"Amb això no vull donar la raó als que acusen al sobiranisme de posar en risc l’economia, només alerto que és un tema a preparar, respondre i gestionar"

Salvador Garcia-Ruiz     (Col·lectiu Emma)

-------------- 

El futur de l’euro està amenaçat. Entre les principals raons estan la possible fallida de Grècia, la capacitat d’Espanya de tornar els diners del seu futur rescat, el cansament de Finlàndia o Alemanya de compartir moneda amb estats irresponsables, o la debilitat general de les economies europees (es parla dels PIIGS però ull amb França).

Una amenaça que no se’n parla, de moment, és la independència de Catalunya. Per què seria una amenaça?

• Un procés de secessió augmentaria la inestabilitat política (i per tant el risc) d’Espanya, ja que previsiblement seria un procés convuls perquè Espanya (a diferència de Gran Bretanya amb Escòcia) seria obertament hostil. A més ja hem tingut exemples de com Catalunya pot fer disparar la prima de risc d’Espanya i tenir conseqüències a tot el món, com unes declaracions del President Mas (tretes fora de context) sobre les dificultats financeres de la Generalitat que va fer baixar la cotització de l’euro i les borses de tot el món

• La secessió de Catalunya disminuiria la capacitat d’Espanya de repagar els seus deutes, ja que Catalunya és contribuïdor net a la hisenda espanyola (és a dir, es quedaria sense l’espoli fiscal català). Per tant, si Espanya tindrà problemes per retornar els seus deutes fins i tot si Catalunya no s’independitza, sense Catalunya (tot i que assumim una part del deute) això es complicarà més, ja que els números no surten. I això augmentaria el risc del deute espanyol, i si acaba comportant la seva reestructuració (=fallida) es podria desencadenar un caos financer que contagiaria l’eurozona

Amb això no vull donar la raó als que acusen al sobiranisme de posar en risc l’economia, només alerto que és un tema a preparar, respondre i gestionar. De fet acabem de tenir un exemple amb la vicepresidenta Soraya, que afirmava que parlar d’independència disminuïa les inversions estrangeres. Això ha rebut una complerta resposta del professor Xavier Sala-i-Martín, a la qual només voldria afegir que els inversors estrangers també tenen “por” d’Espanya per la inseguretat jurídica que generen accions com eliminar les subvencions a l’energia fotovoltaica de forma retroactiva (veure aquí i aquí) o les inspeccions fiscals amb excés de zel que estan rebent moltes multinacionals per la pressió del govern de l’estat per augmentar els seus ingressos. Aquestes acusacions s’emmarquen en el context de culpar a les autonomies, i en especial a Catalunya, dels mals de l’economia espanyola, una estratègia que cal seguir combatent.

En tot cas, sobre el lligam entre independentisme i futur de l’euro, algunes consideracions:

• Fa dos anys advertia que la millor forma de garantir les pensions i seguir en l’euro era la independència, al contrari de l’acusació sense fonament que s’havia fet històricament que ens expulsarien de l’euro i no podríem pagar les pensions si ens independitzàvem. És a dir, que si avui ja estem en risc (euro, pensions i economia en general) és perquè som espanyols

• Cal relativitzar l’euro i la Unió Europea: s’ha demostrat que l’euro va ser un error, i la Unió Europea és una màquina burocràtica i ineficient. A mi m’encantaria una unió política i fiscal de veritat (i molt més eficient), però com aquesta és impossible crec que el millor model de Suïssa: moneda pròpia, fora de la Unió Europea, però amb la major part dels beneficis de ser membre (acord de lliure comerç i formar part de l’espai Schengen)

• Cal explicar internacionalment que en el procés d’independència (que seria fet amb lleialtat amb els nostres aliats internacionals), Catalunya assumiria la part del deute espanyol que li correspon i que, almenys per la part catalana, posaríem les bases per minimitzar les conseqüències que la independència pogués tenir en l’euro o en l’economia internacional en general (a més de que facilitaríem un entorn propici per al creixement i dinamisme empresarial a Catalunya): en això és fonamental la pedagogia exterior i la reflexió sobre el procés, com ja està fent el Cercle Català de Negocis

I el més important: el problema no és el futur o supervivència de l’euro sinó el futur i supervivència de Catalunya. I continuar formant part de l’estructura política i econòmica d’Espanya és la millor garantia de molts anys de crisi econòmica.

I tres consideracions finals:

• En un moment en que tothom (tothom) està mirant pel seu futur i benestar, per què hauríem de ser diferents els catalans? L’euro, Europa, el món són causes nobles (!). Però Catalunya també, i només ens té a nosaltres

• Els que utilitzin aquest argument contra la independència, si no el tinguessin, utilitzarien un altre

• Si no prenen la independència com una amenaça és perquè segurament no es creuen que la independència tingui possibilitats. Tant de bo siguem una “amenaça real”, i que no acabi passant que des de l’exterior vegin la independència com un fet possible però que en veritat no passi res (excepte l’intent d’una hisenda unilateral pròpia sense projecte d’independència, que no seria entès enlloc)

Insisteixo i em repeteixo: hem de reflexionar sobre com minimitzar les conseqüències de la nostra independència en altres països i hem de fer molta pedagogia exterior. Però sobretot hem de tenir clar que el que està en joc és el futur de Catalunya.

Salvador Garcia-Ruiz
28 d'agost del 2012
(Article publicat a Nació Digital)

 Els seus Blogs:

• Col·lectiu Emma
• Llibertat
• A Public Reply to The Economist
• Coneixement, Educació i Recerca