29 de maig 2012
"A l'altra banda del núvol"
És
conegut del poeta andalús per excel·lència la seva passió per Catalunya
de tal manera que en una ocasió anava saltant per la rambla de les
Flors de Barcelona proclamant "Visca Catalunya!" Federico García Lorca a
més de presentar algunes de les seves obres a Barcelona sempre deia que
la paraula "núvol" era la més bella del món.
Quan va venir l'anomenada "Transició" el meu pare que mai m'havia parlat explícitament de política, després de llegir el conegut llibret de Jordi Pujol "A l'altra banda del Riu" em va dir, referint-se a Pujol, "aquest és el meu!" Jo aleshores no li vaig fer cas i vaig votar Antón Canyelles.
Han passat molts anys i moltes coses ... Ara toca Independència!
Davant nostre tenim un núvol, un núvol blanc com mai ningú se l'havia imaginat. Sobre del núvol unes lletres brillants i iriscents amb tons suaus de tot l'espectre lluminós esbossen el mot I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A !
Caldrà que els catalans travessem aquest núvol, caldrà una dosi ferma d'anhel, caldrà fè i esperança en un futur més lliure, més bo i més pròsper ...
Catalans, ara toca INDEPENDÈNCiA!
doncs, el món ens espera lliures , responsables i grans!
Salvador Molins, Berga (BIC-CA, SCI, ANC Berguedà)
Quan va venir l'anomenada "Transició" el meu pare que mai m'havia parlat explícitament de política, després de llegir el conegut llibret de Jordi Pujol "A l'altra banda del Riu" em va dir, referint-se a Pujol, "aquest és el meu!" Jo aleshores no li vaig fer cas i vaig votar Antón Canyelles.
Han passat molts anys i moltes coses ... Ara toca Independència!
Davant nostre tenim un núvol, un núvol blanc com mai ningú se l'havia imaginat. Sobre del núvol unes lletres brillants i iriscents amb tons suaus de tot l'espectre lluminós esbossen el mot I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A !
Caldrà que els catalans travessem aquest núvol, caldrà una dosi ferma d'anhel, caldrà fè i esperança en un futur més lliure, més bo i més pròsper ...
Catalans, ara toca INDEPENDÈNCiA!
doncs, el món ens espera lliures , responsables i grans!
Salvador Molins, Berga (BIC-CA, SCI, ANC Berguedà)
23 de maig 2012
#Prou_de_censura_catalana. L'Avui i l'Ara censuren el nom de Santiago Espot!
En aquest fet de la Xiulada "Per la Independència", s'ha censurat descaradament des dels diaris catalans fets sobre paper. I no és la primera vegada, moltes vegades s'amaga també al partit Solidaritat Independentista, els seus diputats i les seves propostes i accions.
Tots els medis catalans en paper han censurat repetidament el nom del President de Catalunya Acció i membre de la Coalició Solidaritat Catalana per a la Independència!
Què els fa por?
La qüestió que va aparèixer al diari ABC amb la portada "Ñ" "Tenemos un Problema" va estar acompanyada en tot moment per l'acció de Santiago Espot i els diaris catalans això ho sabien però ho van callar! L'endemà va aparèixer la portada de l'Avui "Ç" "Tenim un Problema" i tots els periodistes de l'Avui, àdhuc l'editorial d'aquell dia van fer mans i manegues per no pronunciar el nom "PROHIBIT", el nom que els fa més mal i coisor, el nom de Santiago Espot! Feia riure, per no dir plorar, veure les filigranes que feien amb la seva ploma per tal d'amagar aquest nom.
La CENSURA, en majúscules, és ben viva en els medis catalans en paper o sigui els medis del gran públic, i també moltes vegades en alguns medis digitals.
A Catalunya s'amaga descaradament i repetidament el nom de Santiago Espot, principal promotor d'aquesta Xiulada d'enguany, quan molts diaris espanyols nomenen Santiago Espot com el primer imputat per la "Querella" per defensar la xiulada sobretot pel Nou Estat Català Independent. És la veritat!
Prou de Censura dels mateixos catalans!
Ens n'hem de donar vergonya!
Ens ha de caure la vena dels ulls!
L'Oasi Català no existeix, és un femer de mentida i corrupció mental, des de la mateixa premsa nostrada se'ns vol fer combregar amb rodes de molí i molts catalans ho ignoren i molts altres ho consenten.
Ens volen fer beure a galet dibuixant com a bo el claudicant autonomisme de l'estatu quo establert, amb la misèria de la covardia, amb la feblesa vergonyant, amb la renúncia i l'ajupiment constant!Amb aquest messellisme que els establerts promouen mai tindrem, ni una llengua digna, ni unes seleccions catalanes internacionals.
Avui mateix, en una comparació magistral, el Diari "El Mundo" exposa, amb claredat diàfana, les vergonyes catalanes: 1 - Per un cantó "El Mundo" expresa clarament, i sense amagar cap detall, l'objectiu primordial de Santiago Espot acomboiat per Catalunya Acció en promoure la Campanya "Xiula per la Independència" : Xiula per la llengua, xiula per la llibertat, xiula per les seleccions, xiula contra el robatori, xiula pel nou Estat Català Independent. I ho relata un diari espanyol sense rebaixar-ne el sentit, no pas com els diaris catalans que ni ho esmenten.
2 - En aquest article "El Mundo" també dibuixa l'actitud mesella de la Plataforma Pro Seleccions Nacionals Catalanes intentant demostrar davant el seu amo espanyol que ells no són els culpables d'aquest desgavell de xiulada "nosaltres no hem sigut" diuen literalment els del "nunca jamás, tindrem seleccions nacionals!" Però, malgrat ells intenten demostrar la seva pulcre innocència, els espanyols no se'ls creuen i DENAES, l'associació per la defensa de "la nación española", els tira als tribunals i els interposa una querella contra "Santiago Espot, contra ESSAIT -plataforma de les seleccions basques- i contra ai las! els rucs i covards de la Plataforma de Seleccions Catalanes que tan suport reben dels polítics encaixistes que els donen cobertura, ells que són tan innocents es veu que tot i així fan cara de catalans.
3 - I en el mateixa plana, en un requadre, els del Mundo, hi posen una magnífica perla:
comparen l'actitud de l'Oriol Pujol, perfecte obedient de l'ordre ecspanyol i magnífic representant de la "Covardia i Unió" defensant "al Principe" hereu dels nostres actuals carcellers, tot dient "Ciu rechaza que la afición pite al Príncipe"
i la contraposen a la figura d'una altra mena de català més valent, lluitador i sobretot més lúcid que, lluny de defensar el mini-borbó, l'ataca!
Espot ataca al Rei!
Espot ataca al borbonet!
Espot ataca a l'Aguirre!
Espot ataca al Primo de Rivera!
i Espot ataca a tots els espanyols, al seu himne, a la seva bandera, als seus "carros i genets" -com en aquella escena bíblica de Moisés que aixecant la seva poderosa bara ofega les tropes del Faraó-.
I Espot ho fa al cor de Madrid -com els nord-americans a Tokio el 1942 atacaren al cor del Japó, després de Pearl Harbor- i Espot no tremola!
Espot és l'arquetipus del "Català Valent" en contra de l'Oriol Pujol que és l'arquetipus del català mesell, instal·lat en el seu càrrec pel dit totpoderós del seu pare, no pas per les seves capacitats de defensa dels drets dels catalans!
Una cosa queda ben clara, amb homes com l'Espot obtindrem la llibertat nostra i de la nostra nació! en canvi amb homes com l'Oriol Pujol mai tindrem la Independència!Als catalans ens toca escollir!
Visqui el proper i nou estat català independent dins d'Europa!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de SCI, membre de ple dret de l'ANC.
22 de maig 2012
Santiago Espot: "Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català"
smolins9 |
dilluns, 21 de maig de 2012 | 23:28h
Nacio Digital | Actualitzat el 21/05/2012 a les 23:10h
La fidelitat de Pep Guardiola
L'entrenador del FC Barcelona ha rebut el premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística 2012
Santiago
Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en
l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa "Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
21 de maig 2012
Santiago Espot: "Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català"
Nacio Digital | Actualitzat el 21/05/2012 a les 23:10h
La fidelitat de Pep Guardiola
L'entrenador del FC Barcelona ha rebut el premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística 2012
Santiago
Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en
l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa
"Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
"Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
10 de maig 2012
Santiago Espot: Hem d'assumir el conflicte !
Aprofitem la convulsió
Històricament, els grans canvis
sempre acostumen a produir-se en moments de gran convulsió política. Són
aquells instants on aquelles estructures que semblaven inamovibles
esdevenen vulnerables. Una altra característica d’aquestes situacions és
la gran rapidesa amb les que es produeixen, gairebé de la nit al dia.
Llavors, és quan aquells que persegueixen capgirar els esdeveniments
tenen la seva gran oportunitat, sempre i quan tinguin la perspicàcia per
veure-les i l’audàcia per encarar-les. És per això que ara
Catalunya comença a tenir al davant una altra oportunitats per capgirar
la seva història i esdevenir una nació independent.
Sens dubte la crisi econòmica embolcalla la política catalana, i cada vegada són més els que veuen que una Catalunya sense la rapinya que practica Espanya amb nosaltres no estaria en la situació actual. La protesta davant aquesta ignomínia anomenada oficialment “espoli fiscal” ha començat a materialitzar-se en la campanya contra els peatges sota el nom de #novullpagar. Aquest, a més, és un atac directe a la línia de flotació del poder financer de Catalunya (la Caixa és el màxim accionista d’Abertis) que col·labora passivament amb Espanya a perpetuar el robatori contra nosaltres. Quan un poble desafia obertament a la seva oligarquia tot és possible.
Tant o més tocat que el poder econòmic ho està el polític. Fixem-nos sinó com a quedat la màxima autoritat de l’estat desprès de la seva aventura africana. Tota aquella llefiscosa publicitat de la classe política i periodística adreçada a propagar les grans virtuts d’estadista de Joan Carles I s’ha demostrat una barroera enganyifa. Ara ha quedat clar que el cap de l’estat és un penques, exactament igual que tots els de la seva nissaga. La monarquia, esquitxada per tota mena d’afers tèrbols, és troba a la corda fluixa.
Mentrestant, el govern espanyol del PP accentua la seva política colonial amb Catalunya i el govern Mas cada dia es veu amb menys marge de maniobra. Rajoy i els seus han deixat enrere qualsevol acte de contemporització amb els catalans perquè tenen tota l’opinió pública espanyola delerosa d’acabar amb el miniautogovern de la Generalitat. Davant d’aquesta ofensiva CiU continua amb la seva tàctica d’equip de tercera regional basada en llençar periòdicament missatges suposadament independentistes que ningú es creu, ni a Madrid ni a Barcelona. Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poder perquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya.
Tot plegat fa que es respiri un clima col·lectiu d’afartament d’una situació que tothom sap que no es podrà mantenir. És l’hora de nous plantejaments, d’actituds coratjoses i, sobretot, d’escenificar i assumir el conflicte que tenim amb els espanyols. Ja no val amagar més el cap sota l’ala tot dient que això que passa és producte del simple joc parlamentari. Aquí, diem-ho clar, hi ha un conflicte entre nacions. D’una que sempre malda per esclafar l’altra amb els mitjans que té al seu abast. Abans amb canonades i execucions sumaríssimes i ara a cop de sentències judicials.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Sens dubte la crisi econòmica embolcalla la política catalana, i cada vegada són més els que veuen que una Catalunya sense la rapinya que practica Espanya amb nosaltres no estaria en la situació actual. La protesta davant aquesta ignomínia anomenada oficialment “espoli fiscal” ha començat a materialitzar-se en la campanya contra els peatges sota el nom de #novullpagar. Aquest, a més, és un atac directe a la línia de flotació del poder financer de Catalunya (la Caixa és el màxim accionista d’Abertis) que col·labora passivament amb Espanya a perpetuar el robatori contra nosaltres. Quan un poble desafia obertament a la seva oligarquia tot és possible.
Tant o més tocat que el poder econòmic ho està el polític. Fixem-nos sinó com a quedat la màxima autoritat de l’estat desprès de la seva aventura africana. Tota aquella llefiscosa publicitat de la classe política i periodística adreçada a propagar les grans virtuts d’estadista de Joan Carles I s’ha demostrat una barroera enganyifa. Ara ha quedat clar que el cap de l’estat és un penques, exactament igual que tots els de la seva nissaga. La monarquia, esquitxada per tota mena d’afers tèrbols, és troba a la corda fluixa.
Mentrestant, el govern espanyol del PP accentua la seva política colonial amb Catalunya i el govern Mas cada dia es veu amb menys marge de maniobra. Rajoy i els seus han deixat enrere qualsevol acte de contemporització amb els catalans perquè tenen tota l’opinió pública espanyola delerosa d’acabar amb el miniautogovern de la Generalitat. Davant d’aquesta ofensiva CiU continua amb la seva tàctica d’equip de tercera regional basada en llençar periòdicament missatges suposadament independentistes que ningú es creu, ni a Madrid ni a Barcelona. Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poder perquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya.
Tot plegat fa que es respiri un clima col·lectiu d’afartament d’una situació que tothom sap que no es podrà mantenir. És l’hora de nous plantejaments, d’actituds coratjoses i, sobretot, d’escenificar i assumir el conflicte que tenim amb els espanyols. Ja no val amagar més el cap sota l’ala tot dient que això que passa és producte del simple joc parlamentari. Aquí, diem-ho clar, hi ha un conflicte entre nacions. D’una que sempre malda per esclafar l’altra amb els mitjans que té al seu abast. Abans amb canonades i execucions sumaríssimes i ara a cop de sentències judicials.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Les pensions les pagarà Catalunya i més ben pagades i amb més garanties!
Salvador Cot | Actualitzat el 09/05/2012 a les 23:59h
La Brunete social
Ahir Alícia Sánchez-Camacho va amenaçar als pensionistes catalans.
La presidenta del PP català es va referir, amb tota la mala fe
possible, a la hipòtesi de què Espanya prengués represàlies contra la
societat catalana i tallés els diners que pertoquen a les persones que
han estat cotitzant durant anys, fins tenir dret a la prestació
corresponent de la Seguretat Social. Tot això va passar en seu
parlamentària, davant les càmeres i com a resultat d'un guió prèviament
planificat.
Espanya és un estat que és capaç d'amenaçar els propis pensionistes. Una -aparent- democràcia que, segons Sánchez-Camacho, no tindria escrúpols a l'hora de robar els diners que han recaptat dels treballadors d'aquest país i -és de suposar- defensar aquesta estafa per la força.
De moment, els dos grans arguments contra un procés d'emancipació política de Catalunya que ha exposat el PP són aquest robatori als ancians, vídues i discapacitats i, d'altra banda, una represàlia d'estat que, segons ells, impediria que els catalans continuessin essent ciutadans de la Unió Europea. Dels anuncis de boicot comercial s'encarrega la seva claca mediàtica. La Brunete s'ha fet social, per esdevenir més cuirassada.
Mai no havia estat tot tan clar, tan arrenglerat. El conflicte entra en fase avançada.
Espanya és un estat que és capaç d'amenaçar els propis pensionistes. Una -aparent- democràcia que, segons Sánchez-Camacho, no tindria escrúpols a l'hora de robar els diners que han recaptat dels treballadors d'aquest país i -és de suposar- defensar aquesta estafa per la força.
De moment, els dos grans arguments contra un procés d'emancipació política de Catalunya que ha exposat el PP són aquest robatori als ancians, vídues i discapacitats i, d'altra banda, una represàlia d'estat que, segons ells, impediria que els catalans continuessin essent ciutadans de la Unió Europea. Dels anuncis de boicot comercial s'encarrega la seva claca mediàtica. La Brunete s'ha fet social, per esdevenir més cuirassada.
Mai no havia estat tot tan clar, tan arrenglerat. El conflicte entra en fase avançada.
COMENTARIS
no importa massa
no importa massa, 10/05/2012 a les 13:43
El
sistema de pensions es cobreix amb el que els treballadors paguen a dia
d'avui no pas amb el que van pagar al passat com ens volen fer
creure.El fet de que paguessis en el passat comporta que tinguis uns
drets sobre els pagaments d'avui. Si Catalunya recapta completament les
pensions avui i fes una estimació del que la gent va pagar li permetria
pagar-les ella mateixa. Tot i que és cert que l'estat Espanyol compta
amb un fons de rescat de pensions, però aquest fons nomes pot cobrir les
coningències de molts pocs exercicis.
+2
-0
Judas Priest., 10/05/2012 a les 22:09
Aquesta
guerra la guanyarem i l´Alícia, un cop Catalunya sigui independent, la
ficarem a treballar de dona de fer feines del Parlament de la Catalunya
independent.
+3
-0
Anònim, 10/05/2012 a les 20:51
Dels 140 millons d’€ recaptats en impostos a Catalunya per a fins socials, el 91% es van quedar a espanya.
Els estudiants catalans representen el 16% del total d’espanya, però reben menys del 9% de les beques.
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
Som una colònia, som un poble explotat o ens alliberem o ens enfonsaran a la misèria.
.
Els estudiants catalans representen el 16% del total d’espanya, però reben menys del 9% de les beques.
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
Som una colònia, som un poble explotat o ens alliberem o ens enfonsaran a la misèria.
.
+4
-1
Pep - Rubí, 10/05/2012 a les 20:07
Com
diu la cantarella ejpanyola : la seva bankia fent fallida ; els
argentins se'ls pixen al cara, els bolivians idem ; ara van a per
movistar i la banca ejpañola a llatino-amèrica ; els prohibeixen
exportar Kamón ibérico... el NyTimes carrega avui contra el florentinu i
la seva ACS dient que té un deute descontrolat i que és un perill
públic d'home...
Ejpanya s'enfonsa a marxes forçades i sinó fotem el camp aviat els plats trencats ens el faran pagar a nosaltres...per variar !
Ejpanya s'enfonsa a marxes forçades i sinó fotem el camp aviat els plats trencats ens el faran pagar a nosaltres...per variar !
+1
-5
Anònim, 10/05/2012 a les 19:34
Catalunya et necessitaaaa! Lluita contra l'estat espanyol!!
JOC MILITAR POLITIC ECONOMIC.
TOTALMENT GRATUIT.
http://www.erepublik.com/en/referrer/fourfantastic
JOC MILITAR POLITIC ECONOMIC.
TOTALMENT GRATUIT.
http://www.erepublik.com/en/referrer/fourfantastic
+3
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 19:32
Es que encara estem en proces d´escalfament , pero si la cosa arriba a anar de debo , Espanya possara tota la carn a la graella
I en una lluita frontal amb Espanya ens fara falta molta força i com deia l´altre dia Xevi Xirgo , quan esclati el conflicte : LA Caixa , Mango , Titan , Almirall , Banc de Sabadell etc amb qui es posicionaran ? i UGT i CCOO de Catalunya amb qui es posicionaran ? i els col.legis profesionals ? i els sindicats de funcionaris ? etc etc
I el PP i Cs ja sabem el que faran , pero que fara el PSC-PSOE ? i que fara IC-IU ?
I en una lluita frontal amb Espanya ens fara falta molta força i com deia l´altre dia Xevi Xirgo , quan esclati el conflicte : LA Caixa , Mango , Titan , Almirall , Banc de Sabadell etc amb qui es posicionaran ? i UGT i CCOO de Catalunya amb qui es posicionaran ? i els col.legis profesionals ? i els sindicats de funcionaris ? etc etc
I el PP i Cs ja sabem el que faran , pero que fara el PSC-PSOE ? i que fara IC-IU ?
+4
-1
oriol pratginestós, 10/05/2012 a les 18:39
Primer
t´ignoren , després s´en riuen , després t´ataquen i finalment
guanyes,... senyor@s els espanyols han passat a l´atac,... cada cop
estem més a prop de la victòria i de la nostra llibertat com a Nació ,
res ens aturarà , ja poden bramar el que vulguin,... si restem ferms
davant l´embat espanyol no hi haurà volta de full .. Endavant Catalans
!!!!
+6
-1
Tot sera controlat, 10/05/2012 a les 17:55
L'independència
política de Catalunya sera com un divorci, hauran d'intervindra jutjes i
àrbitres internacionals per fer el seguiment correcte i les
reparticions justes i per fer les reparticions proporcionals i justes
que haguin fet els catalans
+15
-5
INDEPENDENCIA DE CATALUNYA YA, 10/05/2012 a les 16:24
La
aparición en el Parlament de un avanzadilla neofalangista o, más bien,
neofascista de aroma mussoliniano. Me refiero al grupo Ciudadanos. A él
han ido a parar un puñado de votos neofalangistas de las filas del PSC
(por algo este grupo fue apadrinado por Rosa Díaz, joseantoniana de pro
en el Partido Socialista de Euskadi). Su financiación ha sido claramente
españolista, para paliar el anunciado descenso del PP, y el apoyo mayor
le ha venido de la prensa nazionalespañolista de Madrid y Barcelona.
¿Por qué le llamamos neofascista? Veamos. Se define por la negativa: no son, dicen ellos, ni de derechas, ni de izquierdas, ni de centro y ni siquiera son un partido (odian los partidos): todo esto forma parte del viejo discurso franquista y fascista de toda la vida.
Su ideólogo: Arcadio Espada, una especie de patética caricatura a lo payaso de Josep Plá, admira lo peor del clásico catalán, su fascinación por Mussolini y el fascismo italiano. Y toma como guía, el primer intento que, después de la II Guerra Mundial, se hizo en Italia por reconstruir un movimiento de masas de corte fascista, el llamado movimiento de L´uomo qualcunque (el hombre de la calle, el ciudadano sin mas) que se presentó como un no-partido (como el grupo Ciudadanos), no perteneciente ni a la izquierda , ni a la derecha, ni al centro (también como Ciudadanos). En Italia, este primer resurgimiento fascista fracasó ya que los fascistas más listo cambiaron rápidamente su camisa negra por la blanca de la Democracia Cristiana, apoyada por los EEUU. En España, los franquistas se sucedieron a sí mismos en el PP y ahora Ciudadanos viene a reforzarlos y a remozarlos con los arrepentidos de turno (Arcadio perteneció al PSUC) en una nación, Cataluña, en la que su presencia social es más bien escasa.
Arcadio Espada no sólo es un plagiario de J. Plá, tampoco tienen ideas propias en lo político y ha de inspirarse en rancios movimientos fascistas para ofrecernos algo que para cualquier conocedor de la historia huele a podrido a kilómetros de distancia.
¿Por qué le llamamos neofascista? Veamos. Se define por la negativa: no son, dicen ellos, ni de derechas, ni de izquierdas, ni de centro y ni siquiera son un partido (odian los partidos): todo esto forma parte del viejo discurso franquista y fascista de toda la vida.
Su ideólogo: Arcadio Espada, una especie de patética caricatura a lo payaso de Josep Plá, admira lo peor del clásico catalán, su fascinación por Mussolini y el fascismo italiano. Y toma como guía, el primer intento que, después de la II Guerra Mundial, se hizo en Italia por reconstruir un movimiento de masas de corte fascista, el llamado movimiento de L´uomo qualcunque (el hombre de la calle, el ciudadano sin mas) que se presentó como un no-partido (como el grupo Ciudadanos), no perteneciente ni a la izquierda , ni a la derecha, ni al centro (también como Ciudadanos). En Italia, este primer resurgimiento fascista fracasó ya que los fascistas más listo cambiaron rápidamente su camisa negra por la blanca de la Democracia Cristiana, apoyada por los EEUU. En España, los franquistas se sucedieron a sí mismos en el PP y ahora Ciudadanos viene a reforzarlos y a remozarlos con los arrepentidos de turno (Arcadio perteneció al PSUC) en una nación, Cataluña, en la que su presencia social es más bien escasa.
Arcadio Espada no sólo es un plagiario de J. Plá, tampoco tienen ideas propias en lo político y ha de inspirarse en rancios movimientos fascistas para ofrecernos algo que para cualquier conocedor de la historia huele a podrido a kilómetros de distancia.
+5
-2
Anònim, 10/05/2012 a les 16:03
Igual que Iran ès Persia,
Gran Bretanya ès Anglaterra.
També se pot dir que França ès París.
I que Espanya ès Madrid, article 5 de la
constitució castellana.
També ès una qüestió de les llengües, per exemple l'anglès té els mots "Catalan", "Catalonia" i "Catalonian,
però el castellà no té el mot "catalonés" (natural de Catalunya).
En anglès ès quasi desconeguda "Castile" i per aquesta
gent se ha de presentar així, igual que Escòcia se vol separar de Gran Bretanya, donant a entendre que Gran Bretanya ès Anglaterra, Escòcia i Gales, així se ha de donar entendre que "Spain" ès Portugal, Castile, Galicia,
Two Andalusies, Basque Country, Catalonia.
De aquesta manera comprendran, els anglosaxons, els qui
manen, que Portugal, Andorra, Gibraltar són "Spanish" o "Spaniard" també.
Gran Bretanya ès Anglaterra.
També se pot dir que França ès París.
I que Espanya ès Madrid, article 5 de la
constitució castellana.
També ès una qüestió de les llengües, per exemple l'anglès té els mots "Catalan", "Catalonia" i "Catalonian,
però el castellà no té el mot "catalonés" (natural de Catalunya).
En anglès ès quasi desconeguda "Castile" i per aquesta
gent se ha de presentar així, igual que Escòcia se vol separar de Gran Bretanya, donant a entendre que Gran Bretanya ès Anglaterra, Escòcia i Gales, així se ha de donar entendre que "Spain" ès Portugal, Castile, Galicia,
Two Andalusies, Basque Country, Catalonia.
De aquesta manera comprendran, els anglosaxons, els qui
manen, que Portugal, Andorra, Gibraltar són "Spanish" o "Spaniard" també.
+13
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 15:30
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/05/espanya_estat_toxic_84563.php
"Sovint els catalans ens refugiem en la idea que tenim un Estat en contra i, mira, la vida ens ha fet així. Seria massa senzill; el que tenim és un Estat tòxic"
+21
-1
Montserrat, 10/05/2012 a les 15:22
Amenaces: tipic dels espanyols...no hi poden fer més..`´es la seva naturalesa.
No `perdem més temps....UNITAT de tots els catalans per fer camí cap a la independencia
No `perdem més temps....UNITAT de tots els catalans per fer camí cap a la independencia
+9
-1
JVC, 10/05/2012 a les 14:59
Següent baixador : Cs i lerrouxistes a l'abocador ! ¡ Siguiente apeadero : Cs y lerrouxistas , al vertedero !
Jordi Valls ( Peus Ploms), 01/05/2012 a les 19:18
El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquesta cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida
Jordi Valls ( Peus Ploms), 01/05/2012 a les 19:18
El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquesta cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida
+18
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 14:41
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
"El cas de Catalunya és una injustícia social col·lectiva. No és l'explotació d'una classe social per una altra classe: és l'explotació d'un poble per un altre poble. L'obrer català és doblement explotat: ho és per l'amo d'ací i ho és per l'amo d'allà, l'estat espanyol que, a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos. Així com hi ha classes explotadores i classes explotades, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats". (Josep Armengou)
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
"El cas de Catalunya és una injustícia social col·lectiva. No és l'explotació d'una classe social per una altra classe: és l'explotació d'un poble per un altre poble. L'obrer català és doblement explotat: ho és per l'amo d'ací i ho és per l'amo d'allà, l'estat espanyol que, a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos. Així com hi ha classes explotadores i classes explotades, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats". (Josep Armengou)
+10
-1
Sawyer, 10/05/2012 a les 14:39
Si
el govern espanyol deixés de pagar les pensions en represàlia, molts
ciutadans donarien les culpes a la Generalitat i crearia divisions. Cal
pensar que tot i que la insubmissió la segueixi molta gent, la majoria
de ciutadans i empreses seguirien pagant els impostos a Espanya per
convicció o per por. La Generalitat ha de preveure això, perquè no
disposarà, en principi, dels diners de tots els catalans. La Generalitat
hauria de pagar una part de les pensions i dir que com més gent pagui a
Catalunya, més gran podrà ser la pensió.
+12
-1
Anta Viana, 10/05/2012 a les 14:23
A
Casa nostra la Brunete no és, malauradament, només Alicia i el seu PP.
sinó que ho són tots els partits, sindicats, mitjans de "manipulació",
bancs i totes les entitats que tenen la seu i els amos a Madrid. Si bé,
és veritat que el PP i Ciudadanos són la punta de llança que fan servir
contra nosaltres, però, no per això, són més malèfics que la resta.
+9
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 14:10
Els
espanyols no tenen arguments. Són violents per naturalesa i només saben
amenaçar i imposar. La Camacho és una diva revifada i utilitzada per
l'estat pepero mentre li sigui útil. Després, puntada al cul i a cagar a
la via. Espanya paga així els serveis dels col·laboracionsites com
aquesta dona. Per molt que dugui cognoms espanyols, als ulls messetaris
és catalana.
+11
-1
LA BRUN-ETA ESPANYOLA, 10/05/2012 a les 14:09
LA
BRUN-ETA ESPANYOLA , MÉS AVIAT BRUTEJA, LA BRUTESCA, ESTPA NERVIOSA
PERQUÈ COMENCEN A REACCIONAR TAMBÉ ELS VALENCIANS SOBRE EL SEU ESPÒLI,
DESCARAT. FALTA LA REGNA DE MAJORQUES... I POC A POC , EL TELÓ D'ACER
ESPANYOLOT ES FONDRÀ COM UNA PARET DE SORRA I SENSE FONAMENTS...
+14
-1
Fedor, 10/05/2012 a les 14:04
Quina
dona tan repugnant que és la Caracavall. Només per aquesta amença el
seu partit l'hauria de fotre fora. Només li caldria dir que no pagaran
la pensió a ningú que no tingui el carnet del PP.
+13
-1
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
