Homenatge al President Companys i a tots els patriotes coneguts i a tots els patriotes anònims que van lliurar la vida en defensa de les nostres llibertats.

Matant Companys, Espanya volia matar Catalunya, ofegar-la fins a la submissió total i l’extinció com a Nació que és. Amb Companys van fer els espanyols, aleshores per mà del General Franco i amb l’ajut inestimable de la Gestapo van montar un judici sumaríssim, una pantomima, una ratera sense escapatòria. Avui, setanta anys després els espanyols encara continuen amb la mateixa intenció: sotmetre Catalunya fins a la colonització total. Com que no tenen un Companys a qui poder acusar i assassinar en forma d’afusellament han mogut tots els fils del seu Tribunal Constitucional per anorrear tota la legislació que el Parlament de Catalunya va aprobar per ampla majoria en defensa de la nostra nació. La història segueix essent la mateixa de sempre, els sicaris dissimulen el seu crim en forma de justícia naturalment adulterada.


Catalans! Berguedans!

Ara venen eleccions, votem independència!

Els que vàrem votar Sí a la Consulta per la Independència no ens pensem que ja hem acabat la feina, que ja tot s’esdevindrà sol, la llibertat de Catalunya sobretot dependrà de nosaltres, de la fermesa de les nostres conviccions i plantejaments, del nostre vot intel•ligent i despert, de la nostra tasca des de fora del Parlament, perquè els nous polítics independentistes escollits s’hauran de posar mans a l’obra per fer avançar la Independència des de dins del Parlament i des de les institucions polítiques.

I sobretot, caldrà mantenir els ulls ben oberts i els cors amatents perquè no torni a passar el que molt bé descriu Joaquim Auladell -amic de Berguedans- amb les següents paraules:

«El final de la guerra va suposar morts, exilats, empresonats i el genocidi per als catalans, la llengua catalana i Catalunya. Catalunya i el catalanisme es donaven per acabats. Però hi va haver una segona onada, amb gent nova i plantejaments nous. Així doncs demòcrates, catòlics, catalanistes van créixer a l’erm i a les catacumbes i van sortir a la superfície els feliços seixanta. I ho van fer amb uns plantejaments que posaven el llistó molt alt. Independència, socialisme, Països Catalans -la nació completa-.

Però, hi hagué un altre però: aquesta onada va ser molt curta, la història s’accelerà, i el peronal que s’hi va aplegar va ser dispersat quan l’Assemblea de Catalunya es va fraccionar en els partits polítics actuals fruits de la transició entre la regència del General Franco i el restabliment del Borbó.»

Com digué En Companys: Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!
Ni Castella, ni Espanya, ni França i els seus satèl·lits ens negaran i destruiran.
En aquesta hora propera de la Independència de la nostra Nació, mantinguem-nos actius i units!

Visqui la memòria d’En Companys que fou President fidel a Catalunya i visqué i morí per causa d’ella amb gran dignitat!

Força Catalunya !
Visca Catalunya Lliure!

Llegit a l'acte d'homenatge a Companys pel Sr. Joan Sabata, membre de Berguedans per a la Independència de Catalunya i membre de Catalunya Acció.
Berga, 15 d’octubre del 2010