independència i crítiques als polítics actuals. És la primera vegada que les pancartes o els cartells dedicats als factors econòmics tenien una presència significativa. La pancarta que esmentava que cada dia són 60M€ els que se’n van de Catalunya i no tornen i que acabava amb “independència=necessitat” va ser contínuament aplaudida mentre passava.

Si haguéssim de fer cas d’aquests fets i aquestes declaracions, la manifestació hauria de  ser  el  punt de  no-retorn, l’inici  del  procés  de ruptura  amb  un  estat  que  es  mostra  agradablement  instal·lat  en  la reforma  de l’estat franquista iniciada fa 33  anys i que vol donar per tancada com més aviat millor.

Però la nostra història recent ens demostra que aquest procés de ruptura ni serà fàcil ni hem de deixar-ho només en mans de la classe política que tenim.

Tots hi tenim un paper a fer i tots els papers són essencials.

....

------------------------------------------

Enllaç de la web de l'ANC: http://mxi-anc.blogspot.com/


Salvador Molins (BIC, CA)
04 de juny 2011

La nova Assemblea de Catalunya

| Modificar el missatge
 

 L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la nova Assemblea de Catalunya.
Aquella proclama de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" va ser vàlida per aleshores, però ara ja està superada.

L'autogovern ver i afable no ha estat posiible dins de l'estat espanyol. Ni lleis, ni recursos, ni llengua, ni decissions pròpies en res, són possibles per a Catalunya dins d'aquest sistema espanyol.

Ara és l'hora de la ruptura!
Trencar amb Espanya és del tot imprescindible si Catalunya vol ser un país lliure i responsable en el Concert de les Nacions.

Ara, al bell mig del camí que ens acosta dia a dia a la nostra plenitud nacional, ara, només hi ha una proclama vàlida, justa i necessària:

Independència, Independència, Independència!

L'Assemblea Nacional de Catalunya, de tota la Nació, dels Països Catalans, s'obre pas dia a dia.

Només depèn de mi, ... i de tu si vols i et decideixes.

Salvador Molins (BIC, CA)

Web de l'ANC
01 de juny 2011

L'Assemblea Nacional Catalana ha de significar i realitzar la Unitat del Poble Català per la Independència de tota la Nació.

| Modificar el missatge
Sols no podem i separats tampoc: INDEPENDÈNCIA JA!
 


Un cop haver intentat assolir el segon camp base de la Independència: Les elelccions municipals, amb diferents resultats per a cadascú, ara toca continuar el camí que ens acosta al 2014 i estem apunt i disposats a emprendre'l.

Jo, Salvador Molins, estic convençut que el primer que ens cal i no pas perquè jo ho digui sinó perquè altres ja ho estant treballant, ara toca fer viva i forta la nova assemblea de Catalunya -la nació dels Països Catalans- l'ANC.

L'ANC ha de ser i significar la UNITAT DEL POBLE CATALÀ !

Ara, després de les conteses electorals, podem esmerçar-nos a aplegar el Poble Català de nou, i ho podem fer a redós d'aquesta brillant idea que ja fa mesos camina l'Assemblea Nacional de Catalunya.

Sota i dins de l'ANC hi cabem tots, sigui quina sigui la nostra adscipció política, sigui quin sigui el nostre territori, el nostre país català.

Crido, des del Blog del BIC a tothom, persones i col·lectius independentistes, a sumar-s'hi, de nou amb el crit de SUMA INDEPENDÊNCIA !!!

L'Assemblea Nacional Catalana ha de ser la unió de Poble, del poble actiu, del poble en moviment vers la Independència (MxI), del poble de les Consultes fetes i de les Consultes desitjades.

Tornarem a trobar-nos!
Tornarem a treballar plegats i coordinats!
Tornarem a defensar junts l'anhel suprem del nostre Poble!


Visqui Catalunya Unida i Lliure, pròspera i verament responsable i solidària!!!

Salvador Molins Escudé, BIC, CA, SI, ANC, MxI.
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Ni oblidem ni perdonem

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog