Molts catalans, visualitzats en el Poble menut de Catalunya que fou present a la Gran Manifestació de l'11 de setembre d'enguany, la més gran manifestació de la història de Catalunya -dos milions de catalans-, estan molt inquiets i frustrats per com s'estant desenvolupant els esdeveniments que depenen dels partits polítics catalans actuals -no parlo dels partits dels invasors i colonitzadors-.

Pe una banda Ciu que sembla el "Dragon Khan" del Dret a decidir i de l'estat propi que segons ells, no ho oblidem, no signifiquen INDEPENDÈNCIA. Encara tenen la disposició de barrejar una consulta expressament no vinculant amb una possible rehabilitació de solucions autonòmiques dependents de l'enemiga Espanya. Apliquen en el seu programa solucions pel 2020 malaltisses per naturalesa, "mal llarg, parent de la mort" i supeditades a majories absolutes. Tot plegat un "Dragon Khan", que tan havien criticat, aplicat a la tasca d'alliberament de Catalunya. Una autèntica vergonya!

I per l'altra banda uns partits independentistes incapaços d'unir-se amb dignitat, amb la mateixa dignitat amb la qual s'ha unit el sempre Poble Menut català des d'aquell també fatídic 11S del 1714. També és això una vergonya!

D'amagat es juguen a daus la nostra sobirania i contínuament volen donar-nos garsa per perdiu i això no pot ser, no ho hem de permetre.

Aquest ha de ser el nostre posicionament sobre les eleccions, sobre els pactes postelectorals, sobre la declaració unilateral d’independència,  sobre el referèndum d’autodeterminació, sobre el procés constituent i sobre la Proclamació de la Independència. Sobre la nostra col·laboració amb Europa, però servant la plena sobirania; podem, naturalment, negociar com compartir-la, però, també naturalment, si mai sortim d’Europa recuperem els nivells de sobirania compartits.
També és el nostre posicionament sobre la necessària Regeneració política absoluta i total, dictaminant els mecanismes legals que la procurin i facilitin.

S’ha convertit Mas a l’independentisme, això no ho puc dir a segons qui, però suposem que s’hagués convertit a l’independentisme la situació de Mas avui és interessada i mítica,  interessada perquè en un moment en que la seva popularitat estava sota mínims, degut a les retallades i al fracàs ja anunciat i estrepitós de la seva aposta pel Pacte Fiscal, agafant-se a la proposta del Referèndum d’autodeterminació ha esdevingut de cop i volta un heroi. Sabrà Artur Mas ser fidel a l'anhel del seu Poble tal com va ser fidel Thomas Becquet a la seva església i al seu Déu?

S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena? S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament?  O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel.

A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien. O sigui que permetrem que capitanegin aquest procés els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món! Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar si o si el seu país a la Independència. I ara hi creuen per interès electoral.

Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.

Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera! A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits actuals sota lleis espanyoles sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció