06 de setembre 2012
La història de l'Estelada
La història de l'estelada
La bandera independentista va néixer el 1908, inspirada en la cubana · La dècada de 1970 va aparèixer la versió amb l'estel roig.
Cuba, font d'inspiració
L'estel, que apareix a moltes banderes de nacions
sense estat, simbolitza la llibertat; el triangle, tradicionalment
símbol de divinitat, vol significar estabilitat i simplicitat. Els
independentistes del 1908 es van inspirar en Cuba, que havia lluitat per
alliberar-se d'Espanya tot l'últim terç del segle XIX, a l'hora d'idear
l'estelada. I és que a la bandera cubana ja hi havia un estel de cinc
puntes, que significava la república lliure, independent i sobirana que
havia de ser Cuba, una vegada alliberada del jou espanyol.
La primera fotografia del definitiu símbol dels
independentistes va aparèixer en una publicació del mateix 1918, el
butlletí 'L’intransigent', on es reproduïa una imatge d’uns joves
nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les banderes
respectives. Francesc Macià l’adoptà com a estendard d’Estat Català el
1922, fet que la popularitzà enormement.
L’ús de la bandera va prendre forma jurídica,
explica la comissió del centenari, amb l’article 3 de la constitució
provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a
Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català: 'La bandera
oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres
roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un
triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre.'
El 1931, l'acabada de fundar Esquerra Republicana de
Catalunya va adoptar-la com a bandera del partit, a més
d'organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català,
Nosaltres Sols! i Estat Català - Partit Català Proletari. I amb
l'adveniment del feixisme, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va fer
servir durant la dictadura franquista tant les quatre barres
tradicionals com la bandera amb l'estel.
Estel blanc i estel roig
Seguint el relat de la pàgina de la comissió del
centenari, l'aparició de l'estelada amb estel roig va haver d'esperar
fins el 1968, quan la secció universitària de l'FNC es va escindir de
l’organització i va crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional
dels Països Catalans (PSAN). Per deixar clara l'orientació socialista i
marxista, es va decidir canviar el color blanc de l’estel de la bandera
per un de roig. El triangle també va canviar del blau al blanc. A mitjan
anys 1970, arran d'una nova escissió dins el PSAN, va néixer el
Moviment d’Unificació Marxista (MUM), que va continuar fent servir
l’estelada amb estel vermell i triangle blanc; el PSAN, per la seva
banda, va canviar el triangle per un de groc, mantenint el roig de
l’estel. El MUM i la coalició de partits que formà el BEAN van
desaparèixer el 1980 i, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig
i el triangle groc va esdevenir la bandera hegemònica dels partits i
organitzacions definits com a independentistes i revolucionaris.
De 1980 ençà, totes les organitzacions
independentistes que han nascut vinculades al PSAN han adoptat
majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb
representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge
corporativa. I el 1987, després de declarar-se independentista als
estatuts, ERC va adoptar informalment l’anomenada 'estelada del PSAN',
tot i mantenir la històrica com a bandera oficial.
Sobre l'estelada hi ha publicat el llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell, reeditat el 2008 gràcies a la comissió del centenari.
Vídeos relacionats:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
moltes gràcies, ¡Visca Catalunya!
ResponElimina