16 de gener 2013
"el referèndum –o la declaració d’independència- s’acosta, i el país ha de saber què farà ICV?"
ibc |
dimarts, 15 de gener de 2013 | 23:55h
UDC,
PSC i ICV ocupen la franja intermèdia, com més va més estreta, que hi
ha entre les forces que propugnen la independència del Principat i les
que s'hi oposen. Cada cop més estreta perquè les solucions federals
s'han revelat impossibles de dur a la pràctica en aquesta Espanya
políticament primària que, al capdavall, és l'única real (amb totes les
excepcions impotents que calgui). ERC ja fa anys i CDC darrerament s'han
inclinat cap a la banda de la sobirania completa, mentre que el PP i
Ciutadans sempre han defensat l'unionisme en forma d'un estat espanyol
autonòmic que voldrien corregit cap a una centralisme més gran.
I què passa amb els partits que hi ha enmig dels dos pols? (Per cert, que trobar-se enmig no vol dir ser al punt mitjà virtuós: en aquest hi ha els independentistes, perquè -alerta!- l'extrem oposat a la dominació espanyola de la nació catalana seria la dominació catalana de la nació espanyola i no pas la independència nostra. Entesos, Navarro?)
I què passa amb els partits que hi ha enmig dels dos pols? (Per cert, que trobar-se enmig no vol dir ser al punt mitjà virtuós: en aquest hi ha els independentistes, perquè -alerta!- l'extrem oposat a la dominació espanyola de la nació catalana seria la dominació catalana de la nació espanyola i no pas la independència nostra. Entesos, Navarro?)
Una part d'UDC pretén que el partit d'en Carrasco i
Formiguera (!) faci d'obstacle a la independència. Això és inadmissible
perquè, a banda que aquest sector, de moment malauradament majoritari,
l’encapçala en Duran i Lleida, una persona massa àvida de poder i que no
compleix la paraula donada, Unió és una força política el pes de la
qual és ignot, atès que no es va presentar pas sola a les darreres
eleccions, sinó en coalició amb CDC, i amb un programa comú en què,
malgrat les ambigüitats, s’apuntava clarament cap a la constitució d’un
estat català dins la Unió Europea. Que per això els van votar. Abandonar
ara el vaixell seria trair els electors. Cal que algú faci que UDC
torni a ser UDC.
El PSC ha de triar entre la independència i la dependència. Mirar si s’estima més la
llibertat o si, al contrari, prefereix viure en un estat que o bé nega
al poble català la condició de subjecte i, doncs, l’existència, o bé
creu que aquest ha d’estar sotmès i, per tant, condemnat a no tenir
dignitat. El PSOE solament és el policia bo d’aquesta història. I en
Navarro ja ho sap. El PSC ha de demostrar que és alguna cosa més que un
trist grup de cercadors de poder i de petits cacics locals. I el PSC ha
d’entendre que els únics que sincerament li donen la mà per salvar-lo
són els independentistes, que l’esperen com al fill pròdig i que valoren
l’aportació que podria fer a la construcció de l’esquerra nacional. El
PSC amb els unionistes caminarà cap a la irrellevància social, ja que no
té ara mateix un projecte prou nítid ni el separa una distància prou
gran del seu perseguidor en nombre de vots, el PP, per poder, com han
dit, liderar el no.
Segurament que UDC i el PSC han de passar de la
defensa merament retòrica del dret a l’autodeterminació a creure-se’l de
debò. I, encara més, s’han d’adonar que la independència ja és l’única
via, i no pas la federació ni la confederació. En aquest camí, almenys
en la defensa de l’autodeterminació, ICV els porta avantatge. Ara diu
que hi conviuen federalistes i independentistes, i m’imagino que els
primers, per tradició política, ideologia i motius sentimentals, són
reticents a fer el pas. Però el referèndum –o la declaració
d’independència- s’acosta, i el país ha de saber què farà ICV. Aquesta
ha de veure que, avui, la millor garantia de progrés i de democràcia al
nostre país és la independència, i que el millor model per als pobles
ibèrics és l’escandinau: col·laboració estreta des de la llibertat de
cadascú.
Aquests tres partits (o quatre, comptant-hi EUiA)
es troben en una cruïlla: han de saber triar (i tenir el coratge de fer)
el millor per al país.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada