"MOVIMENT PER LA INDEPENDÈNCIA (MxI)
DESPRÉS DEL 10 DE JULIOL"
-----------------------------------------------------

1.- CAP A UN NOU  HORITZÓ DEMOCRÀTIC

Sense entrar en el nombre de participants, tothom ha d’acceptar que la manifestació del passat 10 de juliol ha estat la més nombrosa que mai s’ha vist a Catalunya. Era una manifestació convocada com a resposta a la sentència del Tribunal constitucional sobre l’estatut, però no es va sentir un sol crit que reclamés l’estatut aprovat en referèndum pel poble català ara  fa  quatre  anys.  En  canvi,  ha  estat  la  primera  gran  manifestació unitària en què la reivindicació de la independència ha superat, i de molt, qualsevol altre clam i la primera en què les estelades igualaven o, fins i tot superaven, el nombre de senyeres.

...

2.- UN NOU ESCENARI POLÍTIC

A cop –i cap- calent, tots els representants dels partits polítics participants, amb representació parlamentària, convenen a dir que res no podrà tornar a ser igual després d’aquesta manifestació i que el  camí a seguir és el de la unitat. I és segur que tots incorporaran canvis més o menys substancials en les seves propostes electorals immediates, però sembla improbable que siguin capaços de plantejar un mínim de propostes d’actuació unitària que tradueixin en fets positius les seves primeres valoracions post-manifestació. En tot cas, la manifestació va servir per a visualitzar uns quants elements que poden ser significatius de cara al futur immediat:

-      Els principals representats de CiU, ERC i IC anaven, plegats, darrere la pancarta unitària de Som una nació. Nosaltres decidim. En canvi, els principals dirigents del PSC anaven en el grup de representants institucionals o entorn d’un important grup dels seus alcaldes. Entre els manifestants, es podien trobar fàcilment gent de tots aquests partits, que s’identificaven d’una manera o altra, però costava trobar algú que s’identifiqués amb el PSC, tot i que hi havia gent d’aquest partit entre els manifestants.

-      Les declaracions dels diferents portaveus polítics va anar en consonància amb la seva situació en la manifestació. Foren especialment patètiques les primeres declaracions d’en Joaquim Nadal –intentant reduir i  desqualificar els crits majoritaris-, esperançadores les d’en Mas, Rigol i Herrera  i  sorprenents  les  d’en  Puigcercós,  lloant  innecessàriament  el procés autonòmic, per molt acabat que el donés.

-        Els crits, els cartells i les pancartes més sentits o vistos giraven entorn de dos grans conceptes: independència i crítiques als polítics actuals. És la primera vegada que les pancartes o els cartells dedicats als factors econòmics tenien una presència significativa. La pancarta que esmentava que cada dia són 60M€ els que se’n van de Catalunya i no tornen i que acabava amb “independència=necessitat” va ser contínuament aplaudida mentre passava.

Si haguéssim de fer cas d’aquests fets i aquestes declaracions, la manifestació hauria de  ser  el  punt de  no-retorn, l’inici  del  procés  de ruptura  amb  un  estat  que  es  mostra  agradablement  instal·lat  en  la reforma  de l’estat franquista iniciada fa 33  anys i que vol donar per tancada com més aviat millor.

Però la nostra història recent ens demostra que aquest procés de ruptura ni serà fàcil ni hem de deixar-ho només en mans de la classe política que tenim.

Tots hi tenim un paper a fer i tots els papers són essencials.

....

------------------------------------------

Enllaç de la web de l'ANC: http://mxi-anc.blogspot.com/


Salvador Molins (BIC, CA)