04 de desembre 2010

En el camí de la Gran Coalició Independentista Catalana.

Dos comentaris més sobre l'apunt anterior.  (Autors: Renyer i Francesc)
Més enllà
Francesc| Adreça electrònica | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 03:02h
Benvolgut Jaume, estem davant un moment apassionant del nostre futur nacional. Cal que revisem els discursos previs, les previsions i les projeccions. Cal que alguns revisin les seves apostes redemptistes des d'una esquerra extrema.

Les eleccions del 28-N ens indiquen que moltes coses s'han acabat, han quedat obsoletes. Ja no hi ha un independentisme únic, ja no hi ha repartidors de carnets, ja no hi ha messianisme. Tot això s'ha acabat definitivament.

Estem davant un cert repte de "governança" de l'independentisme, és a dir, d'entendre que hi ha molts subjectes que poden treballar per un objectiu i no comparteixen una matriu organitzativa. Això costarà d'entendre, però és clau.

Assistim, com diu el gran Oriol Junqueras, a un canvi de paradigma en l'independentisme. Si no s'entén, fracassarem. Mai més no hi haurà una única organització que canalitzi l'independentisme. L'independentisme s'expressarà polifònicament, i l'objectiu dels militants independentistes és assolir l'armonia necessària, que no passa per l'hegemonia. Qui pensi encara en tenors, s'equivoca radicalment.

La capacitat de sumar, d'avançar, de construir... és l'única possibilitat de futur. I això ens obliga a tots a molt.

Visca la terra!
Pluralitat i hegemonia
jrenyer | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 18:23h
Francesc, recorda que fa temps ja vaig propugnar un model organitzatiu per a l'independentisme plural i participatiu, fet de la suma de grups diversos ideològicament en la línia que va assenyalar Pasqual Maragall fent referència al Partito Democratico a Itàlia. Certament, a partir del 28-N no hi haurà un únic referent independentista però per assolir la independència cal l'articulació d'aquesta transversalitat i una direcció estratègica que marqui els camins a seguir, d'això en dic hegemonia al si del moviment.  Lluny del leninisme i l'avantguardisme, calen primàries per escollir els candidats electorals i democràcia directa per barrar el pas als Hugo Chávez nostrats i als clans dels politicastres.

----------------------------------

Nou comentari al post d'Empordà Acció que reproduia el post i comentaris del blog de Jaume Renyer:


  • Què hauríem de fer ara, segurament
    Joaquim| Adreça electrònica | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 08:19h
    Estic totalmetn d'acord amb el teu diagnòstic. Soc exmilitant desfenestrat d'E.R.C. per enviar un email crític a Pugicercós. Em van deixar de cobrar la quota unilateralment. Es veu que no acceptaven DISCREPÀNCIES...Sóc associat a Reagrupament de fa molt de temps. I m'agradaria que tant Esquerra om R.cat - sóc dels que crec que no ha de perdre l'especificitat encara - fossin capaços de fer una revisió positiva i fer passos cap a la unitat.

    Esquerra hauria de demanar perdó com diu Junqueres pels errors comesos i fer un canvi de persones i estils. Crec que va bé si hi posa Junqueres i Tresserres, que treballin per la unitat. Però els cal sobretot humilitat, transparència i una conducta ètica i republicana evident.

    Reagrupament ha triomfat crec, en el terreny dels arguments,la crítica, estràtègia i  les idees. Però ha mostrat limitacions i mancances pròpies a la pràctica ( també ha tingut enemics, una situació desfavorable, infundis i calumnies i una evident apagada informativa probablement perquè feia nosa al sistema establert ). No s'hauria de disoldre si no guardar l'especificitat i transformar-se en un "grup" de pressió independentista i veu de consciència de aquest sector.

    De Solidaritat no sé que pensar més enllà de l'oportunisme d'un lider mediàtic per obtenir un càrrec. A voltes dona imatge de seriositat amb Lopez Tena darrere. A voltes sembla "friki" i fet per aficionats com en les primeres decalaracions postelectorals d'Uriel i les de laporta que no tocava a terra. Es veurà en que acaba més enllà d'omplir quatre seients d'una legislatura...

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem