30 de juny 2012
Catalunya dins Europa "Sí" però amb la llibertat de sortir-ne!
Sortim d'Espanya ràpidament abans no sigui altra volta massa tard!
Unim-nos tots amb el consens de que ens cal un Estat Català Independent! "Sense subterfugis!" com escrivia fa poc Salvador Cardús, només que ell ho deia amb un sentit equivocat.
Que ningú es cregui que l'"estat propi" desvirtuat de Ciu i per Ciu té res a veure amb el que ha de ser plenament Catalunya:
El nou Estat Català Independent dins la Unió Europea.
Que quedi clar, també, que el primer principi de la llibertat és la mateixa llibertat, i parlant de països com de persones es basa en que d'allà on entris en puguis sortir!
Així doncs fem bé i retolem bé les carreteres almenys quan esdevinguem independents.
Així doncs ... Catalunya Estat Lliure dins de la UE amb la llibertat de sortir-ne si li cal!
Salvador Molins (BIC-Catalunya Acció - BxI - ANC)
Unim-nos tots amb el consens de que ens cal un Estat Català Independent! "Sense subterfugis!" com escrivia fa poc Salvador Cardús, només que ell ho deia amb un sentit equivocat.
Que ningú es cregui que l'"estat propi" desvirtuat de Ciu i per Ciu té res a veure amb el que ha de ser plenament Catalunya:
El nou Estat Català Independent dins la Unió Europea.
Que quedi clar, també, que el primer principi de la llibertat és la mateixa llibertat, i parlant de països com de persones es basa en que d'allà on entris en puguis sortir!
Així doncs fem bé i retolem bé les carreteres almenys quan esdevinguem independents.
Així doncs ... Catalunya Estat Lliure dins de la UE amb la llibertat de sortir-ne si li cal!
Salvador Molins (BIC-Catalunya Acció - BxI - ANC)
26 de juny 2012
"Caldrà veure si el clam del poble és escoltat al Palau de la Generalitat!"
També La Patum de Berga va cridar Independència el Dijous de Corpus al
vespre, el divendres a la tarda -la jovenalla de la Patum infantil- i el
diumenge al vespre. A més la Plaça de Sant Pere -segles enrere, Plaça
Cremada- va estar engalanada tots els dies amb multitud d'estelades i
senyeres de l'Assemblea Nacional Catalana.
Hem de sotraguejar la classe política i les institucions polítiques
catalanes actuals, la moguda independentista del nostre poble -la nostra
moguda- ha de ser com un vent i un foc que tot ho arrossega i ho
purifica!
Que ningú pugui frenar aquest vent ... que ningú pugui apagar aquest foc!
Que AQUESTA MOGUDA ENS SOBREPASSI A TOTS !!!
Salvador Molins, Berga
-----------------
toni luesma gari ha escrit:
> CRÒNICA · POLÍTICA CATALANA
> ELS TRES PALAUS CRIDEN INDEPENDèNCIA.
> QUIN SERà EL SEGüENT?
Fa pocs dies s'han succeït uns fets que fins fa poc temps serien
excepcionals però que ja comencen a ser normals. Es tracta de
concentracions de tipus cultural i esportiu, no pas polític, que acaben
amb la pràctica totalitat del públic cridant "Independència" a una sola
veu. Casualitat? Tendència?
En pocs dies "Tres Palaus" representatius de la societat catalana han marcat el camí.
El divendres 8 de juny en el concert de les "Les nostres cançons contra
la Sida" va ser al Palau Sant Jordi. Tal i com es pot veure en aquest
vídeo:
http://www.youtube.com/
després de la vibrant actuació de Llach, Guardiola i Pérez Cruz
interpretant "Ara mateix" de Martí i Pol, el Palau en ple va esclatar:
"Independència".
El dijous següent va ser el torn del Palau de la Música en l'acte
més seriós d'Òmnium, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Després
del cant dels Segadors interpretat pel públic i l'escolania de
Montserrat que homenatjava el pare Massot, tot el Palau va cridar
"Independència". Habitual en un acte d'Òmnium... ? No! En actes polítics
d'Òmnium ja havia passat però mai abans en la solemnitat del lliurament
del Premi d'Honor.
Caldrà veure si el clam del poble és escoltat en el Palau més important del país: el de la Generalitat"
Finalment el Palau Blaugrana, a la final de la Lliga Endesa de bàsquet
el 16 de juny. En acabar el partit, tot el Palau Blaugrana sencer, no
només la grada jove, va retronar "Independència".
No era un
partit de la selecció catalana, on ja és normal fer-ho, sinó un partit
del Barça i retransmès per Televisión Española en directe.
Són tres palaus importants per Catalunya,
ara caldrà veure si el clam del poble
és escoltat en el Palau més important del país:
el de la Generalitat.
Toni Luesma Gari
També La Patum de Berga va cridar Independència el Dijous de Corpus al vespre, el divendres a la tarda -la jovenalla de la Patum infantil- i el diumenge al vespre. A més la Plaça de Sant Pere -segles enrere, Plaça Cremada- va estar engalanada tots els dies amb multitud d'estelades i senyeres de l'Assemblea Nacional Catalana.
Hem de sotraguejar la classe política i les institucions polítiques catalanes actuals, la moguda independentista del nostre poble -la nostra moguda- ha de ser com un vent i un foc que tot ho arrossega i ho purifica!
Que ningú pugui frenar aquest vent ... que ningú pugui apagar aquest foc!
Que AQUESTA MOGUDA ENS SOBREPASSI A TOTS !!!
Salvador Molins, Berga
-----------------
toni luesma gari
> CRÒNICA · POLÍTICA CATALANA
> ELS TRES PALAUS CRIDEN INDEPENDèNCIA.
> QUIN SERà EL SEGüENT?
Fa pocs dies s'han succeït uns fets que fins fa poc temps serien excepcionals però que ja comencen a ser normals. Es tracta de concentracions de tipus cultural i esportiu, no pas polític, que acaben amb la pràctica totalitat del públic cridant "Independència" a una sola veu. Casualitat? Tendència?
En pocs dies "Tres Palaus" representatius de la societat catalana han marcat el camí.
El divendres 8 de juny en el concert de les "Les nostres cançons contra la Sida" va ser al Palau Sant Jordi. Tal i com es pot veure en aquest vídeo:
http://www.youtube.com/
després de la vibrant actuació de Llach, Guardiola i Pérez Cruz interpretant "Ara mateix" de Martí i Pol, el Palau en ple va esclatar: "Independència".
El dijous següent va ser el torn del Palau de la Música en l'acte
més seriós d'Òmnium, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Després del cant dels Segadors interpretat pel públic i l'escolania de Montserrat que homenatjava el pare Massot, tot el Palau va cridar "Independència". Habitual en un acte d'Òmnium... ? No! En actes polítics d'Òmnium ja havia passat però mai abans en la solemnitat del lliurament del Premi d'Honor.
Caldrà veure si el clam del poble és escoltat en el Palau més important del país: el de la Generalitat"
Finalment el Palau Blaugrana, a la final de la Lliga Endesa de bàsquet el 16 de juny. En acabar el partit, tot el Palau Blaugrana sencer, no només la grada jove, va retronar "Independència".
No era un partit de la selecció catalana, on ja és normal fer-ho, sinó un partit del Barça i retransmès per Televisión Española en directe.
Són tres palaus importants per Catalunya,
ara caldrà veure si el clam del poble
és escoltat en el Palau més important del país:
el de la Generalitat.
Toni Luesma Gari
23 de juny 2012
Posar l'estelada al balcó ...
Posar la bandera al balcó
és la resposta del poble català a la
Manifestació del 10 de juliol del 2010 i a totes les manifestacions
per la Independència de Catalunya.
«No la traurem fins
que assolim la Independència!»
Posar la bandera al balcó
vol dir
Preparem-nos i disposem-nos
per l’hora urgent de la plenitud
de la Nació Catalana.
Prou de submissió a un estat que és aliè
als nostres interessos.
Prou de dependència i de colonització.
Prou de fer de subalterns. (Broggi dixit)
Posar la bandera al balcó
vol dir
INDEPENDÈNCIA JA!
sabent que la nostra llibertat nacional només depèn
de la nostra determinació i dels nostres vots.
No podem votar qui vol entretenir de nou
amb un Pacte Fiscal -pèrdua de temps i abocat
a la misèria de les engrunes i de la supeditació-.
Posar la bandera al balcó
vol dir:
«sols de mi -de nosaltres- depèn que la nostra nació
sigui plena i lliure».
Fem entre tots que la tasca d’alliberament que ens ocupa sigui
com un foc que encengui els cors
i com un vent que tot ho netegi,
tot ho arrossegui,
tot ho empenyi en aquesta hora urgent i frisada
en la que hem d’emprendre, dia a dia i moment a moment
l’anclatge i la construcció
del Nou Estat Català Independent.
-------------
Salvador Molins, BIC-Catalunya Acció, ANC, SCI.
Gran Manifestació 11 setembre 2012. (English)
El dia 11 de setembre del 2012, els
ciutadans d'aquest país sortim al carrer i omplim el Passeig de Gràcia
de Barcelona per dir ben fort, que si volem, podem. Ningú no ens pot
aturar si nosaltres no ens aturem. on 11 September 2012, the citizens of
this country go out and fill the Passeig de Gracia to say loudly that
if we want, we can. No one can stop us if we do not stop.
------------------
MISSATGE DE SANT JOAN 2012
Estimats compatriotes,
Com
cada any des del 1966 us arriba de la Catalunya del Nord la Flama per a
encendre els Focs i il·luminar aquesta nit de solstici d’estiu, que
festegem des de fa mil·lennis com tants altres pobles europeus.
Del
paganisme al cristianisme hem mantingut l’essència del ritu; celebrem
el poder regenerador de la natura, del foc, de l’aigua; expressem la fe
en una vida nova, que simbolitza sant Joan Baptista, patró d’Alacant,
Ciutadella i Perpinyà.
Aquesta
flama carregada d’esperança va ser promoguda a partir del 1966 per
catalans del Nord com a símbol d’unió dels Països Catalans. És una eina
de conscienciació i de reconstrucció nacional.
És
la flama de la memòria conjunta que arrela al Canigó, la nostra
muntanya sagrada, a l’encop bressol de Catalunya, de la nostra dinastia,
de l’art romànic, del pensament assembleari promogut fa mil anys per
l’abat Oliba en les assemblees de Pau i Treva. Hi poem els nostres
ideals.
És
la flama de la fidelitat a tots els defensors de la Terra. D’ençà del
1964 crema tot l’any al Castellet a Perpinyà, en recordança dels
patriotes que hi foren torturats per haver lluitat contra l’annexió
francesa i la mutilació de Catalunya al segle XVII.
És
la flama del coratge per combatre la passivitat, l'autoengany, per no
cedir un cop més a promeses mentideres. Siguem per fi amos de nosaltres
mateixos!
Que
aquesta nit solidària de sant Joan, nit de pau, alegria i germanor
sigui una nit de compromís col·lectiu de Salses a Guardamar, d’Andorra
passant per Fraga a Maó i a l’Alguer.
Amb la flama enterrem la nit,
enterrem la por i construïm l’Estat català. No ens el donaran. L’hem
d’imposar.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca Catalunya!
Daniela Grau (Associació Flama dels Països Catalans)
-------------
Enllaç video:
18 de juny 2012
"Hem d'entendre que ens cal col·laborar!"
L'estaca ...
Si tu tibes per aquí i jo tibo per allà ...
l'estaca caurà!
Ara mateix si tinguéssim els lideratges polítics ben situats, o sigui al capdavant de la Generalitat tot seria més fàcil.
A menys de dos anys vista tenim una nova ocasió en les eleccions al Parlament Català. El 31 de desembre del 2012 els caps dels partits independentistes catalans haurien de segellar un pacte per posar-se mans a l'obra aparcant les diferències naturals i lògiques, però hem d'entendre que ens cal col·laborar.
Tenim tres mesos per arribar a l'11 de setembre i tres mesos més para arribar al 31 de desembre d'aquest 2012. Som-hi tots!
Cal marxar, cal trencar, cal esdevenir independents per poder ser interdependents i com deia la Nebreda ahir en un escrit dins d'Europa ara és hora de numerar de nou els diferents actors com els jugadors d'un nou equip de futbol.
Fins i tot l'opinió dels contra independentistes ens ha de servir com a eina per la ruptura i l'èxode polític necessaris.
Catalunya i el món ens necessita i ens esperen:
Sí! ha arribat el moment de dir prou.
Salvador Molins (BIC-CA, ANC, SCI)
11 de juny 2012
'La catàstrofe sense pal·liatius pot ser a la cantonada'
Krugman:
'La catàstrofe sense pal·liatius pot ser a la cantonada'
Considera necessari el rescat, però carrega contra el manteniment de l'austeritat a Europa
L'economista nord-americà reconeix que els bancs espanyols necessitaven un rescat perquè 'Espanya estava clarament a prop d'un bucle de desgràcies'. 'Els governs poden aturar aquests cercles viciosos amb una injecció de capital; en aquest cas, la pròpia solvència del govern d'Espanya era dubtosa, de manera que el capital havia de venir d'un fons europeu més gran'. I afegeix que 'no hi ha res necessàriament dolent en aquest últim rescat -però moltes coses depenen dels detalls'.
En canvi, Krugman alerta que crida l'atenció que mentre els dirigents europeus acordaven aquest rescat 'estaven enviant senyals clars de no tenir cap intenció de canviar la política que ha deixat sense feina a gairebé una quarta part dels treballadors espanyols -i a més de la meitat dels joves'. A més, critica que el Banc Central Europeu es negués fa pocs dies a baixar el tipus d'interès quan l'eurozona s'encamina a una nova recessió i la desocupació no para de créixer.
Krugman denuncia que a Espanya i altres països europeus amb problemes se'ls ha dit que podien recuperar-se amb una combinació d'austeritat fiscal i 'devaluació interna', és a dir, rebaixar salaris. 'Ara ha quedat clar que aquesta estratègia no pot funcionar si no hi ha un creixement sòlid i també una inflació moderada al nucli europeu, principalment a Alemanya', afirma l'economista.
'Si observen tot això tindran una imatge de l'elit política europea sempre disposada a entrar en acció per defensar els bancs però, per la resta, absolutament reticent a admetre que la seva política falla a les persones a qui se suposa que ha de servir l'economia.' I Krugman conclou: 'Caldrà una catàstrofe sense pal·liatius perquè hi hagi una acció política real que vagi més enllà dels rescats bancaris. Però no desesperin: al pas que van les coses, especialment a Europa, la catàstrofe sense pal·liatius pot ser ben a prop.'
Extret de Vilaweb.
10 de juny 2012
Dijous de Corpus de Sang: "Muira el mal govern!"
Tal dia com avui, el 7 de juny de l'any 1640, diada de Corpus Christi...
va tenir lloc a Barcelona un avalot que seria conegut com el Corpus de Sang i que va ser protagonitzat per un grup de segadors en el marc del descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). La diada del Corpus de Sang esdevingué punt inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte duc d'Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659).
[De la Viquipèdia]
...
Alguns ho ignoren, però és notori l'oportunisme dels portuguesos ("no s'hi val, a badar", o "a badar, no s'hi val", que rima amb Portugal: aquesta és, en tot cas, la lliçó de la història), que van aprofitar el sagnant episodi que es vivia a Catalunya, amb les tropes castellanes ocupants ocupades a reprimir la revolta, per declarar la independència respecte de la Corona hispànica (austriacista, llavors, tant se val), i així va néixer la famosa "autonomia que ens cal", que és la de Portugal, i que permet als portuguesos, entre altres coses:
a/ anar pel món amb el cap ben alt.
b/ poder parlar portuguès sense tribunals castellans i sense ciudadanos presumptament cosmopolites i/o populars del país veí que es fiquin pel mig arrogant-se drets d'immisció lingüística en tota la vida social portuguesa, començant per l'escola.
c/ poder-la encertar i poder equivocar-se tot sols.
d/ tenir entrenadors de futbol de primer nivell, presumits i arrogants, que quan van a recollir premis internacionals fan els seus parlaments d'agraïment, orgullosos com paons (sense esmentar mai, per ignorància o no, a quin antecedent històric i a quins protagonistes deuen tant de pit per treure), en la seva llengua, i no com altres entrenadors (com un tal Pep Guardiola, també llorejat) que, tot i usar la seva amb la mateixa dignitat, sembla una raresa que ho facin, perquè sempre es troba pendent d'un fil i d'una espasa (la de la justícia castellana) amenaçant de tallar-lo.
Els Segadors
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
[Per veure la versió antiga original, cliqueu aquí]
___________________________________
[Il·lustració de l'entradeta: el President Lluís Companys en la commemoració del Corpus de sang davant l’estàtua de Pau Claris, a Barcelona, el 7 juny de 1936 o 1937. (Lluís Torrents / Archivo General de la Administración)]
08 de juny 2012
Bruta Colònia!: Escandalosa i vergonyant desproporció entre el lladre Millet i còmplices amagats i l'Andreu i el Ruben.
PER LA LLIBERTAT D’ANDREU I RUBEN
Els
joves Andreu i Ruben van ser detinguts al barri barceloní de Sants el
passat 30 de maig sota l’acusació d’haver participat en els aldarulls
ocorreguts a Barcelona en el marc de la vaga general del 29M. Se'ls va
decretar presó preventiva i encara romanen reclosos a Can Brians.
Andreu té 22 anys, és tortosí i militant des de molt jovenet, de l’organització política juvenil i independentista Maulets. Està vinculat directament a un munt d’entitats reivindicatives i ecologistes de les comarques centrals dels Països Catalans: Casal Panxampla, Jóvens per l'Ebre, PDE, etc. Estudiant d’enginyeria a la capital catalana, s’ha implicat igualment en moviments alternatius al seu barri de residència.
En
motiu del seu empresonament, i coordinats pel Casal panxampla, s’ha
organitzat un grup de suport per tal de rebutjar l'empresonament i
deixar palès que ha estat una mesura desproporcionada. Un representant
de l'associació Alerta solidària va afirmar, en el marc de la primera
assemblea de suport, que des del govern català hi ha predisposició a la
repressió i al càstig ja que tots els càrrecs que se li imputen no
haurien de ser causa d'empresonament. Aquest és un fet que ens hauria de
fer pensar a tots i a totes.
La
repressió contra el jovent alternatiu em porta justament a fer algunes
reflexions personals. Jo no sé si sóc antisistema, entenent aquest
concepte com aquells/es que volen carregar-s'ho tot, viure sense
treballar i de la subvenció, com s'afirma des dels òrgans de poder i des
de les seues eines mediàtiques poderoses. Crec en un model de societat
molt diferent de l'actual i, sobretot, en una manera de governar
radicalment diferent. Sóc professor d’anglès en un institut d’ensenyança
secundària pública i em dedico a la meua professió íntegrament; també
activista cultural i estic implicat en un munt d'associacions arreu dels
Països Catalans. La meua activitat professional i pública, justament,
em porta a qüestionar moltes coses de l'anomenat sistema.
El que tinc molt clar és que no pertanyo al sistema vigent, i que deploro la táctica felippuigiana de repressió continuada contra la dissidència. Molts cops, quan posem damunt la taula el nom dels grans lladregots i lladronotes que han esquitxat la societat durant els darrers anys (la llista dels i de les quals seria ben llarga), i el contrastem amb la repressió contra els moviments ciutadans, sorgeixen veus que ens acusen de demagògia i d'infantilisme ja que aquests simplement competeixen en una altra categoría. D’acord, no els posarem com a referència ja que acceptem que el sistema els permets ser part i jutge dels seus actes. Estan a un altre nivell i els seus lladrocinis queden tapats pel seu estatus social i l'elegància del vestit i la corbata que porten. Així de lamentable.
La
criminalització dels moviments alternatius és una de les maneres de
tapar-se les vergonyes que té justament el sistema. Un sistema que ens
ha portat a un atzucac com a catalans/es, que ja no dóna per a més com a
país (el model autonòmic està socarrat totalment), però també ha
arribat a un punt límit quant a la justícia i les amenaces contra les
llibertats individuals. Ha regnat i regna la mediocritat, l’endoll,
l'immobilisme, la potenciació de les desigualtats socials i les
desigualtats davant la llei. S’ha creat aquest sistema en què els
partits han actuat com a agències de col·locació, en què els màxims
responsables bancaris han estat uns especuladors, en què el poder ha
posat una barrera infranquejable a la ciutadania.
06 de juny 2012
"El món funciona en base a estats i quan tinguem l'Estat Català independent" ... serem una nació adulta.
Publicat el 05/06/2012 per catalunyaaccio
El president de Catalunya Acció i membre
de Solidaritat Catalana per la Independència, Santiago Espot, va acudir
el dissabte 26 de maig a El Gran Debate de Telecinco, on va defensar
que la seva organització no havia promogut una xiulada contra l'himne
espanyol, sinó a favor de la independència de Catalunya, a favor del
català, a favor de les seleccions nacionals, contra el robatori fiscal i
a favor del proper Estat Català independent. "El món funciona en base a
estats, i quan tinguem l'Estat Català independent tindrem la selecció
nacional, les nostres ambaixades i fins i tot la conferència episcopal".
Aquestes paraules van provocar que el tertulià Jaime González li demanés que "no ens tracti per idiotes", paraules molt aplaudides pel públic present al plató. González va afegir que una hipotètica independència catalana també hauria de ser votada pels ciutadans espanyols. "No s'inventi coses rares", va replicar Espot. "La independència de Catalunya la decidirà Catalunya", va afirmar, a més de criticar que "vostès, per a defensar la unitat d'Espanya, serien capaços de qualsevol invent que no està ni en la història del món ni en el dret internacional".
González va manifestar llavors que els assistents a la manifestació falangista de divendres a Madrid "em semblen tan descerebrats com els arguments que vostè defensa", sent de nou aplaudit. "És a dir, que vostè posa en la mateixa categoria una formació política com Solidaritat Catalana per la Independència que que aquesta gent que són autèntics criminals. Ja veiem quin tipus de persona és vostè".
El representant de la fundació Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española), que ha interposat una querella contra Santiago Espot que ha estat rebutjada per la Audiencia Nacional, va definir els independentistes catalans com "a espanyols malalts que necessiten tractament". Això va provocar l'oposició immediata de Pilar Rahola que també participava en el debat.
Programa emès en idioma castellà.
Aquestes paraules van provocar que el tertulià Jaime González li demanés que "no ens tracti per idiotes", paraules molt aplaudides pel públic present al plató. González va afegir que una hipotètica independència catalana també hauria de ser votada pels ciutadans espanyols. "No s'inventi coses rares", va replicar Espot. "La independència de Catalunya la decidirà Catalunya", va afirmar, a més de criticar que "vostès, per a defensar la unitat d'Espanya, serien capaços de qualsevol invent que no està ni en la història del món ni en el dret internacional".
González va manifestar llavors que els assistents a la manifestació falangista de divendres a Madrid "em semblen tan descerebrats com els arguments que vostè defensa", sent de nou aplaudit. "És a dir, que vostè posa en la mateixa categoria una formació política com Solidaritat Catalana per la Independència que que aquesta gent que són autèntics criminals. Ja veiem quin tipus de persona és vostè".
El representant de la fundació Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española), que ha interposat una querella contra Santiago Espot que ha estat rebutjada per la Audiencia Nacional, va definir els independentistes catalans com "a espanyols malalts que necessiten tractament". Això va provocar l'oposició immediata de Pilar Rahola que també participava en el debat.
Programa emès en idioma castellà.
04 de juny 2012
Posar la bandera al balcó ...
Estat actual del numerador dels Municipis per la Independència
Posar la bandera al balcó
Posar la bandera al balcó
és la resposta del poble català a la
Manifestació del 10 de juliol del 2010 i a totes les manifestacions
per la Independència de Catalunya.
«No la traurem fins
que assolim la Independència!»
Posar la bandera al balcó
vol dir
Preparem-nos i disposem-nos
per l’hora urgent de la plenitud
de la Nació Catalana.
Prou de submissió a un estat que és aliè
als nostres interessos.
Prou de dependència i de colonització.
Prou de fer de subalterns. (Broggi dixit, 9/07/2011)
Posar la bandera al balcó
vol dir
INDEPENDÈNCIA JA!
sabent que la nostra llibertat nacional només depèn
de la nostra determinació i dels nostres vots.
No podem votar qui vol entretenir de nou
amb un Pacte Fiscal -pèrdua de temps i abocat
a la misèria de les engrunes i de la supeditació-.
Posar la bandera al balcó
vol dir:
«sols de mi -de nosaltres- depèn que la nostra nació
sigui plena i lliure».
Fem entre tots que la tasca d’alliberament que ens ocupa sigui
com un foc que encengui els cors
i com un vent que tot ho netegi,
tot ho arrossegui,
tot ho empenyi en aquesta hora urgent i frisada
en la que hem d’emprendre, dia a dia i moment a moment
l’anclatge i la construcció
del Nou Estat Català Independent.
-------------
Salvador Molins, BIC-Catalunya Acció, ANC, SCI.
02 de juny 2012
Prou de deixar-nos trepitjar ... fins a la ruptura total.
Sr/a Candide:
Presentar una llei del Parlament de Catalunya que xoqui frontalment contra les interlocutòries espanyoles contra el català no és fer el que vostè anomena "focs artificials" sinó que és dictaminar una llei que encalli l'atac espanyol i trenqui la seva legalitat: legitimitat contra legalitat! una i una altra vegada.
Espanya vol conflicte? Doncs, conflicte! Prou de deixar-nos trepitjar ... fins a la ruptura total.
Les seves merdes de lleis -les d'Ecspanya- que per a nosaltres són totalment abusives i agressives, ens les hem de passar pel clatell! que ens entrin per aquí i ens surtin per allà!
I si a vostè o a altres persones els semblen "focs d'artifici" doncs donem-los focs d'artifici!
Espanya que es cuidi de Madrid i de rodalies, i nosaltres ja ens cuidarem del que és nostre!
Salvador Molins, BIC-CA
---------------
Solidaritat exigeix a la consellera Rigau que deixi d'enganyar i planti cara a l'embat espanyol contra l'escola en català
Toni Strubell qualifica de "dijous negre" la publicació ahir de tres sentències que tanquen la porta a la voluntat del poble de Catalunya en matèria de seleccions nacionals i d'immersió lingüística
01.06.2012 - 21:06 -Crònica.cat
Els diputats de Solidaritat Catalana per la
Independència, Alfons López Tena i Toni Strubell, han comparegut aquest
matí en roda de premsa al Parlament per a valorar el que han qualificat
de “dijous negre” en relació a les sentències dels tribunals espanyols
fetes públiques ahir que ataquen el reconeixement internacional de les
seleccions esportives catalanes, la immersió lingüística i el reglament
d'usos del català a l'Ajuntament de Barcelona.
Seleccions esportives
López Tena ha lamentat que “els mitjans i partits del
règim neguin l'evidencia” ja que “la sentència del TC diu que Catalunya
no pot competir internacionalment excepte que Espanya no ho faci i que
les federacions catalanes no poden formar part de federacions
internacionals on Espanya hi sigui”. Pel portaveu independentista el
missatge que ens dóna Espanya és molt clar: “si voleu tenir seleccions
esportives pròpies tingueu un Estat propi ja que com a comunitat
autònoma espanyola no teniu res a fer”. López Tena ha proposat al
Parlament la creació d'una comissió d'estudi per fer viable la
oficialitat internacional de les seleccions catalanes, que per
Solidaritat “només és possible amb l'Estat independent”.
Immersió lingüística
Amb més contundència s'ha expressat López Tena sobre
l'actitud del govern i de la consellera Rigau amb el degoteig de
sentències que obliguen a escolaritzar en espanyol més nens a Catalunya.
El portaveu de SI ha recordat que “s'ha acabat la immersió lingüística
com va dir la sentència del TC contra l'Estatut ja que el català perd
l'exclusivitat com a llengua vehicular”. Tena lamenta que “govern i
algunes entitats hagin marejat la perdiu dient que això no té
importància, que afecta només a poques famílies i que avui ho tornin a
dir”. “Les sentències diuen el que diuen: que el castellà ha de ser
reintroduït com a llengua vehicular” ha insistit el diputat de
Solidaritat.
Tena també ha recordat que “des del mes de setembre
del 2011 tenim una llei presentada per blindar el català com a única
llengua vehicular a les escoles, que està bloquejada per CiU a la Mesa
de Parlament: demanem que se li doni curs.”
Finalment Tena ha advertit que si Rigau assumeix la
realitat, la gravetat de l'amenaça i que cal fer una ofensiva per
impedir la reintroducció de l'espanyol a l'escola catalana, com es va
fer a l'època de Franco, el Govern ens tindrà al costat; si opta per
seguir enganyant i fent veure que no passa res, continuarem treballant
per defensar l’escola en català, amb el poble i la comunitat educativa i
en contra d’un Govern de CiU que enganya i no fa res”.
Candide (Cataloniawatch) - 02/06/2012 - 10:01 h
#1
Tena està de guasa, una llei que blindi l'ús exclusiu del català seria inconstitucional. SI com sempre amb focs artificials.
Salvador Molins - 02/06/2012 - 10:01 h
#1
La mare de les Seleccions Nacionals és la Independència, i el pare de les Seleccions Nacionals és l'Estat Català Independent!
29 de maig 2012
"A l'altra banda del núvol"
És
conegut del poeta andalús per excel·lència la seva passió per Catalunya
de tal manera que en una ocasió anava saltant per la rambla de les
Flors de Barcelona proclamant "Visca Catalunya!" Federico García Lorca a
més de presentar algunes de les seves obres a Barcelona sempre deia que
la paraula "núvol" era la més bella del món.
Quan va venir l'anomenada "Transició" el meu pare que mai m'havia parlat explícitament de política, després de llegir el conegut llibret de Jordi Pujol "A l'altra banda del Riu" em va dir, referint-se a Pujol, "aquest és el meu!" Jo aleshores no li vaig fer cas i vaig votar Antón Canyelles.
Han passat molts anys i moltes coses ... Ara toca Independència!
Davant nostre tenim un núvol, un núvol blanc com mai ningú se l'havia imaginat. Sobre del núvol unes lletres brillants i iriscents amb tons suaus de tot l'espectre lluminós esbossen el mot I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A !
Caldrà que els catalans travessem aquest núvol, caldrà una dosi ferma d'anhel, caldrà fè i esperança en un futur més lliure, més bo i més pròsper ...
Catalans, ara toca INDEPENDÈNCiA!
doncs, el món ens espera lliures , responsables i grans!
Salvador Molins, Berga (BIC-CA, SCI, ANC Berguedà)
Quan va venir l'anomenada "Transició" el meu pare que mai m'havia parlat explícitament de política, després de llegir el conegut llibret de Jordi Pujol "A l'altra banda del Riu" em va dir, referint-se a Pujol, "aquest és el meu!" Jo aleshores no li vaig fer cas i vaig votar Antón Canyelles.
Han passat molts anys i moltes coses ... Ara toca Independència!
Davant nostre tenim un núvol, un núvol blanc com mai ningú se l'havia imaginat. Sobre del núvol unes lletres brillants i iriscents amb tons suaus de tot l'espectre lluminós esbossen el mot I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A !
Caldrà que els catalans travessem aquest núvol, caldrà una dosi ferma d'anhel, caldrà fè i esperança en un futur més lliure, més bo i més pròsper ...
Catalans, ara toca INDEPENDÈNCiA!
doncs, el món ens espera lliures , responsables i grans!
Salvador Molins, Berga (BIC-CA, SCI, ANC Berguedà)
23 de maig 2012
#Prou_de_censura_catalana. L'Avui i l'Ara censuren el nom de Santiago Espot!
En aquest fet de la Xiulada "Per la Independència", s'ha censurat descaradament des dels diaris catalans fets sobre paper. I no és la primera vegada, moltes vegades s'amaga també al partit Solidaritat Independentista, els seus diputats i les seves propostes i accions.
Tots els medis catalans en paper han censurat repetidament el nom del President de Catalunya Acció i membre de la Coalició Solidaritat Catalana per a la Independència!
Què els fa por?
La qüestió que va aparèixer al diari ABC amb la portada "Ñ" "Tenemos un Problema" va estar acompanyada en tot moment per l'acció de Santiago Espot i els diaris catalans això ho sabien però ho van callar! L'endemà va aparèixer la portada de l'Avui "Ç" "Tenim un Problema" i tots els periodistes de l'Avui, àdhuc l'editorial d'aquell dia van fer mans i manegues per no pronunciar el nom "PROHIBIT", el nom que els fa més mal i coisor, el nom de Santiago Espot! Feia riure, per no dir plorar, veure les filigranes que feien amb la seva ploma per tal d'amagar aquest nom.
La CENSURA, en majúscules, és ben viva en els medis catalans en paper o sigui els medis del gran públic, i també moltes vegades en alguns medis digitals.
A Catalunya s'amaga descaradament i repetidament el nom de Santiago Espot, principal promotor d'aquesta Xiulada d'enguany, quan molts diaris espanyols nomenen Santiago Espot com el primer imputat per la "Querella" per defensar la xiulada sobretot pel Nou Estat Català Independent. És la veritat!
Prou de Censura dels mateixos catalans!
Ens n'hem de donar vergonya!
Ens ha de caure la vena dels ulls!
L'Oasi Català no existeix, és un femer de mentida i corrupció mental, des de la mateixa premsa nostrada se'ns vol fer combregar amb rodes de molí i molts catalans ho ignoren i molts altres ho consenten.
Ens volen fer beure a galet dibuixant com a bo el claudicant autonomisme de l'estatu quo establert, amb la misèria de la covardia, amb la feblesa vergonyant, amb la renúncia i l'ajupiment constant!Amb aquest messellisme que els establerts promouen mai tindrem, ni una llengua digna, ni unes seleccions catalanes internacionals.
Avui mateix, en una comparació magistral, el Diari "El Mundo" exposa, amb claredat diàfana, les vergonyes catalanes: 1 - Per un cantó "El Mundo" expresa clarament, i sense amagar cap detall, l'objectiu primordial de Santiago Espot acomboiat per Catalunya Acció en promoure la Campanya "Xiula per la Independència" : Xiula per la llengua, xiula per la llibertat, xiula per les seleccions, xiula contra el robatori, xiula pel nou Estat Català Independent. I ho relata un diari espanyol sense rebaixar-ne el sentit, no pas com els diaris catalans que ni ho esmenten.
2 - En aquest article "El Mundo" també dibuixa l'actitud mesella de la Plataforma Pro Seleccions Nacionals Catalanes intentant demostrar davant el seu amo espanyol que ells no són els culpables d'aquest desgavell de xiulada "nosaltres no hem sigut" diuen literalment els del "nunca jamás, tindrem seleccions nacionals!" Però, malgrat ells intenten demostrar la seva pulcre innocència, els espanyols no se'ls creuen i DENAES, l'associació per la defensa de "la nación española", els tira als tribunals i els interposa una querella contra "Santiago Espot, contra ESSAIT -plataforma de les seleccions basques- i contra ai las! els rucs i covards de la Plataforma de Seleccions Catalanes que tan suport reben dels polítics encaixistes que els donen cobertura, ells que són tan innocents es veu que tot i així fan cara de catalans.
3 - I en el mateixa plana, en un requadre, els del Mundo, hi posen una magnífica perla:
comparen l'actitud de l'Oriol Pujol, perfecte obedient de l'ordre ecspanyol i magnífic representant de la "Covardia i Unió" defensant "al Principe" hereu dels nostres actuals carcellers, tot dient "Ciu rechaza que la afición pite al Príncipe"
i la contraposen a la figura d'una altra mena de català més valent, lluitador i sobretot més lúcid que, lluny de defensar el mini-borbó, l'ataca!
Espot ataca al Rei!
Espot ataca al borbonet!
Espot ataca a l'Aguirre!
Espot ataca al Primo de Rivera!
i Espot ataca a tots els espanyols, al seu himne, a la seva bandera, als seus "carros i genets" -com en aquella escena bíblica de Moisés que aixecant la seva poderosa bara ofega les tropes del Faraó-.
I Espot ho fa al cor de Madrid -com els nord-americans a Tokio el 1942 atacaren al cor del Japó, després de Pearl Harbor- i Espot no tremola!
Espot és l'arquetipus del "Català Valent" en contra de l'Oriol Pujol que és l'arquetipus del català mesell, instal·lat en el seu càrrec pel dit totpoderós del seu pare, no pas per les seves capacitats de defensa dels drets dels catalans!
Una cosa queda ben clara, amb homes com l'Espot obtindrem la llibertat nostra i de la nostra nació! en canvi amb homes com l'Oriol Pujol mai tindrem la Independència!Als catalans ens toca escollir!
Visqui el proper i nou estat català independent dins d'Europa!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de SCI, membre de ple dret de l'ANC.
22 de maig 2012
Santiago Espot: "Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català"
smolins9 |
dilluns, 21 de maig de 2012 | 23:28h
Nacio Digital | Actualitzat el 21/05/2012 a les 23:10h
La fidelitat de Pep Guardiola
L'entrenador del FC Barcelona ha rebut el premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística 2012
Santiago
Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en
l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa "Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
21 de maig 2012
Santiago Espot: "Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català"
Nacio Digital | Actualitzat el 21/05/2012 a les 23:10h
La fidelitat de Pep Guardiola
L'entrenador del FC Barcelona ha rebut el premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística 2012
Santiago
Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en
l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa
"Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
"Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
10 de maig 2012
Santiago Espot: Hem d'assumir el conflicte !
Aprofitem la convulsió
Històricament, els grans canvis
sempre acostumen a produir-se en moments de gran convulsió política. Són
aquells instants on aquelles estructures que semblaven inamovibles
esdevenen vulnerables. Una altra característica d’aquestes situacions és
la gran rapidesa amb les que es produeixen, gairebé de la nit al dia.
Llavors, és quan aquells que persegueixen capgirar els esdeveniments
tenen la seva gran oportunitat, sempre i quan tinguin la perspicàcia per
veure-les i l’audàcia per encarar-les. És per això que ara
Catalunya comença a tenir al davant una altra oportunitats per capgirar
la seva història i esdevenir una nació independent.
Sens dubte la crisi econòmica embolcalla la política catalana, i cada vegada són més els que veuen que una Catalunya sense la rapinya que practica Espanya amb nosaltres no estaria en la situació actual. La protesta davant aquesta ignomínia anomenada oficialment “espoli fiscal” ha començat a materialitzar-se en la campanya contra els peatges sota el nom de #novullpagar. Aquest, a més, és un atac directe a la línia de flotació del poder financer de Catalunya (la Caixa és el màxim accionista d’Abertis) que col·labora passivament amb Espanya a perpetuar el robatori contra nosaltres. Quan un poble desafia obertament a la seva oligarquia tot és possible.
Tant o més tocat que el poder econòmic ho està el polític. Fixem-nos sinó com a quedat la màxima autoritat de l’estat desprès de la seva aventura africana. Tota aquella llefiscosa publicitat de la classe política i periodística adreçada a propagar les grans virtuts d’estadista de Joan Carles I s’ha demostrat una barroera enganyifa. Ara ha quedat clar que el cap de l’estat és un penques, exactament igual que tots els de la seva nissaga. La monarquia, esquitxada per tota mena d’afers tèrbols, és troba a la corda fluixa.
Mentrestant, el govern espanyol del PP accentua la seva política colonial amb Catalunya i el govern Mas cada dia es veu amb menys marge de maniobra. Rajoy i els seus han deixat enrere qualsevol acte de contemporització amb els catalans perquè tenen tota l’opinió pública espanyola delerosa d’acabar amb el miniautogovern de la Generalitat. Davant d’aquesta ofensiva CiU continua amb la seva tàctica d’equip de tercera regional basada en llençar periòdicament missatges suposadament independentistes que ningú es creu, ni a Madrid ni a Barcelona. Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poder perquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya.
Tot plegat fa que es respiri un clima col·lectiu d’afartament d’una situació que tothom sap que no es podrà mantenir. És l’hora de nous plantejaments, d’actituds coratjoses i, sobretot, d’escenificar i assumir el conflicte que tenim amb els espanyols. Ja no val amagar més el cap sota l’ala tot dient que això que passa és producte del simple joc parlamentari. Aquí, diem-ho clar, hi ha un conflicte entre nacions. D’una que sempre malda per esclafar l’altra amb els mitjans que té al seu abast. Abans amb canonades i execucions sumaríssimes i ara a cop de sentències judicials.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Sens dubte la crisi econòmica embolcalla la política catalana, i cada vegada són més els que veuen que una Catalunya sense la rapinya que practica Espanya amb nosaltres no estaria en la situació actual. La protesta davant aquesta ignomínia anomenada oficialment “espoli fiscal” ha començat a materialitzar-se en la campanya contra els peatges sota el nom de #novullpagar. Aquest, a més, és un atac directe a la línia de flotació del poder financer de Catalunya (la Caixa és el màxim accionista d’Abertis) que col·labora passivament amb Espanya a perpetuar el robatori contra nosaltres. Quan un poble desafia obertament a la seva oligarquia tot és possible.
Tant o més tocat que el poder econòmic ho està el polític. Fixem-nos sinó com a quedat la màxima autoritat de l’estat desprès de la seva aventura africana. Tota aquella llefiscosa publicitat de la classe política i periodística adreçada a propagar les grans virtuts d’estadista de Joan Carles I s’ha demostrat una barroera enganyifa. Ara ha quedat clar que el cap de l’estat és un penques, exactament igual que tots els de la seva nissaga. La monarquia, esquitxada per tota mena d’afers tèrbols, és troba a la corda fluixa.
Mentrestant, el govern espanyol del PP accentua la seva política colonial amb Catalunya i el govern Mas cada dia es veu amb menys marge de maniobra. Rajoy i els seus han deixat enrere qualsevol acte de contemporització amb els catalans perquè tenen tota l’opinió pública espanyola delerosa d’acabar amb el miniautogovern de la Generalitat. Davant d’aquesta ofensiva CiU continua amb la seva tàctica d’equip de tercera regional basada en llençar periòdicament missatges suposadament independentistes que ningú es creu, ni a Madrid ni a Barcelona. Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poder perquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya.
Tot plegat fa que es respiri un clima col·lectiu d’afartament d’una situació que tothom sap que no es podrà mantenir. És l’hora de nous plantejaments, d’actituds coratjoses i, sobretot, d’escenificar i assumir el conflicte que tenim amb els espanyols. Ja no val amagar més el cap sota l’ala tot dient que això que passa és producte del simple joc parlamentari. Aquí, diem-ho clar, hi ha un conflicte entre nacions. D’una que sempre malda per esclafar l’altra amb els mitjans que té al seu abast. Abans amb canonades i execucions sumaríssimes i ara a cop de sentències judicials.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Les pensions les pagarà Catalunya i més ben pagades i amb més garanties!
Salvador Cot | Actualitzat el 09/05/2012 a les 23:59h
La Brunete social
Ahir Alícia Sánchez-Camacho va amenaçar als pensionistes catalans.
La presidenta del PP català es va referir, amb tota la mala fe
possible, a la hipòtesi de què Espanya prengués represàlies contra la
societat catalana i tallés els diners que pertoquen a les persones que
han estat cotitzant durant anys, fins tenir dret a la prestació
corresponent de la Seguretat Social. Tot això va passar en seu
parlamentària, davant les càmeres i com a resultat d'un guió prèviament
planificat.
Espanya és un estat que és capaç d'amenaçar els propis pensionistes. Una -aparent- democràcia que, segons Sánchez-Camacho, no tindria escrúpols a l'hora de robar els diners que han recaptat dels treballadors d'aquest país i -és de suposar- defensar aquesta estafa per la força.
De moment, els dos grans arguments contra un procés d'emancipació política de Catalunya que ha exposat el PP són aquest robatori als ancians, vídues i discapacitats i, d'altra banda, una represàlia d'estat que, segons ells, impediria que els catalans continuessin essent ciutadans de la Unió Europea. Dels anuncis de boicot comercial s'encarrega la seva claca mediàtica. La Brunete s'ha fet social, per esdevenir més cuirassada.
Mai no havia estat tot tan clar, tan arrenglerat. El conflicte entra en fase avançada.
Espanya és un estat que és capaç d'amenaçar els propis pensionistes. Una -aparent- democràcia que, segons Sánchez-Camacho, no tindria escrúpols a l'hora de robar els diners que han recaptat dels treballadors d'aquest país i -és de suposar- defensar aquesta estafa per la força.
De moment, els dos grans arguments contra un procés d'emancipació política de Catalunya que ha exposat el PP són aquest robatori als ancians, vídues i discapacitats i, d'altra banda, una represàlia d'estat que, segons ells, impediria que els catalans continuessin essent ciutadans de la Unió Europea. Dels anuncis de boicot comercial s'encarrega la seva claca mediàtica. La Brunete s'ha fet social, per esdevenir més cuirassada.
Mai no havia estat tot tan clar, tan arrenglerat. El conflicte entra en fase avançada.
COMENTARIS
no importa massa
no importa massa, 10/05/2012 a les 13:43
El
sistema de pensions es cobreix amb el que els treballadors paguen a dia
d'avui no pas amb el que van pagar al passat com ens volen fer
creure.El fet de que paguessis en el passat comporta que tinguis uns
drets sobre els pagaments d'avui. Si Catalunya recapta completament les
pensions avui i fes una estimació del que la gent va pagar li permetria
pagar-les ella mateixa. Tot i que és cert que l'estat Espanyol compta
amb un fons de rescat de pensions, però aquest fons nomes pot cobrir les
coningències de molts pocs exercicis.
+2
-0
Judas Priest., 10/05/2012 a les 22:09
Aquesta
guerra la guanyarem i l´Alícia, un cop Catalunya sigui independent, la
ficarem a treballar de dona de fer feines del Parlament de la Catalunya
independent.
+3
-0
Anònim, 10/05/2012 a les 20:51
Dels 140 millons d’€ recaptats en impostos a Catalunya per a fins socials, el 91% es van quedar a espanya.
Els estudiants catalans representen el 16% del total d’espanya, però reben menys del 9% de les beques.
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
Som una colònia, som un poble explotat o ens alliberem o ens enfonsaran a la misèria.
.
Els estudiants catalans representen el 16% del total d’espanya, però reben menys del 9% de les beques.
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
Som una colònia, som un poble explotat o ens alliberem o ens enfonsaran a la misèria.
.
+4
-1
Pep - Rubí, 10/05/2012 a les 20:07
Com
diu la cantarella ejpanyola : la seva bankia fent fallida ; els
argentins se'ls pixen al cara, els bolivians idem ; ara van a per
movistar i la banca ejpañola a llatino-amèrica ; els prohibeixen
exportar Kamón ibérico... el NyTimes carrega avui contra el florentinu i
la seva ACS dient que té un deute descontrolat i que és un perill
públic d'home...
Ejpanya s'enfonsa a marxes forçades i sinó fotem el camp aviat els plats trencats ens el faran pagar a nosaltres...per variar !
Ejpanya s'enfonsa a marxes forçades i sinó fotem el camp aviat els plats trencats ens el faran pagar a nosaltres...per variar !
+1
-5
Anònim, 10/05/2012 a les 19:34
Catalunya et necessitaaaa! Lluita contra l'estat espanyol!!
JOC MILITAR POLITIC ECONOMIC.
TOTALMENT GRATUIT.
http://www.erepublik.com/en/referrer/fourfantastic
JOC MILITAR POLITIC ECONOMIC.
TOTALMENT GRATUIT.
http://www.erepublik.com/en/referrer/fourfantastic
+3
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 19:32
Es que encara estem en proces d´escalfament , pero si la cosa arriba a anar de debo , Espanya possara tota la carn a la graella
I en una lluita frontal amb Espanya ens fara falta molta força i com deia l´altre dia Xevi Xirgo , quan esclati el conflicte : LA Caixa , Mango , Titan , Almirall , Banc de Sabadell etc amb qui es posicionaran ? i UGT i CCOO de Catalunya amb qui es posicionaran ? i els col.legis profesionals ? i els sindicats de funcionaris ? etc etc
I el PP i Cs ja sabem el que faran , pero que fara el PSC-PSOE ? i que fara IC-IU ?
I en una lluita frontal amb Espanya ens fara falta molta força i com deia l´altre dia Xevi Xirgo , quan esclati el conflicte : LA Caixa , Mango , Titan , Almirall , Banc de Sabadell etc amb qui es posicionaran ? i UGT i CCOO de Catalunya amb qui es posicionaran ? i els col.legis profesionals ? i els sindicats de funcionaris ? etc etc
I el PP i Cs ja sabem el que faran , pero que fara el PSC-PSOE ? i que fara IC-IU ?
+4
-1
oriol pratginestós, 10/05/2012 a les 18:39
Primer
t´ignoren , després s´en riuen , després t´ataquen i finalment
guanyes,... senyor@s els espanyols han passat a l´atac,... cada cop
estem més a prop de la victòria i de la nostra llibertat com a Nació ,
res ens aturarà , ja poden bramar el que vulguin,... si restem ferms
davant l´embat espanyol no hi haurà volta de full .. Endavant Catalans
!!!!
+6
-1
Tot sera controlat, 10/05/2012 a les 17:55
L'independència
política de Catalunya sera com un divorci, hauran d'intervindra jutjes i
àrbitres internacionals per fer el seguiment correcte i les
reparticions justes i per fer les reparticions proporcionals i justes
que haguin fet els catalans
+15
-5
INDEPENDENCIA DE CATALUNYA YA, 10/05/2012 a les 16:24
La
aparición en el Parlament de un avanzadilla neofalangista o, más bien,
neofascista de aroma mussoliniano. Me refiero al grupo Ciudadanos. A él
han ido a parar un puñado de votos neofalangistas de las filas del PSC
(por algo este grupo fue apadrinado por Rosa Díaz, joseantoniana de pro
en el Partido Socialista de Euskadi). Su financiación ha sido claramente
españolista, para paliar el anunciado descenso del PP, y el apoyo mayor
le ha venido de la prensa nazionalespañolista de Madrid y Barcelona.
¿Por qué le llamamos neofascista? Veamos. Se define por la negativa: no son, dicen ellos, ni de derechas, ni de izquierdas, ni de centro y ni siquiera son un partido (odian los partidos): todo esto forma parte del viejo discurso franquista y fascista de toda la vida.
Su ideólogo: Arcadio Espada, una especie de patética caricatura a lo payaso de Josep Plá, admira lo peor del clásico catalán, su fascinación por Mussolini y el fascismo italiano. Y toma como guía, el primer intento que, después de la II Guerra Mundial, se hizo en Italia por reconstruir un movimiento de masas de corte fascista, el llamado movimiento de L´uomo qualcunque (el hombre de la calle, el ciudadano sin mas) que se presentó como un no-partido (como el grupo Ciudadanos), no perteneciente ni a la izquierda , ni a la derecha, ni al centro (también como Ciudadanos). En Italia, este primer resurgimiento fascista fracasó ya que los fascistas más listo cambiaron rápidamente su camisa negra por la blanca de la Democracia Cristiana, apoyada por los EEUU. En España, los franquistas se sucedieron a sí mismos en el PP y ahora Ciudadanos viene a reforzarlos y a remozarlos con los arrepentidos de turno (Arcadio perteneció al PSUC) en una nación, Cataluña, en la que su presencia social es más bien escasa.
Arcadio Espada no sólo es un plagiario de J. Plá, tampoco tienen ideas propias en lo político y ha de inspirarse en rancios movimientos fascistas para ofrecernos algo que para cualquier conocedor de la historia huele a podrido a kilómetros de distancia.
¿Por qué le llamamos neofascista? Veamos. Se define por la negativa: no son, dicen ellos, ni de derechas, ni de izquierdas, ni de centro y ni siquiera son un partido (odian los partidos): todo esto forma parte del viejo discurso franquista y fascista de toda la vida.
Su ideólogo: Arcadio Espada, una especie de patética caricatura a lo payaso de Josep Plá, admira lo peor del clásico catalán, su fascinación por Mussolini y el fascismo italiano. Y toma como guía, el primer intento que, después de la II Guerra Mundial, se hizo en Italia por reconstruir un movimiento de masas de corte fascista, el llamado movimiento de L´uomo qualcunque (el hombre de la calle, el ciudadano sin mas) que se presentó como un no-partido (como el grupo Ciudadanos), no perteneciente ni a la izquierda , ni a la derecha, ni al centro (también como Ciudadanos). En Italia, este primer resurgimiento fascista fracasó ya que los fascistas más listo cambiaron rápidamente su camisa negra por la blanca de la Democracia Cristiana, apoyada por los EEUU. En España, los franquistas se sucedieron a sí mismos en el PP y ahora Ciudadanos viene a reforzarlos y a remozarlos con los arrepentidos de turno (Arcadio perteneció al PSUC) en una nación, Cataluña, en la que su presencia social es más bien escasa.
Arcadio Espada no sólo es un plagiario de J. Plá, tampoco tienen ideas propias en lo político y ha de inspirarse en rancios movimientos fascistas para ofrecernos algo que para cualquier conocedor de la historia huele a podrido a kilómetros de distancia.
+5
-2
Anònim, 10/05/2012 a les 16:03
Igual que Iran ès Persia,
Gran Bretanya ès Anglaterra.
També se pot dir que França ès París.
I que Espanya ès Madrid, article 5 de la
constitució castellana.
També ès una qüestió de les llengües, per exemple l'anglès té els mots "Catalan", "Catalonia" i "Catalonian,
però el castellà no té el mot "catalonés" (natural de Catalunya).
En anglès ès quasi desconeguda "Castile" i per aquesta
gent se ha de presentar així, igual que Escòcia se vol separar de Gran Bretanya, donant a entendre que Gran Bretanya ès Anglaterra, Escòcia i Gales, així se ha de donar entendre que "Spain" ès Portugal, Castile, Galicia,
Two Andalusies, Basque Country, Catalonia.
De aquesta manera comprendran, els anglosaxons, els qui
manen, que Portugal, Andorra, Gibraltar són "Spanish" o "Spaniard" també.
Gran Bretanya ès Anglaterra.
També se pot dir que França ès París.
I que Espanya ès Madrid, article 5 de la
constitució castellana.
També ès una qüestió de les llengües, per exemple l'anglès té els mots "Catalan", "Catalonia" i "Catalonian,
però el castellà no té el mot "catalonés" (natural de Catalunya).
En anglès ès quasi desconeguda "Castile" i per aquesta
gent se ha de presentar així, igual que Escòcia se vol separar de Gran Bretanya, donant a entendre que Gran Bretanya ès Anglaterra, Escòcia i Gales, així se ha de donar entendre que "Spain" ès Portugal, Castile, Galicia,
Two Andalusies, Basque Country, Catalonia.
De aquesta manera comprendran, els anglosaxons, els qui
manen, que Portugal, Andorra, Gibraltar són "Spanish" o "Spaniard" també.
+13
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 15:30
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/05/espanya_estat_toxic_84563.php
"Sovint els catalans ens refugiem en la idea que tenim un Estat en contra i, mira, la vida ens ha fet així. Seria massa senzill; el que tenim és un Estat tòxic"
+21
-1
Montserrat, 10/05/2012 a les 15:22
Amenaces: tipic dels espanyols...no hi poden fer més..`´es la seva naturalesa.
No `perdem més temps....UNITAT de tots els catalans per fer camí cap a la independencia
No `perdem més temps....UNITAT de tots els catalans per fer camí cap a la independencia
+9
-1
JVC, 10/05/2012 a les 14:59
Següent baixador : Cs i lerrouxistes a l'abocador ! ¡ Siguiente apeadero : Cs y lerrouxistas , al vertedero !
Jordi Valls ( Peus Ploms), 01/05/2012 a les 19:18
El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquesta cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida
Jordi Valls ( Peus Ploms), 01/05/2012 a les 19:18
El genocidi cultural és un tipus de extermini que consisteix a l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen aquesta cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals i altri són extingides o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per una altra, però el fet que a la majoria dels casos no comporti una agressió física, fa que, sovint, no sigui percebuda com a tal pels membres de la cultura agredida
+18
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 14:41
El Ministerio de Cultura espanyol destina un 52% dels seus recursos a Madrid i un 2,8% a Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
"El cas de Catalunya és una injustícia social col·lectiva. No és l'explotació d'una classe social per una altra classe: és l'explotació d'un poble per un altre poble. L'obrer català és doblement explotat: ho és per l'amo d'ací i ho és per l'amo d'allà, l'estat espanyol que, a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos. Així com hi ha classes explotadores i classes explotades, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats". (Josep Armengou)
http://www.youtube.com/watch?v=nMCxUD0omYo
"El cas de Catalunya és una injustícia social col·lectiva. No és l'explotació d'una classe social per una altra classe: és l'explotació d'un poble per un altre poble. L'obrer català és doblement explotat: ho és per l'amo d'ací i ho és per l'amo d'allà, l'estat espanyol que, a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos. Així com hi ha classes explotadores i classes explotades, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats". (Josep Armengou)
+10
-1
Sawyer, 10/05/2012 a les 14:39
Si
el govern espanyol deixés de pagar les pensions en represàlia, molts
ciutadans donarien les culpes a la Generalitat i crearia divisions. Cal
pensar que tot i que la insubmissió la segueixi molta gent, la majoria
de ciutadans i empreses seguirien pagant els impostos a Espanya per
convicció o per por. La Generalitat ha de preveure això, perquè no
disposarà, en principi, dels diners de tots els catalans. La Generalitat
hauria de pagar una part de les pensions i dir que com més gent pagui a
Catalunya, més gran podrà ser la pensió.
+12
-1
Anta Viana, 10/05/2012 a les 14:23
A
Casa nostra la Brunete no és, malauradament, només Alicia i el seu PP.
sinó que ho són tots els partits, sindicats, mitjans de "manipulació",
bancs i totes les entitats que tenen la seu i els amos a Madrid. Si bé,
és veritat que el PP i Ciudadanos són la punta de llança que fan servir
contra nosaltres, però, no per això, són més malèfics que la resta.
+9
-1
Anònim, 10/05/2012 a les 14:10
Els
espanyols no tenen arguments. Són violents per naturalesa i només saben
amenaçar i imposar. La Camacho és una diva revifada i utilitzada per
l'estat pepero mentre li sigui útil. Després, puntada al cul i a cagar a
la via. Espanya paga així els serveis dels col·laboracionsites com
aquesta dona. Per molt que dugui cognoms espanyols, als ulls messetaris
és catalana.
+11
-1
LA BRUN-ETA ESPANYOLA, 10/05/2012 a les 14:09
LA
BRUN-ETA ESPANYOLA , MÉS AVIAT BRUTEJA, LA BRUTESCA, ESTPA NERVIOSA
PERQUÈ COMENCEN A REACCIONAR TAMBÉ ELS VALENCIANS SOBRE EL SEU ESPÒLI,
DESCARAT. FALTA LA REGNA DE MAJORQUES... I POC A POC , EL TELÓ D'ACER
ESPANYOLOT ES FONDRÀ COM UNA PARET DE SORRA I SENSE FONAMENTS...
+14
-1
Fedor, 10/05/2012 a les 14:04
Quina
dona tan repugnant que és la Caracavall. Només per aquesta amença el
seu partit l'hauria de fotre fora. Només li caldria dir que no pagaran
la pensió a ningú que no tingui el carnet del PP.
+13
-1
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
Comenten