La meva interpretació és la següent. CiU va decidir fer un gest sobiranista però sense espantar massa els electors; la paraula "independència" encara podia ser considerada massa "radical" per certs votants, i a més, sembla que els hi donessin la raó als de ERC, que són els que fa anys que la usen sense vergonya. La frase "Estat Propi" inclou la possibilitat d'una Espanya confederal o federal, a l'estil nord-americà (d'aquí ve la comparació amb Massachusetts), sense que Catalunya hagi de passar necessàriament per la independència. Unió no suporta la paraula independència i sempre ha proposat la via confederal (tot i que en realitat és una via federal, i.e., sense sortir d'Espanya; per confederar-se primer s'ha de ser independent, com a la UE). L'altra opció és una Catalunya independent dins d'una Europa confederal, o una Catalunya amb certes competències sorgides de la Europa Confederal però sense deixar de formar part de l'estat espanyol. En resum, el més pur estil de CiU: la ambigüitat.
Jo, personalment, no els critico. Ja han fet molt fent aquest gir sobiranista. Ens permet comptar-los com a independentistes, de moment, fins que s'hagin de mullar del tot. Aleshores caldrà especificar quin tipus d'estat propi volen: dependent d'Espanya o totalment independent. Potser aleshores vindrà la escissió entre unió i Convergència.  

L'expressió estat propi, fa deu anys, l'havíem fet servir també des de Catalunya Acció, en el mateix llibre de Santiago Espot en català "Discursos a la nació" així hi consta. De cara a la traducció a altres idiomes està clar que no és una expressió gens encertada.

El problema greu, però, es va generar quan, l'endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d'aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l'ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi's aquell patètic i ridícul "Seleccions Supra autonòmiques" del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera "estat propi" era sinònim d'independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.

Des d'aleshores i més d'una vegada des de CD i des CIU s'ha refermat aquest convenciment de que "estat propi" no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells "Estat propi" no és pas el mateix que "Estat independent". O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l'ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l'objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l'actual President Escocès Àlex Salmond.

Actualment i des de fa temps l'Estat Català Independent és l'objectiu i casus belli de l'Independentisme convençut, treballador i combatent.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l'ANC.
                  

ja ho va advertit fa temps.
Vaja qualsevol que sàpia un poc de llengües.
Jefferson, Franklin, Handcok, Adams o Lafayette, lingüísticament no feien tant de giravolts.
Una salutació Liz.