La proba del cotó independentista està en que siguem capaços de seure i treballar tots plegats -els que estiguin per la feina i vulguin preparar ja de forma ben concreta l'alliberament de Catalunya-.

La lleialtat amb la Catalunya Lliure que ja s'acosta ens porta a la consideració del nou estadi en que es troba l'independentisme i en els estadis immediatament anteriors.

El 1992, Carles Muñoz Espinalt i els seus deixebles van prémer en força l'accelerador independentista i com a escena evangèlica sortiren els seus deixebles "de dos en dos" a espolsar-se les sandàlies pel territori immediat de la nostra nació comuna.

El 2004, a mitjans de la tardor, Santiago Espot, un dels deixebles més significats de Carles Muñoz Espinalt, peregrinava a Berga i a d'altres municipis del Principat de Catalunya per desempolsar aquella tasca del 1992 "Serà el 1992, l'any de la Independència de Catalunya?". D'aquest peregrinatge en naixia una moguda nova que portaria el significatiu nom de Catalunya Acció. Calia actuar de pressa, de moment a part dels Partits polítics que desfruitaven aleshores de pèssima reputació.

Santiago Espot acomboiat per aquesta Organització Política d'alliberament Nacional predicava amb més intensitat que mai una bona nova: La Independència de Catalunya és possible! Reforcem el nostre caràcter nacional i carreguem les nostres piles de la imprescindible "Moral de Victòria" sense la qual ja donem totes les batalles per perdudes abans de començar a encarar-les.

Santiago Espot, també no ha escatimat cap esforç per fer entendre a tots els catalans que estem sotmesos a un règim colonial regentat per Espanya i els seus acòlits catalans, no pas PP i PSOE que tots bé hauríem de saber el peu que calcen, sinó pels regionalistes i encaixistes subjugats en tants nivells i tans interessos que a voltes sense potser saber-ho? enfonsen Catalunya a la més trista subalternànça -Broggi dixit-.

Som al 2012, del projecte de Catalunya Acció -10 anys, com el període del Compromís d'el President John Fitzgerald Kennedy per portar l'home a la lluna- fa 8 anys escassos que molts catalans transitem pel darrer camí cap a la Independència de tota la nostra Nació.

D'aquí dos anys ens espera el "mòdul lunar" per aterrar en el NOU ESTAT CATALÀ INDEPENDENT. A hores d'ara les paraules més encertades i valentes, veritable i únic combustible "essència de tota llibertat i determinació" ja són sobre la taula nacional catalana, ja són a les capçaleres i a les notícies diàries dels nostres mitjans, paraules com "Independència, colònia, espoliació, robatori, colonització, colonitzadors, regionalistes, botiflers -contrastats-, catalanitat, estat català independent, ..." dibuixen una societat que va perdent la por i la terrible autocensura, terrible pels seus devastadors efectes.

Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de Carme Teixidor, portantveu del M9J, en la presentació de la Manifestació Independentista del 9 de juliol de l'any passat, 2011. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules dels venerables Barrera, Broggi i Domènech en la mateixa i ja esmentada manifestació. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de la Presidenta de l'ANC dirigint-se al President Sr. Mas dient-li que si fa els deures encertats tindrà l'ANC al seu costat i que per favor 2els representants de l'actual i colonial Statu Quo deixin de marejar la perdiu i ensarronar al Poble de Catalunya. Fa un any i escaig aquestes paraules, aquesta fermesa i aquesta clarividència i agilitat de plantejos no hauríem estat imaginables.

Bé, La Marxa cap a la Independència ja arriba puntual a la seva fita geogràfica: Barcelona, Capital de Catalunya!

La gran Manifestació de l'11S d'enguany ja està escalfant motors, amb l'objectiu d'assolir el camp base més aprop del Cim, el compromís polític de Partits polítics i els seus representants amb la Independència de Catalunya.

Hem de ser conscients que, com més ens acostem al Cim, més difícil esdevé moure els peus i avançar en cada una de les necessàries passes.

Cert, que partits i polítics siguin capaços d'aparcar els seus objectius immediats del dia a dia, i els seus càlculs de rèdits electorals, necessita d'una gran dosi de generositat i inteligència política, perquè amb aquest gest, amb aquest aparent salt al buit, podrem assolir un país de veritat sobre el qual podrem construir a la nostra genuïna manera un futur de plenitud, de riquesa, de sana solidaritat i del que és la base de tot això, la nostra plena llibertat nacional -sobirania de veritat- no pas llibertat condicionada als capricis d'altri.

Aquesta és la clau de volta del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya, de la taula constituent del nou estat català independent: Aparcar les legítimes divisions polítiques fins després d'assolir la nova estructura estatal.

Repeteixo, tot això només val pels catalans i per les seves organitzacions quan volen i estant ràpidament decidits a preparar la urgent Independència, no us cregueu pas aquells que pidolen falsos i esquifits consensos adduint que el 50% +1 no és suficient per tal i tan àrdua empresa, perquè aquesta gent juguem brut com sempre ho han fet des de fa segles, aquesta gent, rucs de mala fe i malèvols, practicant la seva llei preferida, aquella llei anomenada "llei de l'embut" sí que consideren vàlid aturar el procés de secessió d'Espanya si els seus acòlits tan sols assolissin un 50% + 1 dels vots.

En resum: Endavant catalans! que el Cim cada vegada és més aprop!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, BxI, ANC, SCI.