Somni d'una nit d'estiu

L'afició s'ha de permetre somiar, amb el que va veure ahir. Un equip que és un pou de saviesa i cada dia juga millor, sigui amistós o no el compromís. Si el Gamper del 2005 va servir perquè el món conegués Leo Messi, el d'aquest any ha servit per continuar adorant el rei de la pilota. Era el Gamper de Cesc, i l'arenyenc no va decebre. Va marcar un gol i va mostrar un ventall riquíssim de recursos dels quals es beneficiarà l'equip. Però Messi va ser el final apoteòsic d'un partit que semblava condemnat a adormir-se fins a morir en la segona meitat. No va ser així gràcies a la bona administració de canvis de Guardiola, que, en tres temps, va batejar els nous, va mostrar els més petits i va oferir, al final, les estrelles.
No és pas un tòpic que “Cesc aportarà moltíssimes coses a l'equip”. I ahir es va demostrar. L'experiment va ser interessant. El flamant 4 arrencava com a fals davanter, un rol que s'intercanviava amb Iniesta segons quina fos la jugada. Guardiola, ja se sap, pensa especialment en tot allò de diferent que Cesc té per donar a l'equip. Una de les virtuts és la relació tan estreta que manté amb el gol. Cesc va crear una ocasió de perill abans del desè minut de partit. Es va veure sol contra només un defensa i no va dubtar. Es va perfilar i va buscar el globus, que li va quedar massa curt.
En realitat, una de les grans aportacions de Cesc és que és un altre element, un més, que despista els entrenadors rivals. Ara per ara, que el Barça juga amb Cesc, Iniesta, Thiago i Xavi en el mateix onze no assegura res al rival, que no sap en quina demarcació es col·locarà.
Superat el primer quart d'hora, Guardiola va enviar Villa al centre de l'atac i Cesc es va desplaçar uns metres enrere, per combinar amb Iniesta. D'aquest moviment de peces va néixer una jugada nítidament blaugrana: passada d'Iniesta, diagonal de Villa, que deixa passar la pilota, i arribada de Cesc des de la segona línia per xutar ben just a fora. Uns minuts després es va produir el gol. Adriano va arribar fins al capdamunt i va centrar cap a Cesc, que havia llegit la jugada i ja esperava sol per fer la diana.
Com a fals nou o des de la segona línia, el que té Cesc és gol. Allà on jugui marcarà o estarà a punt de fer-ho.
Durant bona part de la primera meitat el Barça va fer una mena d'exercici d'estil. Tancava el seu rival a la pròpia àrea, feia circular ràpidament la pilota de banda a banda i buscava la ruptura a través dels seus migcampistes. El segon gol va ser exactament així. Keita, un expert amb un nas golejador molt fi, va portar el tempo d'una llarga jugada que ell mateix va acabar definint després de tocar a Iniesta. Fiable com un bon amic, el manxec li va posar la pilota al cap.
L'afició va poder veure una versió un xic apagada de Thiago i la presentació en societat de Kik, amb voluntat i desencert.
El Nàpols errava pel meravellós món del Barça, on els papers es canvien sense avís previ: en teoria els italians eren favorits, ja que jugaven amb titulars. No van inquietar Pinto.
A Cavani li van anul·lar correctament un gol de xilena de gran factura. Lavezzi, l'altra estrella italiana, va perdre en l'un contra un amb Pinto. Ben poca cosa més va mostrar el millor tercer equip del calcio.
El Barça va encetar la segona meitat refrescant l'equip amb nois del planter més Pedro. Van saltar al camp alguns dels projectes més interessants del club: Sergi Roberto, Bartra, Jonathan Dos Santos –ja confirmat en la demarcació de lateral dret– i Cuenca, un extrem elèctric i agosarat.
Amb Pedro al camp, el partit es va agitar. Tres xuts al pal, dos del canari i un de Cuenca, van despertar unes grades amb més italians del que es preveia.
El partit va créixer amb l'entrada de Messi, saludada amb excitació per tothom, italians i catalans. Magnètic i genial, va exigir a De Sanctis en una falta directa a la creueta que Pedro va convertir en el tercer gol. Ràpidament el canari va tornar la gentilesa assistint-lo en el quart gol, una centrada ràpida i la definició en un toc. De seguida, en una jugada vertical molt ràpida, es va escorar cap a l'esquerra i va marcar el cinquè. Sí que s'hi val a somiar.