28 d’agost 2012
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
Fem-la grossa!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------------
Imatge adjunta "el Tren de la Independència" aquell tren que quan no l'agafes el perds, aquell tren que als despistats se'ls emportarà per davant!
27 d’agost 2012
"La Font" d'un corrent constant d'idees noves.
La
Font segueix rajant amb força! Sentim la font, escoltem la font,
practiquem la font, ... la font de l'aigua que ja esdevé bola de neu
imponderable de la nostra Independència, del nostre anhel de llibertat!
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Una certa Barcelona comença a tenir por
Erxtre de Vilaweb (Autor: Vicent Partal)
En
Josep Termes s'hauria sentit molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va
inventar aquella estupidesa que el catalanisme era burgès, ell va
redoblar els esforços per a demostrar que el catalanisme era, i és, un
moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa la Barcelona
de classe alta, la de les poques famílies que controlen la ciutat. I com
es va veure ahir, això continua igual.
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
26 d’agost 2012
L'AMI i "LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Extret del Blog: Camins d'independència. de NARCÍS LLAUGER I DALMAU
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Daguer | dimarts, 31 de juliol de 2012 | 17:14h
...
...
ALFONS LÓPEZ TENA. El principi democràtic versus l’autodeterminació.
“Des del punt de vista jurídic, un nou estat necessita el reconeixement d’altres estats existents.[...]
Tanmateix, davant del procés contemporani de generació de nous estats
que hem descrit anteriorment, la dinàmica normal per part dels estats ja
existents és, senzillament, reconèixer els nous estats emergents. I la
via per assolir-ho l'expressa jurídicament la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia
de l'any passat sobre Kosovo. Aquest país [...] s'havia proclamat
independent de Sèrbia amb una declaració totalment unilateral que no es
va fer ni per la via de referèndum ni per la parlamentària, sinó de la
mateixa manera que es va fer la dels EUA dos segles abans, això és: els
representants democràticament elegits es van reunir i declararen la
independència, però no en una reunió parlamentària formal. A Kosovo
ho van fer una part molt àmplia dels diputats juntament amb el primer
ministre en una reunió que no era un acte del Parlament, sense una
votació, sinó simplement signant un document. Com si ara una majoria
dels diputats del Parlament de Catalunya
es reunissin i signessin un document de proclamació d'independència, i
això fos tot. Doncs bé, tot i la manca de formalitat parlamentària que
feia témer l'anul.lació jurídica de l'acte, el Tribunal de l'Haia el va
avalar plenament.[---].
Allò interessant d'aquesta sentència
i de les opinions concurrents favorables és que s'atorga plena
legitimitat jurídica a l'acte perquè el fan els representants
democràticament elegits, sense entrar en la disquisició de si hi ha o no hi ha dret a l'autodeterminació, ni quin és el subjecte d'aquest dret,
ni el seu àmbit d'aplicació. Contràriament, les opinions dels que es
neguen a reconèixer la independència de Kosovo, d'Espanya, Rússia i
Xina, es fonamentaven precisament en la negació de l'existència d'un
dret d'autodeterminació per part d’aquest país, sobre la base de
l'argumentació que aquest dret només és aplicable quan hi ha una
situació colonial, i que la relació Kosovo-estat iugoslau no era de
caràcter colonial.
Cal dir que el Tribunal ni tan sols no va entrar a considerar
si hi havia o no aquest dret en el cas de Kosovo, sinó que simplement
es va plantejar si hi havia algun principi de dret internacional
contrari a la proclamació d'independència que havia fet Kosovo. I va
entendre que era legítima pel senzill fet que havia estat realitzada
pels representants democràticament escollits del poble de Kosovo.
En
segon lloc, el Tribunal va constatar que, quan es produeix una
proclamació d'independència jurídicament legítima per part d'algun
territori, immediatament els estats existents la reconeixen, i això el
va dur a avalar el reconeixement internacional d'una independència
proclamada sobre la base del principi democràtic. I això, malgrat que la Constitució iugoslava del moment proclamava Kosovo com a part constituent de la nació sèrbia i que, per tant, Sèrbia
entenia que la possibilitat d'independència de Kosovo exigia prèviament
la reforma de la seva Constitució. Com que la població kosovesa era una
minoria respecte del conjunt de la població de l'estat, la reforma
constitucional que formalment era possible, de fet, restava bloquejada.
La sentència de l'Haia continua la línia ja assenyalada pel Tribunal Superior del Canadà,
en una sentència que responia una consulta del govern canadenc. Havien
volgut saber si una majoria clara a favor de la independència com a
resposta a una pregunta explícita en aquest sentit en un referèndum al
Quebec sobre el tema seria vinculant per al govern federal canadenc. La resposta del Suprem va ser, primer, no entrar en la qüestió del dret d'autodeterminació -que de fet està molt mal definit en termes de dret internacional- i, segon, afirmar el principi democràtic: si hi ha una majoria clara que es pronuncia democràticament, el govern de Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de secessió.
Aquest és el plantejament jurídic que ha avalat les independències posteriors a la de Kosovo, concretament la del Sudan del sud, que ha estat possible per un referèndum, i la de les Antilles Holandeses, que ho ha estat per via parlamentària.
En
resum, des del punt de vista jurídic el tema està clar: el principi
democràtic avala la independència d'un nou estat, tant si la decideix la
seva població directament per via de referèndum, com si ho fa
indirectament mitjançant els seus representants democràticament
escollits, bé per la via d'una sessió parlamentària formal o per la
d'una reunió no parlamentària de la gran majoria dels representants
electes. I sobre aquest tema ja hi ha jurisprudència i antecedents
suficients que no només avalen la legalitat de la proclamació, sinó
també la del seu reconeixement internacional per part de la resta
d'estats ja constituïts.
Les passes, en tot cas, sempre són:
- guanyar unes eleccions,
- formar un govern amb la intenció proclamada de convocar un referèndum o proclamar la independència,
- i demanar posteriorment el reconeixement internacional.
I això pot fer-se d'acord amb l'estat del qual es forma part, perquè aquest ja s'ha resignat a la independència d'una part del seu territori, o contra la seva opinió,
precisament perquè ja hi ha els mecanismes jurídics avalats
internacionalment per a fer-ho possible.” (Per què volem un Estat propi?
Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, pàg.
117 i ss.)
Tirem pel dret.
No hi ha cap raó per no fer-ho. Només la por, conreada per l’opressor
durant 300 anys, ens fa triar camins tortuosos amb pretextos de
prudència i falses seguretats. Declarem primer la independència i
després validem-ho amb un referèndum fet sota els nostres auspicis i
sense la pressió directa dels espanyols.
24 d’agost 2012
Assentar les bases del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya.
La
proba del cotó independentista està en que siguem capaços de seure i
treballar tots plegats -els que estiguin per la feina i vulguin preparar
ja de forma ben concreta l'alliberament de Catalunya-.
La lleialtat amb la Catalunya Lliure que ja s'acosta ens porta a la consideració del nou estadi en que es troba l'independentisme i en els estadis immediatament anteriors.
El 1992, Carles Muñoz Espinalt i els seus deixebles van prémer en força l'accelerador independentista i com a escena evangèlica sortiren els seus deixebles "de dos en dos" a espolsar-se les sandàlies pel territori immediat de la nostra nació comuna.
El 2004, a mitjans de la tardor, Santiago Espot, un dels deixebles més significats de Carles Muñoz Espinalt, peregrinava a Berga i a d'altres municipis del Principat de Catalunya per desempolsar aquella tasca del 1992 "Serà el 1992, l'any de la Independència de Catalunya?". D'aquest peregrinatge en naixia una moguda nova que portaria el significatiu nom de Catalunya Acció. Calia actuar de pressa, de moment a part dels Partits polítics que desfruitaven aleshores de pèssima reputació.
Santiago Espot acomboiat per aquesta Organització Política d'alliberament Nacional predicava amb més intensitat que mai una bona nova: La Independència de Catalunya és possible! Reforcem el nostre caràcter nacional i carreguem les nostres piles de la imprescindible "Moral de Victòria" sense la qual ja donem totes les batalles per perdudes abans de començar a encarar-les.
Santiago Espot, també no ha escatimat cap esforç per fer entendre a tots els catalans que estem sotmesos a un règim colonial regentat per Espanya i els seus acòlits catalans, no pas PP i PSOE que tots bé hauríem de saber el peu que calcen, sinó pels regionalistes i encaixistes subjugats en tants nivells i tans interessos que a voltes sense potser saber-ho? enfonsen Catalunya a la més trista subalternànça -Broggi dixit-.
Som al 2012, del projecte de Catalunya Acció -10 anys, com el període del Compromís d'el President John Fitzgerald Kennedy per portar l'home a la lluna- fa 8 anys escassos que molts catalans transitem pel darrer camí cap a la Independència de tota la nostra Nació.
D'aquí dos anys ens espera el "mòdul lunar" per aterrar en el NOU ESTAT CATALÀ INDEPENDENT. A hores d'ara les paraules més encertades i valentes, veritable i únic combustible "essència de tota llibertat i determinació" ja són sobre la taula nacional catalana, ja són a les capçaleres i a les notícies diàries dels nostres mitjans, paraules com "Independència, colònia, espoliació, robatori, colonització, colonitzadors, regionalistes, botiflers -contrastats-, catalanitat, estat català independent, ..." dibuixen una societat que va perdent la por i la terrible autocensura, terrible pels seus devastadors efectes.
Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de Carme Teixidor, portantveu del M9J, en la presentació de la Manifestació Independentista del 9 de juliol de l'any passat, 2011. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules dels venerables Barrera, Broggi i Domènech en la mateixa i ja esmentada manifestació. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de la Presidenta de l'ANC dirigint-se al President Sr. Mas dient-li que si fa els deures encertats tindrà l'ANC al seu costat i que per favor 2els representants de l'actual i colonial Statu Quo deixin de marejar la perdiu i ensarronar al Poble de Catalunya. Fa un any i escaig aquestes paraules, aquesta fermesa i aquesta clarividència i agilitat de plantejos no hauríem estat imaginables.
Bé, La Marxa cap a la Independència ja arriba puntual a la seva fita geogràfica: Barcelona, Capital de Catalunya!
La gran Manifestació de l'11S d'enguany ja està escalfant motors, amb l'objectiu d'assolir el camp base més aprop del Cim, el compromís polític de Partits polítics i els seus representants amb la Independència de Catalunya.
Hem de ser conscients que, com més ens acostem al Cim, més difícil esdevé moure els peus i avançar en cada una de les necessàries passes.
Cert, que partits i polítics siguin capaços d'aparcar els seus objectius immediats del dia a dia, i els seus càlculs de rèdits electorals, necessita d'una gran dosi de generositat i inteligència política, perquè amb aquest gest, amb aquest aparent salt al buit, podrem assolir un país de veritat sobre el qual podrem construir a la nostra genuïna manera un futur de plenitud, de riquesa, de sana solidaritat i del que és la base de tot això, la nostra plena llibertat nacional -sobirania de veritat- no pas llibertat condicionada als capricis d'altri.
Aquesta és la clau de volta del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya, de la taula constituent del nou estat català independent: Aparcar les legítimes divisions polítiques fins després d'assolir la nova estructura estatal.
Repeteixo, tot això només val pels catalans i per les seves organitzacions quan volen i estant ràpidament decidits a preparar la urgent Independència, no us cregueu pas aquells que pidolen falsos i esquifits consensos adduint que el 50% +1 no és suficient per tal i tan àrdua empresa, perquè aquesta gent juguem brut com sempre ho han fet des de fa segles, aquesta gent, rucs de mala fe i malèvols, practicant la seva llei preferida, aquella llei anomenada "llei de l'embut" sí que consideren vàlid aturar el procés de secessió d'Espanya si els seus acòlits tan sols assolissin un 50% + 1 dels vots.
En resum: Endavant catalans! que el Cim cada vegada és més aprop!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, BxI, ANC, SCI.
La lleialtat amb la Catalunya Lliure que ja s'acosta ens porta a la consideració del nou estadi en que es troba l'independentisme i en els estadis immediatament anteriors.
El 1992, Carles Muñoz Espinalt i els seus deixebles van prémer en força l'accelerador independentista i com a escena evangèlica sortiren els seus deixebles "de dos en dos" a espolsar-se les sandàlies pel territori immediat de la nostra nació comuna.
El 2004, a mitjans de la tardor, Santiago Espot, un dels deixebles més significats de Carles Muñoz Espinalt, peregrinava a Berga i a d'altres municipis del Principat de Catalunya per desempolsar aquella tasca del 1992 "Serà el 1992, l'any de la Independència de Catalunya?". D'aquest peregrinatge en naixia una moguda nova que portaria el significatiu nom de Catalunya Acció. Calia actuar de pressa, de moment a part dels Partits polítics que desfruitaven aleshores de pèssima reputació.
Santiago Espot acomboiat per aquesta Organització Política d'alliberament Nacional predicava amb més intensitat que mai una bona nova: La Independència de Catalunya és possible! Reforcem el nostre caràcter nacional i carreguem les nostres piles de la imprescindible "Moral de Victòria" sense la qual ja donem totes les batalles per perdudes abans de començar a encarar-les.
Santiago Espot, també no ha escatimat cap esforç per fer entendre a tots els catalans que estem sotmesos a un règim colonial regentat per Espanya i els seus acòlits catalans, no pas PP i PSOE que tots bé hauríem de saber el peu que calcen, sinó pels regionalistes i encaixistes subjugats en tants nivells i tans interessos que a voltes sense potser saber-ho? enfonsen Catalunya a la més trista subalternànça -Broggi dixit-.
Som al 2012, del projecte de Catalunya Acció -10 anys, com el període del Compromís d'el President John Fitzgerald Kennedy per portar l'home a la lluna- fa 8 anys escassos que molts catalans transitem pel darrer camí cap a la Independència de tota la nostra Nació.
D'aquí dos anys ens espera el "mòdul lunar" per aterrar en el NOU ESTAT CATALÀ INDEPENDENT. A hores d'ara les paraules més encertades i valentes, veritable i únic combustible "essència de tota llibertat i determinació" ja són sobre la taula nacional catalana, ja són a les capçaleres i a les notícies diàries dels nostres mitjans, paraules com "Independència, colònia, espoliació, robatori, colonització, colonitzadors, regionalistes, botiflers -contrastats-, catalanitat, estat català independent, ..." dibuixen una societat que va perdent la por i la terrible autocensura, terrible pels seus devastadors efectes.
Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de Carme Teixidor, portantveu del M9J, en la presentació de la Manifestació Independentista del 9 de juliol de l'any passat, 2011. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules dels venerables Barrera, Broggi i Domènech en la mateixa i ja esmentada manifestació. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de la Presidenta de l'ANC dirigint-se al President Sr. Mas dient-li que si fa els deures encertats tindrà l'ANC al seu costat i que per favor 2els representants de l'actual i colonial Statu Quo deixin de marejar la perdiu i ensarronar al Poble de Catalunya. Fa un any i escaig aquestes paraules, aquesta fermesa i aquesta clarividència i agilitat de plantejos no hauríem estat imaginables.
Bé, La Marxa cap a la Independència ja arriba puntual a la seva fita geogràfica: Barcelona, Capital de Catalunya!
La gran Manifestació de l'11S d'enguany ja està escalfant motors, amb l'objectiu d'assolir el camp base més aprop del Cim, el compromís polític de Partits polítics i els seus representants amb la Independència de Catalunya.
Hem de ser conscients que, com més ens acostem al Cim, més difícil esdevé moure els peus i avançar en cada una de les necessàries passes.
Cert, que partits i polítics siguin capaços d'aparcar els seus objectius immediats del dia a dia, i els seus càlculs de rèdits electorals, necessita d'una gran dosi de generositat i inteligència política, perquè amb aquest gest, amb aquest aparent salt al buit, podrem assolir un país de veritat sobre el qual podrem construir a la nostra genuïna manera un futur de plenitud, de riquesa, de sana solidaritat i del que és la base de tot això, la nostra plena llibertat nacional -sobirania de veritat- no pas llibertat condicionada als capricis d'altri.
Aquesta és la clau de volta del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya, de la taula constituent del nou estat català independent: Aparcar les legítimes divisions polítiques fins després d'assolir la nova estructura estatal.
Repeteixo, tot això només val pels catalans i per les seves organitzacions quan volen i estant ràpidament decidits a preparar la urgent Independència, no us cregueu pas aquells que pidolen falsos i esquifits consensos adduint que el 50% +1 no és suficient per tal i tan àrdua empresa, perquè aquesta gent juguem brut com sempre ho han fet des de fa segles, aquesta gent, rucs de mala fe i malèvols, practicant la seva llei preferida, aquella llei anomenada "llei de l'embut" sí que consideren vàlid aturar el procés de secessió d'Espanya si els seus acòlits tan sols assolissin un 50% + 1 dels vots.
En resum: Endavant catalans! que el Cim cada vegada és més aprop!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, BxI, ANC, SCI.
20 d’agost 2012
El bon camí internacional de la Independència de Catalunya.
(Fotografia: Manifestació catalana independentista a Brussel·les, 2009)
Estem en el bon camí. Feia falta que la premsa internacional es fes ressò massivament del desig i de la necessitat d’independència de Catalunya. És un bon començament de preparació per a la jornada de lluita de l’Onze de Setembre. En aquesta data hi haurà la presència d’observadors internacionals. Hem de divulgar massivament aquesta convocatòria. Per Catalunya!!
La premsa internacional fa un tomb a favor de Catalunya Vilaweb 18/08/12
Les darreres setmanes s'observa un gir substancial en la premsa global, que comença a posicionar-se a favor de les posicions catalanes i a denunciar la pressió del govern espanyol. VilaWeb ho va explicar en un article del passat dos d'agost (La premsa internacional ens comença a escoltar).El fet que la gran majoria dels corresponsals de mitjans internacionals tinguin seu a Madrid ha estat un obstacle tradicionalment a l'hora d'expressar la visió catalana de la realitat. Simplement perquè s'alimentaven basicament de les fonts de Madrid. Ara, però, la caiguda de l'estat espanyol està fent reflexionar molts d'aquests corresponsals, que comencen a parlar amb naturalitat de les propostes independentistes i sobretot de l'injust sistema fiscal espanyol.
Us oferim un llistat d'alguns dels darrers articles publicats que mostren aquest tomb:
-O Globo. Crise na Espanha acirra movimentos separatistas. Traducció Automàtica. 4 d'agost de 2012
-Irish Times. Regional wrangles. Traducció automàtica. 2 d'agost de 2012
-La Tribune. La Catalogne veut sortir de sa crise budgétaire... par l'indépendance. 25 de juliol de 2012 Traducció automàtica.
-The German Marshall Fund of the United States: As Spain Protests Austerity, Catalonia Pushes for Independence. 20 de juliol de 2012. Traducció automàtica.
-Financial Times: 'Spain Autonomy under Fire'. La versió íntegra de l'article és de pagament. Ací trobeu un resum fet pel col·lectiu Emma i la traducció automàtica al català. 16 d'agost de 2012
-Asia Times: Turning back to Napoleon. Traducció automàtica. 9 d'agost de 2012
-The Telegraph: 'Only Mario Draghi's ECB can avert global calamity before the year is out'. Afirma que el sistema espanyol és tan pervers que forçarà els catalans a ser rescatats quan són ells els qui financien la resta del país. Traducció automàtica. 29 de juliol de 2012
-La Depeche du Midi. 'La fronde catalane'. Traducció automàtica. 30 de juliol de 2012.
-Public Service Europe. Catalonia wants independence, not Spanish austerity. 23 de juliol de 2012. Traducció automàtica.
-Terra Brasil: Catalão cria polêmica e diz que defende Espanha por falta de opção. 5 d'agost de 2012
Syriza a la catalana o front patriòtic (Jaume Renyer)
jrenyer |
diumenge, 19 d'agost de 2012 | 23:40h
Tornen els debats interessadament abstractes sobre la prioritat entre la reivindicació nacional o el model social.
La
experiència històrica dels projectes d'alliberament nacional reeixits
demostra que la ruptura amb l'ordre estatal dominant per bastir un estat
propi comporta intrínsecament una recomposició de les classes socials
al si de la nació emergent. És a dir, la reivindicació nacional inclou
les aspiracions socials i no pas a l'inrevès, per tant insistir en la
simultànietat d'independència i socialisme o en la priorització d'aqueix
darrer és fer contra-independentisme. Suposa condicionar al consens
sobre el model de societat futura el fet mateix de la lluita contra
l'ordre establert. Això és el que fan els que banalitzen la
independència des del progressisme banal que ha dut el nostre poble a la
inoperància davant la dominació i l'espoli de que és objecte. Josep
Fontana o Arcadi Oliveras o els anticapitalistes nostrats escampen la
brama que per ser un estat més de la UE o com Alemanya, no val la pena
ser independents. Fer una Syrza a la catalana només té sentit per
reformar Espanya, per fer un Estat Català només serveix un front
patriòtic plural ideològicament i socialment majoritari.
14 d’agost 2012
Artur Mas, o Independència o t'en vas! (Daguer)
Les males companyies d'un President sol i "enrucat"
Enrocar-se en terminologia escaquista és l'equivalent a tancar-se de banda, intentant protegir-se.
Mas està "enrucat" en el seu "Pacte Fiscal" una idea concebuda per ell en el que a hores d'ara ja esdevé la prehistòria política catalana, una idea que avui ja és una idea morta i un pedaç inútil, no aplicable per a bé d'una Catalunya lliure, catalana, honorable i digna.
"Enruc-cat" és un altre terme que significa ruc a la catalana, un estil de ser ruc que tots tenim clar que hem d'abandonar a la velocitat de la llum si volem esdevenir homes d'un país veritablement útil a la humanitat, no pas uns mesells obligats a fer falsa solidaritat per engreixar porcs polítics, porcs colonitzadors, porcs mandres i aprofitats -amb perdó pels porcs-.
No en té prou aquest Mas, nineta de l'ull -de moment-d'un Pujol incapaç en trenta anys de fer res més que donar glòries a Espanya i de mal construir un pobre país de cartró pedra i encara per més INRI un País prohibit i amagat. El país d'una sola via a Castelló, el país de l'ample estret de via a la Junquera, un país sense connexió ferroviària al principal port de que disposa, amb un eix transversal amagat i mal acabat ... això sols per posar alguns exemples de la qualitat del cartró d'aquest país mesell i trist de les engrunes nostres que cauen de l'opulenta taula d'Espanya.
Males companyies en el seu enrocament-enrucament quan rep les insinuacions d'un tal Herrera -vergonya d'un partit que sempre presumeix d'autodeterminació però que a la seva hora va votar contra el Pla Ibarrtexe- Herrera que com a àngel del dimoni li xiuxiueja a l'orella que no sé què d'uns "ciutadans pel canvi que pel no canvi" una plataforma que donés suport al seu pacte engrunes per Catalunya i vacuna per l'independentisme, una plataforma a la qual hi sumaria com a qualque alquimista als sindicats en favor del President-retallades, en favor del President ajupit i vinclat davant un Madrid altiu, lladre de competències i dignitat, maltractador i incomplidor vergonyant i malversador a la cara de la mateixa Europa.
Males companyies en el seu enrucament, quan Puigcercós i l'Esquerra de l'Oriol Junqueras i del Bosch, li salven literalment el cul -al Mas/Ciu-, li cobreixen literament les espatlles en la seva deriva autonomista. Al Mas, aquests li fan la rialleta, l'ajuden, li fan costat, tot que sorneguers diuen que ells aniran a la Manifestació de l'Assemblea. Oblida de forma flagrant, de nou Esquerra, que si ajuda l'autonomisme allunya la Independència! Vuit anys i un fracàs terrible no els han servit de res! Com a independentistes encara estan ancorats als llims de l'eterna infància!
Ja no us diré si són males companyies o sicaris d'Espanya la gent del PSOE a Catalunya i els seus acòlits de l'anomentat PSC, amb un greu joc d'esquizofrènia política ara voten a favor ara mateix voten en contra de Catalunya una i mil vegades, i gosen anomenar-se catalanistes i cada vegada s'assemblen més als regionalistes de facto de Ciu que fa feredat. No sé com als convergents que de veritat estimen Catalunya catalana no els cau la vena dels ulls com bé va encertar dir un gran convergent i patriota i després independentista convençut, fa pocs anys traspassat, en Pere Caireta, ex alcalde de Figueres per Ciu.
Finalment en la meva elucubració us he de dir que el President Mas, cada dia està més sol i cada dia està més lluny del Poble de Catalunya, el que viu, treballa i sobretot sent i estima la pàtria catalana, el que sempre té present l'anhel de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que ens van voler prendre a punta de traïció i a punta de baioneta.
Fa quatre dies la Presidenta de l'ANC va veure amb lucidesa que li havia de dir a aquest President sord, distret, sol i enrucat: "Sr. Mas, a hores d'ara ja tothom sap que això del Pacte Fiscal és una solemne ensarronada" "Sr. Mas si va cap a la Independència ens tindrà al seu costat".
I finalment com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, que no fa gaire era guardaespatlles, potser involuntari, potser incaut, potser també "enru-cat" de la política de Ciu i el seu President, política sempre de facto regionalista disfressada de catalanista; com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, digué per a més soledat d'aquest "edil autonomista" que és en Mas, que se sentia moralment compromesa i convocada per la Marxa Cap a la independència ... res més!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SCI, MxI, BxI, ANC)
Enrocar-se en terminologia escaquista és l'equivalent a tancar-se de banda, intentant protegir-se.
Mas està "enrucat" en el seu "Pacte Fiscal" una idea concebuda per ell en el que a hores d'ara ja esdevé la prehistòria política catalana, una idea que avui ja és una idea morta i un pedaç inútil, no aplicable per a bé d'una Catalunya lliure, catalana, honorable i digna.
"Enruc-cat" és un altre terme que significa ruc a la catalana, un estil de ser ruc que tots tenim clar que hem d'abandonar a la velocitat de la llum si volem esdevenir homes d'un país veritablement útil a la humanitat, no pas uns mesells obligats a fer falsa solidaritat per engreixar porcs polítics, porcs colonitzadors, porcs mandres i aprofitats -amb perdó pels porcs-.
No en té prou aquest Mas, nineta de l'ull -de moment-d'un Pujol incapaç en trenta anys de fer res més que donar glòries a Espanya i de mal construir un pobre país de cartró pedra i encara per més INRI un País prohibit i amagat. El país d'una sola via a Castelló, el país de l'ample estret de via a la Junquera, un país sense connexió ferroviària al principal port de que disposa, amb un eix transversal amagat i mal acabat ... això sols per posar alguns exemples de la qualitat del cartró d'aquest país mesell i trist de les engrunes nostres que cauen de l'opulenta taula d'Espanya.
Males companyies en el seu enrocament-enrucament quan rep les insinuacions d'un tal Herrera -vergonya d'un partit que sempre presumeix d'autodeterminació però que a la seva hora va votar contra el Pla Ibarrtexe- Herrera que com a àngel del dimoni li xiuxiueja a l'orella que no sé què d'uns "ciutadans pel canvi que pel no canvi" una plataforma que donés suport al seu pacte engrunes per Catalunya i vacuna per l'independentisme, una plataforma a la qual hi sumaria com a qualque alquimista als sindicats en favor del President-retallades, en favor del President ajupit i vinclat davant un Madrid altiu, lladre de competències i dignitat, maltractador i incomplidor vergonyant i malversador a la cara de la mateixa Europa.
Males companyies en el seu enrucament, quan Puigcercós i l'Esquerra de l'Oriol Junqueras i del Bosch, li salven literalment el cul -al Mas/Ciu-, li cobreixen literament les espatlles en la seva deriva autonomista. Al Mas, aquests li fan la rialleta, l'ajuden, li fan costat, tot que sorneguers diuen que ells aniran a la Manifestació de l'Assemblea. Oblida de forma flagrant, de nou Esquerra, que si ajuda l'autonomisme allunya la Independència! Vuit anys i un fracàs terrible no els han servit de res! Com a independentistes encara estan ancorats als llims de l'eterna infància!
Ja no us diré si són males companyies o sicaris d'Espanya la gent del PSOE a Catalunya i els seus acòlits de l'anomentat PSC, amb un greu joc d'esquizofrènia política ara voten a favor ara mateix voten en contra de Catalunya una i mil vegades, i gosen anomenar-se catalanistes i cada vegada s'assemblen més als regionalistes de facto de Ciu que fa feredat. No sé com als convergents que de veritat estimen Catalunya catalana no els cau la vena dels ulls com bé va encertar dir un gran convergent i patriota i després independentista convençut, fa pocs anys traspassat, en Pere Caireta, ex alcalde de Figueres per Ciu.
Finalment en la meva elucubració us he de dir que el President Mas, cada dia està més sol i cada dia està més lluny del Poble de Catalunya, el que viu, treballa i sobretot sent i estima la pàtria catalana, el que sempre té present l'anhel de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que ens van voler prendre a punta de traïció i a punta de baioneta.
Fa quatre dies la Presidenta de l'ANC va veure amb lucidesa que li havia de dir a aquest President sord, distret, sol i enrucat: "Sr. Mas, a hores d'ara ja tothom sap que això del Pacte Fiscal és una solemne ensarronada" "Sr. Mas si va cap a la Independència ens tindrà al seu costat".
I finalment com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, que no fa gaire era guardaespatlles, potser involuntari, potser incaut, potser també "enru-cat" de la política de Ciu i el seu President, política sempre de facto regionalista disfressada de catalanista; com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, digué per a més soledat d'aquest "edil autonomista" que és en Mas, que se sentia moralment compromesa i convocada per la Marxa Cap a la independència ... res més!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SCI, MxI, BxI, ANC)
13 d’agost 2012
Diari de "#lamarxa": El dret de decidir que ja és dret de trencar !
Joana Cortils, Secretària Tècnica
de La xarxa d'entitats i associacions culturals dels Països Catalans:
Com a PDD estem treballant colze a colze amb l'ANC per tirar endavant el full de ruta cap a la independència de Catalunya.
La primera acció és la Marxa cap a la Independència que vam iniciar a Lleida el passat 30 de juny i que durant tot l’estiu recorrerà el país amb l’objectiu de seguir fent créixer el projecte de l’ANC i fer arribar el missatge al conjunt del país. La Marxa també té per objectiu demanar als municipis per allà on passa que s’adhereixin a l’Associació de Municipis per la Independència, si és que encara no ho han fet.
Però el gran repte d’aquesta Marxa és confluïr a Barcelona el dia 11 de Setembre amb una gran manifestació que canviarà la dinàmica que es duia a terme fins ara en la celebració de la Diada:
Estem treballant perquè la manifestació d’enguany tingui conseqüències més enllà de la commemoració de la Diada i que faci que l’endemà, dia 12, no sigui un dia qualsevol.
- Serà una manifestació proactiva: Cal deixar de sortir al carrer només com a reacció a un atac. Ara tenim el nostre propi camí marcat i l’hem de recórrer amb accions que ens permetin fer passos endavant en positiu.
- Serà una manifestació unitària: L’objectiu principal de l’ANC és el de la transversalitat i l’unitat d’acció, principi que es reflexarà en aquesta manifestació amb un únic bloc cohesionat.
- L’acte s’iniciarà a les 16:00h de la tarda amb l’arribada de diverses columnes de la Marxa que desembocaran a plaça Catalunya des de Les Rambles, Ronda Universitat Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia.
La concentració a plaça Catalunya comptarà amb un acte polític i seguidament, s’iniciarà la manifestació.
Cal que sigui un esdeveniment multitudinari i per això és molt important que entre tots i totes fem córrer la veu entre els nostres contactes i que ens organitzem per venir a Barcelona.
L’única solució és la independència!!
Joana Cortils
Secretària Tècnica de la PDD
Com a PDD estem treballant colze a colze amb l'ANC per tirar endavant el full de ruta cap a la independència de Catalunya.
La primera acció és la Marxa cap a la Independència que vam iniciar a Lleida el passat 30 de juny i que durant tot l’estiu recorrerà el país amb l’objectiu de seguir fent créixer el projecte de l’ANC i fer arribar el missatge al conjunt del país. La Marxa també té per objectiu demanar als municipis per allà on passa que s’adhereixin a l’Associació de Municipis per la Independència, si és que encara no ho han fet.
Però el gran repte d’aquesta Marxa és confluïr a Barcelona el dia 11 de Setembre amb una gran manifestació que canviarà la dinàmica que es duia a terme fins ara en la celebració de la Diada:
Estem treballant perquè la manifestació d’enguany tingui conseqüències més enllà de la commemoració de la Diada i que faci que l’endemà, dia 12, no sigui un dia qualsevol.
- Serà una manifestació proactiva: Cal deixar de sortir al carrer només com a reacció a un atac. Ara tenim el nostre propi camí marcat i l’hem de recórrer amb accions que ens permetin fer passos endavant en positiu.
- Serà una manifestació unitària: L’objectiu principal de l’ANC és el de la transversalitat i l’unitat d’acció, principi que es reflexarà en aquesta manifestació amb un únic bloc cohesionat.
- L’acte s’iniciarà a les 16:00h de la tarda amb l’arribada de diverses columnes de la Marxa que desembocaran a plaça Catalunya des de Les Rambles, Ronda Universitat Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia.
La concentració a plaça Catalunya comptarà amb un acte polític i seguidament, s’iniciarà la manifestació.
Cal que sigui un esdeveniment multitudinari i per això és molt important que entre tots i totes fem córrer la veu entre els nostres contactes i que ens organitzem per venir a Barcelona.
L’única solució és la independència!!
Joana Cortils
Secretària Tècnica de la PDD
Donar l'ordre de tramitar la independència a qui tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
Fotografia adjunta dels tres honorables, Barrera, Broggi i
Domènech, que van Presidir la Manifestació Independentista del 9 de
juliol del 2011, manifestació que semblen oblidar i amagar els mitjans
catalans.
(Darrerament s'han fet visibles els esportistes independentistes, tots ho hem vist, però em costa trobar mitjans independentistes i periodistes independentistes no amb sentit de franctirador partidista sinó amb sentit d'estat català naturalment!
Salvador Molins)
-----------------------
No és res personal, ...
No és res personal amb el Sr. Mas, ni amb la Carme Forcadell, ni amb qui hagi de tramitar la Independència, però de cap manera els catalans podem permetre'ns un cas IBARRETXE-2, anar a Madrid amb tots els suports i la feina ben feta i que et diguin que no i prou.
Ahir o abans d'ahir la Carme Forcadell li va dir al Sr. Mas "quan comenci a negociar amb l'Estat espanyol la independència". Hem de tenir molt clar que amb Espanya no hi hem de negociar res! ens han fotut masses vegades i si els hi consentim ho tornaran a fer.
Quan arribi el moment ja veurem com hem de realitzar o desenvolupar la ruptura.
Aquesta ruptura no es farà sola, no sabem ara mateix com serà, però hi ha un camí polític per fer-la, el millor camí polític passa per preparar un escenari independentista guanyador en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Quin és aquest escenari? -Molt probablement es tracti d'una coalició entre aquells partits que realment optin per la urgent independència, una coalició amb un programa clar i contundent centrat exclusivament amb l'esmentat trenament i que sigui capaç de votar lliurament altres aspectes més propis de la dreta o l'esquerra. Una coalició lleial amb si mateixa, amb una llista amb els millors de cada partit, els millors per portar a terme aquesta ruptura.
La independència no la pot tramitar qui realment no la vol, no la sent, i no hi creu, per molt que sembli que si senti abocat, de cap manera, trairia Catalunya i els catalans, no pot tramitar la independència qui no tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
La Independència és descolonització, qui no tingui clara la descolonització farà, en cas molt improbable de que fes res, una independència borda. Qui pot acceptar una llibertat borda?
Llibertat borda: canviar per tal de que res canvïi, o "el atado y bién atado"! Catalunya no pot acceptar això una altra vegada, amb el Franco i els seus actuals successors ja en tenim ben bé prou!
La Independència de Catalunya és catalanització qui no tingui clara la catalanització no val per a la Independència.
Des d'ara, tots els independentistes hem de preparar un relleu dels qui ens governen, hem de preparar la plana major que ha de portar la Independència endavant i tramitar-la.
Si som assenyats no podem trencar res mentre no tinguem aquest relleu ben organitzat i en funcionament. Si no hi ha voluntat d'Independència o voluntat ferma de pacte per la Independència, tal vegada aleshores ens haurem de refiar de Solidaritat Catalana per a la Independència.
No es tracta de partidisme, es tracta de sentit comú i de sentit polític.
Ara mateix, si en lloc de Mas fos President el Toni Strubell, les coses serien molt diferents i probablement la Independència ja estaria apunt d'esdevenir una realitat.
Ajudar als regionalistes ens allunya de la Independència. Ajudar els independentistes ens hi acosta.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
(Darrerament s'han fet visibles els esportistes independentistes, tots ho hem vist, però em costa trobar mitjans independentistes i periodistes independentistes no amb sentit de franctirador partidista sinó amb sentit d'estat català naturalment!
Salvador Molins)
-----------------------
No és res personal, ...
No és res personal amb el Sr. Mas, ni amb la Carme Forcadell, ni amb qui hagi de tramitar la Independència, però de cap manera els catalans podem permetre'ns un cas IBARRETXE-2, anar a Madrid amb tots els suports i la feina ben feta i que et diguin que no i prou.
Ahir o abans d'ahir la Carme Forcadell li va dir al Sr. Mas "quan comenci a negociar amb l'Estat espanyol la independència". Hem de tenir molt clar que amb Espanya no hi hem de negociar res! ens han fotut masses vegades i si els hi consentim ho tornaran a fer.
Quan arribi el moment ja veurem com hem de realitzar o desenvolupar la ruptura.
Aquesta ruptura no es farà sola, no sabem ara mateix com serà, però hi ha un camí polític per fer-la, el millor camí polític passa per preparar un escenari independentista guanyador en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Quin és aquest escenari? -Molt probablement es tracti d'una coalició entre aquells partits que realment optin per la urgent independència, una coalició amb un programa clar i contundent centrat exclusivament amb l'esmentat trenament i que sigui capaç de votar lliurament altres aspectes més propis de la dreta o l'esquerra. Una coalició lleial amb si mateixa, amb una llista amb els millors de cada partit, els millors per portar a terme aquesta ruptura.
La independència no la pot tramitar qui realment no la vol, no la sent, i no hi creu, per molt que sembli que si senti abocat, de cap manera, trairia Catalunya i els catalans, no pot tramitar la independència qui no tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
La Independència és descolonització, qui no tingui clara la descolonització farà, en cas molt improbable de que fes res, una independència borda. Qui pot acceptar una llibertat borda?
Llibertat borda: canviar per tal de que res canvïi, o "el atado y bién atado"! Catalunya no pot acceptar això una altra vegada, amb el Franco i els seus actuals successors ja en tenim ben bé prou!
La Independència de Catalunya és catalanització qui no tingui clara la catalanització no val per a la Independència.
Des d'ara, tots els independentistes hem de preparar un relleu dels qui ens governen, hem de preparar la plana major que ha de portar la Independència endavant i tramitar-la.
Si som assenyats no podem trencar res mentre no tinguem aquest relleu ben organitzat i en funcionament. Si no hi ha voluntat d'Independència o voluntat ferma de pacte per la Independència, tal vegada aleshores ens haurem de refiar de Solidaritat Catalana per a la Independència.
No es tracta de partidisme, es tracta de sentit comú i de sentit polític.
Ara mateix, si en lloc de Mas fos President el Toni Strubell, les coses serien molt diferents i probablement la Independència ja estaria apunt d'esdevenir una realitat.
Ajudar als regionalistes ens allunya de la Independència. Ajudar els independentistes ens hi acosta.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
(Segueix el post que m'ha inspirat el meu ...)
09 d’agost 2012
Comunicat de la Unió de AMI'S i ANC'S del Berguedà
El Berguedà va unit a la Gran Manifestació del dia
11 de setembre a Barcelona
Des de la Comarca del Berguedà s'estan
organitzant autocars per participar a la gran concentració i manifestació
unitària a Barcelona el proper dia 11 de setembre. Organització que anirà a
càrrec de les delegacions locals de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la
col·laboració del Consell Comarcal, ajuntaments, entitats i tothom qui hi
vulgui participar.
Ja s'han establert contactes amb el
Consell Comarcal del Berguedà i els ajuntaments d'Avià, Berga, Capolat,
Casserres, Cercs, l'Espunyola, Gironella, Olvan, La Pobla de Lillet, Puig-reig
i Vallcebre, ja que tots ells estan adscrits a l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI), associació que a nivell de tot Catalunya ja compta amb 25
Consells Comarcals, 504 municipis i la Diputació de Lleida. Els ajuntaments del
Berguedà adherits representen el 38% de municipis de tota la comarca i
equivalen al 80% de la població comarcal.
Així doncs, els Municipis
Independentistes del Berguedà (AMI) i les delegacions locals de l'ANC, fan una
crida a les entitats, partits polítics, sindicats i població en general per tal
d'assistir el proper 11 de Setembre a la Manifestació que tindrà lloc a
Barcelona com a colofó de la Marxa per la Independència.
Si es compta amb els 6300 berguedans de
tota la comarca que van votar Sí a les consultes per la Independència que es
van fer als municipis del Berguedà i ho dividim per les 55 places que disposa
un autocar, del Berguedà haurien de sortir 114 autocars.
HO ACONSEGUIREM? ENTRE
TOTS SEGUR QUE SI.
02 d’agost 2012
Actuem amb rapidesa o CDC ens donarà garça per perdiu ...
A CDC ningú farà cas de Tremosa
En l'anàlisi de lla urgència de la situació Tremosa l'encerta i faria bé Solidaritat de prendre'n nota i prendre posicions.
Tremosa basa la seva conclusió en una falsedat que ell es deu creure: "a CDC és on hi ha més sobiranistes". Què són i de que serveix tenir molts sobiranistes si la cúpula convergent és i es comporta com l'eterna regionalista sempre recolzant, pendent i pidolant d'Espanya?
L'endemà del darrer congrés convergent el nen Pujol -l'hereu a dit- es va afanyar a tirar per terra tot el que s'havia dit al congrés respecte al que és un estat i al que és la independència. Quina credibilitat mereixen actuacions com aquesta a les que CDC i CIU ens tenen acostumats des de fa tants anys?
Salvador Molins (BIC-CA)
------
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Tremosa: 'Si fem eleccions a l'abril i la troica entra al setembre, ja haurem fet tard'
Entrevista amb l'eurodiputat de CiU · El govern català ha d'actuar amb rapidesa en cas d’un possible rescat total d'Espanya
'L'acceleració de la crisi i la fallida de l'estat espanyol i el possible rescat total clarifiquen la situació', diu l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, en aquesta entrevista de VilaWeb. Creu que el govern disposa de poc marge de maniobra per a tenir la 'carpeta catalana' damunt la taula, en cas que la troica (UE, BCE i FMI) intervingui la Moncloa. Sí que calen gestos, com la plantada al CPFF i la demanda del concert econòmic, però no n'hi ha pas prou: 'Si es convoquen eleccions al mes d'abril i la troica entra al setembre, haurem fet tard.'
—Què us diuen a Europa sobre la situació de Catalunya?
—Tothom, comissaris, ministres, eurofuncionaris, càrrecs de la comissió, em demanen: Què fareu els catalans? La gran pregunta és què fareu els catalans, i quan? Això, en tot cas, ho ha de dir el president Mas. De moment, hi ha la proposta de pacte fiscal en la línia del concert i s'ha d'agrair la previsibilitat, la consistència i la coherència d'ERC i d'ICV. La fase u ja és feta.
—Ara ve la fase dos.
—La fase dos és si hi haurà eleccions avançades. Què ha d'esperar Europa dels catalans aquests anys vinents? Escòcia ho va dir anant les eleccions amb un referèndum; amb un programa electoral en què deia que faria una consulta que inclouria tres opcions: el manteniment de l'status quo, la independència o la sobirania fiscal. L'SNP té majoria absoluta, ha fet govern i té la paella pel mànec. Les úniques armes que té ara Catalunya són la transparència i la democràcia. Per això depèn del govern català i de la Generalitat, i de Convergència, de marcar el tempo. I potser a l'abril ja farem tard, perquè hi ha un altre perill: si la troica intervé Espanya, la carpeta catalana ha de ser damunt la taula.
—Voleu dir que ens hem d'afanyar a convocar eleccions?
—Si la troica intervé Espanya, vindran uns senyors de negre, posaran una cartera negra damunt la taula i en trauran carpetes: una carpeta del bunyol energètic espanyol, una altra del bunyol ferroviari, una altra del bunyol dels aeroports, el de la morositat… Si Catalunya no ha fet prou feina, aleshores quedarà dins el sac regional i serà tractada com Múrcia. És a dir, que potser li diran que TV3 haurà de tancar. Ara, si t'has separat, si t'has escapat, per exemple amb el plenari del pacte fiscal de fa una setmana, i ahir sense anar al CPFF, ja deixes veure que Catalunya no vol ser tractada com una regió més. Però no n'hi ha prou amb això. Si fem eleccions al mes d'abril i la troica entra al setembre, haurem fet tard.
—I quan és el moment?
—La clau és trobar el moment. I el calendari de venciment del deute, al novembre, deixa poc marge per al dubte. Si ara, al juliol, per a poder tornar 400 milions de deute no s'han pogut pagar 400 milions de nòmines i alguns serveis concertats, per tornar-ne 6.000 al novembre en bons patriòtics no podrà cobrar ni un conseller de la Generalitat. Això seria insostenible. No descartem que la setmana que ve Espanya demani un rescat total de 300.000 milions, com van dient els alemanys des de fa quinze dies. Amb això es pot cobrir el venciment del deute regional, i aleshores ja es perdria la iniciativa política. La Generalitat hi pot perdre, si no mou fitxa, si no pren posició.
—Amb quin programa s'hauria de presentar CiU a unes eleccions avançades?
—Si hi ha eleccions avançades a la primavera, o a la tardor, serà el moment de veure què diu el programa electoral de Convergència, perquè és el partit central de la política catalana i on hi ha més sobiranistes. Aleshores veurem si l'independnetisme de les bases de CDC és prou fort o majoritari per a donar-hi accent. L'últim congrés de CDC ja va apuntar algunes coses, com la referència a l'estat propi i a la hisenda pròpia.
--------- Extret de Notícies de Vilaweb.
En l'anàlisi de lla urgència de la situació Tremosa l'encerta i faria bé Solidaritat de prendre'n nota i prendre posicions.
Tremosa basa la seva conclusió en una falsedat que ell es deu creure: "a CDC és on hi ha més sobiranistes". Què són i de que serveix tenir molts sobiranistes si la cúpula convergent és i es comporta com l'eterna regionalista sempre recolzant, pendent i pidolant d'Espanya?
L'endemà del darrer congrés convergent el nen Pujol -l'hereu a dit- es va afanyar a tirar per terra tot el que s'havia dit al congrés respecte al que és un estat i al que és la independència. Quina credibilitat mereixen actuacions com aquesta a les que CDC i CIU ens tenen acostumats des de fa tants anys?
Salvador Molins (BIC-CA)
------
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Tremosa: 'Si fem eleccions a l'abril i la troica entra al setembre, ja haurem fet tard'
Entrevista amb l'eurodiputat de CiU · El govern català ha d'actuar amb rapidesa en cas d’un possible rescat total d'Espanya
'L'acceleració de la crisi i la fallida de l'estat espanyol i el possible rescat total clarifiquen la situació', diu l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, en aquesta entrevista de VilaWeb. Creu que el govern disposa de poc marge de maniobra per a tenir la 'carpeta catalana' damunt la taula, en cas que la troica (UE, BCE i FMI) intervingui la Moncloa. Sí que calen gestos, com la plantada al CPFF i la demanda del concert econòmic, però no n'hi ha pas prou: 'Si es convoquen eleccions al mes d'abril i la troica entra al setembre, haurem fet tard.'
—Què us diuen a Europa sobre la situació de Catalunya?
—Tothom, comissaris, ministres, eurofuncionaris, càrrecs de la comissió, em demanen: Què fareu els catalans? La gran pregunta és què fareu els catalans, i quan? Això, en tot cas, ho ha de dir el president Mas. De moment, hi ha la proposta de pacte fiscal en la línia del concert i s'ha d'agrair la previsibilitat, la consistència i la coherència d'ERC i d'ICV. La fase u ja és feta.
—Ara ve la fase dos.
—La fase dos és si hi haurà eleccions avançades. Què ha d'esperar Europa dels catalans aquests anys vinents? Escòcia ho va dir anant les eleccions amb un referèndum; amb un programa electoral en què deia que faria una consulta que inclouria tres opcions: el manteniment de l'status quo, la independència o la sobirania fiscal. L'SNP té majoria absoluta, ha fet govern i té la paella pel mànec. Les úniques armes que té ara Catalunya són la transparència i la democràcia. Per això depèn del govern català i de la Generalitat, i de Convergència, de marcar el tempo. I potser a l'abril ja farem tard, perquè hi ha un altre perill: si la troica intervé Espanya, la carpeta catalana ha de ser damunt la taula.
—Voleu dir que ens hem d'afanyar a convocar eleccions?
—Si la troica intervé Espanya, vindran uns senyors de negre, posaran una cartera negra damunt la taula i en trauran carpetes: una carpeta del bunyol energètic espanyol, una altra del bunyol ferroviari, una altra del bunyol dels aeroports, el de la morositat… Si Catalunya no ha fet prou feina, aleshores quedarà dins el sac regional i serà tractada com Múrcia. És a dir, que potser li diran que TV3 haurà de tancar. Ara, si t'has separat, si t'has escapat, per exemple amb el plenari del pacte fiscal de fa una setmana, i ahir sense anar al CPFF, ja deixes veure que Catalunya no vol ser tractada com una regió més. Però no n'hi ha prou amb això. Si fem eleccions al mes d'abril i la troica entra al setembre, haurem fet tard.
—I quan és el moment?
—La clau és trobar el moment. I el calendari de venciment del deute, al novembre, deixa poc marge per al dubte. Si ara, al juliol, per a poder tornar 400 milions de deute no s'han pogut pagar 400 milions de nòmines i alguns serveis concertats, per tornar-ne 6.000 al novembre en bons patriòtics no podrà cobrar ni un conseller de la Generalitat. Això seria insostenible. No descartem que la setmana que ve Espanya demani un rescat total de 300.000 milions, com van dient els alemanys des de fa quinze dies. Amb això es pot cobrir el venciment del deute regional, i aleshores ja es perdria la iniciativa política. La Generalitat hi pot perdre, si no mou fitxa, si no pren posició.
—Amb quin programa s'hauria de presentar CiU a unes eleccions avançades?
—Si hi ha eleccions avançades a la primavera, o a la tardor, serà el moment de veure què diu el programa electoral de Convergència, perquè és el partit central de la política catalana i on hi ha més sobiranistes. Aleshores veurem si l'independnetisme de les bases de CDC és prou fort o majoritari per a donar-hi accent. L'últim congrés de CDC ja va apuntar algunes coses, com la referència a l'estat propi i a la hisenda pròpia.
--------- Extret de Notícies de Vilaweb.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
