27 de juny 2013
"ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya" (Santiago Espot, CA)
Sabem al que estem jugant?
«Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat»
«Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat»
Sincerament crec que bona part de l’independentisme
hem començat en els darrers mesos a jugar un partit del qual en sabíem
poca cosa. Hem saltat al terreny de joc només amb la il·lusió de
conquerir la llibertat nacional, i no negaré que això es imprescindible
per guanyar però per assolir el triomf final cal saber quines són les
autèntiques regles del joc i l’estratègia del rival. De moment, i per
continuar amb el símil futbolístic, no anem per davant en el marcador. I
és que és difícil marcar-li gols a “la Roja” només jugant de forma bonica.
Per explicar el que està passant hauríem de remuntar-nos al temps de la Transició. Era quan l’independentisme estava considerat com una cosa de somiatruites pels autonomistes avui reciclats a l’eufemístic dret a decidir. Ells estaven per consolidar un canvi de règim dirigit i tutelat pels franquistes, i es van creure la pel·lícula de la modernització d’Espanya mentre, entre els espanyols, els republicans esdevenien monàrquics i els comunistes banquers. I és així com aquest cinisme col·lectiu va passar a ser anomenat “el ejemplo de la transición” que fins i tot volien exportar a d’altres països del món que sortien d’una dictadura. Coses del “trilerisme” polític espanyol…
Van passar els anys i els independentistes continuàvem perseverant. La feina anava des de l’elaboració de doctrina política fins l’activisme més efectiu. Els nostres postulats cada dia afinaven més i posaven en evidència les tronades polítiques del parlamentarisme català tant a Madrid com a Barcelona. Tot va culminar el passat 11 de setembre amb la multitudinària manifestació que feia que no es pogués amagar per més temps la realitat del país. O es reciclaven els antics partidaris de la concòrdia amb Espanya o se’ls emportava l’estelada per endavant. O Macià o Cambó.
Llavors el pragmatisme s’imposa (els vots són els vots) i en vint-i-quatre hores els nacionalistes moderats esdevenen gairebé escamots d’Estat Català i ens anuncien que iniciem la batalla de la llibertat. Perfecte! Som-hi tots! Es canvien la gorra i enceten una batalla que creuen que és del mateix format que la dels anys de la famosa transició espanyola. Però no saben veure que això és més que un simple canvi de règim. Estem parlant de trencar Espanya amb les conseqüències geopolítiques internacionals que comportaria la primera secessió d’un territori dins d’un estat membre de la UE. Pensen que poden aplicar aquella premissa del franquista Torcuato Fdez. Miranda “de la ley a la ley” per a la constitució d’un estat català independent. Santa innocència! Han ignorat que “la ley” és espanyola i que la màxima de don Torcuato servia només perquè els espanyols poguessin netejar-se la cara. Els catalans en tota aquella història vam ser els tontets útils per a la seva operació de maquillatge.
Només han calgut uns quants mesos per veure que quan es tracta d’amenaçar la unitat de “la patria común e indivisible” de res serveixen el diàleg, les bones paraules o invocar a la democràcia. Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat. Ens han declarat la guerra i sembla que no ens volem assabentar. El discurs espanyol cada vegada esdevé més bel·licós amb la intenció de recordar-nos episodis del passat on ens han esclafat quan Catalunya aixecava el sostre de les seves reivindicacions. Com sempre juguen amb la por, exactament igual que tots els règims totalitaris. Arribats a aquest punt convé fer-nos nostres aquelles paraules del pare de la independència cubana, José Martí, quan deia: “El déspota cede a quien se le encara, con su única manera de ceder, que es desaparecer; no cede jamás a quien se le humilla”.
Tinguem-les ben present perquè ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya i deixar de banda la poesia. Si no ho fem així ens humiliaran i, el que és pitjor, ens derrotaran una altra vegada.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Per explicar el que està passant hauríem de remuntar-nos al temps de la Transició. Era quan l’independentisme estava considerat com una cosa de somiatruites pels autonomistes avui reciclats a l’eufemístic dret a decidir. Ells estaven per consolidar un canvi de règim dirigit i tutelat pels franquistes, i es van creure la pel·lícula de la modernització d’Espanya mentre, entre els espanyols, els republicans esdevenien monàrquics i els comunistes banquers. I és així com aquest cinisme col·lectiu va passar a ser anomenat “el ejemplo de la transición” que fins i tot volien exportar a d’altres països del món que sortien d’una dictadura. Coses del “trilerisme” polític espanyol…
Van passar els anys i els independentistes continuàvem perseverant. La feina anava des de l’elaboració de doctrina política fins l’activisme més efectiu. Els nostres postulats cada dia afinaven més i posaven en evidència les tronades polítiques del parlamentarisme català tant a Madrid com a Barcelona. Tot va culminar el passat 11 de setembre amb la multitudinària manifestació que feia que no es pogués amagar per més temps la realitat del país. O es reciclaven els antics partidaris de la concòrdia amb Espanya o se’ls emportava l’estelada per endavant. O Macià o Cambó.
Llavors el pragmatisme s’imposa (els vots són els vots) i en vint-i-quatre hores els nacionalistes moderats esdevenen gairebé escamots d’Estat Català i ens anuncien que iniciem la batalla de la llibertat. Perfecte! Som-hi tots! Es canvien la gorra i enceten una batalla que creuen que és del mateix format que la dels anys de la famosa transició espanyola. Però no saben veure que això és més que un simple canvi de règim. Estem parlant de trencar Espanya amb les conseqüències geopolítiques internacionals que comportaria la primera secessió d’un territori dins d’un estat membre de la UE. Pensen que poden aplicar aquella premissa del franquista Torcuato Fdez. Miranda “de la ley a la ley” per a la constitució d’un estat català independent. Santa innocència! Han ignorat que “la ley” és espanyola i que la màxima de don Torcuato servia només perquè els espanyols poguessin netejar-se la cara. Els catalans en tota aquella història vam ser els tontets útils per a la seva operació de maquillatge.
Només han calgut uns quants mesos per veure que quan es tracta d’amenaçar la unitat de “la patria común e indivisible” de res serveixen el diàleg, les bones paraules o invocar a la democràcia. Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat. Ens han declarat la guerra i sembla que no ens volem assabentar. El discurs espanyol cada vegada esdevé més bel·licós amb la intenció de recordar-nos episodis del passat on ens han esclafat quan Catalunya aixecava el sostre de les seves reivindicacions. Com sempre juguen amb la por, exactament igual que tots els règims totalitaris. Arribats a aquest punt convé fer-nos nostres aquelles paraules del pare de la independència cubana, José Martí, quan deia: “El déspota cede a quien se le encara, con su única manera de ceder, que es desaparecer; no cede jamás a quien se le humilla”.
Tinguem-les ben present perquè ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya i deixar de banda la poesia. Si no ho fem així ens humiliaran i, el que és pitjor, ens derrotaran una altra vegada.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
25 de juny 2013
#UDIC600000vots = Unim 600.000 vots per a la coalició decidida a declarar la Independència.
#UDIC600000vots = Construïm també una cadena com a mínim de 600.000
vots per la coalició dels polítics que -fidels de veritat, sense
trampes ni pastanagues- tinguin la determinació de declarar la
Independència de Catalunya.
-------------
MANIFEST I 10 PUNTS PROGRAMÀTICS
UDIC Units per Declarar la Independència Catalana
Compatriotes,
El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.
Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.
Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer, tan si com no, però que no arriba... ni arribarà! Sense alternativa... enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.
El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.
Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!
L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.
Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.
Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.
Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.
D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.
També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.
Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.
Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.
En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.
Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l'oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.
Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n'hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.
La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d'internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.
El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col·laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat. Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.
És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.
Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.
Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.
No demanarem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!
Visca la Nació Catalana Lliure!!
Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013
(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA
1 - UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.
3 - UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.
4 - UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.
5 - UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.
6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.
7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.
8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.
9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.
10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.
Visca la Nació Catalana Lliure !!
-------------
MANIFEST I 10 PUNTS PROGRAMÀTICS
UDIC Units per Declarar la Independència Catalana
Compatriotes,
El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.
Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.
Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer, tan si com no, però que no arriba... ni arribarà! Sense alternativa... enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.
El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.
Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!
L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.
Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.
Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.
Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.
D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.
També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.
Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.
Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.
En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.
Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l'oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.
Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n'hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.
La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d'internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.
El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col·laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat. Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.
És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.
Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.
Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.
No demanarem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!
Visca la Nació Catalana Lliure!!
Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013
(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA
1 - UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.
3 - UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.
4 - UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.
5 - UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.
6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.
7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.
8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.
9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.
10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.
Visca la Nació Catalana Lliure !!
12 de juny 2013
Commemoració del dia de la Memòria a Elna, 26 de maig del 2013
Parlament
2013
Estimats
amics i compatriotes,
Com
a portaveu de la Comissió Organitzadora us agraeixo la vostra participació en
aquest acte. Tot primer vull donar les gràcies als nostres conciutadans d’Elna qui
van fer possible que un fet històric amagat, desconegut per la població –la
massacre del 1285– s’hagi
convertit en Dia de la Memòria. El
1985 en Jordi Vera va instar el batlle N. Planas a plaçar una placa
commemorativa en el jardí de la catedral, uns anys després en Joan-Lluís Mas i
Patrici Bartès van confeccionar un rètol explicatiu en diverses llengües que
està al claustre, i el 2007 Mossèn Oriol va decidir celebrar una missa al
vespre. Fa dos dies, el 24 de maig, Terenci Vera va inaugurar en nom de batlle
al barri de Les Closes el carrer de l’any 1285.
Gràcies
al patriota independentista Enric Garriga Trullols i la participació dels
membres de l’IPECC, el 2009 vam fer la primera commemoració. Agraïm la presència
de Núria Bayó, la vídua del senyor Garriga Trullols, presidenta i dels membres
de l’IPECC que continuen la tasca d’Enric Garriga i fan possible el ressò sense
el qual la commemoració estaria ben marginada i silenciada, també aquí a la
Catalunya del Nord. Agraïm la presència del president de CdC Jordi Vera, i del
director de la Casa de la Generalitat Joan Gauby, així com la de la cantant
Marina Rossell, una de les grans veus de Catalunya. Molt especialment enguany tenim
l’honor d’acollir Pere Pugès i Dorca, un dels quatre fundadors inicials de l’ANC,
i Roser Loire membre del Secretariat nacional. L’ANC, Assemblea Nacional Catalana,
és una organització popular plural, democràtica que té per objectiu recuperar la
independència i la creació de l’estat
català. Va convocar la famosa manifestació de l’11 de setembre a Barcelona a la
qual els independentistes del Nord (tres autocars i cotxes privats) vam participar.
En Pere Pugès ens dirigirà unes quantes paraules en nom de l’ANC. Enguany
saludem la iniciativa de l’Ajuntament d’Elna que s’ha implicat activament amb
la inauguració del carrer
en recordança de la Massacre i invitacions oficials a totes les entitats d’Elna
en aquest Dia de la Memòria, però l’acte que fem ara no consta al programa. El
batlle Nicolas Garcia, que volia fer-vos visitar personalment la Maternitat
Suïssa d’Elna, ha hagut de marxar a París. Tanmateix tenim entre nosaltres
alguns regidors, Terenci Vera responsable de la catalanitat i de l’espai
transfronterer que com cada any prendrà la paraula, i alguns membres del
consell municipal entre els quals la senyora Pezin i la senyora Lourdou,
presidenta de la Colla Gegantera d’Elna. Ens prega excusar la seva absència en
Joan Ridaura president d’ERC de la Catalunya del Nord. Hem rebut un comunicat
de Tradicat, l’associació que acull la Flama del Canigó a Osona i Ripollès des
del 1966, del qual llegiré unes frases i
el següent comunicat de Josep Guia i Maria Conca en nom del Partit Socialista d’Alliberament
Nacional. Parlaran Terenci Vera, Núria Bayó i jo mateixa.
És
un goig i un honor constatar que heu vingut nombrosos per celebrar amb nosaltres
aquest dia patriòtic, dia d’homenatge als nostres herois, als resistents
catalans, dia de recordança del passat per en treure lliçons i incitar els
nostres representants polítics a defensar els drets de tota la nació. Enguany
tenim també un motiu ben especial: volem denunciar les incitacions actuals a l’odi
anticatalà i al genocidi cultural. Avui a Elna retem homenatge a tots els qui
van resistir al llarg dels segles als intents d’ocupació francesa amb el
sacrifici de llur vida. Recordem la resistència dels nostres avantpassats que
van sofrir i morir per Catalunya, per fidelitat a Catalunya.
Les
repressions armades contra els Comtats
El
1285 el papa Martí IV, aliat dels francesos, excomunicà el rei Pere el Gran, i
llançà una croada contra ell amb Felip l’Ardit, rei de França, que volia
apoderar-se de Catalunya i donar el tron al seu propi fill. Els soldats de les tropes francopapistes comandades
pel rei francès saquegaren la plana rossellonesa amb una armada de 100 000
homes. Elna es negà a deixar-los entrar, resistí tres dies del 22 al 25 de
maig, i el rei francès decidí al tercer dia de prendre la vila per força: els
habitants foren massacrats i cremats, la vila destruïda. Tal com relatà el cronista
Bernat Desclot “entraven en les esglésies de la vila ... trencaven les creus
... gitaren les relíquies ... prenien los infants petits i els llençaven contra
les parets ... violaven les dones sense cap respecte de l’església ni de l’altar
... I quan la vila d’Elna fou presa i los francesos hagueren morts tots els
hòmens i les dones, enderrocaren totes les cases ... d’aquella vila per tal que
no quedés cap pedra sobre l’altra … meteren foc i cremaren tota la vila … puis
partiren-se d’aquí… amb gran goig i amb gran alegria». Crònica de Bernat Desclot (1283-1288). Fa vuit segles Elna fou ciutat-màrtir,
l’Ouradour-sur-Glane catalana.
El 1463 Lluís XI ocupà militarment tots els comtats
nordcatalans i declarà llur annexió per dret de conquesta: l’ocupació fou terrible
i durà deu anys. El rector de Ribesaltes la qualificà de “captivitat”. Els
francesos assassinen i es comporten com a “salvatges” segons el notari Antoni
Pastor. El 1473 Lluís XI assetjà Perpinyà, cremà totes les collites, fam i
epidèmes; tanmateix els perpinyanesos resitiren un mes i mig: no quedà dins la
vila ni ase, ni gos, ni gat; ells reberen
el nom de “menjarates”. Quan el
comte-rei Joan II arribà a Perpinyà els habitants cridaren “mort als
francesos”; firmà un tractat que Lluís XI no respectà i el 1474 assetjà altre
cop la capital. Elna caigué a mans dels francesos i el seu defensor Bernat d’Oms
fou jutjat i decapitat, Elna saquejada i incendiada de nou. Elna no es va poder
refer; Perpinyà va rebre el títol de “Fidelíssima Vila” per la seva resistència;
és l’única ciutat dels Països Catalans a poder prevaler-se d’aquest gran honor.
Del 1475 al 1495, segona ocupació per Lluís XI que
durà 20 anys més; el cronista Joan Buada escrivi: “car més voldria morir la Cathalunya
que no star sotmesa a França”. En total 30 anys de resistència que costà molta
sang al nostre poble. Als segles XVI i XVII els catalans dels Comtats demanen
constantment ajuda a la Generalitat per a resistir als invasors. Les
repressions i les resistències continuaren fins molt després de l’annexió el
1659. No debades els resistents del segle XVII foren batejats “els Angelets de
la Terra”.
Privació de memòria .
Tot això no s’explica a l’escola, no s’ensenya ni tan
sols a la universitat (excepte a una minoritat
d’estudiants de català). Recordar el nostre passat és constatar que després
d’haver estat durant segles víctimes de les armes dels conqueridors francesos, sem
encara i sempre víctimes de manipulacions i ocultacions històriques que
denunciem, perquè com cada poble, tenim dret a la memòria.
En els escrits de divulgació històrica arreu del país els
autors fan de per manera que no aparegui el mot “Catalunya”, ni que no consti que
els nostres reis eren catalans; així la gent pot continuar a creure que no hem
tingut cap història pròpia diferent de la francesa, que abans érem espanyols
i/o aragonesos, que els nostres reis devien ser “mallorquins” ja que vivien al
Castell rebatejat “Palau dels reis de Mallorca”; es fa creure que l’altre
costat de l’Albera és Espanya des de l’antiguitat, que el Rosselló “le
Roussillon s’est donné à la France”, que “es va entregar a França”, i que els
resistents catalans a l’annexió eren bandits; pel que fa a Felip l’Ardit, cap
recordança que fou responsable de massacres i destruccions: tot al contrari l’han
fet passar per un rei pietós que hauria deixat a Perpinyà abans de morir quatre
santes espines de la corona del Crist. Vet aquí un exemple de manipulació històrica
que té per finalitat amagar l’imperialisme guerrer francès, mitificar-ne els
responsables, enaltir França i generar per consegüent nacionalisme francès. Amb
el mateix procediment i les mateixes finalitats es mitifica d’uns anys ençà com
a “humanista” en Vauban,
lloctinent general des les armades del rei de França Lluís XIV que conquerí el
nostre país. En un país vençut i privat de memòria totes les ocultacions
i manipulacions són possibles.
Incitacions al genocidi i a l’odi anticatalà.
No és doncs gens estrany que un
responsable del servei educatiu de l’ajuntament de Perpinyà hagi proposat al
setembre passat, en el marc dels dies europeus del patrimoni, un joc “en
família “de 7 a 97 anys d’una durada d’una hora titulat “Reconstitució de la
campanya militar de Felip l’Ardit”. Els participants havien d’imitar la croada de
Felip l’Ardit i apoderar-se d’Elna, Girona i fins i tot de Barcelona, és a dir
no sols destruir Elna sinó aniquilar Catalunya. Tot un programa d’incitació a l’odi
anticatalà i al genocidi: una ignomínia agreujada pel fet de ser presentada com a
“joc educatiu”, com en els més infames règims racistes i colonials. Fa pocs
dies una periodista coratjosa amb motivacions deontològiques com s’escau dins
un estat dit democràtic, va publicar un article en el diari més llegit aquí l’Indépendant, per anunciar la
Commemoració i en l’últim paràgraf va escriure que el divertiment “lúdic” de l’ajuntament
de Perpinyà “testimonia el menyspreu de la història del país, dels seus drames
i dels seus patiments”; el paràgraf no va ser publicat. El diari no vol
recordar el joc anticatalà ni molt menys encara els resposables. Per contra es
publiquen des de fa setmanes moltes notícies sobre els esforços i els arguments
antiracistes del batlle de Perpinyà que vol prohibir l’actuació d’un humorista
acusat d’antisemitisme. Per l’Indépendant
i el batlle combatre l’anticatalanisme no és cap prioritat.
Les lliçons del passat
Fer memòria del passat és treure’n
lliçons. Elna va ser destruïda i la població massacrada el 1285 perquè els
francesos van saber aprofitar sempre les divisions entre governants catalans i
llur por de Castella... Jaume II, rei a Mallorca, Rosselló i Montpeller va
permetre a les tropes de Felip l’Ardit d’invadir Catalunya a canvi de la
promesa del papa d’obtenir el reialme de València. Cada cop en la història que
els nostres dirigents van confiar en l’ajuda dels francesos per solucionar els problemes
d’una part del territori, ells se’n van aprofitar per invadir i saquejar tot
primer les comarques del nord. Cada cop van ser donades en penyora i
sacrificades, i Catalunya de retruc en va resultar trossejada i doncs afeblida fins
a la conquista final el 1714. Dividir per vèncer és el leitmotiv dels
conqueriors aplicat vàries vegades amb èxit dins una Catalunya privada de memòria.
Esperem doncs que al segle XXI els nostres representants polítics siguin prou conscients
dels errors del passat i prou coratjosos per fer valer que la nostra força rau precisament
en ser una nació de 13 milions d’habitants, que existeix des de fa mil anys, que
vol conservar la seva identitat. Esperem que facin reconèixer i respectar els drets
dels ciutadans catalans en tots els
territoris, sobretot a la Catalunya del Nord on ni hi estan reconeguts.
Elna, vila important des dels íbers, capital religiosa durant
segles va resistir al llarg dels segles per fidelitat a Catalunya, Elna era un
far de la catalanitat i encara ho vol ser. Malgrat tres segles de genocidi
lingüístic i cultural, a cada poble de la Catalunya del Nord hi ha gent que resisteix
salvaguardant el patrimoni arquitectònic, agrícola, musical, paisatgístic, refermant
els lligams amb la resta del Principat, fent perdurar tradicions o creant-ne de
noves, cantant en català ballant la sardana o introduint el català a les
escoles… Tots sabem que els estats francès i espanyol que ens van conquerir fa
354 anys no han canviat i no afluixen; tots sabem que al segle XXI la supervivència
de la nostra llengua, de la nostra nació està més amenaçada que mai. De Salses
a Guardamar, de Fraga a Maó i l’Alguer, tantes entrenyables mostres seculars d’amor
a la Terra han d’empènyer els nostres representants polítics, a defensar el dret
de Catalunya a la independència i reunificació.
Daniela Grau Humbert
Elna Dia de la Memòria
24.05.2013
08 de juny 2013
"Llei base per a la regeneració nacional del nou estat català"
Aviat
serem Independents i aleshores farem el millor país del món! el farem
perfecte com diuen i diem avui dia tants i tants catalans de totes les
edats "Perfecte!".
Estiguem a l'aguait, aviat naixeran noves iniciatives per a avançar en l'actual procés d'independència. Catalunya i els catalans som molt creatius i com digué el President Kennedy "el que més li cal a un país és una font inesgotable d'idees noves".
Però abans vull alertar a tots els catalans dels perills de que caiguem en una independència borda. Catalunya ha de ser catalana, ningú ho pot dubtar, si no és així quin sentit tindrà el que estem fent?
Com podem caure en follies malaltisses com les que ens proposen desassenyats que ens parlen de dues llengües oficials o de cap llengua oficial?
Com podem caure amb bestieses, que fan posar els pèls de punta, com plantejar-se que de la defensa de l'Estat Català Independent se'n pugui cuidar França enemiga ancestral de Catalunya?
Com podem escoltar impassibles que ments pensants de Ciu amb el beneplàcit d'ERC es proposin pagar a l'Estat Espanyol tres mil milions d'euros anuals en concepte d'ajuda per a infraestructures quan ja siguem independents?
És que s'han begut l'enteniment aquesta gent?! Els haurem de "fotre" tots a la presó per irresponsables!
Crec del tot necessària una "llei base per a la regeneració nacional del nou estat català" que s'haurà d'aplicar a partir del mateix dia de la proclamació de la nostra independència i el seu esperit serà el següent: Tot polític que hagi format part dels diferents governs autonomistes en qualsevulla administració -Parlament, govern, ajuntaments, etc. no podrà participar en el Procés d'elaboració de la nova Constitució Catalana ni es podrà presentar ni exercir mai més a cap estament de govern català.
Serà una mesura de sanejament, potser l'única possible per deixar-ho tot ben desinfectat. Pagaran justos per pecadors, però no ens podem arriscar a que la nostra independència sigui borda com ho ha estat la nostra autonomia. Crec que tots els afectats en bé de la Nació ho comprendran.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Estiguem a l'aguait, aviat naixeran noves iniciatives per a avançar en l'actual procés d'independència. Catalunya i els catalans som molt creatius i com digué el President Kennedy "el que més li cal a un país és una font inesgotable d'idees noves".
Però abans vull alertar a tots els catalans dels perills de que caiguem en una independència borda. Catalunya ha de ser catalana, ningú ho pot dubtar, si no és així quin sentit tindrà el que estem fent?
Com podem caure en follies malaltisses com les que ens proposen desassenyats que ens parlen de dues llengües oficials o de cap llengua oficial?
Com podem caure amb bestieses, que fan posar els pèls de punta, com plantejar-se que de la defensa de l'Estat Català Independent se'n pugui cuidar França enemiga ancestral de Catalunya?
Com podem escoltar impassibles que ments pensants de Ciu amb el beneplàcit d'ERC es proposin pagar a l'Estat Espanyol tres mil milions d'euros anuals en concepte d'ajuda per a infraestructures quan ja siguem independents?
És que s'han begut l'enteniment aquesta gent?! Els haurem de "fotre" tots a la presó per irresponsables!
Crec del tot necessària una "llei base per a la regeneració nacional del nou estat català" que s'haurà d'aplicar a partir del mateix dia de la proclamació de la nostra independència i el seu esperit serà el següent: Tot polític que hagi format part dels diferents governs autonomistes en qualsevulla administració -Parlament, govern, ajuntaments, etc. no podrà participar en el Procés d'elaboració de la nova Constitució Catalana ni es podrà presentar ni exercir mai més a cap estament de govern català.
Serà una mesura de sanejament, potser l'única possible per deixar-ho tot ben desinfectat. Pagaran justos per pecadors, però no ens podem arriscar a que la nostra independència sigui borda com ho ha estat la nostra autonomia. Crec que tots els afectats en bé de la Nació ho comprendran.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
07 de juny 2013
El capdavanter de Catalunya és el primer responsable de defensar-ne la Independència!
Qui
no creu i no vol decidir en favor de la Independència de Catalunya no
està legitimat per manifassejar la Pregunta de la Consulta que el Poble
Català li ha encarregat que porti a terme abans de la tardor del 2014.
Les línies generals d'aquesta pregunta van quedar determinades des del primer moment en que es van endegar les Consultes a Arenys de Munt i les possibles respostes van quedar clarament definides en el "Sí" o "No" corresponent a tot Referèndum.
Què diferència Obama o Salmond de Mas? Obama amb el seu contundent "Yes... We Can!" i Salmond amb la seva clara i decidida aposta per la INDEPENDÈNCIA D'ESCÒCIA que mostra l'esplendorosa foto adjunta i no tan sols per convocar un Referèndum tot i la seva transcendental vàlua.
Obama es creia Amèrica i la volia diferent per això va dir als americans dels EEUU que s'arméssim de fe en el seu país i es proposessin fer el salt vers el futur d'un món millor.
Salmond sap que si vol guanyar la Independència del seu país, el valor més transcendental de tota nació, s'ha de posar, com a capdavanter que és, dret al davant de tots els escocesos amb un indubtable "YES". Salmond sap que és ell, el capdavanter, el que ha d'anar davant del seu Poble i conduir-lo a la Plana Llibertat com un veritable "Moisès" del segle XXI.
No pots ser escollit capdavanter del teu poble i dir que tu no pots immercir-te al cent per cent en el transcendental procés de fer tot el possible per conquerir-ne la legítima plena sobirania que comporta la independència.
Aquesta actitud de Mas, que ja ha proclamat vàries vegades en públic, "jo no sóc qui per decidir!" però si podríem dir que ets bo per retallar drets socials tot i els perjudicis que això comporta per la salud de molts catalans i no pas per retallar l'espoliació que imposa l'estat espanyol als catalans i Catalunya- Sí doncs, aquesta renuncia disfressada de trascendència "jo no sóc qui per decidir en favor de la independència dels catalans" i legitima al President actual de Catalunya per decidir gens sobre la pregunta que els catalans han decidit plantejar-se.
Esperem amb delit que, ben aviat, Mas es mostri partidari de la Independència de Catalunya i comenci a treballar-hi de forma visible, inqüestionable i valenta. Si no és així, el capdavanter actual de Catalunya haurà fallat una vegada més al seu Poble i al mandat clar que aquest Poble li va donar.
Si el President i capdavanter elegit democràticament de Catalunya no lluita de seguida pel "SÍ" -Yes- a la Llibertat Plena d'aquest Poble ens estarà fent un fals favor al tots els catalans d'avui en dia i de les futures generacions.
Els contraris de Catalunya ja tenen des de fa temps les espases esmolades i ja lluiten ardits contra els drets del nostre Poble. No podem caure en la irresponsabilitat d'afluixar en la defensa d'aquest projecte des de tots els mitjans que tinguem, i sobretot dels que el President Mas també tingui a l'abast. És el mandat que ha rebut del Poble Català.
Mas no es pot refugiar en la Consulta ni en els impediments que Espanya li oposarà, ni tan sols es pot sotmetre a la més mínima de les exigències i pretensions d'aquells socialistes i altres que ni el van votar. La majoria electoral del 25N del 2012 va ser clara i, digui el que vulgui, Mas es deu a la Majoria, ha de respectar les minories però com a capdavanter s'ha de fer primer responsable del Mil·lenari Anhel de Catalunya: La Independència i la llibertat totals! Si no fos així Mas esdevindria un dels majors fraus que haurà patit Catalunya.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, BIC, ANC, SI, MxI
Les línies generals d'aquesta pregunta van quedar determinades des del primer moment en que es van endegar les Consultes a Arenys de Munt i les possibles respostes van quedar clarament definides en el "Sí" o "No" corresponent a tot Referèndum.
Què diferència Obama o Salmond de Mas? Obama amb el seu contundent "Yes... We Can!" i Salmond amb la seva clara i decidida aposta per la INDEPENDÈNCIA D'ESCÒCIA que mostra l'esplendorosa foto adjunta i no tan sols per convocar un Referèndum tot i la seva transcendental vàlua.
Obama es creia Amèrica i la volia diferent per això va dir als americans dels EEUU que s'arméssim de fe en el seu país i es proposessin fer el salt vers el futur d'un món millor.
Salmond sap que si vol guanyar la Independència del seu país, el valor més transcendental de tota nació, s'ha de posar, com a capdavanter que és, dret al davant de tots els escocesos amb un indubtable "YES". Salmond sap que és ell, el capdavanter, el que ha d'anar davant del seu Poble i conduir-lo a la Plana Llibertat com un veritable "Moisès" del segle XXI.
No pots ser escollit capdavanter del teu poble i dir que tu no pots immercir-te al cent per cent en el transcendental procés de fer tot el possible per conquerir-ne la legítima plena sobirania que comporta la independència.
Aquesta actitud de Mas, que ja ha proclamat vàries vegades en públic, "jo no sóc qui per decidir!" però si podríem dir que ets bo per retallar drets socials tot i els perjudicis que això comporta per la salud de molts catalans i no pas per retallar l'espoliació que imposa l'estat espanyol als catalans i Catalunya- Sí doncs, aquesta renuncia disfressada de trascendència "jo no sóc qui per decidir en favor de la independència dels catalans" i legitima al President actual de Catalunya per decidir gens sobre la pregunta que els catalans han decidit plantejar-se.
Esperem amb delit que, ben aviat, Mas es mostri partidari de la Independència de Catalunya i comenci a treballar-hi de forma visible, inqüestionable i valenta. Si no és així, el capdavanter actual de Catalunya haurà fallat una vegada més al seu Poble i al mandat clar que aquest Poble li va donar.
Si el President i capdavanter elegit democràticament de Catalunya no lluita de seguida pel "SÍ" -Yes- a la Llibertat Plena d'aquest Poble ens estarà fent un fals favor al tots els catalans d'avui en dia i de les futures generacions.
Els contraris de Catalunya ja tenen des de fa temps les espases esmolades i ja lluiten ardits contra els drets del nostre Poble. No podem caure en la irresponsabilitat d'afluixar en la defensa d'aquest projecte des de tots els mitjans que tinguem, i sobretot dels que el President Mas també tingui a l'abast. És el mandat que ha rebut del Poble Català.
Mas no es pot refugiar en la Consulta ni en els impediments que Espanya li oposarà, ni tan sols es pot sotmetre a la més mínima de les exigències i pretensions d'aquells socialistes i altres que ni el van votar. La majoria electoral del 25N del 2012 va ser clara i, digui el que vulgui, Mas es deu a la Majoria, ha de respectar les minories però com a capdavanter s'ha de fer primer responsable del Mil·lenari Anhel de Catalunya: La Independència i la llibertat totals! Si no fos així Mas esdevindria un dels majors fraus que haurà patit Catalunya.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, BIC, ANC, SI, MxI
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
