20 de gener 2011
«la nostra capital necessita un altre estil de govern» SANTIAGO ESPOT (BCN, 1991)
Darrers paràgrafs de la conferència pronunciada per Santiago Espot
al Casal de Sarrià de Barcelona el dia 28 de febrer de 1991.
"Contra el Senequisme Polític" (any 1991)
... Així, dirigint-se a Pasqual Maragall el
senyor Carles G. Camins, present a la sala, va
inquirir l’alcalde sobre el fet que el rei d’Es-
panya obsequiés l’estat Mexicà en el seu dar-
rer viatge a Amèrica amb un xec per valor de
450.000 milions de pessetes, i preguntà quina
era la posició de l’alcalde davant aquest mo-
numental atracament a l’economia dels ciuta-
dans mentre ens regategen els diners per als
Jocs Olímpics. Doncs bé, sense gairebé dei-
xar acabar aquesta intervenció, s’acostà a qui
la feia un membre del servei de seguretat de
Pasqual Maragall que, amb cara de pinxo, li va
increpar: «Si no calla m’haurà d’acompanyar
fora». Com als fatídics dies de la dictadura
opressora»
opressora»
Fóra el més convenient que quan els ciuta-
dans tinguin de nou l’oportunitat d’escollir un
nou batlle s’obtingui un resultat que possibi-
lités el canvi a l’Alcaldia de la ciutat comtal.
Fins i tot els «senequistes» tenen una retirada
particular. Si tot l’assaig aquí comentat de Car-
les M. Espinalt s’ha caracteritzat per una rotun-
da clarividència, no existeix cap motiu que ens
faci dubtar que el procedir de Pasqual Mara-
gall difereixi gaire del següent: «Tota acció de
govern acaba tenint una resposta en l’ànima de
la gent, malgrat que els polítics totalitaris pen-
sen que el poble és curt de memòria i no sap
mai de què i com ha de replicar. Ells mateixos
—els polítics totalitaris— volen contestar-se les
pròpies preguntes, creuen que, dins el seu mo-
nòleg, demà podran dir blanc allà on abans
deien negre i que, naturalment, ningú no es re-
cordarà ja del negre, mentre no manqui el pa
i el circ. En les seves retirades estratègiques
confien en aquesta premissa. Àdhuc hi ha qui
confessa, arribat el cas, que mai no ha dit altra
cosa que blanc, blanc, i blanc».
Els barcelonins, estic ben segur, aviat reac-
cionaran. Comprendran que la nostra capital
necessita un altre estil de govern. La mediocri-
tat no pot regir Barcelona, no pot dur la repre-
sentativitat de la ciutat un sospitós d’hàbits cen-
surables. És falsa, en el nostre cas, aquella fra-
se de Winston Churchill: «Els pobles tenen el
govern que es mereixen». Mai s’ha merescut
la ciutat comtal un aprenent de «senequista»
que aspiri, amb tan poques possibilitats, a fer-
la cocapital espanyola. On queda el seu sentit
de Catalunya? Però quin diantre de concepció
històrica té Pasqual Maragall?
No ens cal esbrinar gaire alsqui, com jo, ens
declarem espinaltians per comprendre que el
senequisme comporta una política de tripijocs,
ambicions personals, traïdories i una bona dosi
de formigó armat al rostre, mentre es va pro-
clamant pels altaveus que es lluita per la justí-
cia social, el progrés i la dignitat dels homes.
S’ha imposat un estil nefast per al nostre po-
ble i urgeix la renovació política que porti Bar-
celona i Catalunya a altes cotes de dignitat na-
celona i Catalunya a altes cotes de dignitat na-
cional. Hem de ser una nació independent amb
una capital de primera línia tret del cas que vol-
guem romandre per sempre a segona o tercera
fila.
Queda clar, doncs, que Catalunya necessita
una saba nova per independitzar-se, i haurà
de portar irremeiablement l’estigma de l’escola
espinaltiana, ja que així adquirirà l’ascendent
suficient sobre el país per poder-lo alliberar.
Per aquest motiu, es va fer l’1 de juliol del 1989
a la ciutat de Barcelona el seminari d’lmatge
Motivacional «Serà el 1992 l’any de la indepen-
dència de Catalunya?», en el qual es van expo-
sar 47 ponències d’arreu dels Països Catalans
i una d’Euskadi, recollides avui en el llibre que
du el mateix títol. Un any després, concreta-
ment el passat 1 de juliol, en la reunió general
feta pels ponents i promotors del seminari per
avaluar el gran ressò creat durant el primer
any a partir de la nostra iniciativa, s’acordà pro-
clamar els set fronts on Catalunya ha d’assolir
la victòria, és a dir, el programa polític més
concís, real, suggestiu i valent que s’ha donat
al nostre país d’ençà del 1977. Prenguin bona
nota i escoltin el futur immediat de la Nació
catalana:
— Front en pro de la formació de nous dirigents
— Front en contra de la tergiversació de la
nostra història
— Front en pro d’una revolució pedagògica
— Front en pro d’una revolució pedagògica
i d’una ensenyança que no subestimi la
cultura catalana
— Front en contra de la drogaaddicció i la
depauperació caracterològica del nostre poble
— Front en pro de la integració dels
immigrats i el ferm rebuig dels colonitzadors
— Front en contra de l’imperant senequisme polític
I, finalment, el front que repeteixo de nou per
donar penyora del meu propòstit i perquè, a la
vegada, ha motivat aquests raonaments i ha
merescut la seva atenció:
— Front en pro de l’autèntica recuperació
de Barcelona com a capital d’una Cata-
lunya lliure.
SANTIAGO ESPOT
(CONTRA EL SENEQUISME POLÍTIC A BARCELONA, 1991)
17 de gener 2011
Cap país pot suportar permanentment una fuita de l'11% dels seu PIB
Dins d'Espanya ho perdrem tot!
Dignitat, pensions, hospitals, sanitat, economia, recursos, llengua, país, llibertat ... ho perdrem tot!
Dins d'Espanya ho perdrem tot!
Entre altres coses perquè ens ho estant robant i els nostres polítics governants ho accepten sense esma !
Els nostres polítics governants són còmplices d'aquesta espoliació, no tenen caràcter! són mesells i covards i no tenen empenta.
Cap país pot suportar permanentment una fuita de l'11% del seu PIB.
Sense Independència serem un dels pobles més miserables: misèria pels catalans i barra lliure pels espoliadors i pels colonitzadors.
Podem baixar més avall?! Mireu Haití i Corea del Nord !!!
Salvador Molins (BIC, CA)
16 de gener 2011
Mal nom !!!
Tan lleig com fer pujar un tal ZP al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Trista Catalunya sotmesa als seus enemics interns i externs!!!
Salvador Molins, BIC i Catalunya Acció.
--------------------- Comentari al següent post de Cucarella del PV.
Trista Catalunya sotmesa als seus enemics interns i externs!!!
Salvador Molins, BIC i Catalunya Acció.
--------------------- Comentari al següent post de Cucarella del PV.
No sé què pensar sobre la tria d’Artur Mas de Pilar Fernández Bozal per al seu primer govern.
Puc pensar que no és tan intel·ligent com aparenta si ha fet una elecció sense preveure el malestar que causaria entre una part del seu electorat i de la seua militància.
Puc pensar que és una imposició del seu soci de coalició, Duran i Lleida, destinada a fer-se voler pels partits espanyols i aplanar el seu camí cap a un ministeri d’alguna cosa.
Puc pensar que Artur Mas és tan intel·ligent com sembla i la tria ha estat calculada i sospesada. Ha pres la decisió amb l’objectiu d’advertir tothom que és ell qui mana i punt. I que ha triat Fernández Bozal perquè se’n fot de la independència de Catalunya i del Dret a Decidir. A ell li importa Catalunya dins Espanya, i triant Fernández Bozal diu a les clares amb qui s’avé i amb qui no s’avé (fet i fet, els neofalangistes de Ciudadanos han aplaudit la decisió de Mas). Tant li és si aquesta elecció suposa un menyspreu, per no dir una humiliació, al seu electorat i la seua militància independentista. Potser Artur Mas pensa que al seu partit no n’hi ha, d’independentistes. I si callen i acaten i no cau Fernández Bozal serà perquè té raó.
Urgeix la ruptura amb l'estat espanyol en tots els sentits i de forma urgent!
Només hi ha un autogovern per a Catalunya!:
La seva Independència!
Urgeix la ruptura amb l'estat espanyol en tots els sentits i de forma urgent!
Parlar d'estatuts i comunitats autònomes és perdre el temps i perdre Catalunya.
Si "Espanya ja no dóna més de si" el pas lògic que segueix és preparar des d'ara mateix al nostre Poble per a l'èxode de l'Estat Espanyol.
Preparar l'opinió pública exposant les avantatges d'assolir un estat propi i construir una gran plataforma política per a la Independència on s'hi agrupin diputats, associacions i ciutadans de tots els partits polítics que optin per la Independència de la nostra nació.
Mas i Ciu ho podrien capitanejar i coordinar però no ho faran! Els seus plantejos són els de sempre i els espanyols ens faran la cisa com sempre.
Ciu no creu en la força de Catalunya per això sempre pacta a la baixa, exactament igual com han repetit els d'Esquerra. Ambdós partits no saben pensar en Catalunya sense parlar d'Espanya i sense apuntalar Espanya amb les seves pusil·lànimes polítiques de volada gallinàcia.
No sé perquè he escrit aquest comentari? Sí sé que és totalment inútil! no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar i no ho dic pel responsable d'aquest bloc sinó per Convergència i per Esquerra.
Disculpeu l'atreviment.
Salvador Molins, BIC i CA
----------------------------------------
Resposta al post d'avui del Bloc de Jordi Martí:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/187528
La seva Independència!
Urgeix la ruptura amb l'estat espanyol en tots els sentits i de forma urgent!
Parlar d'estatuts i comunitats autònomes és perdre el temps i perdre Catalunya.
Si "Espanya ja no dóna més de si" el pas lògic que segueix és preparar des d'ara mateix al nostre Poble per a l'èxode de l'Estat Espanyol.
Preparar l'opinió pública exposant les avantatges d'assolir un estat propi i construir una gran plataforma política per a la Independència on s'hi agrupin diputats, associacions i ciutadans de tots els partits polítics que optin per la Independència de la nostra nació.
Mas i Ciu ho podrien capitanejar i coordinar però no ho faran! Els seus plantejos són els de sempre i els espanyols ens faran la cisa com sempre.
Ciu no creu en la força de Catalunya per això sempre pacta a la baixa, exactament igual com han repetit els d'Esquerra. Ambdós partits no saben pensar en Catalunya sense parlar d'Espanya i sense apuntalar Espanya amb les seves pusil·lànimes polítiques de volada gallinàcia.
No sé perquè he escrit aquest comentari? Sí sé que és totalment inútil! no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar i no ho dic pel responsable d'aquest bloc sinó per Convergència i per Esquerra.
Disculpeu l'atreviment.
Salvador Molins, BIC i CA
----------------------------------------
Resposta al post d'avui del Bloc de Jordi Martí:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/187528
12 de gener 2011
Virreis d'Espanya contra Catalunya !
Per a mi, Mas i els altres presidents autonòmics catalans només són virreis d'Espanya, botiflers que s'engreixen dels patiments de Catalunya.
No es comporten com Presidents Catalans sinó com manats de Madrid i fidels servidors de l'engany autonòmic.
En el moment de la transició les coses eren molt més difícils i incertes però ara ja han passat trenta anys i tots sabem que dins d'Espanya Catalunya com a nació lliure no se'n sortirà.
En el seu discurs Mas va dir que no creia en els miracles, que els miracles no existien, va mentir! però no va pas mentir perquè digués això sinó perquè a la vegada que deia això apostava clarament pel més impossible dels Miracles que es puguin imaginar, en Paraules de Gaziel (1932) "que Espanya deixi als catalans conrear lliurement la seva llengua i el seu autogovern".
Que Espanya i els espanyols respectin Catalunya com a Nació, que l'acceptin com a Estat amic i coaligat -recordi's el Pla Ibarretxe- és senzillament impossible, apostar per aquest projecte fracassat que va encetar Cambó des de fa més de cent anys és clarament suïcida. Mas, assumint aquest camí vol matar Catalunya! Mas assumint aquest camí impossible farà un bon favor als espanyols com l'han fet tots els seus predecessors des de la darrera restauració borbònica, Mas seguint aquest camí deixarà Catalunya més malferida i esclava del que la ha trobada.
Mas, també en l'esmentat discurs va dir que seria fidel al seu Poble, però qui pot ser fidel al seu Poble si en menys d'un mes ha sigut infidel als seus propis electors.
En un mes, Mas va passar de prometre defensar un Concert Econòmic a devaluar la seva promesa i transformar-la en una mena de pacte fiscal a l'estil dels que ens tenia acostumats Jordi Pujol -el gran home d'Espanya! el president de la Colònia Catalana que perdia el cul cada vegada que sortia de Catalunya per defensar l'estat espanyol enlloc de defensar la Catalunya lliure o tota la Nació Catalana. Recordeu alló dels "Som sis milions" tan eficaç per dividir Catalunya de les Illes i del País Valencià-.
Mas, igual que Pujol, va recórrer a demanar als catalans que no parem de treballar, que cal aplicar-se en l'esforç intens, "tibar ... tibar!", un esforç que no sé si ell ho sap que tots els catalans ja practiquem en mil i un sentits aguantant els efectes d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents dels bancs i caixes d'estalvis, d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents en tot de Madrid on cada vegada es va acumulant riquesa i indústria mentre nosaltres ens estem arruïnant. Per més INRI, per dir un exemple, contenidors de deixalles, llibres encatalà o els mateixos vestits dels bombers són fabricats a Andalusia i Madrid amb els beneficis dels diners que ens han espoliat.
Mas i Pujol demanen esforç als catalans però ells no fan l'esforç veritable i intel·ligent d'encaminar el nostre país cap a la seva independència.
Mas i Convergència i Unió diuen o deixen entreveure que no volen complicar-se en un Referèndum d'Independència amb l'excusa de que el perdríem i fan això enlloc d'explicar a tots els catalans els beneficis i la conveniència d'esdevenir un estat europeu de primera línia com per exemple Dinamarca, no! ells prefereixen encaixar Catalunya dins d'Espanya tot relegant-la al trist paper de colònia darrera de Sebta i Mililla.
Sento aixafar la festa del respecte als Virreis de Catalunya i m'aturo ací, però avui a 2011 jo ho veig així de cru.
Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
---------------------------
Comentri a l'apunt del següent enllaç:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186194
No es comporten com Presidents Catalans sinó com manats de Madrid i fidels servidors de l'engany autonòmic.
En el moment de la transició les coses eren molt més difícils i incertes però ara ja han passat trenta anys i tots sabem que dins d'Espanya Catalunya com a nació lliure no se'n sortirà.
En el seu discurs Mas va dir que no creia en els miracles, que els miracles no existien, va mentir! però no va pas mentir perquè digués això sinó perquè a la vegada que deia això apostava clarament pel més impossible dels Miracles que es puguin imaginar, en Paraules de Gaziel (1932) "que Espanya deixi als catalans conrear lliurement la seva llengua i el seu autogovern".
Que Espanya i els espanyols respectin Catalunya com a Nació, que l'acceptin com a Estat amic i coaligat -recordi's el Pla Ibarretxe- és senzillament impossible, apostar per aquest projecte fracassat que va encetar Cambó des de fa més de cent anys és clarament suïcida. Mas, assumint aquest camí vol matar Catalunya! Mas assumint aquest camí impossible farà un bon favor als espanyols com l'han fet tots els seus predecessors des de la darrera restauració borbònica, Mas seguint aquest camí deixarà Catalunya més malferida i esclava del que la ha trobada.
Mas, també en l'esmentat discurs va dir que seria fidel al seu Poble, però qui pot ser fidel al seu Poble si en menys d'un mes ha sigut infidel als seus propis electors.
En un mes, Mas va passar de prometre defensar un Concert Econòmic a devaluar la seva promesa i transformar-la en una mena de pacte fiscal a l'estil dels que ens tenia acostumats Jordi Pujol -el gran home d'Espanya! el president de la Colònia Catalana que perdia el cul cada vegada que sortia de Catalunya per defensar l'estat espanyol enlloc de defensar la Catalunya lliure o tota la Nació Catalana. Recordeu alló dels "Som sis milions" tan eficaç per dividir Catalunya de les Illes i del País Valencià-.
Mas, igual que Pujol, va recórrer a demanar als catalans que no parem de treballar, que cal aplicar-se en l'esforç intens, "tibar ... tibar!", un esforç que no sé si ell ho sap que tots els catalans ja practiquem en mil i un sentits aguantant els efectes d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents dels bancs i caixes d'estalvis, d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents en tot de Madrid on cada vegada es va acumulant riquesa i indústria mentre nosaltres ens estem arruïnant. Per més INRI, per dir un exemple, contenidors de deixalles, llibres encatalà o els mateixos vestits dels bombers són fabricats a Andalusia i Madrid amb els beneficis dels diners que ens han espoliat.
Mas i Pujol demanen esforç als catalans però ells no fan l'esforç veritable i intel·ligent d'encaminar el nostre país cap a la seva independència.
Mas i Convergència i Unió diuen o deixen entreveure que no volen complicar-se en un Referèndum d'Independència amb l'excusa de que el perdríem i fan això enlloc d'explicar a tots els catalans els beneficis i la conveniència d'esdevenir un estat europeu de primera línia com per exemple Dinamarca, no! ells prefereixen encaixar Catalunya dins d'Espanya tot relegant-la al trist paper de colònia darrera de Sebta i Mililla.
Sento aixafar la festa del respecte als Virreis de Catalunya i m'aturo ací, però avui a 2011 jo ho veig així de cru.
Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
---------------------------
Comentri a l'apunt del següent enllaç:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186194
03 de gener 2011
Encaminnem-nos cap a la Independència o ho perdrem tot per rucs, comodons i covards!
Cada dia, els catalans regalem a Madrid 60 milions d'euros a canvi de que ens maltractin i robin.
No ens queixem de bosses de pobresa al nostre país, ni de l'existència d'infants pobres, de tancament d'àrees d'hospitals, de reducció de pensions, de supressió d'ajudes socials, de perdùa d'anys de jubilació i de les conseqüents càrregues de contribució a la seguretat social si no es dóna el cas de que la perdem tota ...
No ens podem queixar els catalans! som solidaris forçosos i cada dia enviem a Madrid 8.800.000.000 ptes. (vuit mil vuit cents milions de pessetes) o el que és l'equivalent que són 60 milions d'euros.
Així doncs, votants i polítics votats, som responsables indirectes d'aquestes bosses de pobresa per rucs, comodons i covards!
Que hi fa que cada dia llencem 60 milions d'euros!
Què hi fa que molts catalans ho passin malament mentre a mi no em toqui!
Però ja cal que ens preparem perquè ens caurà misèria sobre misèria i ens l'haurem ban guanyat.
Som el poble més cornut per voluntat pròpia, i no us preocupeu que ara ve l'hora de pagar el veure abusiu dels altres, com diu un meu amic defensor de la Independència: "dins d'Espanya i sempre contra els nostres interessos com a Poble ara ens tocarà pagar barra lliure!!!"
Salvador Molins (Membre del BIC i de CA)
No ens queixem de bosses de pobresa al nostre país, ni de l'existència d'infants pobres, de tancament d'àrees d'hospitals, de reducció de pensions, de supressió d'ajudes socials, de perdùa d'anys de jubilació i de les conseqüents càrregues de contribució a la seguretat social si no es dóna el cas de que la perdem tota ...
No ens podem queixar els catalans! som solidaris forçosos i cada dia enviem a Madrid 8.800.000.000 ptes. (vuit mil vuit cents milions de pessetes) o el que és l'equivalent que són 60 milions d'euros.
Així doncs, votants i polítics votats, som responsables indirectes d'aquestes bosses de pobresa per rucs, comodons i covards!
Que hi fa que cada dia llencem 60 milions d'euros!
Què hi fa que molts catalans ho passin malament mentre a mi no em toqui!
Però ja cal que ens preparem perquè ens caurà misèria sobre misèria i ens l'haurem ban guanyat.
Som el poble més cornut per voluntat pròpia, i no us preocupeu que ara ve l'hora de pagar el veure abusiu dels altres, com diu un meu amic defensor de la Independència: "dins d'Espanya i sempre contra els nostres interessos com a Poble ara ens tocarà pagar barra lliure!!!"
Salvador Molins (Membre del BIC i de CA)
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
Lleig, fastigosament lleig posar aquesta dona al govern de Catalunya!