31 d’octubre 2012
"Let Catalans vote" (Eurodiputat holandès Derk Jan Eppink)
Nota de l'encarregat d'aquest Blog, Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència:
el Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, tres clams que expresso en nom de la raó, la que Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:
Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència", el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és da cap manera només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!
Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.
Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.
Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència, membre actiu del MxI.
Nota de l'encarregat d'aquest Blog, Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència:
el Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, tres clams que expresso en nom de la raó, la que Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:
Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència", el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és da cap manera només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!
Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.
Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.
Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de base de l'ANC, afiliat a Solidaritat Catalan per la Independència, membre actiu del MxI.
Guanyar l'opinió internacional i també la dels catalans. I guanyar la pròpia dignitat.
El Senyor Tremosa, autor del post aquí enganxat, hauria de fer arribar al Sr. Mas amb el qual té relació directe pel seu càrrec a Brussel·les, tres clams que expresso en nom de la raó que, Tremosa esgrimeix, i en nom de molts catalants presents a la macro Manifestació de l'11 de setembre d'aquest 2012:
Primer clam: Que el Sr. Artur Mas i el seu partit deixin de comportar-se amb les seves declaracions com si fossin el "Dragon Khan" de pujades i baixades en ziga-zaga que tant han criticat a un dels seus opositors independentistes "ERC, Esquerra". Dia si, dia no, Mas, Duran i altres primers polítics de Ciu fan declaracions desvirtuant el sentit del mot "Independència", el sentit del que és un estat en tots els àmbits internacionals d'arreu del món, és un detall que potser pot passar desapercebut per molts polítics de fora de Catalunya, però no és da cap manera només un detall per als catalans que tenen un gran respecte pel que representa la llibertat nacional, o sigui la Independència. Ningú al món de veritat juga irresponsablement o potser fins i tot amb mala fe amb aquest mot i tot el que representa: La Independència és el valor més preuat de tot estat, amb això no s'hi juga i encara menys en això mai hom traeix, confon expressament o enganya al seu Poble!
Segon clam: És del tot necessari que el Sr. Artur Mas, com a President en funcions mentre les properes eleccions no determinin quin serà el nou President que rebrà l'encàrrec del Poble Català per precipitar el Procés Constituent de l'Estat Català Independent parli als periodistes i polítics d'Europa i d'arreu del món amb un llenguatge que ells puguin entendre, que sigui homologat en els àmbits de la Diplomàcia Internacional, perquè fent servir expressions sui gèneris com "Estat Propi" enlloc d'Estat Independent, "Estat Interdependent" enlloc d'Estat a seques, es fa molt difícil que se'l pugui entendre en llengües com l'anglès que d'ús natural no tenen ni entenen aquestes expressions de baixa estofa i significat que ratlla el subterfugi. Quan Artur Mas fa aquest joc, pels catalans joc de "cuca i amagar", cau de nou fora les nostres fronteres en un greu defecte que ha portat els catalans al cul de cac on ara es troben: voler canviar Europa i el món quan no s'és capaç ni de canviar Espanya.
Tercer clam: Faria bé el Sr. Mas com a President en funcions de tots els catalans, no tan sols de ser respectuós i educat amb la comunitat Internacional sinó també amb els seus connacionals fent tot el possible per no ferir als catalans i a la intel·ligència dels catalans, que anhelen de sempre la Independència de Catalunya, amb els contrasentits que genera el que diu voler fer i les paral·leles i contradictòries declaracions que esgrimeixen tan ell, com el seu segon en la Federació que mútuament presideixen, el Sr. Duran i Lleida, com també els seus partits CDC i UDC.
Salvador Molins, BIC-CA, MxI, ANC, SCI.
http://cataloniathenextstate.blogspot.com.es/2012/10/let-catalans-vote.html
"Let Catalans vote" (Eurodiputat holandès Derk Jan Eppink)
30 d’octubre 2012
Estat Català Independent: Garantia de llibertat per Catalunya
Catalunya novament lliure i el seu Estat Català Independent
Catalunya necessita esdevenir lliure i l'eina que et permet ser lliure és un estat. El nostre objectiu és alliberar Catalunya de l'opressió aliena de gent que s'aprofiten de nosaltres i ens imposen les seves lleis gregàries, gent que no ens respecta ni ens accepta com som i quins interessos tenim, gent que amb armes de tota mena, fins i
Catalunya necessita esdevenir lliure i l'eina que et permet ser lliure és un estat. El nostre objectiu és alliberar Catalunya de l'opressió aliena de gent que s'aprofiten de nosaltres i ens imposen les seves lleis gregàries, gent que no ens respecta ni ens accepta com som i quins interessos tenim, gent que amb armes de tota mena, fins i
tot legislatives i judicials ens ha pres
la dignitat, els nostres drets i les nostres constitucions. Hi pot haver
més lladre i malfactor que aquest?
L'objectiu no és tenir un estat per tenir un estat, l'objectiu real és esdevenir amos de casa nostra amb tots els ets i uts com ho són els suïssos, els suecs i els portuguesos, per no seguir amb un reguitzell de països de tot el món.
Estat Català Independent, sense subterfugis: català i independent!
Voler la nostra llibertat nacional, sí o sí!, voler guanyar-la sense dubtar, voler guanyar-la sense rebaixar-la ni un bri. Fer de Catalunya el millor país amb el millor estat del món.
No votem de cap manera els que estan acostumats a rebaixar Catalunya, els que en realitat mai han tingut fe en Catalunya, els que per sistema canvien els noms de les coses desvirtuant-les, els que sempre posen límits, por, traves, dubtes, temors al legítim dret de plena llibertat del nostre Poble. Tenen por o interessos? Coneixent la llarga condició colonial que Catalunya pateix com a Nació i la naturalesa humana tendent a la perversió i la brutícia, crec que tants anys de dependència absoluta va molt bé a certes elits que no estimen en res la seva terra sinó només el fals poder -perquè a Catalunya el poder és fals- i estimen només la seva butxaca. Quines vergonyes i quins xantatges s'amaguen darrera tanta renúncia?
Lluitarem i vencerem en aquesta hora urgent de la nostra INDEPENDÈNCIA amb respecte escrupolós per la democràcia perquè Catalunya és així i ha de ser així: La millor terra, el millor país, el millor estat sota la capa del cel!
Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, un dels molts manifestants de l'11S del 2012.
L'objectiu no és tenir un estat per tenir un estat, l'objectiu real és esdevenir amos de casa nostra amb tots els ets i uts com ho són els suïssos, els suecs i els portuguesos, per no seguir amb un reguitzell de països de tot el món.
Estat Català Independent, sense subterfugis: català i independent!
Voler la nostra llibertat nacional, sí o sí!, voler guanyar-la sense dubtar, voler guanyar-la sense rebaixar-la ni un bri. Fer de Catalunya el millor país amb el millor estat del món.
No votem de cap manera els que estan acostumats a rebaixar Catalunya, els que en realitat mai han tingut fe en Catalunya, els que per sistema canvien els noms de les coses desvirtuant-les, els que sempre posen límits, por, traves, dubtes, temors al legítim dret de plena llibertat del nostre Poble. Tenen por o interessos? Coneixent la llarga condició colonial que Catalunya pateix com a Nació i la naturalesa humana tendent a la perversió i la brutícia, crec que tants anys de dependència absoluta va molt bé a certes elits que no estimen en res la seva terra sinó només el fals poder -perquè a Catalunya el poder és fals- i estimen només la seva butxaca. Quines vergonyes i quins xantatges s'amaguen darrera tanta renúncia?
Lluitarem i vencerem en aquesta hora urgent de la nostra INDEPENDÈNCIA amb respecte escrupolós per la democràcia perquè Catalunya és així i ha de ser així: La millor terra, el millor país, el millor estat sota la capa del cel!
Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció, un dels molts manifestants de l'11S del 2012.
AVÍS PER A NAVEGANTS INDEPENDENTISTES i MANIFESTANTS DE l'11S:
carme.laura |
dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 08:32h
Res no serà fàcil.
D'arreu, d'afora i de dins, arribaran pressions. Uns ens donaran copets a l'esquena mentre ens afalaguen, d'altres ens titllaran de nacionalistes excloents i destructors de la convivència. Insuflaran de pors els discursos. La demagògia i la por seran les armes per a debilitar i ofegar la nostra reivindicació de llibertat plena, es mentirà i calumniarà. Es dirà que la Catalunya independent serà una societat de classes, en què les elits seran els catalans autòctons i els d'altra parla i origen seran arraconats i exclosos del benestar. Es dirà que volem la independència perquè odiem Espanya.
Començaran la croada dins de Catalunya enverinant les paraules: que aquests seran els rics i aquells els pobres, que hauran de deixar de parlar la seva llengua i d'estimar el seu origen ... Vindran profetes que auguraran el pitjor per a destruir la moral col·lectiva. Arribaran d'arreu les veus , també d'aquelles comunitats que hanla jugat sempre amb els vots i els sentiments dels qui nascuts allí establiren la seva vida a Catalunya.
I hi haurà una altra pressió més subtil i per tant enormement perillosa, la seducció del "diàleg" per part del Govern espanyol, secundada pel PSOE : l'oferta d'un nou finançament, d'un pacte fiscal que alleugeraria el dèficit de tresoreria de la Generalitat. Pot ésser una humiliació per al Govern espanyol però és l'arma amb més força de què disposen per a intentar obstaculitzar i aturar el camí de la independència de Catalunya, venut com el retrobament dels catalans amb un feliç benestar dins d'Espanya. La gran trampa, els 360º del canvi.
Caldrà fortalesa i un Govern i un Parlament fort. I política catalana. Perquè res no serà fàcil.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 3
- El corcó: Duran y Lleida.canyís | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 12:55hSra. Carme-Laura, si realment voleu una independència (que és el que cridavem l'11-S) com la tenen Holanda, Finlandia, Dinamarca,... us heu deixat l'enemic interior de CiU: Duran y Lleida... Necessitem que CiU parli CLAR i CATALÀ, deixi d'emprar eufemismes, ambigüetats i fer jocs de mans amb les paraules... Avui per avui, em fa més por el que pot fer CiU, deesprés del 25-N... que les amenaces de España...
- Totalment d'acord, però ...smolins9 | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 16:02hperò jo,
no m'empasso que Duran sigui el dolent de la película. Tan a CDC com a la Unió de Duran ja els va bé aquest joc. No ens mamem el dit!
AVÍS PER A NAVEGANTS INDEPENDENTISTES
i MANIFESTANTS DE l'11S:
Els independentistes catalans hem d'anar molt en compte i no deixar-nos enredar una altra vegada. Sobretot que les nostres oïdes no ens traeixin mai més, escoltem bé que diuen i cap on van, si ens equivoquem i ens fonamentem en falses expectatives serà ben bé culpa nostra i no ens ho podem permetre!
Duran no menteix en això i ho ha dit ben clar: 1 - estat propi i tot el que proposa Ciu no significa Independència, 2 - De com surtin les urnes del 25N sortirà l'estat "propi" bord o escapçat i Catalunya aleshores seguirà esclava!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i manifestant de la Gran Manifestació de l'11-S del 2012.
- cada cop sembla més clarJosep M. Muñoz | dimarts, 30 d'octubre de 2012 | 09:32hEls fa molta més por a ells les nostres urnes que a nosaltres les seves armes
29 d’octubre 2012
El posicionament del "Poble Menut" la gent de la Gran Manifestació
Molts catalans, visualitzats en el Poble menut de Catalunya que fou present a la Gran Manifestació de l'11 de setembre d'enguany, la més gran manifestació de la història de Catalunya -dos milions de catalans-, estan molt inquiets i frustrats per com s'estant desenvolupant els esdeveniments que depenen dels partits polítics catalans actuals -no parlo dels partits dels invasors i colonitzadors-.
Pe una banda Ciu que sembla el "Dragon Khan" del Dret a decidir i de l'estat propi que segons ells, no ho oblidem, no signifiquen INDEPENDÈNCIA. Encara tenen la disposició de barrejar una consulta expressament no vinculant amb una possible rehabilitació de solucions autonòmiques dependents de l'enemiga Espanya. Apliquen en el seu programa solucions pel 2020 malaltisses per naturalesa, "mal llarg, parent de la mort" i supeditades a majories absolutes. Tot plegat un "Dragon Khan", que tan havien criticat, aplicat a la tasca d'alliberament de Catalunya. Una autèntica vergonya!
I per l'altra banda uns partits independentistes incapaços d'unir-se amb dignitat, amb la mateixa dignitat amb la qual s'ha unit el sempre Poble Menut català des d'aquell també fatídic 11S del 1714. També és això una vergonya!
D'amagat es juguen a daus la nostra sobirania i contínuament volen donar-nos garsa per perdiu i això no pot ser, no ho hem de permetre.
Aquest ha de ser el nostre posicionament sobre les eleccions, sobre els pactes postelectorals, sobre la declaració unilateral d’independència, sobre el referèndum d’autodeterminació, sobre el procés constituent i sobre la Proclamació de la Independència. Sobre la nostra col·laboració amb Europa, però servant la plena sobirania; podem, naturalment, negociar com compartir-la, però, també naturalment, si mai sortim d’Europa recuperem els nivells de sobirania compartits.
També és el nostre posicionament sobre la necessària Regeneració política absoluta i total, dictaminant els mecanismes legals que la procurin i facilitin.
S’ha convertit Mas a l’independentisme, això no ho puc dir a segons qui, però suposem que s’hagués convertit a l’independentisme la situació de Mas avui és interessada i mítica, interessada perquè en un moment en que la seva popularitat estava sota mínims, degut a les retallades i al fracàs ja anunciat i estrepitós de la seva aposta pel Pacte Fiscal, agafant-se a la proposta del Referèndum d’autodeterminació ha esdevingut de cop i volta un heroi. Sabrà Artur Mas ser fidel a l'anhel del seu Poble tal com va ser fidel Thomas Becquet a la seva església i al seu Déu?
S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena? S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament? O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel.
A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien. O sigui que permetrem que capitanegin aquest procés els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món! Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar si o si el seu país a la Independència. I ara hi creuen per interès electoral.
Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.
Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera! A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits actuals sota lleis espanyoles sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
22 d’octubre 2012
Que la necessitat de la "Declaració d'Independència" es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.
Sumar suports per la Declaració d'Independència!
Cal que la necessitat de la "Declaració d'Independència" es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.
Hem fracassat una altra vegada, no és un fracàs definitiu però és un mal presagi.
Mentre l'ANC mirava amb cert èxit d'implicar en el Procés
d'Independència al President de la Generalitat Catalana, tots plegats,
de facto, ens relaxàvem i no vam saber o no vam fer el necessari per
implicar tots els partits independentistes en la necessària unitat per
confeccionar una coalició guanyadora -tal com ha guanyat Bildu-.
És trist veure com els caps dels partits polítics catalans no han
tingut la lucidesa i el coratge de posar-se d'acord per fer una coalició
guanyadora per la Independència del seu i el nostre país. Quina
misèria! mentre dos milions de catalans donen la cara per l'Estat Català
Independent, els polítics en la seva majoria fan un paper ben galdós i
miserable!
Tan difícil és fer una coalició justa, equitativa i
representativa amb els principals caps als primers llocs i un programa
ben travat per a la defensa del Procés Constituent de l'Estat Català
Independent? Hauria atret molts abstencionistes i molta gent de tots els
partits. Hauria sigut molt menys vulnerable als efectes perniciosos de
la Llei de Hondt. Hauria sigut fidel testimoni del clam d'independència
de la Manifestació de l'11S del 2012.
La batalla, aquesta ja ha estat perduda de que em serveix ara lamentar-me?!
La lluita continua i hem de saber i tenir ben present que qualsevol
intent d'avenç en el procés sense internacionalitzar-lo de facto no deixa de ser res més que assumptes
domèstics espanyols, vegeu sinó les declaracions de Viviane Reding,
vice-presidenta de la Comissió Europea: "Si us plau, resolguin els seus
problemes de política interna a Espanya"
Els independentistes
hem de reaccionar i no relaxar-nos gens perquè el principal enemic de la
nostra independència som nosaltres mateixos, n'hem de ser conscients.
Posem-nos mans a l'obra, tornem a començar, procurem sumar suports per
la Declaració d'Independència, cerquem diputats que estiguin disposats a
donar la cara i el vot per aquesta urgent i necessària "Declaració".
Fem que el clam i l'onada per aquesta "Declaració d'Independència es
faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.
Catalans deixem de fer l'etern ploramiques i siguem conseqüents, perquè
tinguem ben bé en compte que mentre no fem una Declaració
d'Independència no som altra cosa que un fastigós gra al cul de Madrid!
un vulgar assumpte intern espanyol.
Tinguem-ho present:
La Declaració d'Independència és la porta a la Internacionalització del
Procés d'independència de Catalunya. Hem de potenciar tot el que ens
vagi a favor i evitar el que ens vagi en contra. I el temps va en contra
nostra, no podem permetre que el procés s'encalli o es refredi ...
tenim pressa!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Tan difícil és fer una coalició justa, equitativa i representativa amb els principals caps als primers llocs i un programa ben travat per a la defensa del Procés Constituent de l'Estat Català Independent? Hauria atret molts abstencionistes i molta gent de tots els partits. Hauria sigut molt menys vulnerable als efectes perniciosos de la Llei de Hondt. Hauria sigut fidel testimoni del clam d'independència de la Manifestació de l'11S del 2012.
La batalla, aquesta ja ha estat perduda de que em serveix ara lamentar-me?!
La lluita continua i hem de saber i tenir ben present que qualsevol intent d'avenç en el procés sense internacionalitzar-lo de facto no deixa de ser res més que assumptes domèstics espanyols, vegeu sinó les declaracions de Viviane Reding, vice-presidenta de la Comissió Europea: "Si us plau, resolguin els seus problemes de política interna a Espanya"
Els independentistes hem de reaccionar i no relaxar-nos gens perquè el principal enemic de la nostra independència som nosaltres mateixos, n'hem de ser conscients.
Posem-nos mans a l'obra, tornem a començar, procurem sumar suports per la Declaració d'Independència, cerquem diputats que estiguin disposats a donar la cara i el vot per aquesta urgent i necessària "Declaració". Fem que el clam i l'onada per aquesta "Declaració d'Independència es faci gran i vagi penetrant en el convenciment de molts i molts catalans.
Catalans deixem de fer l'etern ploramiques i siguem conseqüents, perquè tinguem ben bé en compte que mentre no fem una Declaració d'Independència no som altra cosa que un fastigós gra al cul de Madrid! un vulgar assumpte intern espanyol.
Tinguem-ho present:
La Declaració d'Independència és la porta a la Internacionalització del Procés d'independència de Catalunya. Hem de potenciar tot el que ens vagi a favor i evitar el que ens vagi en contra. I el temps va en contra nostra, no podem permetre que el procés s'encalli o es refredi ... tenim pressa!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
19 d’octubre 2012
La futura Europa i Catalunya
La primera garantia de la llibertat és la mateixa llibertat!
Un macro estat europeu no seria just ni bo per a Catalunya si no fos Confederal:
Allà on entri Catalunya n'ha de poder sortir.
La sobirania es pot pactar temporalment però mai es pot cedir.
Catalunya no serà lliure, ni plena, ni feliç dins d'un macro estat que no li respecti la llibertat d'entrar i sortir de la unió pactada. Tan li fa que es digui Espanya com Europa.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Un macro estat europeu no seria just ni bo per a Catalunya si no fos Confederal:
Allà on entri Catalunya n'ha de poder sortir.
La sobirania es pot pactar temporalment però mai es pot cedir.
Catalunya no serà lliure, ni plena, ni feliç dins d'un macro estat que no li respecti la llibertat d'entrar i sortir de la unió pactada. Tan li fa que es digui Espanya com Europa.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
15 d’octubre 2012
Santiago Espot ha sigut elegit el 5è de la Llista en les Primàries de SI per la circumpscripció de Barcelona.
'Som la garantia que no ens farem enrere'
El diputat Alfons López-Tena ha estat proclamat avui candidat de de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre.En les eleccions primàries que ha celebrat la formació avui també s'ha decidit que
Uriel Bertran faci tàndem a Barcelona amb López Tena, seguits de Núria Cadenas, Isabel-Clara Simó i Santiago Espot.
Toni Strubell serà el cap de llista per Girona;
Albert Pereira per Tarragona i
Santi Costa, per Lleida.
López Tena, en el discurs que ha fet després de la proclamació dels candidats, ha declarat que
Solidaritat és la garantia de fermesa en el camí cap a la independència.
'Som la garantia que no ens farem enrere i que serem ferms quan arribin els tremolors de cames'.
I ha afegit:
'La Catalunya independent ha de ser democràtica i ha de servir a qui ara treballa per la independència'.
'Que les classes altes es mullin ara per la independència, perquè, si no, no tindran cinquanta anys més de manar a Catalunya'.
El procés de primàries
El consell nacional va aprovar fa dues setmanes un nou reglament de primàries, amb un procés que ha durat deu dies i que s'ha tancat avui amb la votació de tots els militants de SI per a confeccionar la llista electoral.
Per concórrer a les primàries com a candidat a la presidència de la Generalitat calien cinquanta avals i tan sols Alfons López Tena els ha presentat.
Els caps de llista de les quatre circumscripcions també havien de presentar vint-i-cinc avals i seran Uriel Bertran per Barcelona, Toni Strubell per Girona, Santi Costa per Lleida i Albert Pereira per Tarragona.
11 d’octubre 2012
Tenim pressa! Despertem-nos i escampem-ho!
L’ANC ha de ser altaveu i exemple viu d’això.
09 d’octubre 2012
El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.
El Català serà la única llengua oficial de l'Estat Català independent.
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.
Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.
La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!
El castellà i l'espanyol no ho poden ser.
Estem davant de les darreres lluites que haurem d'encarar pas previ a la Declaració d'Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.
La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!
El procés:
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya
És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.
És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?
El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.
No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.
No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.
El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.
El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.
En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.
Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!
El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!
No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!
Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.
El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.
No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!
El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
1r Declaració d'Independència de Catalunya
2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
3r Proclamació de la Independència de Catalunya
És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.
És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?
El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.
No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.
No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.
El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.
El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.
En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.
Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!
El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!
No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!
Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.
El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.
No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!
El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
23 de setembre 2012
6 anys després: Visca! "Catalonia The Next State in Europe"
Solidaritat ha iniciat avui la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l'Aeroport de Girona amb els companys de Solidaritat Catalana - Regió de Girona i el diputat Toni Strubell
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona
Els independentistes han
repartit material als turistes i el president de la formació,Toni
Strubell, ha afirmat que “sense la independència anem a la bancarrota”
Solidaritat Catalana per la Independència
(SI) ha iniciat aquest dissabte la campanya “Catalonia the next State in
Europe” per tal d'informar als turistes del nostre país sobre el procés
d'independència turisme sobre el procés d'independència iniciat per
Catalunya. La campanya informativa s'ha iniciat aquest dissabte a
l'Aeroport de Girona-Costa Brava (Vilobí d'Onyar) i pretén posar al dia
els turistes que visiten Catalunya sobre el seu futur imminent com a nou
Estat membre de la Unió Europea.
Una vintena de militants de Solidaritat
han estat acompanyats del seu president i diputat per les comarques
gironines, Toni Strubell, fet pedagogia t repartint fulletons a gent
provinent de Londres, Itàlia, Malta, Manchester... I fins i tot s'han
sorprès que molts visitants ja tenien coneixement del procés de secessió
obert a Catalunya.
Strubell ha fet un petit parlament a la
sortida de la l'Aeroport en diversos idiomes –italià, anglès i francès–
donant la benvinguda als vols que anaven arribant. S'ha constatat que
molts turistes tenien coneixement de la manifestació independentista de
la Diada d'enguany que va aplegar més d'un milió i mig de persones a
Barcelona o que l'altre dia al camp del Barça es cridava
“independència”. Molts d'ells han donat mostres de simpatia i suport
envers el procés iniciat per Catalunya.
Toni Strubell, en declaracions als
mitjans, ha parlat dels esforços colossals que fa el sector turístic
gironí, que “tot i patir la nova taxa turística i en Estat que ens va la
contra, ha mantingut i ha pujat el nombre de visitants: Tenim un
turisme que representa el 12% del PIB gironí però AENA ens té segrestat
l'Aeroport de la Costa Brava, ja que les decisions importants es prenen
molt lluny de casa” i ha reblat que “només els països tercermundistes
com Espanya mantenen la gestió centralitzada dels aeroports enlloc de
donar-los autonomia operativa”. “Sense un Estat propi anem a la
bancarrota” ha sentenciat.
Finalment Strubell ha destacat
positivament la resposta rebuda avui que s'anirà repetint i fent
extensiva a d'altres aeroports i infraestructures cabdals del nostre
país per tal de conscienciar a la pròpia gent com a la de fóra, “qui,
empesa per la novetat d'un nou Estat, vindrà més a visitar-nos”.
Extret de la web de SI
La Gran Coalició Plebiscitària per a l'Estat Català Independent!
Per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària per l'estat independent?
Si som capaços de parlar d'Eleccions plebiscitàries per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària que s'identifiqui amb la Manifestació per l'Estat Català a Europa?
En el cas de que Artur Mas convoqui eleccions la propera setmana, per a Uriel Bertran de SI, que ahir va ser a Berga explicant la Iniciativa del seu partit per a una votació de Declaració d'Independència al Parlament Català el dijous que ve, seria un primer signe de fermesa per part de l'actual President Català que de moment no hauria caigut sota el pes de les pressions visibles, de les pressions invisibles i de les pressions brutes del govern espanyol i altre gent que els hi fan costat.
Molts periodistes i analistes, i també molts compatriotes ja parlen d'unes eleccions "plebiscitàries" fins i tot des de la "Capital del Imperio???" s'ha amenaçat que ai si ve el papus si els catalans convoqueu unes "Elecciones Plebiscitarias".
Si es convoquen eleccions, crec que caldria fer tot el possible perquè el nostre país, tots els votants, visualitzessin en una sola coalició la gran manifestació del proppassat 11 de setembre "Catalunya, Nou Estat d'Europa".
En el cas de que la nostra classe política entengués i es disposés a fer una coalició entre tots els partits catalans que volen Catalunya Lliure i Plena, el que s'esdevindria seria una opció guanyadora per a l'Independentisme català i per al procés constituent de l'Estat Català independent.
És possible aquesta magna coalició plebiscitària?
-Ara mateix, no! :
1 - No, perquè encara ningú s'ho ha plantejat.
2 - No, perquè hom veu la dificultat de confeccionar les llistes.
3 - No, perquè tothom -cada partit- es veu ben posicionat per mantenir o apujar una mica les seves engrunes parlamentàries.
4 - No, perquè l'endemà d'haver guanyat les eleccions hom tem no entendre's amb les altres formacions.
5 - No, perquè cada opció política interpreta diferent la concepció d'Estat o és que vol un tipus d'estat originari diferent: Independent, associat, confederat, "propi?" -qui coi s'ha inventat aquesta punyetera paraula que no vol dir res que no sigui confús-.
6 - No, perquè potser encara molts d'aquests polítics tacats pel pecat de l'autonomisme i la dependència i el col·laboracionisme de facto que tots o molts hem practicat amb l'Estat Espanyol, no entenen o no volen entendre la veritable i vital importància del moment actual.
I que us semblaria que en parléssim, tan difícil és aparcar les engrunes de cada partit independentista un parell d'anys? Tan difícil seria confeccionar unes llistes amb uns caps de comissió plebiscitària dels millors de cada partit i seguint de forma lleial amb nombre de noms a la llista proporcionals als còmputs parlamentaris actuals? Tan difícil seria elaborar un programa plebiscitari centrat en dos o tres punts entorn de com encetar el procés en cas de guanyar les eleccions i de com pressionar-lo en cas de no tenir tanta capacitat decisiva?
Res no és possible fins que se'n parla i es materialitza.
Si gosem i entenem parlar d'Eleccions Plebiscitàries, perquè no tenim la força i l'altura de mires de pensar i treballar per una Coalició Plebiscitària per a la Proclamació de l'Estat Català independent?
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
21 de setembre 2012
La Declaració d'Independència si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ...
Comptador actual de L'AMI (Associació de Municipis per la Independència)
La Declaració d'Independència del nou Estat Català
que proposa Solidaritat Catalana per la Independència és possible pel dia 27 de setembre si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ... tots junts sabent aparcar les diferències però no pas l'objectiu primordial, un País de veritat! la Independència plena. Junts, podem! i tant que sí!
(Comptador posat al dia per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
------------------
Benvolguts catalans i berguedans, no és cap secret per a nosaltres el fet de ser conscients que la Independència de Catalunya, que ja la tenim a tocar, depèn de nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, i no podem ser gasius de cap manera en la precipitació d’aquests gestos, un d'ells ha de coincidir en el moment oportú i donar fruit.
Ara ja, hem de fer costat decidit als promotors de cada iniciativa, siguin aquests promotors del color polític que siguin.
En aquest sentit, us convido aquest dissabte, 22 de setembre del 2012
a les 6 de la tarda, a l’Hotel Berga Park,
on l’Uriel Bertran, Secretari General de Solidaritad Catalana per la Independencia (SI) i Diputat al Parlament de Catalunya presentarà aquesta darrera iniciativa.
Veniu a aquest acte per mica que pugueu.
Tots hi sou convidats, Salvador Molins, Berga.
--------------
Declaració d’Independència del Principat de Catalunya
Que es votarà el proper 27 de setembre d’aquest 2012,
al Parlament de Catalunya
a proposta de Solidaritat Catalana per a la Independència.
El Poble hem parlat:
Exigim la Independència. 86 diputats, una majoria absolutíssima del Parlament de Catalunya, i centenars d’alcaldes s’han manifestat per la Independència, aquest 11 de setembre de 2012, i ara cal que siguin conseqüents i votin per la Independència a les institucions.
Amb aquest objectiu presentem la següent Declaració Conjunta d’Independència:
El full de ruta fins a la constitució de l’Estat Català.
Un compromís que es portarà a terme entre el Parlament de Catalunya
i els Ajuntaments catalans en el període que va dels anys 2012 al 2014.
Salvador Molins, Berga.
COMUNICAT DE L'ANC
COMUNICAT DE L'ANC
Després de la reunió mantinguda entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana considera:
Que Catalunya ha d’iniciar, responent al clam històric d’aquest 11 de setembre, el camí cap a la consecució d’un estat independent.
Que aquest camí ha de ser irreversible i ferm, amb un calendari establert que no s’allargui en excés amb el temps; i que l’han de fer junts Govern, institucions i societat civil.
Que si el MH President de la Generalitat sr. Artur Mas actua en aquesta direcció de manera inequívoca, comptarà amb el suport de l’ANC.
Així mateix, l’Assemblea Nacional Catalana es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social ja existent al país favorable a la independència; en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic.
Finalment, convoquem als catalans i catalanes a anar a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores per reafirmar el clam independentista de la Marxa de l’11 de setembre a l’arribada del President de la Generalitat.
Barcelona, 20-9-2012
"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!
"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!
Sols la veritat i la fermesa ens faran lliures!
No
ens mamem el dit i no perdem el nord. A l'Artur Mas la Independència li
va gran com unes sabates desproporcionades. Va tornar de Madrid sense
res, no pas per convicció sinó tan sols perquè no li van donar res,
perquè si li haguessin donat una mica de mantega o tan sols un panet
hauria tornat amb aquella mica de mantega o tan sols un panet.
El diari El Punt Avui+ patina de mala manera en el seu editorial, primer parlant d'estat propi que no ho oblidem per aquesta gent de CDC i Ciu no és pas independència. Llavors l'esmentat editorial diu textualment: "el president del país -Mas- s'ha posat al davant dels moviments populars" qui ha escrit aquestes bajanades? més que bajanades la darrera és una mentida com una catedral. Algú el va veure davant de la Gran Manifestació? Algú li ha sentit a defensar la plenitud de Catalunya sense parlar de dècades i de perennes dificultats, amb la força de l'anhel dibuixat a la seva cara i en la seva gesticulació?
Al senyor Mas les sabates del país li van grans, molt grans! I el senyor Pujol repapieja de mala manera i es rendeix abans d'hora com ha fet sempre quan es tracta de la Catalunya lliure i plena, ell el gran arquitecte de la Generalitat i consegüent Catalunya de cartró pedra.
El Joan del Bar, que és una toca nassos, s'atrevia a dir que ja teníem un capdavanter!? Res tan lluny de la realitat, un Mas que en el seu darrer brillant discurs no va tenir nassos, ni ganes de pronunciar la paraula "Independència"
Com va passar a l'extinta URSS, el Gorbachof que donava deu voltes al Sr. Mas -sense ànim d'ofendre, només volent tocar de peus a terra en la meva valoració- el senyor Gorbachof un cop feta aquella incipient revolució tova de la Perestroika va haver de plegar de seguida i deixar passar davant a un altre líder, Ieltsin, aquest sí, en aquells moments veritable capdavanter.
I ara no em sortiu amb aquell purisme infantil de que una transició com la russa no la voldríeu dea cap manera mentre penseu en En Putin. Ieltsin seria un borratxí, però en el seu magnat va renéixer Rússia i tot el reguitzell d'estats de la CEI, Comunitat d'Estats Independents. Els termes que acabo d'exposar potser no són precisos del tot i accepto correccions, però el paral·lelisme de la situació crec que és encerat.
Els catalans fa tan temps que necessitem i volem la Independència -en majúscules- i tant és el nostre desig que a voltes magnifiquem les coses i sobretot, el que és més greu, els personatges!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha pronunciat la paraula Independència! Per què tan d'hora ja el pugem a l'altar de la pàtria???!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha defensat la conveniència d'un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT, perquè senyors, tinguem-ho clar, i no ho dic jo sinó els Sr. Artur Mas i el Sr. Oriol Pujol, ni CDC és independentista -amb tot el que això significa d'un partit que el President Honorífic Pujol pare acaba de dir, ahir!, que la independència no és possible- ni Estat Propi vol dir Independència.
De que va, doncs, el diari El Punt - Avui+ fent servir els mots prostituïts per aquesta mala gent nacional i política, i fent seguidisme descarat d'aquesta colla de catalans capats d'esperit i d'anhel?!!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
El diari El Punt Avui+ patina de mala manera en el seu editorial, primer parlant d'estat propi que no ho oblidem per aquesta gent de CDC i Ciu no és pas independència. Llavors l'esmentat editorial diu textualment: "el president del país -Mas- s'ha posat al davant dels moviments populars" qui ha escrit aquestes bajanades? més que bajanades la darrera és una mentida com una catedral. Algú el va veure davant de la Gran Manifestació? Algú li ha sentit a defensar la plenitud de Catalunya sense parlar de dècades i de perennes dificultats, amb la força de l'anhel dibuixat a la seva cara i en la seva gesticulació?
Al senyor Mas les sabates del país li van grans, molt grans! I el senyor Pujol repapieja de mala manera i es rendeix abans d'hora com ha fet sempre quan es tracta de la Catalunya lliure i plena, ell el gran arquitecte de la Generalitat i consegüent Catalunya de cartró pedra.
El Joan del Bar, que és una toca nassos, s'atrevia a dir que ja teníem un capdavanter!? Res tan lluny de la realitat, un Mas que en el seu darrer brillant discurs no va tenir nassos, ni ganes de pronunciar la paraula "Independència"
Com va passar a l'extinta URSS, el Gorbachof que donava deu voltes al Sr. Mas -sense ànim d'ofendre, només volent tocar de peus a terra en la meva valoració- el senyor Gorbachof un cop feta aquella incipient revolució tova de la Perestroika va haver de plegar de seguida i deixar passar davant a un altre líder, Ieltsin, aquest sí, en aquells moments veritable capdavanter.
I ara no em sortiu amb aquell purisme infantil de que una transició com la russa no la voldríeu dea cap manera mentre penseu en En Putin. Ieltsin seria un borratxí, però en el seu magnat va renéixer Rússia i tot el reguitzell d'estats de la CEI, Comunitat d'Estats Independents. Els termes que acabo d'exposar potser no són precisos del tot i accepto correccions, però el paral·lelisme de la situació crec que és encerat.
Els catalans fa tan temps que necessitem i volem la Independència -en majúscules- i tant és el nostre desig que a voltes magnifiquem les coses i sobretot, el que és més greu, els personatges!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha pronunciat la paraula Independència! Per què tan d'hora ja el pugem a l'altar de la pàtria???!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha defensat la conveniència d'un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT, perquè senyors, tinguem-ho clar, i no ho dic jo sinó els Sr. Artur Mas i el Sr. Oriol Pujol, ni CDC és independentista -amb tot el que això significa d'un partit que el President Honorífic Pujol pare acaba de dir, ahir!, que la independència no és possible- ni Estat Propi vol dir Independència.
De que va, doncs, el diari El Punt - Avui+ fent servir els mots prostituïts per aquesta mala gent nacional i política, i fent seguidisme descarat d'aquesta colla de catalans capats d'esperit i d'anhel?!!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
19 de setembre 2012
Catalunya (demà la llibertat)
Fa
pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers
de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català
independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la
situació i de tocar de peus a terra (...)
Pel
que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims
sectors de les capes mitjanes catalanes; de fet, la primera minoria
política del país –segons en Carles Castro, a partir de dades
demoscòpiques; uns 2 milions de persones.
Aquest
èxit, ha modificat l’agenda política, i li ha donat combustible a CiU,
qui ha decidit liderar aquest complex, difícil, i dur procés de
Catalunya cap a la llibertat.
Tindrem,
molt probablement, una oportunitat, una de sola, i cap més, per
reeixir-ne. Això passarà quan passi –d’aquí uns mesos- i caldrà
treballar bé, amb prudència, amb moderació, també amb gosadia, per
articular una àmplia majoria per la llibertat.
La
coalició per Catalunya, tindrà enfront, dos partits forts: el PP i el
PSC, majoritaris al cinturó metropolità barceloní, on hi viu la major
part de la ciutadania. També, hi remaran en contra el gruix de
l’empresariat i els principals mitjans de comunicació.
El
SI haurà d’aprendre a construir missatges diversos, aptes per diversos
perfils, i amb capacitat de sintonitzar amb el gruix del país. Quan el
referèndum, haurà de minimitzar les pèrdues als cinturons metropolitans,
evitant una golejada del NO, i cercant l’empat o una victòria per la
mínima a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Tarragona, Santa
Coloma de Gramenet...
La
coalició hauria d’incorporar al SÍ, activament, també, a ICV i EUiA, i
afermar el compromís d’Unió amb la nova conjuntura; una divisió de la
coalició del SÍ podria tenir-ne conseqüències letals.
En
aquest sentit, té un perfil estratègic aconseguir la complicitat dels
sindicats majoritaris –l’11 de setembre, a penes en vaig veure cap,
d’obrer industrial. També caldrà pessigar en els caladors electorals
socialistes, arrabassant capes mitjanes i nuclis obrers que apostin pel
futur i no pel passat, tots dos en bon nombre.
16 de setembre 2012
Compte amb les persones, compte amb les paraules: No siguem incauts!
En un procés constituent naixent, com una mena de nebulosa en la que ens trobem, les paraules han de ser precises, delimitades, tallants, contundents ...
Prego a tots els catalans independentistes de cor i de fets, que almenys ells, no facin servir expressions enganyoses o recentment prostituïdes, imprecises i que es puguin manipular com les següents: Estat Propi, sobiranisme, dret a decidir, i altres que el nostre mateix sentit comú pugui anar detectant.
Cap paraula és dolenta per si mateixa, però hi ha gent interessada que les vol fer malbé, les vol fer servir per tapar les seves vergonyes i els seus amagats interessos, llavors les estiren, inflen o arronsen com si es tractés d'un xiclet, se n'apropien i les fan servir per enganyar i confondre als més incauts, i d'això, d'esdevenir incauts els catalans en sabem una bona estona, quasi diria que no és un component genètic, però si un component cultural i històric de primera categoria.
No siguem incauts, el Sr. Mas, l'endemà mateix del darrer Congrés de CDC de Reus va dir que CDC no era un partit independentista, l'endemà mateix el Sr. Oriol Pujol va prostituir l'expressió "Estat Propi" dient que això no significava "independència", llavors van sortir amb allò de Massachussets intentant comparar-la amb Catalunya cosa impossible per que Massachussets tot i tenint prerrogatives d'estat no és cap nació i Catalunya sí que és una Nació i com a tal necessita un estat de veritat amb tots els ets i uts mentre existeixin estats: Un Estat Català Independent!
No ens deixem enredar! ara no!
Catalans! estem entrant de ple en un Procés Constituent! Siguem-ne conscients, estiguem-ne orgullosos i dotem-nos de les millors eines, persones, partits, idees, paraules i força per tirar-lo endavant d'aquella manera que sabem fer els catalans: de la millor manera que hi ha sota la capa del cel!
Catalans, endavant!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
14 de setembre 2012
Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.
Aquest és el missatge d’esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.
Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.
Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.
Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.
Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenari Poble Català.
No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.
En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.
Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.
Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.
Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!
Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.
Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!
Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Aquesta fitxa forma part de l'Exposició de Catalunya Acció a la Fira d'Entitats de l'Arc del Triomf d'aquest 2012. I el que significa és element primordial del moment polític actual i nacional de Catalunya.
10 de setembre 2012
Esperança i llibertat: Procés Constituent
Des de la proximitat i de l’embranzida d’aquesta Manifestació de l’11 de setembre que enguany coincideix amb l’arribada de la Marxa cap a la Independència «sobre Barcelona», capital de Catalunya, ens dirigim a tots els catalans:
Aquest és el missatge d’Esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.
Catalunya necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent
Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.
Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.
Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenni Poble Català.
No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.
En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.
Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.
Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.
Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!
Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.
Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!
Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!
06 de setembre 2012
Catalonia the Next State in Europe
----------------------
--------------------
---------------------------
---------------------------------
La història de l'Estelada
La història de l'estelada
La bandera independentista va néixer el 1908, inspirada en la cubana · La dècada de 1970 va aparèixer la versió amb l'estel roig.
Cuba, font d'inspiració
L'estel, que apareix a moltes banderes de nacions
sense estat, simbolitza la llibertat; el triangle, tradicionalment
símbol de divinitat, vol significar estabilitat i simplicitat. Els
independentistes del 1908 es van inspirar en Cuba, que havia lluitat per
alliberar-se d'Espanya tot l'últim terç del segle XIX, a l'hora d'idear
l'estelada. I és que a la bandera cubana ja hi havia un estel de cinc
puntes, que significava la república lliure, independent i sobirana que
havia de ser Cuba, una vegada alliberada del jou espanyol.
La primera fotografia del definitiu símbol dels
independentistes va aparèixer en una publicació del mateix 1918, el
butlletí 'L’intransigent', on es reproduïa una imatge d’uns joves
nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les banderes
respectives. Francesc Macià l’adoptà com a estendard d’Estat Català el
1922, fet que la popularitzà enormement.
L’ús de la bandera va prendre forma jurídica,
explica la comissió del centenari, amb l’article 3 de la constitució
provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a
Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català: 'La bandera
oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres
roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un
triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre.'
El 1931, l'acabada de fundar Esquerra Republicana de
Catalunya va adoptar-la com a bandera del partit, a més
d'organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català,
Nosaltres Sols! i Estat Català - Partit Català Proletari. I amb
l'adveniment del feixisme, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va fer
servir durant la dictadura franquista tant les quatre barres
tradicionals com la bandera amb l'estel.
Estel blanc i estel roig
Seguint el relat de la pàgina de la comissió del
centenari, l'aparició de l'estelada amb estel roig va haver d'esperar
fins el 1968, quan la secció universitària de l'FNC es va escindir de
l’organització i va crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional
dels Països Catalans (PSAN). Per deixar clara l'orientació socialista i
marxista, es va decidir canviar el color blanc de l’estel de la bandera
per un de roig. El triangle també va canviar del blau al blanc. A mitjan
anys 1970, arran d'una nova escissió dins el PSAN, va néixer el
Moviment d’Unificació Marxista (MUM), que va continuar fent servir
l’estelada amb estel vermell i triangle blanc; el PSAN, per la seva
banda, va canviar el triangle per un de groc, mantenint el roig de
l’estel. El MUM i la coalició de partits que formà el BEAN van
desaparèixer el 1980 i, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig
i el triangle groc va esdevenir la bandera hegemònica dels partits i
organitzacions definits com a independentistes i revolucionaris.
De 1980 ençà, totes les organitzacions
independentistes que han nascut vinculades al PSAN han adoptat
majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb
representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge
corporativa. I el 1987, després de declarar-se independentista als
estatuts, ERC va adoptar informalment l’anomenada 'estelada del PSAN',
tot i mantenir la històrica com a bandera oficial.
Sobre l'estelada hi ha publicat el llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell, reeditat el 2008 gràcies a la comissió del centenari.
Vídeos relacionats:
28 d’agost 2012
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
Fem-la grossa!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------------
Imatge adjunta "el Tren de la Independència" aquell tren que quan no l'agafes el perds, aquell tren que als despistats se'ls emportarà per davant!
27 d’agost 2012
"La Font" d'un corrent constant d'idees noves.
La
Font segueix rajant amb força! Sentim la font, escoltem la font,
practiquem la font, ... la font de l'aigua que ja esdevé bola de neu
imponderable de la nostra Independència, del nostre anhel de llibertat!
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Una certa Barcelona comença a tenir por
Erxtre de Vilaweb (Autor: Vicent Partal)
En
Josep Termes s'hauria sentit molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va
inventar aquella estupidesa que el catalanisme era burgès, ell va
redoblar els esforços per a demostrar que el catalanisme era, i és, un
moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa la Barcelona
de classe alta, la de les poques famílies que controlen la ciutat. I com
es va veure ahir, això continua igual.
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
26 d’agost 2012
L'AMI i "LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Extret del Blog: Camins d'independència. de NARCÍS LLAUGER I DALMAU
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Daguer | dimarts, 31 de juliol de 2012 | 17:14h
...
...
ALFONS LÓPEZ TENA. El principi democràtic versus l’autodeterminació.
“Des del punt de vista jurídic, un nou estat necessita el reconeixement d’altres estats existents.[...]
Tanmateix, davant del procés contemporani de generació de nous estats
que hem descrit anteriorment, la dinàmica normal per part dels estats ja
existents és, senzillament, reconèixer els nous estats emergents. I la
via per assolir-ho l'expressa jurídicament la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia
de l'any passat sobre Kosovo. Aquest país [...] s'havia proclamat
independent de Sèrbia amb una declaració totalment unilateral que no es
va fer ni per la via de referèndum ni per la parlamentària, sinó de la
mateixa manera que es va fer la dels EUA dos segles abans, això és: els
representants democràticament elegits es van reunir i declararen la
independència, però no en una reunió parlamentària formal. A Kosovo
ho van fer una part molt àmplia dels diputats juntament amb el primer
ministre en una reunió que no era un acte del Parlament, sense una
votació, sinó simplement signant un document. Com si ara una majoria
dels diputats del Parlament de Catalunya
es reunissin i signessin un document de proclamació d'independència, i
això fos tot. Doncs bé, tot i la manca de formalitat parlamentària que
feia témer l'anul.lació jurídica de l'acte, el Tribunal de l'Haia el va
avalar plenament.[---].
Allò interessant d'aquesta sentència
i de les opinions concurrents favorables és que s'atorga plena
legitimitat jurídica a l'acte perquè el fan els representants
democràticament elegits, sense entrar en la disquisició de si hi ha o no hi ha dret a l'autodeterminació, ni quin és el subjecte d'aquest dret,
ni el seu àmbit d'aplicació. Contràriament, les opinions dels que es
neguen a reconèixer la independència de Kosovo, d'Espanya, Rússia i
Xina, es fonamentaven precisament en la negació de l'existència d'un
dret d'autodeterminació per part d’aquest país, sobre la base de
l'argumentació que aquest dret només és aplicable quan hi ha una
situació colonial, i que la relació Kosovo-estat iugoslau no era de
caràcter colonial.
Cal dir que el Tribunal ni tan sols no va entrar a considerar
si hi havia o no aquest dret en el cas de Kosovo, sinó que simplement
es va plantejar si hi havia algun principi de dret internacional
contrari a la proclamació d'independència que havia fet Kosovo. I va
entendre que era legítima pel senzill fet que havia estat realitzada
pels representants democràticament escollits del poble de Kosovo.
En
segon lloc, el Tribunal va constatar que, quan es produeix una
proclamació d'independència jurídicament legítima per part d'algun
territori, immediatament els estats existents la reconeixen, i això el
va dur a avalar el reconeixement internacional d'una independència
proclamada sobre la base del principi democràtic. I això, malgrat que la Constitució iugoslava del moment proclamava Kosovo com a part constituent de la nació sèrbia i que, per tant, Sèrbia
entenia que la possibilitat d'independència de Kosovo exigia prèviament
la reforma de la seva Constitució. Com que la població kosovesa era una
minoria respecte del conjunt de la població de l'estat, la reforma
constitucional que formalment era possible, de fet, restava bloquejada.
La sentència de l'Haia continua la línia ja assenyalada pel Tribunal Superior del Canadà,
en una sentència que responia una consulta del govern canadenc. Havien
volgut saber si una majoria clara a favor de la independència com a
resposta a una pregunta explícita en aquest sentit en un referèndum al
Quebec sobre el tema seria vinculant per al govern federal canadenc. La resposta del Suprem va ser, primer, no entrar en la qüestió del dret d'autodeterminació -que de fet està molt mal definit en termes de dret internacional- i, segon, afirmar el principi democràtic: si hi ha una majoria clara que es pronuncia democràticament, el govern de Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de secessió.
Aquest és el plantejament jurídic que ha avalat les independències posteriors a la de Kosovo, concretament la del Sudan del sud, que ha estat possible per un referèndum, i la de les Antilles Holandeses, que ho ha estat per via parlamentària.
En
resum, des del punt de vista jurídic el tema està clar: el principi
democràtic avala la independència d'un nou estat, tant si la decideix la
seva població directament per via de referèndum, com si ho fa
indirectament mitjançant els seus representants democràticament
escollits, bé per la via d'una sessió parlamentària formal o per la
d'una reunió no parlamentària de la gran majoria dels representants
electes. I sobre aquest tema ja hi ha jurisprudència i antecedents
suficients que no només avalen la legalitat de la proclamació, sinó
també la del seu reconeixement internacional per part de la resta
d'estats ja constituïts.
Les passes, en tot cas, sempre són:
- guanyar unes eleccions,
- formar un govern amb la intenció proclamada de convocar un referèndum o proclamar la independència,
- i demanar posteriorment el reconeixement internacional.
I això pot fer-se d'acord amb l'estat del qual es forma part, perquè aquest ja s'ha resignat a la independència d'una part del seu territori, o contra la seva opinió,
precisament perquè ja hi ha els mecanismes jurídics avalats
internacionalment per a fer-ho possible.” (Per què volem un Estat propi?
Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, pàg.
117 i ss.)
Tirem pel dret.
No hi ha cap raó per no fer-ho. Només la por, conreada per l’opressor
durant 300 anys, ens fa triar camins tortuosos amb pretextos de
prudència i falses seguretats. Declarem primer la independència i
després validem-ho amb un referèndum fet sota els nostres auspicis i
sense la pressió directa dels espanyols.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
