18 d’octubre 2010

Esbranzides vers la Independència

| Modificar el missatge
La teoria del cargol i el mur.
(Fragment del pròleg de l’Hiparxiologi escrit per Joaquim Auladell)

«A Catalunya i al catalanisme podem trobar un arc des de la quasi extinció de començaments del segle XIX fins a la situació actual ... i hi veiem quatre onades ...

Les quatre onades del catalanisme són l’onada zero que es va pensar però no es va bellugar. No em refereixo a la beneiteria (follia?) de la Renaixença encapçalada per Aribau. Al segle XIX no hi va haver vida, reverdiment de Catalunya. Els fabricants i els treballadors eren imperialistes, colonialistes, començant per Prim el lliberal llegendari. Pujols hi creia en la llegenda de Prim o se’n fotia irònicament? I Clavé fent cançons d’anar a matar moros... El seu afer era fer l’Espanya Imperial. La Renaixença al Principat podia haver estat, i els podria dir que portava el mateix camí que la Renaixença al Regne de València o el Filibritge a Provença que va acabar a principis del segle XX cantant les glòries de les metròpolis (blanquisme, Action Française).

Podia haver-hi hagut una onada catalanista nacional, i va ser pensada i dita per Francesc Pelagi Briz i Narcís Roca Ferrer, l’un en la literatura i l’altre en la teoria política, però ningú en va fer cas i van ser ignorats. Onada zero.

Primera onada.  El catalanisme ha estat, és com un cargol que ha de pujar una tàpia. Cada dia -de nit- puja dos metres i de dia en rellisca un. Se suposa que la tàpia fa quatre metres. Quan trigarà el cargol a arribar a dalt? Estem segurs que té quatre metres?

La primera onada (1890-1910) coincideix amb el Modernisme. Es va fer una tasca ingent però insuficient (no es va arribar a dalt, es relliscà, va haver-hi perill de perdre-ho tot). Però d’aquesta tasca es va viure els anys deu i trenta.

El final de la guerra va suposar morts, exiliats, empresonats i el genocidi per als catalans, la llengua catalana i Catalunya. Terra de naufragis. Catalunya i el catalanisme es donaven per acabats.

Segona onada. Hi havia, es clar, qui es planyia i rememorava els bons temps. Però hi va haver una segona onada, amb gent nova i plantejaments nous. Així doncs demòcrates, catòlics, catalanistes van créixer a l’erm i a les catacumbes i van sortir a la superfície els feliços seixanta.

I ho van fer amb uns plantejaments que posaven el llistó molt alt. Independència, socialisme, Països Catalans -la nació completa-. I una persona de l’antic Regne del Sud que ho predicava, Joan Fuster. Que ho predicava d’una manera difícil d’entendre, per la censura i per la novetat que era per als seus seguidors. Joan Fuster, que desconeixia «Pujols, terra de naufragis!» va ser com Pujols i Llull un predicador que no va veure complert el seu programa.

Aquesta onada va ser molt curta, la història s’accelerà, i el personal que s’hi va aplegar va ser dispersat en la transició de la regència del general Franco a la restauració de la monarquia. El cargol ha pujat i ha relliscat perquè no ha arribat fins a dalt. Queden restes del naufragi.

Tercera onada. La catàstrofe de Txernòbil (i no la demolició del Mur de Berlin) marcà l’esfrondament de l’Imperi rus àlias soviètic i la llibertat per a moltes nacions d’Europa. L’escenari canvià i la tercera onada s’hi ha adaptat. Fa de mal parlar-ne perquè la tenim al voltant i sota els peus.»

(Extret del pròleg de l’Hiparxiologi de Francesc Pujols, pròleg escrit per Joaquim Auladell)

------------------

En aquesta tercera onada, la quarta en realitat si hi sumem l'onada zero, hi entren moltes esbranzides que, sense ordre ni de forma exhaustiva, seguidament esmento. Així doncs aquesta quarta onada la han conformada esbranzides com l'Esquerra Republicana de l'Àngel Colom; tota la moguda de la Psicoestètica de Carles Muñoz Espinalt i dels seus diversos deixebles; tota la moguda de Lluís Xirinacs i de les diverses corrents i deixebles que ha originat; tota la moguda dels primers temps -temps a l'oposició política- de l'Esquerra Republicana de Catalunya de Carod Rovira, de Puigcercós i de tots els seus més propers col·laboradors i del mateix partit; Els Nacionalistes d'Esquerra; el MDT; multitud d'associacions independentistes com Som 10 Milions, El BIC, Gent de la Terra, Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret de Decidir, Omnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Freedom for Catalonia, ... etc.; l'Organització Política Catalunya Acció, el Partit Força Catalunya, Reagrupament, el partit Reagrupament Independentista i darrerament el Partit Solidaritat Independentista.

També en aquesta quarta onada catalanista -sempre independentista, perquè del que es tracta és de reconstruir i recuperar la nostra nació- hi participa la darrera i la més gran esbranzida que la coformen les repetides Consultes per a la Independència de Catalunya.

El cargol català de la llibertat nacional puja i puja el costerut mur de la nostra independència ... ! ... podrà arribar  aquesta vegada fins a dalt de l'esmentat mur?

Quines eines i actituts necessitem per ajudar a reeixir aquest nostre cargol que ja sembla que està tan aprop de l'anhelada fita?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ni oblidem ni perdonem

Ni oblidem ni perdonem