Les males companyies d'un President sol i "enrucat"

Enrocar-se en terminologia escaquista és l'equivalent a tancar-se de banda, intentant protegir-se.

Mas està "enrucat" en el seu "Pacte Fiscal" una idea concebuda per ell en el que a hores d'ara ja esdevé la prehistòria política catalana, una idea que avui ja és una idea morta i un pedaç inútil, no aplicable per a bé d'una Catalunya lliure, catalana, honorable i digna.

"Enruc-cat" és un altre terme que significa ruc a la catalana, un estil de ser ruc que tots tenim clar que hem d'abandonar a la velocitat de la llum si volem esdevenir homes d'un país veritablement útil a la humanitat, no pas uns mesells obligats a fer falsa solidaritat per engreixar porcs polítics, porcs colonitzadors, porcs mandres i aprofitats -amb perdó pels porcs-.

No en té prou aquest Mas, nineta de l'ull -de moment-d'un Pujol incapaç en trenta anys de fer res més que donar glòries a Espanya i de mal construir un pobre país de cartró pedra i encara per més INRI un País prohibit i amagat. El país d'una sola via a Castelló, el país de l'ample estret de via a la Junquera, un país sense connexió ferroviària al principal port de que disposa, amb un eix transversal amagat i mal acabat ... això sols per posar alguns exemples de la qualitat del cartró d'aquest país mesell i trist de les engrunes nostres que cauen de l'opulenta taula d'Espanya.

Males companyies en el seu enrocament-enrucament quan rep les insinuacions d'un tal Herrera -vergonya d'un partit que sempre presumeix d'autodeterminació però que a la seva hora va votar contra el Pla Ibarrtexe- Herrera que com a àngel del dimoni li xiuxiueja a l'orella que no sé què d'uns "ciutadans pel canvi que pel no canvi" una plataforma que donés suport al seu pacte engrunes per Catalunya i vacuna per l'independentisme, una plataforma a la qual hi sumaria com a qualque alquimista als sindicats en favor del President-retallades, en favor del President ajupit i vinclat davant un Madrid altiu, lladre de competències i dignitat, maltractador i incomplidor vergonyant i malversador a la cara de la mateixa Europa.

Males companyies en el seu enrucament, quan Puigcercós i l'Esquerra de l'Oriol Junqueras i del Bosch, li salven literalment el cul -al Mas/Ciu-, li cobreixen literament les espatlles en la seva deriva autonomista. Al Mas, aquests li fan la rialleta, l'ajuden, li fan costat, tot que sorneguers diuen que ells aniran a la Manifestació de l'Assemblea. Oblida de forma flagrant, de nou Esquerra, que si ajuda l'autonomisme allunya la Independència! Vuit anys i un fracàs terrible no els han servit de res! Com a independentistes encara estan ancorats als llims de l'eterna infància!

Ja no us diré si són males companyies o sicaris d'Espanya la gent del PSOE a Catalunya i els seus acòlits de l'anomentat PSC, amb un greu joc d'esquizofrènia política ara voten a favor ara mateix voten en contra de Catalunya una i mil vegades, i gosen anomenar-se catalanistes i cada vegada s'assemblen més als regionalistes de facto de Ciu que fa feredat. No sé com als convergents que de veritat estimen Catalunya catalana no els cau la vena dels ulls com bé va encertar dir un gran convergent i patriota i després independentista convençut, fa pocs anys traspassat, en Pere Caireta, ex alcalde de Figueres per Ciu.

Finalment en la meva elucubració us he de dir que el President Mas, cada dia està més sol i cada dia està més lluny del Poble de Catalunya, el que viu, treballa i sobretot sent i estima la pàtria catalana, el que sempre té present l'anhel de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que ens van voler prendre a punta de traïció i a punta de baioneta.

Fa quatre dies la Presidenta de l'ANC va veure amb lucidesa que li havia de dir a aquest President sord, distret, sol i enrucat: "Sr. Mas, a hores d'ara ja tothom sap que això del Pacte Fiscal és una solemne ensarronada" "Sr. Mas si va cap a la Independència ens tindrà al seu costat".

I finalment com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, que no fa gaire era guardaespatlles, potser involuntari, potser incaut, potser també "enru-cat" de la  política de Ciu i el seu President, política sempre de facto regionalista disfressada de catalanista; com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, digué per a més soledat d'aquest "edil autonomista" que és en Mas, que se sentia moralment compromesa i convocada per la Marxa Cap a la independència ... res més!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SCI, MxI, BxI, ANC)