Per a mi, Mas i els altres presidents autonòmics catalans només són virreis d'Espanya, botiflers que s'engreixen dels patiments de Catalunya.

No es comporten com Presidents Catalans sinó com manats de Madrid i fidels servidors de l'engany autonòmic.

En el moment de la transició les coses eren molt més difícils i incertes però ara ja han passat trenta anys i tots sabem que dins d'Espanya Catalunya com a nació lliure no se'n sortirà.

En el seu discurs Mas va dir que no creia en els miracles, que els miracles no existien, va mentir! però no va pas mentir perquè digués això sinó perquè a la vegada que deia això apostava clarament pel més impossible dels Miracles que es puguin imaginar, en Paraules de Gaziel (1932) "que Espanya deixi als catalans conrear lliurement la seva llengua i el seu autogovern".

Que Espanya  i els espanyols respectin Catalunya com a Nació, que l'acceptin com a Estat amic i coaligat -recordi's el Pla Ibarretxe- és senzillament impossible, apostar per aquest projecte fracassat que va encetar Cambó des de fa més de cent anys és clarament suïcida. Mas, assumint aquest camí vol matar Catalunya! Mas assumint aquest camí impossible farà un bon favor als espanyols com l'han fet tots els seus predecessors des de la darrera restauració borbònica, Mas seguint aquest camí deixarà Catalunya més malferida i esclava del que la ha trobada.

Mas, també en l'esmentat discurs va dir que seria fidel al seu Poble, però qui pot ser fidel al seu Poble si en menys d'un mes ha sigut infidel als seus propis electors.

En un mes, Mas va passar de prometre defensar un Concert Econòmic a devaluar la seva promesa i transformar-la en una mena de pacte fiscal a l'estil dels que ens tenia acostumats Jordi Pujol -el gran home d'Espanya! el president de la Colònia Catalana que perdia el cul cada vegada que sortia de Catalunya per defensar l'estat espanyol enlloc de defensar la Catalunya lliure o tota la Nació Catalana. Recordeu alló dels "Som sis milions" tan eficaç per dividir Catalunya de les Illes i del País Valencià-.

Mas, igual que Pujol, va recórrer a demanar als catalans que no parem de treballar, que cal aplicar-se en l'esforç intens, "tibar ... tibar!", un esforç que no sé si ell ho sap que tots els catalans ja practiquem en mil i un sentits aguantant els efectes d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents dels bancs i caixes d'estalvis, d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents en tot de Madrid on cada vegada es va acumulant riquesa i indústria mentre nosaltres ens estem arruïnant. Per més INRI, per dir un exemple, contenidors de deixalles, llibres encatalà o els mateixos vestits dels bombers són fabricats a Andalusia i Madrid amb els beneficis dels diners que ens han espoliat.

Mas i Pujol demanen esforç als catalans però ells no fan l'esforç veritable i intel·ligent d'encaminar el nostre país cap a la seva independència.

Mas i Convergència i Unió diuen o deixen entreveure que no volen complicar-se en un Referèndum d'Independència amb l'excusa de que el perdríem i fan això enlloc d'explicar a tots els catalans els beneficis i la conveniència d'esdevenir un estat europeu de primera línia com  per exemple Dinamarca, no! ells prefereixen encaixar Catalunya dins d'Espanya tot relegant-la al trist paper de colònia darrera de Sebta i Mililla.

Sento aixafar la festa del respecte als Virreis de Catalunya i m'aturo ací, però avui a 2011 jo ho veig així de cru.

Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

---------------------------


Comentri a l'apunt del següent enllaç:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186194