27 de març 2011

Catalanets immadurs i malcriats i mentiders.

ALBERT1969 | diumenge, 27 de març de 2011 | 20:53h
(Albert Cortés Montserrat)


El conseller d’Interior va assistir ahir a l’homenatge dels qui van lluitar per les llibertats catalanes a la Batalla de Talamanca, i que va resultar ser la última victòria d’un exèrcit català sobre les tropes borbòniques, en Felip Puig expressa en aquesta commemoració, que ens trobem en un final de cicle, i que s’acosta el moment en que haurem de decidir el nostre futur, cosa que sona a broma, quan aquesta mateixa setmana demanen a Solidaritat que retiri la proposició de llei per la independència en el Parlament, precisament per no quedar en evidencia, ja que no li donaran suport, tot plegat una broma de mal gust que els nostres avantpassat sens dubte no es mereixen.


Efectivament en Puig va assistir a aquest acte, i ens diu que el nostre futur ja no es l’Estatut del 2006 que ha estat profundament retallat, i recordo votat afirmativament per la seva formació, i gracies a aquesta retallada hem començat a dibuixar el procés cap al dret a decidir, demostrant que el nostre terreny de joc serà Europa, i no la transició democràtica espanyola,   i que escoltarem la voluntat majoritària d’un poble que ha de dir on vol anar, primer volem gestionar la nostra hisenda, i definir el nostre model de país com feien els nostres herois en la Batalla de Talamanca el 13 d’agost de 1714, i que el conseller els compara, i diu que per guanyar necessitem la majoria.  Cal recordar que aquesta darrera batalla guanyada per l’exèrcit català es va produir 1 mes abans de la caiguda de Barcelona, i sota les ordres del Marquès de Poal, van lluitar a Talamanca per defensar l’estat català, i vencen a l’enemic amb grans pèrdues per la part borbònica.

Realment, inspirar-se amb aquests herois i aquest sabor de victòria, cosa que no estem massa acostumats, que van donar les seves vides per la nació catalana en uns moments desesperats, i per salvaguardar la nostra identitat, les nostres lleis, i la nostra supervivència com a poble,  en uns moments on la configuració mundial no portava cap bon auguri, i pràcticament varem acabar abandonats a la nostra sort davant de les tropes franceses i de castella. I on si aixequessin el cap es moririen de vergonya, de veure la indignitat que pot arribar un poble sense cap engruna de  valentia, i sense cap tipus de vergonya i ganes de tornar a ser el que era, i treure’ns de damunt aquest llast que ens oprimeix des de fa gairebé 300 anys.  Ens diu que es un final de cicle, i que s’acosta el moment del dret a decidir, però ves per on a la primera oportunitat que es presenta de donar aquest pas, que saben perfectament que es la única recepta possible per  mantenir el nostre estat del benestar, com es la proposició de llei per la independència presentada per Solidaritat, diuen que no la votaran afirmativament.  Com  pensen arribar a aquest final del cicle si no volen donar el pas, i trencar la legalitat espanyola, cosa que tard o d’hora s’haurà de fer, que esperen que sigui un regal de Nadal, com volen apostar pel dret a decidir, si se’l neguen ells mateixos, i de retruc a la ciutadania, quan son majoria en la seu de la sobirania popular, francament aquesta presa de pel ja passa de mida, inventen mil i una excuses de fractures socials, alguns diuen que Europa mai ho permetria, com si fóssim una espècie d’empestats sense cap dret ,i el que es més fort sense els drets que ja han tingut altres, no es el moment i moltes coses més, a que es pensen que juguen retallant a consciència el nostre estat del benestar per la seva covardia, i per no voler afrontar el problema.   No seria més lògic gastar les energies amb la solució definitiva, que amb la parodia d’aquest concert que ja naixerà mort, ja que  no  depèn de nosaltres, i amb tot això el Sr. Puig pretén fer la comparació amb aquest autèntics herois, ah, si aixequessin el cap.

 

Albert Cortés Montserrat


Comentaris: 2:
  • el joc
    Gabriel | diumenge, 27 de març de 2011 | 22:52h
    Bona nit Albert. CiU sempre ha fet el mateix joc, és el típic partit autonomista de mena que li va perfecte l'actual escenari. I la majoria de catalans (que han votat majoritàriament a CiU) hi estan d'acord. Ja ho he dit altres vegades, el catalanet és un personatge inmadur que només sap queixar-se i queixar-se, li treus la queixa i està perdut. El seu "modus vivendi" és la queixa constant cap a un veí que li guanya la batalla i li passa la mà per la cara cada dia, però sinó fos així i tingués el que desitja: quina por!!!!!!!!!!!!!!estaria sol davant el perill...

    A dia d'avui crec que no ens mereixem ser una nació europea perquè no hem fet cap esforç per ser-ho i seria un agravi comporatiu a altres nacions recentment independitzades que han tingut processos complicats (Kosovo) o , per contra, exemplars (Eslovàquia).

    Resumint, Catalunya és un xiquet malcriat pels pares, ploraner, inmadur, però que sap que els pares sempre tenen raó perquè no coneix cap altre joc.

    Salut i (in)dependència.

    Gabriel

  • LES INICIATIVES LES VOL EL GOVERN.
    M. Farré| Adreça electrònica | diumenge, 27 de març de 2011 | 22:39h
    D'alguna manera  , les contradiccions sempre estàn presents. Els de  CIU., mentres governin , aniran practicant el "ara no toca" ,  perquè les iniciatives i els temps , (hi amb això tenen raó) els marca el govern i no l'oposició minoritària.  La pressió sobiranista  a  Convergència , seria bo que la rebés des de les sevas pròpies bases , perquè des de fora és molt controlable, 14 diputats independentistes (?).

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem