12 de juny 2013
Commemoració del dia de la Memòria a Elna, 26 de maig del 2013
Parlament
2013
Estimats
amics i compatriotes,
Com
a portaveu de la Comissió Organitzadora us agraeixo la vostra participació en
aquest acte. Tot primer vull donar les gràcies als nostres conciutadans d’Elna qui
van fer possible que un fet històric amagat, desconegut per la població –la
massacre del 1285– s’hagi
convertit en Dia de la Memòria. El
1985 en Jordi Vera va instar el batlle N. Planas a plaçar una placa
commemorativa en el jardí de la catedral, uns anys després en Joan-Lluís Mas i
Patrici Bartès van confeccionar un rètol explicatiu en diverses llengües que
està al claustre, i el 2007 Mossèn Oriol va decidir celebrar una missa al
vespre. Fa dos dies, el 24 de maig, Terenci Vera va inaugurar en nom de batlle
al barri de Les Closes el carrer de l’any 1285.
Gràcies
al patriota independentista Enric Garriga Trullols i la participació dels
membres de l’IPECC, el 2009 vam fer la primera commemoració. Agraïm la presència
de Núria Bayó, la vídua del senyor Garriga Trullols, presidenta i dels membres
de l’IPECC que continuen la tasca d’Enric Garriga i fan possible el ressò sense
el qual la commemoració estaria ben marginada i silenciada, també aquí a la
Catalunya del Nord. Agraïm la presència del president de CdC Jordi Vera, i del
director de la Casa de la Generalitat Joan Gauby, així com la de la cantant
Marina Rossell, una de les grans veus de Catalunya. Molt especialment enguany tenim
l’honor d’acollir Pere Pugès i Dorca, un dels quatre fundadors inicials de l’ANC,
i Roser Loire membre del Secretariat nacional. L’ANC, Assemblea Nacional Catalana,
és una organització popular plural, democràtica que té per objectiu recuperar la
independència i la creació de l’estat
català. Va convocar la famosa manifestació de l’11 de setembre a Barcelona a la
qual els independentistes del Nord (tres autocars i cotxes privats) vam participar.
En Pere Pugès ens dirigirà unes quantes paraules en nom de l’ANC. Enguany
saludem la iniciativa de l’Ajuntament d’Elna que s’ha implicat activament amb
la inauguració del carrer
en recordança de la Massacre i invitacions oficials a totes les entitats d’Elna
en aquest Dia de la Memòria, però l’acte que fem ara no consta al programa. El
batlle Nicolas Garcia, que volia fer-vos visitar personalment la Maternitat
Suïssa d’Elna, ha hagut de marxar a París. Tanmateix tenim entre nosaltres
alguns regidors, Terenci Vera responsable de la catalanitat i de l’espai
transfronterer que com cada any prendrà la paraula, i alguns membres del
consell municipal entre els quals la senyora Pezin i la senyora Lourdou,
presidenta de la Colla Gegantera d’Elna. Ens prega excusar la seva absència en
Joan Ridaura president d’ERC de la Catalunya del Nord. Hem rebut un comunicat
de Tradicat, l’associació que acull la Flama del Canigó a Osona i Ripollès des
del 1966, del qual llegiré unes frases i
el següent comunicat de Josep Guia i Maria Conca en nom del Partit Socialista d’Alliberament
Nacional. Parlaran Terenci Vera, Núria Bayó i jo mateixa.
És
un goig i un honor constatar que heu vingut nombrosos per celebrar amb nosaltres
aquest dia patriòtic, dia d’homenatge als nostres herois, als resistents
catalans, dia de recordança del passat per en treure lliçons i incitar els
nostres representants polítics a defensar els drets de tota la nació. Enguany
tenim també un motiu ben especial: volem denunciar les incitacions actuals a l’odi
anticatalà i al genocidi cultural. Avui a Elna retem homenatge a tots els qui
van resistir al llarg dels segles als intents d’ocupació francesa amb el
sacrifici de llur vida. Recordem la resistència dels nostres avantpassats que
van sofrir i morir per Catalunya, per fidelitat a Catalunya.
Les
repressions armades contra els Comtats
El
1285 el papa Martí IV, aliat dels francesos, excomunicà el rei Pere el Gran, i
llançà una croada contra ell amb Felip l’Ardit, rei de França, que volia
apoderar-se de Catalunya i donar el tron al seu propi fill. Els soldats de les tropes francopapistes comandades
pel rei francès saquegaren la plana rossellonesa amb una armada de 100 000
homes. Elna es negà a deixar-los entrar, resistí tres dies del 22 al 25 de
maig, i el rei francès decidí al tercer dia de prendre la vila per força: els
habitants foren massacrats i cremats, la vila destruïda. Tal com relatà el cronista
Bernat Desclot “entraven en les esglésies de la vila ... trencaven les creus
... gitaren les relíquies ... prenien los infants petits i els llençaven contra
les parets ... violaven les dones sense cap respecte de l’església ni de l’altar
... I quan la vila d’Elna fou presa i los francesos hagueren morts tots els
hòmens i les dones, enderrocaren totes les cases ... d’aquella vila per tal que
no quedés cap pedra sobre l’altra … meteren foc i cremaren tota la vila … puis
partiren-se d’aquí… amb gran goig i amb gran alegria». Crònica de Bernat Desclot (1283-1288). Fa vuit segles Elna fou ciutat-màrtir,
l’Ouradour-sur-Glane catalana.
El 1463 Lluís XI ocupà militarment tots els comtats
nordcatalans i declarà llur annexió per dret de conquesta: l’ocupació fou terrible
i durà deu anys. El rector de Ribesaltes la qualificà de “captivitat”. Els
francesos assassinen i es comporten com a “salvatges” segons el notari Antoni
Pastor. El 1473 Lluís XI assetjà Perpinyà, cremà totes les collites, fam i
epidèmes; tanmateix els perpinyanesos resitiren un mes i mig: no quedà dins la
vila ni ase, ni gos, ni gat; ells reberen
el nom de “menjarates”. Quan el
comte-rei Joan II arribà a Perpinyà els habitants cridaren “mort als
francesos”; firmà un tractat que Lluís XI no respectà i el 1474 assetjà altre
cop la capital. Elna caigué a mans dels francesos i el seu defensor Bernat d’Oms
fou jutjat i decapitat, Elna saquejada i incendiada de nou. Elna no es va poder
refer; Perpinyà va rebre el títol de “Fidelíssima Vila” per la seva resistència;
és l’única ciutat dels Països Catalans a poder prevaler-se d’aquest gran honor.
Del 1475 al 1495, segona ocupació per Lluís XI que
durà 20 anys més; el cronista Joan Buada escrivi: “car més voldria morir la Cathalunya
que no star sotmesa a França”. En total 30 anys de resistència que costà molta
sang al nostre poble. Als segles XVI i XVII els catalans dels Comtats demanen
constantment ajuda a la Generalitat per a resistir als invasors. Les
repressions i les resistències continuaren fins molt després de l’annexió el
1659. No debades els resistents del segle XVII foren batejats “els Angelets de
la Terra”.
Privació de memòria .
Tot això no s’explica a l’escola, no s’ensenya ni tan
sols a la universitat (excepte a una minoritat
d’estudiants de català). Recordar el nostre passat és constatar que després
d’haver estat durant segles víctimes de les armes dels conqueridors francesos, sem
encara i sempre víctimes de manipulacions i ocultacions històriques que
denunciem, perquè com cada poble, tenim dret a la memòria.
En els escrits de divulgació històrica arreu del país els
autors fan de per manera que no aparegui el mot “Catalunya”, ni que no consti que
els nostres reis eren catalans; així la gent pot continuar a creure que no hem
tingut cap història pròpia diferent de la francesa, que abans érem espanyols
i/o aragonesos, que els nostres reis devien ser “mallorquins” ja que vivien al
Castell rebatejat “Palau dels reis de Mallorca”; es fa creure que l’altre
costat de l’Albera és Espanya des de l’antiguitat, que el Rosselló “le
Roussillon s’est donné à la France”, que “es va entregar a França”, i que els
resistents catalans a l’annexió eren bandits; pel que fa a Felip l’Ardit, cap
recordança que fou responsable de massacres i destruccions: tot al contrari l’han
fet passar per un rei pietós que hauria deixat a Perpinyà abans de morir quatre
santes espines de la corona del Crist. Vet aquí un exemple de manipulació històrica
que té per finalitat amagar l’imperialisme guerrer francès, mitificar-ne els
responsables, enaltir França i generar per consegüent nacionalisme francès. Amb
el mateix procediment i les mateixes finalitats es mitifica d’uns anys ençà com
a “humanista” en Vauban,
lloctinent general des les armades del rei de França Lluís XIV que conquerí el
nostre país. En un país vençut i privat de memòria totes les ocultacions
i manipulacions són possibles.
Incitacions al genocidi i a l’odi anticatalà.
No és doncs gens estrany que un
responsable del servei educatiu de l’ajuntament de Perpinyà hagi proposat al
setembre passat, en el marc dels dies europeus del patrimoni, un joc “en
família “de 7 a 97 anys d’una durada d’una hora titulat “Reconstitució de la
campanya militar de Felip l’Ardit”. Els participants havien d’imitar la croada de
Felip l’Ardit i apoderar-se d’Elna, Girona i fins i tot de Barcelona, és a dir
no sols destruir Elna sinó aniquilar Catalunya. Tot un programa d’incitació a l’odi
anticatalà i al genocidi: una ignomínia agreujada pel fet de ser presentada com a
“joc educatiu”, com en els més infames règims racistes i colonials. Fa pocs
dies una periodista coratjosa amb motivacions deontològiques com s’escau dins
un estat dit democràtic, va publicar un article en el diari més llegit aquí l’Indépendant, per anunciar la
Commemoració i en l’últim paràgraf va escriure que el divertiment “lúdic” de l’ajuntament
de Perpinyà “testimonia el menyspreu de la història del país, dels seus drames
i dels seus patiments”; el paràgraf no va ser publicat. El diari no vol
recordar el joc anticatalà ni molt menys encara els resposables. Per contra es
publiquen des de fa setmanes moltes notícies sobre els esforços i els arguments
antiracistes del batlle de Perpinyà que vol prohibir l’actuació d’un humorista
acusat d’antisemitisme. Per l’Indépendant
i el batlle combatre l’anticatalanisme no és cap prioritat.
Les lliçons del passat
Fer memòria del passat és treure’n
lliçons. Elna va ser destruïda i la població massacrada el 1285 perquè els
francesos van saber aprofitar sempre les divisions entre governants catalans i
llur por de Castella... Jaume II, rei a Mallorca, Rosselló i Montpeller va
permetre a les tropes de Felip l’Ardit d’invadir Catalunya a canvi de la
promesa del papa d’obtenir el reialme de València. Cada cop en la història que
els nostres dirigents van confiar en l’ajuda dels francesos per solucionar els problemes
d’una part del territori, ells se’n van aprofitar per invadir i saquejar tot
primer les comarques del nord. Cada cop van ser donades en penyora i
sacrificades, i Catalunya de retruc en va resultar trossejada i doncs afeblida fins
a la conquista final el 1714. Dividir per vèncer és el leitmotiv dels
conqueriors aplicat vàries vegades amb èxit dins una Catalunya privada de memòria.
Esperem doncs que al segle XXI els nostres representants polítics siguin prou conscients
dels errors del passat i prou coratjosos per fer valer que la nostra força rau precisament
en ser una nació de 13 milions d’habitants, que existeix des de fa mil anys, que
vol conservar la seva identitat. Esperem que facin reconèixer i respectar els drets
dels ciutadans catalans en tots els
territoris, sobretot a la Catalunya del Nord on ni hi estan reconeguts.
Elna, vila important des dels íbers, capital religiosa durant
segles va resistir al llarg dels segles per fidelitat a Catalunya, Elna era un
far de la catalanitat i encara ho vol ser. Malgrat tres segles de genocidi
lingüístic i cultural, a cada poble de la Catalunya del Nord hi ha gent que resisteix
salvaguardant el patrimoni arquitectònic, agrícola, musical, paisatgístic, refermant
els lligams amb la resta del Principat, fent perdurar tradicions o creant-ne de
noves, cantant en català ballant la sardana o introduint el català a les
escoles… Tots sabem que els estats francès i espanyol que ens van conquerir fa
354 anys no han canviat i no afluixen; tots sabem que al segle XXI la supervivència
de la nostra llengua, de la nostra nació està més amenaçada que mai. De Salses
a Guardamar, de Fraga a Maó i l’Alguer, tantes entrenyables mostres seculars d’amor
a la Terra han d’empènyer els nostres representants polítics, a defensar el dret
de Catalunya a la independència i reunificació.
Daniela Grau Humbert
Elna Dia de la Memòria
24.05.2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada