Ernest Maragall: 'Començar a treballar en la constitució catalana ja té sentit'

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

L'ex-conseller i ex-dirigent socialista Ernest Maragall va obrir ahir un intens debat a les xarxes socials arran d'una piulada en la qual proposava d'obrir el procés de redacció de la constitució catalana i de fer-ho obrint als ciutadans la possibilitat de participar-hi directament. Ho va dir en resposta a la fundació impulsada per Eduardo Zaplana i José Bono en defensa dels dels valors de la constitució espanyola. Ara en aquesta entrevista dóna més detalls de la seva proposta, apunta que el model islandès és un bon precedent per a inspirar-s'hi, que és Espanya qui ens estimula a tenir pressa i explica que hem d'anar endavant, com si res, sense patir per la reacció dels sectors espanyolistes. També parla del seu nou partit, de les vibracions que té i de què ha demanat als Reis d'Orient per aquest 2013.
—A través del Twitter, heu proposat d'obrir el procés de constitució catalana i heu donat algunes pistes de com us ho imagineu...
—Bé, del que es tracta ara és precisament de concretar i d'afinar aquesta proposta entre tots. Jo m'he limitat a llençar una idea. En tot cas el que veig clar és que cal començar a treballar-hi, a pensar-hi, cal començar a pensar com podríem ser i com podríem funcionar. I això sigui quin siguin el resultat final del procés, ja sigui la independència plena o qualsevol altra fórmula que contempli una Catalunya-estat. En qualsevol cas, començar a treballar en la constitució catalana ja té sentit.

—Sí, la vostra piulada era la reacció a la fundació impulsada per Zaplana i Bono en defensa dels valors de la constitució espanyola. Entenc, pel que dieu, que ens fan tenir més pressa...
—Certs sectors d'Espanya ens estimulen a afanyar-nos, diguem-ho així, sí. És a dir, si el millor model constitucional espanyol ens l'ha de donar el senyor Zaplana, estem arreglats, no? Millor que moguem nosaltres, llavors.

—I quan ens moguem, veient com van les coses, la reacció d'aquests sectors dels quals parlava, serà més aviat estrident, no?
—Miri, jo penso que no ens hi hem de capficar, amb les les reaccions dels altres. No ho podem fer ni sols, ni contra ningú, ni pendents de cap reacció. Nosaltres hem de fer cada pas per convicció pròpia i per donar solidesa al nostre procés de construcció de la Catalunya-estat. Res més.

—El procés sembla força imparable...
—El procés és en marxa i sembla imparable. Però això no vol dir que sigui reeixit. Cal que el procés acabi amb èxit i no amb frustració. Cada pas que fem ha de servir per donar-li solvència i per guanyar gruix. Hi ha una part de la ciutadania catalana que ara pot veure aquest procés amb inquietud o amb cert recel. I això cal entendre-ho, més que no escandalitzar-se. Ens hem de saber explicar i fer que tothom se'n pugui sentir partícip.

—En concret, heu proposat, en primer lloc, de convocar els caps pensants del país perquè treballin en la constitució catalana i, en segon lloc, d'obrir el procés a tots els ciutadans
—Jo mateix havia parlat d'aquesta mateixa idea a la darrera Universitat Catalana d'Estiu. Del que es tracta és de fer participar en conjunt de la societat d'aquest procés democràtic, perquè ha de ser plenament democràtic. Aleshores, a la Universitat Catalana d'Estiu, ja va sortir la idea i va quedar clara la necessitat d'avançar en aquesta direcció.

—Seguint el model islandès, per exemple?
—És evident que el model islandès és un precedent molt interessant, efectivament. I també pel que fa a l'ús de les noves tecnologies. El que cal és garantir un grau de solidesa notable en la forma de l'articulat que se'n pugui fer a partir de les aportacions de persones, diguem-ne altament qualificades, i no parlo del món polític, o no només, i, a la vegada, un espai de participació el més ample possible per a les aportacions de tots els ciutadans. I sí, el model islandès en seria un exemple força adient. Però repeteixo que jo només he fet un comentari convidant a la societat a pronunicar-se i a participar. No he volgut fer cap pas més enllà.

—Aquesta proposta de redacció de constitució catalana oberta a la ciutadania és un dels punts fundacionals del nou partit que heu acabat de fundar?
—Bé, sí, podríem dir que és un cert distintiu nostre ara mateix. Però ep, això no vol pas dir que ens l'apropiem. Just al contrari. Això és una proposta que, precisament, és de tots. El que cal que en comencem parlar. Ara som en aquest punt. I per això hi som i per això en parlem.

—En aquest sentit, quines vibracions teniu respecte aquesta nou partit, Nova Esquerra Catalana?
—Hem començat molt bé. I més aviat, si tinc alguna inquietud, és la de ser capaç de respondre a les expectatives que hem generat i a l'evident resposta positiva que hem tingut. El que hem de fer és ser prudents i guanyar-nos el pa cada dia, treballant, com tothom.

—Última. Què heu demanat als Reis d'Orient per al 2013?
—Més que demanar res als Reis, i encara menys a cap rei, el que m'agradaria és que recuperéssim la confiança en nosaltres mateixos. I ho dic també en relació a un piulet d'un ciutadà que ha respost al Twitter la meva proposta dient-me que a més de la constitució catalana també estaria bé que obríssim tots plegats un procés participatiu per frenar la desocupació i per sortir de la crisi. Jo hi estic d'acod, també, perquè tinc la sensació que estem tots plegats esperant que això passi de llarg. Però si confiéssim més en nosaltres mateixos, tindríem capacitat per fer moltes coses, no totes, però moltes.

—No totes, perquè unes quantes, moltes, depenen d'Espanya o d'Europa...
—Sí, és clar, això ara és així. Però que ningú no dubti que nosaltres, des d'ara mateix, podem fer molta feina si deixem de ser pessimistes i ens organitzem. Posem-nos-hi.