Una impugnació que val un imperi

Que el govern espanyol es propose de portar la declaració de sobirania als tribunals és un senyal magnífic. Els lectors deuen recordar que quan es va fer la votació al parlament tant el president del govern espanyol com el ministre d'Afers Estrangers van reaccionar dient que tot plegat era ridícul i no servia de res. La rectificació, doncs, és molt significativa. Jo encara no veig clar si els diputats del nostre parlament han entès ben bé que aquella declaració va ser el primer gest efectiu de trencament amb l'estat i, per tant, el primer acte internacional de la nostra nació des de fa segles. Però l'estat espanyol sí que ho sap. I tant si ho sap.
I per això reacciona. I reacciona pensant no pas en el Parlament de Catalunya, sinó en la comunitat internacional i en el conflicte internacional que la independència de Catalunya originarà. Portar la declaració als tribunals és molt polèmic des del punt de vista tècnic, jurídic. Difícil d'explicar i d'argumentar. Arriscat i tot. Si ho fan, si es fiquen en aquest embolic és perquè són conscients que això ja no és com les declaracions anteriors del parlament, una simple manifestació retòrica que es pot ignorar, sinó un projecte polític concret i real. Un projecte que té la base jurídica precisament en la declaració de sobirania. Així doncs, hem d'entendre aquest gest espanyol com un gest avançat que forma part de la baralla diplomàtica i jurídica que potser algun dia haurem d'entaular, irremeiablement, a l'Haia. Aquesta és la significació que té.
És clar que el govern espanyol també hauria de saber que portar la declaració de sobirania als seus tribunals és una acció perfectament inútil. Cronològicament inútil. Ho és des del moment que el Parlament de Catalunya diu que no reconeix cap més legitimitat sinó la del poble català i, per tant, el trencament ja és un fet. Als efectes de la justícia internacional, efectivament, la declaració de sobirania marca un punt i a part, el punt de trencament. I si es pensen, tanmateix i encara, que l'artifici jurídic, el propi artifici jurídic, passa per damunt de tot i pot servir per a impedir la independència simplement s'equivoquen. Ep!, si més no tan greument com es van equivocar acollint la declaració de sobirania amb aquell menyspreu displicent que ara han hagut de rectificar.
PD. Una prova lamentable de que el nostre parlament no sembla adonar-se'n del que ha votat és aquesta línia de defensa, segons la qual la declaració jurídica no té validesa jurídica. Potser és pitjor i tot: no es creuen el que van votar...

Vicent Partal