31 de desembre 2010

Els retardataris de la Independència de Catalunya. Els impossibilistes de la nostra emancipació nacional.

La mateixa cançó de sempre

lomer
1
A CiU li ha anat bé treure els seus capitostos dient que ells també ho són, d'independentistes
Una de les coses que els estrategs electorals de CiU van perseguir durant mesos va ser fer creure que en Mas havia iniciat un ferm gir cap a posicions que ells en diuen “sobiranistes”. Se n'han sortit? Desgraciadament cal afirmar rotundament que sí. Només cal veure el clima independentista que es respira al país i els resultat electorals per establir-hi una relació directa. Què ha passat? Molt simple. El 28 de novembre passat bona part dels catalans van pensar que els convergents ens portaran la independència xino-xano i a ritme caribeny.
Tot va començar amb la cantarella del concert econòmic com a pas previ a la construcció d'un futur estat català. No podem negar que aquest guió en un poble tan càndid políticament com el nostre tenia l'èxit assegurat. Més encara quan votar CiU servia també per posar fi al calvari del tripartit. En un escenari com aquest totes els ponien, als nacionalistes moderats de cara a la jornada electoral. Amb tot, no us penseu que aquest discurs responia al fet que haguessin descobert per ells mateixos que la convivència amb Espanya és una cosa impossible. No. El que havia passat és que des de la consulta d'Arenys de Munt l'eix del debat polític al Principat ha estat la independència de Catalunya i els votants tradicionals de CiU han anat posicionant-se obertament cap a postulats secessionistes. El gest d'Arenys ens va fer veure a tots plegats que la llibertat era possible, i a partir d'aquell moment tot es va precipitar a la seu del carrer de Còrsega per tal de no restar al marge d'aquest clima de trencament amb Espanya que s'anava apoderant de la gran majoria de la seva clientela. Es tractava de beneficiar-se'n però també de frenar el possible ritme trepidant que podia adquirir el procés d'independència.
No era la primera vegada que CDC es trobava en una posició similar. De fet, ja en la primera legislatura d'en Jordi Pujol el seu partit tenia independentistes a les seves files. Llavors, però, a l'expresident li resultava fàcil controlar-los amb l'excusa que Catalunya sortia del franquisme i primer calia col·laborar a consolidar la nova democràcia espanyola. Això de la independència havia de quedar per més endavant. Anys més tard les repúbliques bàltiques ens van demostrar que les fronteres a Europa no eren intocables i els catalans vam veure en els lituans, estonians i letons un model a seguir. Però ràpidament també el llavors president Pujol es va encarregar de tornar a desanimar-nos tot dient allò que “Catalunya és com Lituània però Espanya no és l'URSS”. El procés cap a la creació d'un estat català una vegada més es frenava perquè tornava a passar al davant la “governabilitat i estabilitat” d'Espanya.
Actualment l'independentisme és molt més present al país que quan s'esdevenien aquelles coses. Fins i tot ha estat l'eix de les campanyes electorals del PP o el PSC. Què ha fet CiU? No li ha tocat altre remei que treure a passejar els seus capitostos tot dient que ells també ho són, d'independentistes. Calia no perdre pistonada de cara a recollir vots. Però, és clar, com sempre, per a ells, no és el moment de trencar amb Espanya. Quan no és un all és una ceba. Amb tot, ara no poden dir que cal “reformar” o “encaixar-se” a Espanya perquè ningú se'ls creuria. Ara, diuen, cal treure Catalunya del sot. Molt bé. I el sot té altre nom que no sigui el d'Espanya?
El seu problema és que, malgrat haver de picar l'ullet a l'independentisme per obligació electoral, no creuen en una Catalunya lliure. La seva mentalitat d'esclau els impedeix veure el nostre poble amb els mateixos lligams amb Espanya que els que poguéssim tenir amb Dinamarca dins un marc europeu. Per molt que diguin continuaran representant el paper que descrivia Carles M. Espinalt l'any 1986 en el seu assaig L'error de certs catalanistes quan deia: “Hi ha un tipus de català disposat a viure de la política i que, a Madrid, no irrita ni poc ni molt. És aquell català que bo i degradant els valors fins a límits que no semblen d'aquest món, arriba a confondre l'habilitat política amb manca de caràcter i el vinclar l'esquena amb la diplomàcia, i el possibilisme amb abaixar-se les calces”. No us ve al cap en Duran i Lleida?
Darrera actualització ( Divendres, 31 de desembre del 2010 02:00 )
30 de desembre 2010

Els Independentistes no ens podem aturar: Tots junts endavant!

Ara caldrà un bloc constituent unitari

Per avançar en l'assoliment de la Independència de Catalunya ens calen diferents components com en tot procés d'independència, primer que el poble català ho vulgui, segon que hi hagi polítics que també ho vulguin fer efectiu de manera clara i verídica dins de les diferents institucions catalanes, però sobretot dins del Parlament de Catalunya.

Aquests dos primers elements ja els tenim, el primer les Consultes -Sí, el Poble Català ho vol-, el segon element l'hem assolit en les propassades eleccions, Solidaritat Independentista ha pogut entrar al Parlament Català i ja està fent la feina que li cal fer perquè el procés d'independència avanci amb pas ferm -lent, potser, però ferm!-.

Ara caldrà que afinem bé la imaginació, la intel·ligència i la voluitat per tal d'assolir una estructura oberta a totes les entitats i persones independentistes que permeti vestir una gran unitat d'acció, de comandament i de coordinació, fer un bloc constituent unitari, preparar una macro organització del Poble Independentista Català amb molta força! la màxima força de que siguem capaços, perquè la feina és ingent i no la podem pas fer ni sols, ni separats, ni deixar que el temps se'ns tiri a sobre.

Salvador Molins (Membre del BIC i de CA)
26 de desembre 2010

"Quan siguem deu mil catalans els que hagin de ficar a la presó ..."

 Quan siguem deu mil catalans els que hagin de ficar a la presó



El llegat de les Consultes és un llegat fidel i precís al llegat de Macià, llegat del qual encara viu i respira l'anhel de la nostra nació.

La història i els nostres fills recordaran com el Poble Català d'arreu de la Nació va ser fidel a l'esperit d'en Macià en tot l'afer de les Consultes des d'Arenys fins a Barcelona.

Haurem d'estar apunt de plantar cara perquè l'estat vol desenvolupar lleis que ens impedeixin celebrar la Consulta de Barcelona ... si cal que n'hagin de ficar deu mil a la presó! amb mi ja hi poden comptar!


----------------------------


Anem de pet a la Independència, per això ens cal intel·ligència, força i coordinació.

Ens
cal un "cos nacional" independentista coordinat amb un comandament únic
que podria ser rotatori. Ens cal amb representació del Poble i dels
polítics malgrat la dificultat que això suposa.

La tasca és immensa i ingent però no pas impossible.

La
tasca no la podem fer ni sols, ni separats, ni quiets o adormits.
S'imposa l'acció per moure aquest poble vers la clarividència i la seva
llibertat nacional.


Visquem el Nadal, visquem la tendresa, la justícia i la misericòrdia malgrat la dificultat que això també comporta.

"ja hem començat la independència. Els uns fa

poc, uns altres gairebé tota la vida, altres ho faran d’ací poc. Però això ja no té retorn."


Farem
que no tingui retorn! Alguns malden perquè això s'aturi però l'oblit ja
no és possible, aquesta ha d'ésser la nostra determinació:
INDEPENDITZAR TOT CATALUNYA de nord a sud i d'est a oest ...

Visqui Catalunya Lliure, visqui la llibertat per a tots els homes i per a tots els pobles!

Salvador Molins (BIC, CA)


-----------------
Comentari fet al blog d'Albert Cortés Montserrat (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186072)

"ara m'adono de veritat que el procés està encetat"

-
Salvador què hem de fer davant d'aquests noves sentències que pretenen reintroduïr el castellà l'escola. has pensat algun tipus d'acció? Per exemple penjar cartells demanat el boicot, etc.
Per cert volia desitjar-te un Bon Nadal !

----------------

- Hem de concentrar-nos en la lluita per la nostra independència com a Nació. Això és el que cal fer i fer-ho entendre a tots els catalans que estimen Catalunya i la nostra llengua. Aquest és el camí més ràpid i més segur, empènyer el procés d'independència ja encetat, no deixar que el Masos i els Montilles de torn adormin el nostre poble.

Un votant d'ERC i empresari molt espabilat d'Avià, ahir el vaig trobar i em va dir: "ara m'adono de veritat que el procés està encetat, tal com tu Salvador em deies" i jo li vaig respondre: "cada dia hi han més catalans -500.000 votaren "sí"- que faran tot el possible perquè el procés no s'aturi sinó que se n'incrementi el neguit!"

Bon Nadal i Independència !!!

Independència,
Independència i
Independència!

això és el que cal i no pas adormir-nos en "la són de la mort".


Salvador Molins, Berga (BIC,CA)
04 de desembre 2010

En el camí de la Gran Coalició Independentista Catalana.

Dos comentaris més sobre l'apunt anterior.  (Autors: Renyer i Francesc)
Més enllà
Francesc| Adreça electrònica | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 03:02h
Benvolgut Jaume, estem davant un moment apassionant del nostre futur nacional. Cal que revisem els discursos previs, les previsions i les projeccions. Cal que alguns revisin les seves apostes redemptistes des d'una esquerra extrema.

Les eleccions del 28-N ens indiquen que moltes coses s'han acabat, han quedat obsoletes. Ja no hi ha un independentisme únic, ja no hi ha repartidors de carnets, ja no hi ha messianisme. Tot això s'ha acabat definitivament.

Estem davant un cert repte de "governança" de l'independentisme, és a dir, d'entendre que hi ha molts subjectes que poden treballar per un objectiu i no comparteixen una matriu organitzativa. Això costarà d'entendre, però és clau.

Assistim, com diu el gran Oriol Junqueras, a un canvi de paradigma en l'independentisme. Si no s'entén, fracassarem. Mai més no hi haurà una única organització que canalitzi l'independentisme. L'independentisme s'expressarà polifònicament, i l'objectiu dels militants independentistes és assolir l'armonia necessària, que no passa per l'hegemonia. Qui pensi encara en tenors, s'equivoca radicalment.

La capacitat de sumar, d'avançar, de construir... és l'única possibilitat de futur. I això ens obliga a tots a molt.

Visca la terra!
Pluralitat i hegemonia
jrenyer | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 18:23h
Francesc, recorda que fa temps ja vaig propugnar un model organitzatiu per a l'independentisme plural i participatiu, fet de la suma de grups diversos ideològicament en la línia que va assenyalar Pasqual Maragall fent referència al Partito Democratico a Itàlia. Certament, a partir del 28-N no hi haurà un únic referent independentista però per assolir la independència cal l'articulació d'aquesta transversalitat i una direcció estratègica que marqui els camins a seguir, d'això en dic hegemonia al si del moviment.  Lluny del leninisme i l'avantguardisme, calen primàries per escollir els candidats electorals i democràcia directa per barrar el pas als Hugo Chávez nostrats i als clans dels politicastres.

----------------------------------

Nou comentari al post d'Empordà Acció que reproduia el post i comentaris del blog de Jaume Renyer:


  • Què hauríem de fer ara, segurament
    Joaquim| Adreça electrònica | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 08:19h
    Estic totalmetn d'acord amb el teu diagnòstic. Soc exmilitant desfenestrat d'E.R.C. per enviar un email crític a Pugicercós. Em van deixar de cobrar la quota unilateralment. Es veu que no acceptaven DISCREPÀNCIES...Sóc associat a Reagrupament de fa molt de temps. I m'agradaria que tant Esquerra om R.cat - sóc dels que crec que no ha de perdre l'especificitat encara - fossin capaços de fer una revisió positiva i fer passos cap a la unitat.

    Esquerra hauria de demanar perdó com diu Junqueres pels errors comesos i fer un canvi de persones i estils. Crec que va bé si hi posa Junqueres i Tresserres, que treballin per la unitat. Però els cal sobretot humilitat, transparència i una conducta ètica i republicana evident.

    Reagrupament ha triomfat crec, en el terreny dels arguments,la crítica, estràtègia i  les idees. Però ha mostrat limitacions i mancances pròpies a la pràctica ( també ha tingut enemics, una situació desfavorable, infundis i calumnies i una evident apagada informativa probablement perquè feia nosa al sistema establert ). No s'hauria de disoldre si no guardar l'especificitat i transformar-se en un "grup" de pressió independentista i veu de consciència de aquest sector.

    De Solidaritat no sé que pensar més enllà de l'oportunisme d'un lider mediàtic per obtenir un càrrec. A voltes dona imatge de seriositat amb Lopez Tena darrere. A voltes sembla "friki" i fet per aficionats com en les primeres decalaracions postelectorals d'Uriel i les de laporta que no tocava a terra. Es veurà en que acaba més enllà d'omplir quatre seients d'una legislatura...

"28-N: valoracions complementàries" de Jaume Renyer i primers comentaris.


28-N: valoracions complementàries

jrenyer | divendres, 3 de desembre de 2010 | 18:18h
Aquestes eleccions han girat al voltant de l'independentisme, però no han estat una victòria pels partidaris d'aquesta causa atesa la conjuntura canviant en que es troben les propostes organitzatives que se'n reclamen.
La independència com a única opció de futur pel nostre país es una evidència per cada cop més sectors de la població, la transversalitat social i pluralitat política dels que en són favorables no troba, de moment, l'expressió d'un projecte electoral. El punt de partida per bastir-lo rau en la confluència entre les aspiracions de regeneració democràtica de la vida institucional i la independència com a concreció d'un poder estatal català.
Predicar la regeneració democràtica cara a la societat implica practicar-la des del primer moment cara a l'interior de les organitzacions independentistes. No fer-ho, lleva credibilitat a qui incideix en aquesta incoherència i condueix al fracàs del projecte. Esquerra, que ha patit una davallada llargament anunciada, insisteix per boca dels seus actuals dirigents -i màxims responsables de la crisi del partit- en considerar un error el procés d'elecció democràtica de president i secretari menat al congrés de l'any 2008.
Erren en el diagnòstic, allò que va fallar no fou el mètode participatiu sinó la manca de capacitat i voluntat per bastir una estratègia coherent orientada a l'exercici del dret d'autodeterminació. Les causes d'aquesta manca de capacitat i voluntat evidenciada per la direcció d'Esquerra cal buscar-la en el fet que pels seus dirigents la independència és un anhel benintencionat però no una actitud permanent de conflicte amb l'ordre establert. Per dir-ho en paraules d'Heribert Barrera, "estar moralment en guerra amb Espanya". La coartada del governar a qualsevol preu mentrestant no arriba la independència, de buscar la centralitat dins l'ordre establert, d'entendre la política com una professió i una via d'ascens social, porta a negar a la pràctica els objectius pels quals hom diu lluitar.
A la conferència nacional d'Esquerra de l'any 2007, quan ja havia comencat l'any abans la involució del partit, es van posar a debat dues ponències: la oficial que es va encarregar a Joan Ridao, un text buit de contingut, sense estratègia de cap mena ni senyals de cap tipus de gradualisme, i l'alternativa que va defensar Albert Pereira en nom de Reagrupament, llavors un corrent intern, que apuntava a plantejar un conflicte jurídic i polític a l'ordre establert. Comparar ambdós documents pot ser un bon exercici pels que encara confien en la recuperació d'Esquerra.  (Jaume Renyer)


Comentaris: 5
  • Esquerra va perdre el nord ...
    smolins9| Adreça electrònica | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 02:59h
    Esquerra va perdre el nord i de moment no fa pinta de retrobar-lo.

    Així ho demostren unes declaracions de l'Huguet en un article aparegut aquest divendres al diari Regió 7. Huguet titlla als altres independentistes "d'Independentisme exprés", dient que les seves aventures i el seu fracàs ens ha perjudicat a tots".

    Des d'ací jo li responc a l'Huguet que si ERC hagés fet bé la seva feina independentista ara ERC tindria 40 diputats o encara més i RCAT i SI potser no existirien.

    També aprofito l'ocasió d'aquest comentari per convidar als lectors del Blog d'en Renyer que visualitzin i escoltin la conferència de Santiago Espot a Sant Feliu de Guíxols, a l'enllaç:

    http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio#g/c/A71B3CE8D38A8361
    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC
  • Contrapunt
    Jordi| Adreça electrònica | divendres, 3 de desembre de 2010 | 21:52h
    És obvi que SI ha aconseguit emportar-se una part (important) de l'electorat d'ERC. Si l'objectiu era aquest SI ho ha aconseguit, i això no és especialment bo ni especialment dolent per a l'independentisme: més opcions.

    Si la davallada d'ERC ha tocat fons, és molt probable que SI estigui, amb la coartada de la independència ara mateix, molt a prop del seu sostre.
  • L'independentisme
    O| Adreça electrònica | divendres, 3 de desembre de 2010 | 21:13h
    L'independentisme ha guanyat o ha perdut?

    Aquesta és una qüestió una mica difícil de dilucidar i depèn de la perspectiva des de la qual es miri.

    Si ens basem en els escons, evidentment la representació parlamentària ha minvat de 21 a 15.

    Si ho mirem des d'una òptica més àmplia podríem dir que l'independentisme ha guanyat: ara tenim independentisme d'esquerres i de dretes. L'independentisme és transversal, ja era hora.

    A la dreta tenim un al·luvió de gent de diverses procedències que no s'identificaven amb un govern d'esquerres i que han estat aglutinades per un lideratge populista a l'estil berlusconià.

    A l'esquerra hi tenim un partit que s'ha de refer de les ferides rebudes en els darrers anys, per elements clarament desestabilitzadors que van aprofitar el sistema assembleari per dividir el partit abans de marxar-ne, que no ha sabut o pogut cicatritzar-les degudament.

    Els elements que configuren aquestes alternatives no són massa engrescadors:populisme dretà tipus berlusconià i confusió a l'esquerra.

    Esperem que, uns i altres trobin el camí:  que es sedimenti l'al·luvió dreta i es pugui arribar a constituir realment en un partit democràtic (no només unes sigles) i que l'esquerra trobi els adequats ponts per a bastir de nou una alternativa més forta.

    Així sigui.
    • Simplificacions
      jrenyer | divendres, 3 de desembre de 2010 | 23:34h
      El teu anàlisi és d'una simplificació evident. Tot i que no ho dius espedíficament, SCI és de dretes i Laporta un populista estil Berlusconi, mentre que ERC és un partit d'esquerres a qui no li cal demostrar que ho és. No m'estranya que amb adoctrinaments com aquests Esquerra hagi arribat tan avall.
      Pel que fa als elements que van aprofitar l'assemblearisme d'Esquerra per dividir el partit abans de marxar-ne, parlo per mi no pas per altres. Vaig ser militant d'ERC durant divuit anys, per què havia d'esperartan de temps per enfrontar-me obertament a la direcció ?. Només del pacte Carod-Puircercós d'abril de l'any passat, que liquidava qualsevolo possibilitat de canvi de rumb del partit, vaig decidir deixar-ho explicant-ne els motius a l'apunt "Obrir la porta de l'esquerra de la llibertat ", que considero plenament vigent. Llegeix-lo i rebat després allò que hi dic. Finalment, les meves valoracions polítiques i personal sobre Esquerra i els seus dirigents són el resultat d'un coneixement directe i aprofundit, no pas elucubracions per fugir d'estudi. Si hagués volgut fer mal a Esquerra hagués actuat d'altra manera i dit moltes altres coses.
  • Passar de ser un anhel
    Daguer | divendres, 3 de desembre de 2010 | 19:21h
    a ser un objectiu. L'anhel és in operant i passiu; està a l'espera. L'objectiu, en canvi, és una meta que demana una estratègia i les eines adequades.

    Treballarem a nivell institucional (política) i al carrer (mobilització). Ens hi hem començat a posar i continuarem. Que la política no ens faci oblidar la mobilització. Per aquesta segona el camí està menys fressat i cal imaginació, també coordinació amb plataformes ciutadanes.

    Solidaritat es proposarà amplia els adherits i pencaires (militància?) per poder-ho portar a terme. Estem engrescats amb el resultat i pel bon rotllo amb què hem treballat fins ara. Salut!

---------------------------------------
Extret del Blog de Jaume Renyer
Fotografia adjunta: Jaume Renyer

Bestiari encaixista, colonial i perversament colonitzador ...

ALBERT1969 | divendres, 3 de desembre de 2010 | 21:23h
Un exemple ben clar d’aquesta mentalitat que no veu res més lluny de l’estat espanyol, es el líder d’Unió Duran i Lleida, que els rumors l’anomenen a les travesses per ser Conseller en Cap, tot hi la seva predilecció per Madrid. En un altre costat trobem el republicà Joan Tardà, que ha titllat en una sessió de corrupte en les seves funcions al Tribunal Constitucional, i que finalment fruit de la seva suposada valentia, ha retirat en el diari de sessions les seves paraules desprès de la conversa amb el socialista Bono.

Aquests dos personatges son dos clars exemples de la mentalitat que porta en el seu ADN una bona part de la societat catalana, en Duran i Lleida, no s’ha volgut definir sobre el seu futur laboral, tot hi reconèixer estar molt a gust a Madrid, i que cal un pes pesat a la capital espanyola, ja que ha d’estar ben cobert, parla de la seva repartició de papers amb en Mas, un a Catalunya, i un a Madrid, ha confirmat que la repetició del concert basc es inviable, però si un pacte fiscal per recaptar tots els impostos i pagar una quota a l’estat i per la solidaritat. Per la seva banda en Joan Tardà, ha matisat en el diari de sessions del Congrés les seves paraules de corrupte al TC, per “exerceix de manera impròpia les seves funcions”. Tardà va dir aquestes paraules sobre el Tribunal, i concretament el nou membre Francisco José Hernando, qualificat com a personatge nefast i fomentador de la catalanofòbia, recordant les seves paraules de que obligar a parlar català als jutges a Catalunya no tenia sentit, ja que era  com si li demanessin aprendre a ballar sevillanes. En Bono el va instar a rectificar aquestes paraules, cosa que finalment va acabar succeint.

En Duran, es d’aquells tipus de personatges estimat a les Espanyes, ja que s’ha fet perdonar el ser català, demostrant aquesta mentalitat servil i submisa, i sobretot amb Madrid i l’estat espanyol com a referència única en el seu cap, cosa que lliga amb la seva afirmació de tenir un pes important a Madrid, ja que com ha dit més d’un cop ell no vol la independència, i per tant la dependència te el seu epicentre concretament a Madrid, on es prenen totes les decisions importants, segueix amb el cinisme convergent de titllar d’impossible la seva proposta estrella en forma de concert, i tot seguit ens diu que vol un pacte que bàsicament igual que el Concert i que sap del tot impossible, tot plegat sona a un nou pacte del Majestic, venen un acord miserable com la gran meravella mundial, amb la diferència que el context de crisi, i dèficit aberrant no s’escamparan amb fum, cosa que en Duran intentarà més o menys com ha fet sempre. Pel que fa en Tardà, i la seva crítica al nou membre pel TC, fill de falangista, i personatge important al règim dictatorial, i que amb el seu menyspreu al català en l’àmbit judicial, demostra el seu tarannà xenofòbic i amb tics profundament antidemocràtics, aquests son els personatges de la gran instància espanyola judicialment parlant ,i que com deia el republicà exerceix de manera corrupta les seves funcions, com ha demostrat amb la sentència de l’Estatut, però fent honor a aquesta valentia de campanya, li ha faltat temps per acceptar els suggeriments de Bono, per cert un altre fill de falangista, per rectificar i deixar uns termes molt més suaus. Es l’exemple de la falsa valentia que pregonava en Puigcercós, i que ha semblat una burla desprès de 7 anys de abaixar-se els pantalons cada dos per tres, i que finalment els votants han castigat durament.
En definitiva, son els catalans clàssics que per la seva condició, busquen la més mínima oportunitat per fer-se perdonar, i tancar-se en el seu raconet de l’estat espanyol, i no d’un món globalitzat que ens espera amb les seves oportunitats.  (Albert Cortés Montserrat)
--------------------------------

Plenament d'acord amb aquest post.

Puigcercós va treure la bandera espanyola del seu departament i en dues hores -el xicot tan valent- la hi va tornar a posar després d'alguna telefonadeta dels seus amos, ves a saber, potser el Montilla, el Zapatero o potser el Carod ... ves a saber?

Tardà, també clar exemple de la mentalitat que porta en el seu ADN una bona part de la societat catalana, ha errat d'entrada l'expressió dient "tenim un tribunal corrupte" enlloc de dir-los "teniu un tribunal corrupte" tal com aquest estat espanyol és corrupte i ses senyories també.

Qui trepitja impunement la voluntat d'un poble és un corrupte!
Qui espolia, suplanta i vol colonitzar un poble és un corrupte sense cap dubte.

I referent al tema del Concert és molt vàlid el post d'ahir del BIC:

"TRENCAR AMB ESPANYA, L'ÚNIC CAMÍ VÀLID PER A CATALUNYA !!!"


  
El Mas fa de Puta dient "Sí al Concert Econòmic"

El Puig fa de Ramoneta dient "No, Concert no! Pacte solidari potser!


------------------

Comencen malament!
Per això no els vaig votar ni crec que els voti mai més!

Al vell estil Pujolià ... canviar mesells i enganyosos el nom de les coses per tal de corrompre-ho tot!

Recordeu! Aquesta colla d'esclaus encaixistes
van canviar el nom de Seleccions Nacionals
pel de Seleccions Supraautonòmiques.

Recordeu!
Aquesta colla d'esclaus enxcaixistes pro espanya
van canviar no fa pas gaire el nom de Concert Econòmic pel nom de Concert Solidari.

Ara ja tornen a preparar el terreny per adormir el pretès "oasi català" amb narcotitzants propostes falses i enganyoses.

Fa encara no tres anys el Mas va fer de PUTA i va fer el salt a Catalunya anant-se'n a dormir amb el Zapatero i carregant-se literalment la negociació de l'Estatut en, o curiosa casualitat, l'apartat d'aquell mal anomenat Concert Solidari.

Aquella nit la recordaré sempre, veient el Mas anunciar la perversa notícia amb el Pujol al seu darrera amb pullòver beig d'estar per casa.
Aleshores el Mas feia de PUTA i el Pujol de RAMONETA!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Ni oblidem ni perdonem