.







.
Resposta a Carme Laura Gil,
al post del seu blog: COC RÀPID: "La manifestació del 9.J... comentari improcedent"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/201475

Vas molt equivocada!

La Manifestació del #9juliol a Barcelona ho era tot menys el que tu has escrit: "la manifestació-recordatori de la gran indignació catalana del 2010".

Aquesta manifestació del #9J va ser la primera manifestació convocada a Barcelona amb un lema i un objectiu netament independentista: "Pel nostre futur: Independència". No tenia res a veure amb la manifestació que va convocar l'Omnium l'any passat.

També foren manifestacions netament independentistes -no pas reaccions meselles-, la de Brussel·les, la Concentració a Ginebra i la recent anada d'uns diputats catalans a Londres.

Aquesta manifestació del #9J va ser-ho tot menys fer el ploricó, va ser-ho tot menys queixar-se per les malifetes dels espanyols, va ser-ho tot menys voler treure el Montilla per posar-hi un altre d'igual o pitjor, que també s'entén amb els enemics de Catalunya i de la seva llengua, que es queda fora del Parlament -rata de clavaguera!- mentre es discuteix la Llei d'Independència. Un que amb el ZP es va carregar el que eufemísticament anomenaven Concert Solidari, un que amb veu fonda diu que això de la independència és carrera de fons -carrera dels altres, deu pensar, és clar ! ... Hipòcrita, Misserable!

A aquesta manifestació del #9J hi vàrem anar tots els que tenim clar que la independència només depèn dels catalans, de nosaltres, i que per anar vers la independència s'hi ha d'anar amb fermesa, sense titubejar, trencant amb Espanya i amb tots els polítics que li fan el joc i l'apuntalen.

Heu de pensar que a aquesta manifestació del #9J hi érem tots els que hi havíem de ser i els que no esperem cap altra resposta que no sigui la de la dignitat dels independentistes que ja ens hem compromès per la nostra unitat i vertebració.

Hi érem tots; nosaltres som la resposta a aquesta manifestació; i aquesta Manifestació del #9juliol representa el tret de sortida de la tasca per la vertebració de l'independentisme.

Com es pot commemorar una manifestació sense resposta com la del 10J del 2010? Qui se'n riu dels catalans? Qui va passar olímpicament d'aquell milió de persones?

Són preguntes que tothom s'hauria de fer!

Salvador Molins (Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, Adherit a SI)