19 de setembre 2012
Catalunya (demà la llibertat)
Fa
pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers
de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català
independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la
situació i de tocar de peus a terra (...)
Pel
que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims
sectors de les capes mitjanes catalanes; de fet, la primera minoria
política del país –segons en Carles Castro, a partir de dades
demoscòpiques; uns 2 milions de persones.
Aquest
èxit, ha modificat l’agenda política, i li ha donat combustible a CiU,
qui ha decidit liderar aquest complex, difícil, i dur procés de
Catalunya cap a la llibertat.
Tindrem,
molt probablement, una oportunitat, una de sola, i cap més, per
reeixir-ne. Això passarà quan passi –d’aquí uns mesos- i caldrà
treballar bé, amb prudència, amb moderació, també amb gosadia, per
articular una àmplia majoria per la llibertat.
La
coalició per Catalunya, tindrà enfront, dos partits forts: el PP i el
PSC, majoritaris al cinturó metropolità barceloní, on hi viu la major
part de la ciutadania. També, hi remaran en contra el gruix de
l’empresariat i els principals mitjans de comunicació.
El
SI haurà d’aprendre a construir missatges diversos, aptes per diversos
perfils, i amb capacitat de sintonitzar amb el gruix del país. Quan el
referèndum, haurà de minimitzar les pèrdues als cinturons metropolitans,
evitant una golejada del NO, i cercant l’empat o una victòria per la
mínima a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Tarragona, Santa
Coloma de Gramenet...
La
coalició hauria d’incorporar al SÍ, activament, també, a ICV i EUiA, i
afermar el compromís d’Unió amb la nova conjuntura; una divisió de la
coalició del SÍ podria tenir-ne conseqüències letals.
En
aquest sentit, té un perfil estratègic aconseguir la complicitat dels
sindicats majoritaris –l’11 de setembre, a penes en vaig veure cap,
d’obrer industrial. També caldrà pessigar en els caladors electorals
socialistes, arrabassant capes mitjanes i nuclis obrers que apostin pel
futur i no pel passat, tots dos en bon nombre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada