Un futur per als catalans fora d'Espanya

És comprensible la preocupació sobre la inestabilitat afegida que una aposta catalana per la independència podria portar a Europa, i en el pitjor moment possible. En efecte, s’equipara sovint la secessió amb desestabilització, i hi hagut al llarg de la història, molts exemples tristos que confirmen aquesta visió. Però no ha de ser necessàriament així. El 1992, per exemple, el món gairebé no es va adonar que eslovacs i txecs van acordar seguir camins separats. Vint anys després ni les parts interessades ni ningú altre sembla lamentar aquella decisió, i no sembla que hagi afectat negativament ningú.

Alguns a Europa creuen que un procés de separació, per més legítim i pacífic que sigui, és una complicació inoportuna que senten que en aquest moment no es poden permetre; també n’hi ha que comencen a adonar-se que rescatar l’economia espanyola i apuntalar l’estat serà un repte tant si els catalans trien quedar-se o marxar –en qualsevol cas s’hauran de prendre mesures serioses a Espanya i un cínic podria argumentar que la sortida dels catalans seria una benedicció disfressada ja que ajudaria a precipitar el que és inevitable. En aquest escenari, una actitud negativa per part d’Espanya només complicaria el procés i demoraria un resultat satisfactori.

Per altra banda, una separació amistosa, preferentment sota supervisió internacional i amb suport extern per ambdues parts, seria bo per a tots els interessats. En particular perquè es dubtós que España pugui mantenir una posició obstruccionista durant molt de temps sense perjudicar la seva pròpia economia i els seus interessos polítics més que les perspectives d’una Catalunya lliure. Tenim un paral•lelisme recent als Balcans on, després d’anys d’enuig infructuós, fins i tot la bel•ligerant Sèrbia ha conclòs un acord amb Kosovo arribant a un reconeixement de facto del nou estatus sobirà del país. De la mateixa manera que Sèrbia, Espanya hi té molt a perdre oposant-se a allò que no pot evitar. Seria un error per Espanya prendre una postura agressiva i seria un error per al món el fet de tolerar-ho.

Finalment, Europa i el món reconeixeran que –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –el poble de Catalunya no pot ser obligat a romandre a Espanya en contra de la seva voluntat. Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada.

*Aquesta aproximació superficial a la qüestió catalana s’exemplifica en un editorial del diari The Times de Londres del 17 d’abril de 2013. Veieu [http://www.collectiuemma.cat/article/1607/recommended-reply-to-the-times] per a una resposta ben fonamentada. Al web del Col•lectiu Wilson (http://www.wilson.cat) es poden trobar una sèrie d’escrits de diversos experts que donen una visió exhaustiva de la qüestió.

(Traducció d’Ares Tuset a partir de l'original en anglès)

-----------------Extret del Punt-Avui+ d'avui:

Mas no enviarà la carta a Rajoy fins que el consell assessor faci l'informe sobre la consulta

Preveu que això sigui possible a finals d'aquest juliol

ERC pressiona el president perquè formalitzi la petició argumentant que ja hi ha prou suport social i polític

En la missiva el president inclourà els documents del Pacte Nacional i del Consell de Transició

Darrera actualització ( Dimecres, 3 de juliol del 2013 13:02 )

Comentaris al mateix Punt-Avui+ d'avui: