La seva tràgica mort recorda la de Josep Maria Isanta, a Berga durant la Patum del 2005, apunyalat per un dels miserables membres del clan dels "catonos".  I més allunyades en el temps i el context històric, també la de Guillem Agulló i la de Miquel Grau. L'individu que va matar Fornés expressa uns comportament criminals que només s'expliquen per la gran càrrega d'odi -i d'autoodi-  que existeix contra el catalanisme a l'interior mateix de la nostra societat. El jove de Pedreguer cridant "visca el Barça" feia implícitament una declaració de catalanitat en un territori com el País Valencià on la violència espanyolista és constant des de fa trenta anys. Els mitjans de comunicació adictes a l'ordre espanyol minimitzen aquest assassinat reduint-lo a una baralla de taverna, però tenen una significació profunda que no podem deixar que sigui amagada.
Personatges marginals, com els assassins de Benidorm i Berga, porten a l'extrem el rebuig a unes formes de vida i de socialbilitat de les que no volen ni poden formar part. Aquesta catalanofòbia primària i visceral aflora cada cop que hi ha un triomf de l'espanyolisme esportiu, ja sigui del madridisme o de "la roja" i es tradueix en actes de violència de baixa intensitat però de gran potencial agressiu contra les seus d'entitats catalanistes i penyes barcelonistes. Són fets que evidencien una altra dimensió del conflicte Catalunya-Espanya que s'expressa políticament en la pugna entre la dominació estatal i la lluita independentista.