13 de maig 2013
La Primera font de la Independència de Catalunya és la Renaixença del nostre mil·lenari Anhel de Llibertat.
Diu el diari "El País" una de les veus del Poble "Español" :
“EL CONSTITUCIONAL PONE EL PRIMER FRENO A LA APUESTA SOBERANISTA DE MAS” (EL PAÍS, 9-5-2013).
Odisseu |
dilluns, 13 de maig de 2013 | 02:41h
Queda
“El país”, que és el diari que llegeixen tots els progres i tots els
intel.lectualoides espanyols tot i que de progressista “El País” en té
ben poc i d’intel.lectual, només n’exerceix a estones. Suposo que fan el
que poden però que Madrid no dóna per a més, que demanar un diari
liberal, transparent, objectiu i democràtic a Madrid és allò que ells
diuen de demanar-li peres al “olmu”.
Un
dia a la setmana procuro llegir un diari de Madrid. Com que els diaris
de la dreta madrilenya són franquisme pur, em produeixen urticària i el
metge me’ls ha prohibit sense cap mena d’excepció. Diu que fan mal a la
salut mental de tothom i dels catalans, dels demòcrates i dels catalans
en particular i com que jo sóc les tres coses es veu que les meves
pobres neurones no podrien ressistir aital descàrrega de feixisme.
Queda
“El país”, que és el diari que llegeixen tots els progres i tots els
intel.lectualoides espanyols tot i que de progressista “El País” en té
ben poc i d’intel.lectual, només n’exerceix a estones. Suposo que fan el
que poden però que Madrid no dóna per a més, que demanar un diari
liberal, transparent, objectiu i democràtic a Madrid és allò que ells
diuen de demanar-li peres al “olmu”.
Llegir
“El país”, però, és més aconsellable que la resta dels diaris
madrilenys perquè, tot i el seu anticatalanisme general i
anticonvergentisme particular, el diari, si més no, és llegible. I, a
més, et permet veure com ens veuen els progres espanyols, que no és amb
gaire més simpatia que els retros espanyols, només que els progres han
llegit una miqueta més i procuren fer veure que guarden les formes.
Però
no les guarden. Porten massa bilis a dins. Són tan espanyols i tant
espanyolistes com els del Mundo, l’ABC i la Razón i això ho transpuen
totes les planes del diari. Si vostès troben algun article favorable al
catalanisme o alguna menació de que CiU o ERC hagin fet bé alguna cosa a
la seva història a “El país” ja m’ho faran avinent. Jo ho busca amb
lupa des de fa segles i res de res.
Ahir
“El país” deia que el seu tribunal constitucional pose el fre per
primera vegada a l’aposta sobiranista de Mas. No està gens malament.
La
primera cosa que és evident és que el tribunal constitucional espanyol
porta tocant-nos els collons 35 anys, que són els mateixos que té la
constitució. I estic segur que l’organ anterior que feia les seves
constitucions als curtíssims períodes democràtics d’Espanya,
l’anticatalanisme del tribunal ha estat una constant. Una cosa així com
l’exèrcit espanyol que, com tothom sap, és el més democràtic d’Europa. O
sigui que no és que sigui incert que és la primera vegada que ens posen
el fre, sinó que porten tota le seva història posant-nos mines, pells
de plàtan, bombes i sentències injustes i arbitràries en contra. Cap
novetat, es a dir.
Però
el que encara em fa més gràcia és que els progres madrilenys considerin
l’anhel de llibertat dels catalans com a “l’aposta sobiranista de Mas”.
No només no han entès res, sinó que en aquestes paraules dibuixen
nítidament la gran diferència entre els espanyols i els catalans com a
poble. Nosaltres no som un poble que segueix un líder, sinó que és el
líder qui ens segueix a nosaltres. A la manifestació del darrer onze de
setembre hi havia un milió i mig de persones reclamant la independència
pels carrers de Barcelona, no un milió i mig d’artur masos
vindicant-la. I, per més inri, i en contra del meu parer, per exemple,
el president Mas no hi era.
Algú
hauria d’explicar a Madrid – ei, només per si els interesa de saber-ho,
que probablement no – que la preponderància del independentisme que
avui hi ha al Principat es nodreix de tres fonts i cap d’elles no té a
veure amb l’Artur Mas, ni tampoc amb ERC i encara menys amb les CUP.
0) -*-
0) -*-
1) La
primera font és la sentència del tribunal constitucional contra
l’estatut. Cal recordar que qui va negociar rebaixar l’estatut fou
l’Artur Mas en el darrer gest desesperat per a que Catalunya tinguès un
encaix més o menys raonable a Espanya.
2) La
segona font és la convocatòria de l’ANC a la manifestació
independentista de l’onze de setembre en la que CiU, primer, hi va voler
anar a demanar el pacte fiscal i, després, veient que la cosa que si
escapava de les mans va fer la seva última aposta per la puta i la
ramoneta amb la presència dels militants del partit, la compareixença
amb crosses i a contracor de’n Duran i l’incompareixença clamorosa del
president.
3) La
tercera font és la crisi econòmica que el president Mas ha gestionat
amb una duresa i una austeritat gens populista. Malgrat això, els
catalans s’adonen que si es retalla és bàsicament perquè Espanya ens
espolia i el govern de Madrid no ens paga els deutes.
La
història és aquesta i no una altra. L’aposta sobiranista és la de la
majoria dels catalans i no del president Mas, que la lidera perquè s’ha
vist arrossegat a fer-ho per les circumstàncies i la gent.
Vull dir: si
el president Mas no estigués al capdavant de la Generalitat, el procès
el lideraria qualsevol altre perquè qui hi ha al darrera de tot això és
la gran majoria del nostre poble.
Però
a Espanya això no ho entendran mai. Ells són un país de caudillos, de
cids campeadores i de grandes capitanes. Nosaltres som un poble de
mercaders i comerciants i, per tant, burgès i profundament democràtic.
Només cal fer una ullada a la península per veure com la geofrafia ha
modelat els uns i els altres. A una banda la mar que ha forjat Europa i a
l’altre la meseta àrida i estepària.
Odisseu
--------------
-*- La Primera font de la Independència de Catalunya és la Renaixença del nostre mil·lenari Anhel de Llibertat. (sme)
---------------------
Odisseu
--------------
-*- La Primera font de la Independència de Catalunya és la Renaixença del nostre mil·lenari Anhel de Llibertat. (sme)
---------------------
Comentaris: 2
1) La censura és l'oci dels periodistes?
Anònim |
dilluns, 13 de maig de 2013 | 04:41h
I en vindran més mentre no la portin a terme els polítics catalans.
El diari ARA tampoc no va dir gran cosa, potser perquè ERC no la va impulsar (tots sabem quin partit mou el diari ARA, oi?) ?
En fi... Amb això vull dir que no només Espanya manipula els periodistes, sinó que aquí també passa. L'Uriel Bertran escriu: De Gispert diu que el Parlament ha aprovat deu vegades el dret de decidir. deu coi!! i encara no l'hem exercit cap vegada!
El que és preocupant no és que el TC suspengui una de les deu resolucions. El que és preocupant és que s'hagi aprovat deu vegades el dret de decidir i encara no haguem decidit res CAP de les deu vegades.
I aquest article també em sembla interessant:
http://www.naciodigital.cat/opinio/6026/dia/juliol/sabrem/pregunta/consulta
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
-------------
2) El primer valor de tota Nació és la seva Independència!
Salvador Molins
L'objectiu de l'independentisme català, l'anhel del nostre Poble, són les innegociables independència i llibertat totals!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
